El fons audiovisual parroquial a l'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat ja disposa d'un catàleg

 

Vista general del material audiovisual lliurat per el Lluis Artigas Jorba 
a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

      Si be el fons documental i històric disponible a l’Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat sobre la nostra parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera es veritablement escàs i minso, val a dir que si que disposa d’un fons de material audiovisual provinent del fons històric del canal privat de vídeo informació local anomenat “Esparreguera Televisió”.

    El fons que ha estat inventariat i buidat el formen actualment un total de  206 gravacions efectuades per Esparreguera Televisió, la plataforma privada que edita un noticiari sobre actualitat d’Esparreguera, dels anys que van del 2007 fins el 2018. I que son recollides i arxivades en un total de 14 unitats de discs, i ha estat elaborat per l’esparreguerí Lluís Artigas.

    Aquest treball “Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat” és articulat en dos blocs temàtics. En un primer apartat es recull tot el material contingut en cada unitat documental,  incorporant-hi una numeració específica i única per cadascuna de les gravacions, corresponent al DVD on es troba localitzat el material. Una breu descripció del seu contingut s’acompanya tot esmentant el lloc concret on tindria lloc la seva gravació, i la seva datació temporal.

    En un segon bloc, es construeix un índex ordenat alfabèticament o buidatge del contingut d’aquest treball. Que sens dubtes estalviarà molt de temps en les recerques de informació a investigadors, documentalistes i també historiadors de la nostra estimada vila d’Esparreguera.

   El treball ens permet de identificar les entitats esparreguerines  vinculades als diversos DVD dipositats. Així cal esmentar la Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, el Patronat Parroquial d’Esparreguera, el Consell Parroquial d’Esparreguera, el Grup de Revisió de Vida de la parròquia, el Col·lectiu 3E, Esplai La Lluna d’Esparreguera (Patronat Parroquial), Associació Amics del Campanar d’Esparreguera, Col·lectiu de Pessebristes d’Esparreguera, CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, Amics de Santa Maria del Puig, Coral de La Passió d’Esparreguera, Caramelles de La Passió d’Esparreguera, Secció Sardanista de La Passió d’Esparreguera, el Patronat de La Passió, l’Agrupació de Sant Antoni Abat d’Esparreguera, Colla de Castellers d’Esparreguera, AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltans, Geganters d’Esparreguera, Colla bastonera del Montserratí, Amics de Sant Salvador de les Espases (d’Olesa de Montserrat), Fòrum 21 d’Esparreguera, el Coro Rociero Santa Eulàlia, el Coro Rociero Nuevos Comienzos de la Colònia Sedó d’Esparreguera, l’Assemblea de Joves Independentistes d’Esparreguera, Amics de la Flama del Canigó d’Esparreguera o la Colla de Diables d’Esparreguera...

    Val a dir que com a noticiari audiovisual hi podem gaudir de reportatges  sobre diverses activitats litúrgiques de la parròquia, visites del Senyor Bisbe de Sant Feliu de Llobregat; benediccions de campanes, imatges, i similars; festes populars com la celebració de la benedicció dels Tres Tombs, l’Adoració dels Reis, Aplec a Santa Maria del Puig, trobades a la capella de Santa Margarida del Cairat, o activitats diverses fetes al Campanar d’Esparreguera.

     Els darrers mesos de l’any 2019 han estat certament prolífics i molt positius si parléssim de les  aportacions bibliogràfica a la historia d’Esparreguera.  El treball “Ramon Torruella Satorra, poeta de La Passió d’Esparreguera” del Gerard Bidegain Figuerola, i “La història sobre el Molí Fariner de Can Broquetas” de l’esparreguerí Jordi Gobern i Simó, -obra que va quedar finalista en la categoria adults de la tercera edició dels Premis de Recerca Vila d’Esparreguera, celebrada el 2018-  junt amb el “Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat” del historiador local Lluis Artigas Jorba, tanquen un any veritablement extraordinari a nivell de investigació, catalogació, i publicació de obres de referència bibliogràfica local.

Esparreguera al catàleg espanyol del romànic

A la nostra localitat es poc coneguda la important tasca que duu a terme l’anomenada Fundació Santa Maria la Real com a Centre d’Estudis del Romànic a nivell europeu. La seva seu la te situada a la comunitat de Castellà i Lleó. En una població que ratlla els set mil habitant anomenada Aguilar de Campoo, a la província de Palència. Pot sorprendre  -ja d’entrada-  que tant important col·lectiu tingui la seva seu fora d’allò que anomenaríem una gran metròpoli o una rellevant ciutat europea.

L’any 2010 inaugurarien el seu portal digital sota el suggerent nom de “Románico Digital” i, poc a poc, s’ha convertit en la major base de dades onlaine sobre l’art romànic. Amb un fons que supera llargament les 100.000 referències amb materials tant interessants com son  les fotografies, els plànols i les fitxes històriques, ens ofereix als investigadors d’una manera totalment gratuïta aquest singular treball de investigació, catalogació i classificació de l’art romànic, que és fruit de molts i molts anys de treball constant.

Vet aquí la bona notícia de que la nostra estimada vila d’Esparreguera també hi és present dins d’aquesta monumental obra, digna de tots els elogis presents i futurs.

Si voleu resseguir que es diu de nosaltres, d’Esparreguera, a dins d’aquesta “Enciclopèdia del Romànic” onlaine us cal només de visitar la seva web o portal digital que naturalment és tota ella en llengua castellana.

Una vegada situats a la seva web “Santa María la Real fundación Románico Digital”  us cal de desplegar el menú superior  situat a la part dreta de la web. Allí on diu “El Románico”. Al desplegar les opcions que ens ofereixen ens cal de situar-nos on diu “Enciclopèdia online” i una vegada allí de fer servir el cercador amb el nom de “Esparreguera”. 

A continuació ens cal fer clic on diu ESPARREGUERA en lletra majúscula prima.  El resultat ens lliurarà un article situat entre les pàgines 1605 al 1610 que parla del romànic d’Esparreguera.

Val a dir que l’apartat introductori sobre la nostra localitat es escrit correctament amb el nom oficial de la nostra vila. Es adir, amb la toponímia d’EsparrEguera. Tanmateix tota la resta del material dels apartats de l’article publicat, trobareu aquest topònim propi d’Esparreguera us apareixerà sempre seguint la ortografia i fonètica castellana, i amb la grafia espanyola “de EsparrAguera”.

Aquesta introducció dona peu a un treball que es divideix en tres apartats: El “Castillo de Esparraguera”; la “Iglesia de Santa Maria del Puig”; i finalment el “Castillo de les Espases”.

Son uns textos molt clars i documentats. Que també aporten fotografies, algun plànol   i una complerta bibliografia per cada un dels tres apartats o temes tractats de la nostra població.

Acabaré fent esment que els autors d’aquests treballs han tingut a bé de incloure per cadascun dels tres treballs tractats una seva bibliografia individual de les fonts que varen fer servir. Curiosament en cap cas esmenten les obres o treballs de referència. Sinó que esmenten només els autors i any de publicació com podeu comprovar en les fotografies que acompanyen aquest article. A mena d’exemple trobareu a l’apartat de bibliografia del final del treball dedicat a l’església de Santa Maria del Puig que esmenten entre altres:  “ARTIGAS i JORBA, L., 2002” només. Per referir-se realment al treball “Annals de Santa Eulàlia: crònica històrica de l’església i parròquia d’Esparreguera” (Esparreguera 2002) i on també el meu nom de Lluís passaria a obligatòriament espanyolitzar-se com “Luis” i en conseqüentment el trobarem amb una sola “L”en aquest lloc de la Fundación Santa Maria la Real románico digital. El canvi del nom de Lluís per Luis no es nou. Així també consta aquesta obra dins del catàleg de la Biblioteca Nacional de España com podeu veure en la captura de pantalla que s’acompanya. I els entra per una orella i surt per l’altra que els hi demanis i tornis a demanar la correcció corresponent...

A Esparreguera un exemplar d’aquesta obra va romandre disponible molts any a la biblioteca municipal i també inclòs dins dels catàlegs de les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Amb títol, i el nom i cognoms de l’autor correctes. Tanmateix, posteriorment la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera retiraria la obra, donant-lo de baixa i també esborrar-lo de tots els catàlegs...

Reprenent el comentari sobre els apartats bibliogràfics que s’acompanya a cadascun dels tres articles sobre el romànic d’Esparreguera, i que fan remissió a les fonts emprades per la confecció de cada treball, veiem que pot esser dificultós potser per alguns investigadors forans. Així, quan aquí s’esmenta dues vegades les obres del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i els anys 1996 i 2003, nosaltres sabem enseguida que parlen de la obra “Santa Maria del Puig” (Esparreguera 1996), i també de la obra “Esglésies i capelles d’Esparreguera” (Esparreguera 2002 i 2003). Obres publicades i que afortunadament encara avui dia son disponibles a la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera [Clic aquí] per a totes aquelles persones que desitgin consultar-les.

        Però es possible que altres persones, estudiants o investigadors forans, els hi sigui potser una espurna més difícil de resseguir les abundants autories i les fonts fetes servir en aquests treballs. Que certament i tot sigui dit son de molt bona qualitat i grafisme.

            Esparreguera present en el Centre d’Estudis del Romànic i la seva enciclopèdia del romànic...

 

Jo i l’associació de Veïns Zona Esportiva d’Esparreguera

 

Enganxina editada per l'associació de veïns obsequiada al Lluis Artigas Jorba

Vet ací que entre totes les entitats en les que en algun moment ha ajudat el Lluís Artigas Jorba aquí a la vila, es troba l’Associació de Veïns de la Zona Esportiva, a l’època en que tenia la seva seu al carrer Llobregat –anomenat popularment carrer de l’Escorxador-  en un lloc on antigament existia un passadís que comunicava la zona esportiva amb el carrer Llobregat, i que seria reconvertit en tancar-se en un local.

Va haver-hi un any veritablement especial durant l’existència de l’entitat i aquest va ser l’any 1985. L’any durant el que Esparreguera celebraria les festes del seu Mil·lenari. Una efemèrides que tothom el viuria amb mot de goig.

En aquell any estava com a president de l’Associació de Veïns de la Zona Esportiva el Pere Julià i Subirana. Un home amant de la història del nostre poble i enamorat del seu barri. Havia viscut en una de les cases properes a l’esglesiola de Santa Maria del Puig d’Esparreguera, i part de la seva vida es trobaria vinculada a la Colònia Sedó i Montserrat. Per el seu caràcter noble, dialogant i conciliador sempre varem entendre’ns i molt. Com també amb la totalitat de la seva Junta.

En aquell any 1985 de l’Esparreguera bulliciosa i festiva, vaig col·laborar desinteressadament en dos dels seus projectes. Un seria l’assessorament en una competició que voldrien organitzar -i que de fet és faria realitat-  i l’altre la de pintar un mural al aire lliure que s’anomenaria Mural del Mil·lenari. El lloc triat seria la llarga paret que hi havia en aquells moments disponible en la cruïlla de la plaça de Santa Eulàlia per la part de baix (és a dir en la ratlla imaginaria que aniria per la part baixa travessant des del carrer Sant Jaume vers el carrer Beat Domènec Castellet) i el carrer Tomà Cabeza. En aquells moments una mena de placeta al tocar d’una torre tancada de transformació elèctrica. On entre altre mobiliari, hi havia els poc estètics contenidors de les escombraries. El disseny no va ser meu val a dir. Però el Lluis Artigas Jorba va ser un de les dues persones que el pintarien. El projecte es va convertir en realitat també. Potser algun dia us compartiré cinc cèntims i en parlarem...

Darrera de l'enganxina editada per l'associació de veïns lliurada al Lluis Artigas Jorba. 

Doncs bé, l’Associació de Veïns de la Zona Esportiva per commemorar la efemèrides del Mil·lenari d’Esparreguera editaria una enganxina a tot color en la que sortia l’esglesiola de Santa Maria del Puig. Un dels monuments emblemàtic de la nostra població.

Al desembre d’aquell 1985 em varen lliurar una d’aquestes enganxines a mena de felicitació nadalenca. Amb el segell de l’entitat veïnal. Em va fer il·lusió. Tot un detall.

Jo mai la faria servir. I dita peça aniria destinada a ser guardada com un record que dormiria el somni dels justos. A ser guardada com a un testimoni d’una època i un any que ja mai mes tornaria...

Sobre del lliurament al Lluis Artigas Jorba.