dijous, de desembre 08, 2022

aEsparreguera.com [2005-2022]

Un Portal d’Entitats que desapareix



Captura de pantalla de la pàgina principal del Portal d'Entitats
aEsparreguera.com, feta l'abril de 2022. Una plataforma en la
que el Lluis Artigas Jorba hi col·laboraria.



    Una empresa amb seu a la propera vila de Masquefa i de nom aTotArreu.com que es dedicaria al disseny web i el marketing digital, era qui treia a la llum el ja allunyat any de 2005 interessant projecte de crear un “Portal d’Entitats” en diverses poblacions dels nostres voltants. 

    Sota la marca aEsparreguera.com, aMasquefa.com, aOlesa.com, aAbrera.com i aMartorell.com  veiem aparèixer un portal especialitzat que oferia informació de caire genèric en aquest grup de poblacions, i simultàniament també oferia totalment gratuït a les entitats que treballaven que sense ànim de lucre, amb la seva seu o camp d’actuació a les localitats de Martorell, Masquefa, Olesa de Montserrat, Abrera i Esparreguera, la possibilitat de disposar gratuïtament d’un web pròpia. Molt important. Més si penseu que ens situem l’any 2005. 

    Un recolzament i compromís que aquesta empresa feia seva recolzant del tot el treball de les entitats i associacions arrelades al territori. 
    Un projecte altruista i gratuït, on per fi les entitats disposarien d’un canal propi de comunicació amb els seus socis i també un mitjà on donar-se a conèixer i ser més present amb les seves activitats dins de les seves respectives poblacions i al món del internet. 



Captura de pantalla d'un article del esparreguerí Lluis Artigas Jorba,
publicat en aEsparreguera.com l'any 2020 dins d'Esparreguera TV.



    Aquest projecte, poca broma, donaria veu i sortida a més de cent cinquanta webs informatives de les entitats de les cinc poblacions ja esmentades. 

    Amb un concepte en aquell moment del tot pioner per aquestes terres, aquet Portal d’Entitats feia de fet una doble funció. Ja que per la funcionalitat del seu disseny, de facto, era també un Portal de Notícies o Plataforma de Informació Digital a escala local. 

    Una segona funció que tenia de retruc -ja que tots estem connectats dins internet- en un món sense fronteres digitals que ens separi, era la de que la informació que es publicaria en aquesta mena d’armari personal que tenia cada entitat [que seria un primer esgraó], alimentava posteriorment el portal de informació local [que seria un segon esgraó], i finalment dita informació publicada traspassaria l’àmbit local i les seves fronteres compartint-la en internet a escala global. 

    Val a dir que l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba hi va participar d’aquest interessant projecte per partida doble. Ho explicaré breument. 


Captura de pantalla d'un article del Lluis Artigas Jorba publicat
en aEsparreguera.com l'any 2018.



    Els articles periodístics enviats del Lluís Artigas Jorba vindrien per la seva vinculació a dues de les entitats amb pagina web dins d’aquest Portal. 

    Efectivament, com podeu veure en el llistat de les entitats d’Esparreguera publicades en aquesta mateixa plataforma o portal. La una, com a Director del canal de informació local privat, lliure i no subvencionat, i d’accés lliure, anomenat Esparreguera TV. Que gratuïtament oferia informació principalment audiovisual i gravacions d’actes i esdeveniments que tenien lloc açí Esparreguera. 

    Una presencia audiovisual era en el seu moment també era present a Youtube,  Dalealplay, Tu.TV, DailymotionVimeo i altres. Una presencia planificada en la que també cal de dir que algunes d’aquestes pàgines posteriorment serien esborrades, i en altres casos, les plataformes on es participava anirien desapareixen amb el pas dels anys. 

    Val a dir que a les xarxes social Esparreguera TV seria present en bastants llocs: Twitter,  Instagram,  Pinterest, Facebook (fins que la tancarien Ells per canvis en la seva política empresarial sense avís prèvi), i altres llocs. I com no. També aEsparreguera... 


Article del Lluis Artigas Jorba publicat en aEsparreguera.com el 13 de desembre
de 2012, dins de l'AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.



    La segona vinculació seria pel motiu de que el Lluis Artigas Jorba era el President-Fundador de l’AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants. [Amb igual presencia en els mitjans audiovisuals i xarxes socials que Esparreguera TV]. 
    Una entitat curiosa. Fundada a Catalunya per un català d’Esparreguera i amb la seva seu a la nostra vila. Per més que el seu camp d’actuació seria el de tot Catalunya. Val a dir però que l’Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants no seria en aquest cas la primera entitat d’àmbit català amb la seva seu a Esparreguera. Abans d’ells teníem l’Agrupació de veterans soldats catalans a Melilla, que capitanejava el Josep Puig i Jorba, i que tenia la seva seu al carrer Gran número 35-37 d’Esparreguera. 

    Vet aquí que aquest es l’origen de les meves participacions periodístiques al Portal o Plataforma aEsparreguera... 

    Aquest Portal d’Entitats que funcionava a nivell periodístic com un Diari Digital o Plataforma Informativa estava molt ben dissenyat. Cada una de les cinc plataformes oferia en la seva pagina principal esports, societat, política, cultura, exposicions virtuals, entrevistes, seccions, cartes del lector, i articles d’opinió. 

    I a l’apartat de serveis es podia trobar informació tant interessant com una llista d’entitats de la població, les botigues i comerços, un taulell d’anuncis, una borsa de treball, i fins i tot el plànol del municipi, els horaris i transports, o les farmàcies de guàrdia. Per si tot no fos encara prou oferia la possibilitat de inscriure’s al Portal per estar permanentment informat, o bé si es volia, inscriure’s només allò que publicava cada entitat o associació...!! 

    Aquí permeteu de fer un esment significatiu del cas de casa nostra. Del nostre aEsparreguera funcionaria fins que per raons que ignorem totalment la web seria capada. Es mantindria oberta i visible sí, però anirien inutilitzant el seu accés a les entitats. No deixant poder publicar res de res a les entitats acollides. 

    Efectivament. Mentre que les plataformes d’Olesa de Montserrat, Abrera o Martorell avui dia continuen totalment actives i seguint el seu camí inicial, la nostra, la d’Esparreguera i la d’Abrera quedarien permanentment bloquejades i barrat en el seu accés. 

Captura de pantalla del llistat d'entitats d'Esparreguera publicat dins
aEsparreguera.com.   
Hi podem veure assenyalat al Lluis Artigas Jorba dins d'Esparreguera TV.


    En el cas aAbrera la seva darrera publicació seria el 30 d’agost de 2018. En el cas aEsparreguera la seva darrera publicació seria el 11 d’abril de 2022. I d’aquestes dates ençà quedarien mortes. Tampoc responent els creadors i propietaris als correus electrònics enviats sol·licitant informació. 

    De moment, la web no ha estat esborrada. I es conserva tot allò que en el seu moment s’aniria publicant. Una veritable capsula del temps de l’actualitat històrica contemporània. Un fons d’informació valuosa en el seu moment i també valuosa per els investigadors i els historiadors futurs, per tal de comprendre amb material de primera mà de la realitat del dia-a-dia de la nostra població.

    Desconec el seu proper futur. Si aquests projecte es reactivarà en un futur, o bé, per desgràcia, en algun moment tard o d’ora serà totalment eliminada... 

    En un mon tant volàtil, també aquesta participació meva es condemnada a desaparèixer. Com tantes coses que tots plegats em viscut i recolzat aquí la nostra volguda Esparreguera... 

    Avui dia l’empresa creadora d’aquesta tant pionera idea continua treballant. 
    aTotArreu.com continua dedicant-se al disseny web com a especialistes en la creació i programació de webs a mida. Botigues online, APP web mòbil, SEO web, disseny gràfic, marketing digital, consultoria informàtica, i el manteniment informàtic d’equips, servidors i xarxes....


 

Captura de pantalla del llistat d'entitats d'Esparreguera publicat dins

aEsparreguera.com.   Hi podem veure assenyalat al Lluis Artigas Jorba 
dins de l'AME Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants.

Val a dir que també en aquesta llista hi trobarieu dades sobre
l'Agrupació de veterans soldats catalans a Melilla d'Esparreguera.





dijous, de novembre 10, 2022

Un llibre indigenista d'Esparreguera i en català a la Biblioteca Nacional de Mèxic



           Des del dimecres 02 de novembre de 2022 trobareu disponible en sala a la Biblioteca Nacional de Mèxic dos exemplars del “Diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català” de l’autor esparreguerí en Lluís Artigas Jorba, desprès d’un llarg temps de catalogació bibliogràfica.

Aquesta obra  -ja antiga dins de la producció d’aquest autor-  es un treball híbrid malgrat presentar-se d’entrada com només un diccionari de correspondència. Efectivament, el “Diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català” Lluís Artigas Jorba (Esparreguera 2009) si be imprès a Esplugues de Llobregat es un treball distribuït en diversos blocs. En el primer l’autor ens presenta la breu història d’aquest Imperi situat a Mèxic i que al llarg de la seva existència posteriorment es dividiria en tres regnes o nacions: Pàzcuaro, Cuiuacan-Ihuatzio, i Michoacàn. Li segueix dins d’aquesta obra els diccionaris pròpiament dits i que constitueixen l’espina vertebral del treball. A continuació una sèrie d’annexes ens presenten unes nocions bàsiques d’aquest idioma, un llistat de verbs, dades pròpies de identitat, un complert llistat de ciutats i poblacions on podem trobar aquest idioma, alguna transcripció de document del segle XVII escrit en purèpecha, per acabar amb un apartat bibliogràfic.

Els antecedents històrics de l’actual Biblioteca Nacional de Mèxic els trobaríem en la data del 24 d’octubre de 1833 com una iniciativa de la recent creada Direcció General de Instrucció Pública de Mèxic, i que comptaria amb la complicitat i recolzament del vicepresident Valentín Gómez Farías i per José Maria Luis Mora en la seu del Col·legi de Santos.

       L’any 1857 els fons de la biblioteca de la suprimida Reial i Pontifícia Universitat de Mèxic passarien a engruixir els fons de la Biblioteca Nacional de Mèxic. Més tard, passades diverses turbulències polítiques en les que es restaura la República després de l’Imperi de Maximilià, el qui seria el primer president indígena Benito Juárez en un decret signat amb data del 30 de novembre de 1867 s’establiria la seva seu en l’edifici del temple de Sant Agustí decretant també que els fons que pertanyien a la Catedral Metropolitana i les comunitats religioses passessin a formar part de la Biblioteca Nacional de Mèxic. Val a dir que seria en la època del seu director José María Vigil obriria al públic l’any 1884.

           L’any 1929 el Govern Federal manaria que la Biblioteca Nacional de Mèxic deixes de dependre de la Secretaria d’Educació Pública integrant-se a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. A partir de l’any 1936 funcionaria com a Depòsit Legal també. En el trasllat dels fons hemerogràfics al edifici que havia estat antigament el temple de Sant Pere i Sant Pau l’any 1944 es crearia la Hemeroteca Nacional de Mèxic i es fundaria el Museu Iconogràfic.

          No serià però fins la dècada dels anys setanta del segle passat en que serien construïdes les actuals instal·lacions dins de la anomenada zona Cultural Universitària de la Delegació de Coioacàn Mèxic Districte Federal, per donar acollida a la Biblioteca Nacional, la Hemeroteca Nacional i també el Institut de Investigacions Bibliogràfiques. El seu creixement es constant. L’any 1979 s’ocuparien els dos edificis principals. L’any 1988 entraria en funcionament el Magatzem de Diaris i Revistes, i l’any 1992 seria inaugurat l’edifici annex dir de Fons Reservat.

           Aquesta acull més de 1.250.000 llibres i documents, amb el que és de fet una de les biblioteques nacionals més grans del seu Continent. I vet aquí que en la sala podeu consultar també ara una obra d’aquest esparreguerí.  

        A tall d’anècdota cal dir que aquesta obra és dedicada In Memoriam a quatre persones:   Joan Artigas i Castellví (1899-1971), Engracieta Jorba i Marcet (1903-1983), Paquita Artigas i Jorba (1929-1991) i Marco Antonio Gaytan Navarro (1975-2006).



Captura de pantalla del catàleg de la biblioteca de la UNAM
 Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 
amb un dels llibres de l'esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba.




diumenge, de novembre 06, 2022

Guia de la Col·lecció local

Plataforma issuu.com. Guia publicada per la Biblioteca L'Ateneu d'Esparreguera


        La Biblioteca Municipal L’Ateneu de la nostra localitat va publicar darrerament a la popular plataforma anomenada  issuu.com  el passat dia 13 de juliol de 2022 una “Guia de la Col·lecció local (coneixements)” on trobareu recollides les obres de no ficció de referència sobre tots els aspectes d’Esparreguera.

Issuu es un servei en xarxa per internet que permet de fer visible el  material digitalitzat com documents, llibres, número de revistes, diaris i altre material imprès, en un format realista i gràficament molt agradable.

El material pujat per la Biblioteca L’Ateneu d’Esparreguera es presentat a manera semblant a una publicació impresa. El que permet visualitzar al vostre navegador web dues pàgines a la vegada (com si fos un llibre o revista oberta) i un tombar de pàgina animat.

La informació recollida allí es la portada del llibre recollit al catàleg, el seu títol, les dades del seu autor o autors, i el codi classificatori del llibre dins el catàleg de la biblioteca. Son en total 33 pàgines ple de material i dades el que es presentaria a la consideració del públic en general, dins d’aquests treball. Que si teniu a be de consultar-lo al següent link https://issuu.com/besparreguera/docs/col_lecci_local_-_guia_de_coneixements  podreu comprovar que porta o apareix amb la capçalera o títol de  “Col·lecció Local ESPARREGUERA. Obres de coneixement – Octubre 2022” .

Un material, treballs u obres que son recollides i estan estructurades dins 11 grups de materials diferenciats. Que aniran des del grup “0” que es dedicat a Generalitats, fins el grup “9” que es dedicat a Història, geografia. Tanmateix el índex es tanca amb el grup “R” dedicat a les Revistes.

Pàgina 03 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba


Val ha dir que he trobat incloses aquí també obres del Lluis Artigas Jorba dipositades dins d’aquesta biblioteca. Anys enrere,  de la cinquantena de obres del referit autor hom figurarien dins del catàleg d’Esparreguera un total de nou. De les qual cal dir també que dues eren esborranys picats a màquina d’escriure i no els originals finals. Comentar també que la vida d’aquests treballs o fons no ha estat estable en el temps.  Alguns treballs amb el pas del temps han estats retirats i donats de baixa del esmentat catàleg.

La part positiva és la de que sí que sis treballs del Lluis Artigas Jorba apareixen inclosos dins d’aquesta guia publicada. Com sempre un agraïment immens.

Us deixo el llista tal com apareix en aquest moments:

 

Pàgina 04 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba

Grup  2 Religió. Teologia. Pàgina pag 3.

Fichas para el perfecto catequista  

266 Art

 

Grup  3 Ciències socials. Pàgina 4.

Esparreguera durant el segle XVI: recull històric de naixements:  anys 1540 al  1543

312 Art

 

Pàgina 18 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba

Grup  7 Belles arts. Pàgina 18.

La Moneda local de la Vila d’Esparreguera:  apunts sobre la seva història

737 Art

Grup  7 Belles arts. Pàgina 22.

Els Escacs a Esparreguera:  recopilació històrica 1924-1986

794.1 Art

 

Pàgina 22 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba

Grup  9 Història, geografia. Pàgina 25.

De l’Armada Invencible al Papa Sixt cinquè:  una aproximació històrica a la Catalunya, Montserrat i la Vila d’Esparreguera de finals del segle XVI

9(46.71Esp) Art

Grup  9 Història, geografia. Pàgina 25.

El Boletin de información municipal: Ayuntamiento de Esparraguera (1974-1978)

9(46.71Esp) Art

 

Pàgina 25 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix dos dels treballs del Lluís Artigas Jorba

                Gracies doncs al treball de la Biblioteca Municipal L’Ateneu els estudiants, investigadors, i públic en general, disposaran d’una nova eina ben àgil i ràpida de consulta sobre el fons que l’esmentada biblioteca disposa sobra temàtica local. Una nova oferta a l’abast de tots els seus lectors i lectores. 


dimecres, d’octubre 26, 2022

Espurnes d'una vida. Raimon Negre i Rigol. In Memoriam

 

Les "Cartilles de racionament" de la postguerra civil.
Varen ser creades el 14 de maig de 1939 i suprimides l'abril de l'any 1952.

 


 Una de les "
Cartilles de racionament" de la postguerra civil.
La versió oficial es que serien suprimides l'abril de l'any 1952.
Com podeu veure en aquesta tenien caracter semestral...

En temps de penúries i postguerra...

El Raimon Negre i Rigol va néixer a la ciutat de Barcelona un 10 de febrer de 1940. Feia només deu mesos que havia acabat aquella cruel guerra civil espanyola i encara fumejava aquella nota publicada el dia 01 d’abril de 1939 que deia “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las trobas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha Terminado. El Generalísimo Franco.”

Barcelona havia estat ocupada un 26 de gener de 1939. Era una ciutat bombardejada, desarmada,  exhausta i famolenca. La ocupació dels guanyadors de la guerra portarà també de retruc la persecució, la repressió, les injustícies de tota mena damunt dels vençuts i sobretot  aprofitant-se l’estat de necessitat i desesperació per la manca d’aliments la aparició de l’estraperlo. Un mercat negre de aliments que donaria gruixuts beneficis a persones sense ànima ni cap mena de humanitat i faria milionaris a uns poc a costa del sofriment de molts...

La població de Barcelona i la Catalunya d’aquella postguerra viurien uns temps terriblement durs. Un estraperlo bollant. Unes cartilles de racionament miserables i que encara per empitjorar mai es rebien en la seva totalitat, una persecució de famílies per haver estat “rojos”, i una justícia totalment arbitrària. Son temps de empresonats, d’existència de camps de concentració i execucions, d’una llarga llista de penalitats de tota mena que fan que algunes persones considerin que la guerra no acabaria fins l’any 1952 tot i el parte oficial de l’abril de 1939.

Seria en aquests context que el Raimon Negre i Rigol ja de ben petitet i degut a que el seu pare  -que per cert també es deia Raimón-  aniria com a notari a la ciutat gironina de Figueras. La seva infantessa i joventut tindria lloc doncs a la esmentada ciutat de l’Alt Empordà. Essent també estudiant del Col·legi de La Salle de Figueras .


Esglèsia de Sant Pere de Figueres.
Font: Ajuntament de Figueres.

           La seva va ser una família de molts germans. Vivien en un pis cèntric. La seva casa de infantessa encara existeix i la varem poder visitar-la els dos ja fa uns anys en un viatge que Ell no s’esperava que hi anéssim. En aquells moments la seva casa, el seu niu, havia estat transformada en una acadèmia d’anglès. Seria un dia de records en els que encara el Raimon podria saludar alguna veïna supervivent ja ben carregada d’anys...  D’això ja fa molts anys. Tanmateix el Raimon, Jo i la Martha varen retornar a Figueras en dues ocasions més.

I com no, en aquella primera estada visitaríem també l’església medieval de Sant Pere, molt a prop de la Fundació Gala - Salvador Dalí que popularment li diuen també Museu Dalí. A l’església de Sant Pere era on anava a missa tota la seva família i seria també on faria la seva primera missa a Figueras concelebrada amb el seu germà Pere, també jesuïta.

                Afinada la seva vocació religiosa sens dubtes seria determinant el fet de que el seu germà fos jesuïta perquè Ell entres a “La Companyia de Sant Ignasi” i no a altra mena de congregació un dia 03 d’octubre de 1967. Amb els jesuïtes hi passaria 65 anys de la seva vida dels quals 55 serien com a prevere...

Entra amb uns 16 anys en el Noviciat dels jesuïtes. Son els anys 1956, 1957 i 1958 a l’antic monestir de Santa Maria de Veruela, una antiga abadia de l’Orde del Cister del segle XII, situada a prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa. A l’Aragó si bé tocant el llinda amb Castella i Navarra. El monestir de Santa Maria de Veruela des del 06 de maig de 1877 aniria a càrrec dels jesuïtes que ràpidament prosperaria. Aviat acolliria 136 persones, de les quals 71 serien novicis.   D’aquí que aquests monestir i emplaçament històric va esdevenir la primera casa ocupada per novicis i estudiants jesuïtes aragonesos…

               

Reial monestir de Santa Maria de Veruela a Saragossa.
On el Raimon Negre i Rigol faria el seu Noviciat com a jesuïta.
Fotografia de Micamara.es

Val a dir que aquests lloc on va estar el Raimon Negre i Rigol posteriorment l’any 1975 seria retornat per els jesuïtes a la Delegació de Hisenda espanyola. Tanmateix aquests monestir posteriorment a l’any 1998, l’Estat el lliuraria a la Diputació Provincial de Saragossa.  
 

Els anys següents que van del 1958 al 1960 i que serien els anomenats de Professió Temporal els passaria a la ciutat de Lleida dins del avui anomenat Col·legi Claver Raimat. Aquest emplaçament  -que també funcionaria com a noviciat dels jesuïtes-   tindria una historia bastant moderna, ja que va néixer per la donació de Montserrat Fatjó, viuda de Raventós, que l’any 1952 donaria el terreny a la comunitat jesuïta per a construir un noviciat a Lleida. Efectivament, el 30 d’abril de 1952 es col·locaria la primera pedra…

                Quan l’any 1958 el Raimon Negre i Rigol aterra en aquests lloc podem dir que gairebé era una institució nova de trinca… I val a dir que deu anys després que Ell sortiria d’aquest noviciat desapareix. Doncs l’any 1970 el Pare Provincial decideix convertir aquest noviciat en un Centre d’Ensenyament. 

                Els següents anys de la seva vida son de formació. Del 1960 al 1963 estudiaria Filosofia i Teologia a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Els anys 1963 al 1965 també estudiaria Magisteri a les Escoles Tècniques de Sant Pere Claver a Barcelona-El Clot.

 

La premsa local de la ciutat de Figueres es fa ressò de la primera missa celebrada a la ciutat
per el Raimon Negre i Rigol i el seu germà Pere...


              
A Sant Cugat del Vallès estudiaria els anys 1965, 1966, 1967 i 1968. Recordareu que va ser ordenat Prevere durant aquests període d’estudis de teologia tindria lloc a Barcelona el 14 de juliol de 1967. Col·laboraria també durant els anys 1968 al 1970 en la parròquia barcelonina de Nostre Senyora del Port.

 

El seu primer contacte amb la Renovació Carismàtica durant a seva etapa manresana i nous destins parroquials 

                L’any 1970-1971 el Raimon estaria a la ciutat barcelonina de Manresa. Allí tindria lloc allò que anomenen la “Tercera Provació”. Que és bàsicament el tercer any d’examen i prova religiosa, que tenen a la etapa final de la seva formació qualsevol jesuïta, sigui o no prevere. Els seus darrers vots tindrien lloc a Manresa el 02 de febrer de 1974.

Dins del que anomenaria la seva etapa manresana que es allargaria fins l’any 1976 seria anomenat Operari i Coadjutor de l’església de Sant Pau de Manresa. Son els anys en els que el Raimon Negre i Rigol ensenyaria religió a l’escola pública i seria anomenat Consiliari de “Grups de renovació en l’Esperit”.

                El mateix any 1976 i 1977 retornaria a la ciutat on va néixer. A Barcelona. On col·laboraria amb la parròquia de Sant Pere Claver dels jesuïtes de la zona de Montjuic. Una estada ben curta, doncs els següents cincs anys (1977 al 1982) faria estada al barri de Torreforta, un lloc situat poc més o poc menys a dos quilòmetres del centre de la ciutat de Tarragona. A Torreforta seria destinat a l’església de Sant Josep també com a Coadjutor. Combinant aquestes responsabilitats amb el càrrec de Consiliari del grup “Nou Jovent” i de l’apostolat parroquial d’atenció i visita als malalts.

 

El retorn a Barcelona. La maduresa del seu servei als demés

    L’any 1982 retornaria a terres barcelonines, a Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat. Destinat coma a Coadjutor de la Parròquia de Nostra Senyora de  Bellvitge. Tanmateix l’estada seria curta, doncs del 1984 al 1988 aniria al barri barceloní de Sants de la capital catalana. Allí col·laboraria en la Parròquia de Sant Medir de Barcelona, una de les institucions de referència del barri de La Bordeta (Sants-Montjuic) i la parròquia creada l’any 1947 de Sant Isidre Llaurador (Hospitalet de Llobregat). També seguin l’estela de la seva època manresana el Raimon Negre i Rigol participaria en els grups de la “Renovació Carismàtica Catòlica” que tant de bé faria amb la joventut. Un moviment en el que també recordarem el Cardenal Leo Jozef Suenens (1904-1996), el pare missioner Emiliano Tardif, msc, (Quebec, Canadà 1928 – Córdoba, Argentina 1999),   -un dels pesos pesants del grup de predicadors de la “Renovació Carismàtica Catòlica”-   el pare claretià Miquel Peix (finat l’any 2007);  el pare Manel Casanova (batejat en l’Esperit a la Índia l’any 1974), i aquelles assemblees celebrades a la Bonanova de Barcelona. Val a dir, tot continuant amb aquesta breu síntesis biogràfica, que també durant aquest període col·laboraria amb la parròquia del Sant Àngel Custodi del carrer Vilardell de Barcelona. Una col·laboració que es perllongaria fins l’any 2004.

Viatge en grup amb el Raimon Negre i Rigol [De peu a l'esquerra al costat meu]
a l'agost de 1997 a la vila d'Ars-Sur-Formans.
Fotografia davant l'estatua de Sant Joan Maria Vianney.
"tu m'as montré le chemín d'Ars, je te montrerai le chemin du Ciel"
 

    
El Raimon Negre i Rigol al costat del Lluis Artigas Jorba en la residència d'Ars-Sur-Formans durant la visita de l'any 1997.
Ja hi haviem estat abans i també retornariem de nou en altres anys. Amb la visita obligada de Taizé sempre..
El Raimon era un enamorat de França. Amb Ell visitaria Lourdes, Nevers, Lisieux, La Louvesc, Chartres, Bourg...


L’any 1988 el Raimon Negre i Rigol seria traslladat al barri de El Clot de Barcelona. Mentre mantenia els vincles amb la parròquia del Sant Àngel Custodi seria nomenat ja Consiliari dels grups de la “Renovació Carismàtica Catòlica” i també nomenat Coadjutor de la parròquia de Nostre Senyora de Betlem, al mateix tocar de la popular Rambla barcelonina.

Durant aquests període de 1988 al 2004 veuríem publicar els seus primers llibres de pregària. Al final d’aquests breu article homenatge veureu el llistat dels vuit títols publicats pel Raimon, alguns amb varies reedicions. Una herència potser vocacional i de família aquest vena d’escriptor, donat que a la seva família la seva germana Montserrat i el seu germà Pere també tindrien aquesta vessant d'escriptor ja que publicarien quelcom alguns llibres.

                Tanmateix també escriuria per a ús personal un Dietari i conservaria també les seves homilies escrites i diversa correspondència.


Butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera
del 25 de desembre de 1994
.

Article publicat pel Lluis Artigas Jorba a la pàg. 2 "Gràcies pel Nadal".
Amb una pregària del Raimon Negre i Rigol.

Records... Trobada a Barcelona el 12 de juny de 1999.
El Raimon Negre i Rigol, la Pili Alastrue, i el Lluis Artigas Jorba.
Fotografia de la Maite Montero

  

Les darreres dues dècades del seu apostolat

                De l’any 2004 al 2022 viuria la seva etapa muntanyenca. Passant de la foscor de la petiteta habitació on vivia en el pis del Clot, i la angoixosa i vella habitació despatx i mobles encara més vells al Palau, -que contrastaria amb el darrer pis del mateix edifici que era utilitzat com a biblioteca, ben espaiosa i ben il·luminada-  al seu trasllat a la Residència de Sant Xavier al carrer Margenat, a Sarrià, la part alta de la ciutat de Barcelona. On finalment gaudiria d’un espai lluminós, espaiós i confortable.

                Es en aquesta etapa -la darrera de la seva vida-  encara mantindria la seva activitat malgrat els anys que ja tenia. Era de fet ja un iaio. Col·laboraria en la parròquia de Sant Ignasi de Loiola (2021-2022) i continuaria com a Coadjutor a la parròquia de Nostra Senyora de Betlem fins la seva jubilació definitiva al març del 2022. Val a dir que seria destinat com Operari a la comunitat Sagrat Cor de Barcelona aquest mateix any 2022.

En un any marcat per els canvis. Donat que novament el traslladaven des de Sarrià al centre de Barcelona. A la seu dels Jesuïtes de Casp Sagrat Cor de Jesús.

 

El temps de partir vers la casa de Déu s’acosta...

                En aquest compàs del trasllat en Raimon Negre i Rigol va començar a trobar-se malament de salut. El darrer dia que vaig parlar amb el Padrí va ser el dimarts 06 de setembre de 2022 per convidar-lo a una excursió a Santa Fe del Montseny, amb el desig d’animar-lo en aquests moments de incerteses i canvis de domicili. Tanmateix resultaria un moment poc adient. Seria aquesta, la darrera vegada que parlaria amb Ell, donat que el telèfon quedaria apagat i sense ús.

                El diumenge dia 11, la doctora Anna Riba, -del seu cercle d’amics de tota la vida- seria qui m’avisaria que el Raimon Negre havia estat traslladat a la infermeria del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Que és on els jesuïtes son atesos durant les seves malalties.

                Tallada la comunicació telefònica en els següents dies Jo li enviaria una carta cada dos dies des d’Esparreguera, donant-li ànims en aquest moments de malaltia, que a priori, i amb la informació de que disposava no semblava greu. Tenint previst de fer una visita personal el dissabte 01 d’octubre. Tanmateix el dimarts 21 de setembre entren els imprevistos. En tenir que anar a l’hospital d’urgència per un còlic de ronyó que em deixaria ben baldat. Val a dir que malgrat tot les cartes mantindrien el seu enviament...

                Va ser la mateixa doctora Anna Riba que a les vuit del vespre del dilluns 26 de setembre de 2022 em comunicava que el Raimon estava ja morint...

                El seu estat de salut, bruscament, havia empitjorat fins portar-lo a deixar aquests món i a tots nosaltres... 

                El vetlla de cos present va tenir lloc en el mateix Centre Borja dimarts 27 de quatre a vuit del vespre. El mateix dia un jesuïta de parla castellana de nom Jaime contactaria amb mi per comunicar-me el seu òbit i comentant-me que havia estat Ell qui havia obert la correspondència enviada.

A la vetlla poca gent. Tanmateix l’Anna Riba feia uns esforços grans per anar avisant d’aquesta trista notícia.  Allí, al Centre Borja ens trobaríem els seus fidels vells Amics per rendir-li el nostre agraïment i el nostre darrer adeu-siau. Son moments de Cors trencats. Son moments de retornar a les nostres ments els molts records d’aquells moments compartits. Son moments de sentir-nos tots plegats orfes mentre el llibre de la vida, escrita ja la seva darrera pàgina de la seva història, toca tancar-lo i ficar-lo en la prestatgeria de l’Eternitat. Ens deixa orfes però també d’alguna manera ens deixa també hereus seu. De la seva ferma creença en la misericòrdia de Déu. De la seva senzillesa i delicadesa en acompanyar aquelles persones que pateixen física, mentalment o espiritualment. La seva herència és la del saber acompanyar amb la discreció aquell que sofreix. Saber veure amb els ulls de cor   –permeteu-me que faci servir un títol d’un dels seus llibres-  el Clam del Silenci. 


Comiat del Raimon Negre i Rigol el 28 de setembre de 2022

 Allí mateix, a Sant Cugat del Vallès, l’endemà tindria lloc les exèquies i el seu enterrament. A la magna Capella del edifici Borja el seu comiat seria presidit en una missa concelebrada per dotze preveres, envoltats de la seva família, i nombrosos amics. Seria un consol de veure tanta gent que expressament vindria per acompanyar-lo en aquests darrers moments. També hi seria present un grup de músics de la Renovació Carismàtica Catòlica que tant Ell va estimar i que també assistiria tot entonant aquella cançó anomenada Ruha. Els jesuïtes només els hi varen deixar de cantar aquesta, seguint l’esperit de sobrietat que els hi és habitual. I una ànima generosa va pagar els recordatoris per l’ocasió. Un recordatori dissenyat per la germana de la doctora Riba on apareixeria la reproducció d’un quadre de la Mare de Déu i el Nen, que era d’especial estima del finat, i a l’advers un breu text bilingüe en el que podiem llegir:   

Raimon Negre Rigol 1940 – 2022. En tu hi ha la Font de la vida, / i veiem la llum en la teva llum./ Mantens el teu amor als qui et coneixen, / la teva salvació, als rectes de cor./ Que n’es de preciós, Déu meu, el teu amor!/ [espai] Despues de una vida entregada / al servicio de los demás / llevando el mensaje del Señor, ahora ya está junto a él, en su Glória”.

Habitualment, i per la sobrietat esmentada els jesuïtes no fan recordatoris d’exèquies. 


Missa exequial concelebrada a la Capella del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès

La homilia de les exèquies va ser llegida per dos preveres diferents. Meitat i meitat. Ens dirien als allí congregats: 

“Raimon, ens has deixat ràpidament després de pocs dies d’empitjorar ben bruscament el teu estat…, has marxat silenciosament, com eres tu, discret, de no fer soroll, de no voler molestar. 

No et coneixia massa d’abans que coincidíssim a Margenat, especialment en aquests dos darrers anys on hem parlat, conviscut, compartit alegries, temors,  disminucions.

Penso que ens deixes un testimoniatge de presència, de servei senzill, i de vivència espiritual que has volgut compartir de tantes maneres, però sempre discretament. 

I ho has fet a moltes parròquies al llarg de la teva vida: a Tarragona, Manresa, l’Hospitalet, Barcelona, i darrerament Betlem durant un bon grapat d’anys…

En aquests dos anys m’ha cridat l’atenció la teva fidelitat i el teu desig de seguir el servei a la parròquia de Nostre Senyora de Betlem. Segurament allà has trobat un espai on poder ser tu, parlar amb la gent, compartir la teva vivència del Déu vivent, escoltar i ser escoltat, exercitar la teva atenció i cura a les persones, parlar de Déu, el Déu de la Vida que ara t’ha acollit plenament.

En tu he vist molt sentit de l’humor, un humor senzill, d’acudits ben dolents que ens feien riure pel dolents que eren… “això és un acudit com els del Raimon”, seguirem dient… Perquè tu sempre volies remarcar que Jesús no era seriós, era bromista, deies:  feia riure al seu voltant, era joiós, creava joia al seu voltant. I tu a la teva manera has estat un petit reflex d’aquest Jesús amic del bon humor…

En tu hem vist també molta fragilitat. Un cos feble, una psicologia feble, fràgil, eres vulnerable tot tu. Potser això t’ha fet també amic del Jesús pobre i humil, el Jesús que va ser escàndol de jueus i de grecs, com deia sant Pau, un Jesús vulnerable, fràgil, crucificat. Però alhora, un Jesús que és font de vida, com tu ho has estat gràcies a Ell, que s’ha valgut de la teva persona, comptant amb la teva fragilitat però sobretot amb el teu estar enamorat d’Ell i voler compartir aquest tresor que Jesús ha estat per a tu.

Quina paradoxa, que hagis combinat aquestes dues realitats que Jesús ha compartit amb tu: el seu sentit de l’humor, i la seva vulnerabilitat… Per això sempre has pogut parlar d’Ell amb familiaritat, com qui parla d’algú que li és ben conegut. 

Finalment, m’agradaria recordar la importància que has donat sempre a que ens cuidem uns als altres, que ens cuidem en les nostres fragilitats, en les nostres febleses. Em consola recordar les teves paraules d’agraïment per la cura que hem intentat tenir amb tu en aquest temps de dol per la fi de la comunitat de Margenat. Hem compartit un estiu amb més intimitat els quatre que hem estat aquest mes d’agost. Un temps tranquil, de subtil dol però de fer-nos companyia, de fer-nos costat, un temps privilegiat, un regal viscut amb tu.

Gràcies per la teva presència, Raimon. Has estat presència del Crist senzill, humil, que gairebé causa sorpresa per la seva fragilitat, menystingut pels ulls del món.

Ara que has superat la teva fragilitat, que ets en les mans del Pare que t’esperava, volem saber que portes una mica més d’humor allà al Cel, que gaudeixes d’Aquell que t’havia captivat.

Volem també saber que pregues per nosaltres, que ens creiem sovint més forts però que som també febles, encara que de diverses maneres.

     I en aquesta eucaristia, com les que has celebrat tantes vegades, volem confiar-te a tu, Raimon, a les mans i la cura del Déu de la tendresa, que sabrà acollir-te com et mereixes”.

 

    Després tots els assistents acompanyarien les seves restes en processo fins el cementiri que existeix dins del mateix recinte del Centre Borja. On tindria lloc un darrer respons, i el cristià soterrament d’aquest fill de l’Església.

     Descansa en Pau Padrí.

     Lluís Artigas Jorba

 

      


Font:  Web de la parròquia de Ntra Sra de Betlem a Barcelona.
Equip Sacerdotal a l'any 2022

         

               

Material annex:

 

Llistat de llibres publicats per el Raimón Negre i Rigol:

 

-          Palabras de esperanza [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2010]

-          Estad alegres  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2006]

-          Que l’esperança us ompli d’alegria  [Notícias Cristianas, Barcelona  2003]

-          Caminos de paz  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2000]

-          Profeta de l’esperança  [Els Daus 162 Editorial Claret, Barcelona 1996]

-          Alba d’un nou demà [Editorial Claret, Barcelona 1992]

-          El clam del silenci  [Editorial Formiga d’Or, Barcelona  1991]

-          Paraules a l’interior [Editorial La Formiga d’Or, Barcelona 1990]

 

 

  Portada del llibre   Paraules a l’interior [Editorial La Formiga d’Or, Barcelona 1990] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba


Portada del llibre El clam del silenci  [Editorial Formiga d’Or, Barcelona  1991] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.




Portada del llibre   Alba d’un nou demà [Editorial Claret, Barcelona 1992] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.



Portada del llibre  Profeta de l’esperança  [Els Daus 162 Editorial Claret, Barcelona 1996] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.


Portada del llibre Caminos de paz  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2000] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.


Portada del llibre  Que l’esperança us ompli d’alegria  [Notícias Cristianas, Barcelona  2003] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.



Portada del llibre  Estad alegres  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2006] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.


Portada del llibre     Palabras de esperanza [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2010] del Raimón Negre i Rigol.
Fons biblioteca del Lluis Artigas Jorba.



Retalls de premsa sobre el Raimón Negre i Rigol:

 

-        Dos germans celebren la seva primera missa

https://nanopdf.com/download/de-figueres-dos-germans-celebren-la-seva-primera-missa_pdf

 

-          Noces d’Or presbiterals 1967-2017 P. Raimon Negre Rigol

pàg 39  Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona  Núm 157 (2017)IV   30 d’abril.

https://www.esglesiabarcelona.cat/wp-content/uploads/2017/05/Butlleti-Arquebisbat-abril-2017v2.pdf 

 

-          Demarcació Episcopal. Raimon Negre Rigol

https://xdoc.mx/documents/demarcacions-episcopals-5c3f8fbaa00de

 

-          Web parròquia Betlem de Barcelona. “Sacerdots” [Consulta 29.09.2022]

https://www.mdbetlem.com/staff?lang=es

 

-          Església Arxidiocesana de Barcelona  28.09.2022

https://esglesia.barcelona/es/actualitat/ha-fallecido-raimon-negre-rigol-sj/

 

-          Fallece el P. Raimon Negre Rigol –Infosj

https://infosj.es/fallecimientos/19282-fallece-el-p-raimon-negre-rigol

 

-          In Memoriam. Full Dominical 09 d’octubre de 2022 pag 4

https://esglesia.barcelona/es/documents/hoja-dominical-del-9-de-octubre-de-2022/

 

-          La Vanguardia. P. Raimon Negre Rigol, SJ

https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1a-edicion/20220929/282475712704464

 

-          Esquela La Vanguardia 28.09.2022

https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/raimon-negre-rigol/60242314

Gloria Andrés publica la pregària del Raimon Negre "Gracies" al portal web "Pregaria.cat" Oracions d'Interpèrie [04 octubre 2022]

https://pregaria.cat/oracions-dintemperie/gracies