1979: Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” d’Esparreguera
Una de les curiositat que em tingut a la nostra estimada Esparreguera va ser l’existència durant uns anys d’una cafeteria avantguardista en el seu temps.
Avui estic recordant la Cafeteria Kermesse que als anys de la dècada dels noranta estaria davant del Mercat Municipal, amb entrada per el carrer de Sant Antoni i carrer Francesc Macià. Va ser una cafeteria que no encaixava per a res en el model imperant en aquella època. No només per el fet de que el seu director era molt polivalent, donat que havia tingut la cafeteria de la Piscina Municipal d’estiu, feia assegurances, va muntar una autoescola, i també aquesta cafeteria que en molts aspectes va ser pionera aquí a casa nostra.
Tenia una personalitat pròpia. Allí, malgrat funcionar com un local d’oci i restauració es feien extres pocs habituals. En algun bar o cafeteria d’Esparreguera certament havien muntat algun torneig de taula com campionats d’escacs. O de dards i poc més. La Cafeteria Kermesse va fer durant la seva vida molt més del que cabria pensar per Esparreguera. Va muntar un concurs literari. Va tenir una escuderia de karts. Tenia equip de futbol sala (i bastant bonet per cert...). Feia coses....
Val a dir que dels quatre (potser serien cinc) concursos literaris Jo vaig tenir el atreviment de participar-hi en un. El III Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” que tindria lloc l’any 1979.
Mai he estat una persona ni de bars ni de cafeteries. Lo meu es el cas típic d’un client esporàdic i poc consumista. Però vet aquí que participaria en aquest concurs literari...
No he estat mai una persona culta. Dominadora del llenguatge. Un intel·lectual de pedra picada ni molt menys. I en el cas de la literatura o la poesia he estat un veritable mestre del desastre. La poesia mai va circular per les meves venes ni el meu cor. Les poesies fetes per la meva persona, podrien ser objecte de col·leccionista. Perquè a més de dolentes han estat molt escasses. La meva jove participació en aquest concurs literari, i alguna poesia romàntica feta des de la senzillesa i el cor, que li vaig dedicar a la meva Estimada de solter [que esdevindria la meva Esposa], i poca cosa més...
Del concurs que avui recordo amb tots vosaltres, avui transcriuré les dues que vaig fer i presentar. Que naturalment, encara guardo. Malgrat de saber prou be que no varen ser cap joia de la corona. Una ventada de joventut li diria Jo.
En aquella edició hi va haver-hi quatre modalitats:
-Poesia castellana
-Poesia catalana
-Premi escolar i
-Premi “Exaltació de la Naturalesa” que es podia escriure indistintament en català o castellà.
Els premis anirien de les 10.000 a les 15.000 pessetes de llavors; i el premi escolar de fins a 14 anys consistia amb un lot de llibres per al guanyador, i per el seu Col·legi -on fes els seus estudis- rebria un Projector de cinema sonor super 8, donat per el Banc de Sabadell del carrer dels Arbres d’Esparreguera.
El Jurat era format per dues persones: el Ramon Pinyol i Balasc que era llicenciat de Filosofia i Lletres, a més de poeta i editor; i el Miquel Alzueta, que era poeta i periodista. Aquí esmentar que el Jurat per els treballs en llengua castellana era format per Luis Júarez, llicenciat en Dret i diplomat en llengua i literatura castellana; José Sangüesa i Adell, llicenciat en Filosofia i lletres; i Ramon Cuello i Riera, escultor.
El Lluis Artigas Jorba participaria en dos apartats. El de poesia catalana i l’especial “Exaltació de la Naturalesa”, aquest darrer amb una creació amb llengua castellana. Naturalment com seria de preveure no rascaria res de res. Tanmateix vaig guardar còpia de les “meves creacions” i avui les comparteixo amb tots vosaltres.
Val a dir que no sé que es va fer amb tot el material que es va anant acumulant al llarg dels anys amb aquestes participacions literàries pioneres a Esparreguera. Potser algun dia apareixerà tot aquest arxiu. Tampoc vaig guardar els noms i cognoms dels guanyadors de cada edició o concurs. Potser avui seria una dada històrica interessant de tenir...
Com a tantes ocasions de la meva vida aquesta experiència també desapareixeria. Com tantes vegades ha passat ni rastre queda tot i ser una experiència que he viscut. Conservo sí, algun programa en el meu arxiu i les còpies de les meves poesies en uns papers ja esgrogueïts per el pas del temps...
Aquestes serien les dues creacions presentades l’any 1979, lleugerament retocades en la seva puntuació:
El paper ja enfosquit d'un dels folis amb les poesies presentades per el Lluis Artigas Jorba... |