El Lluis Artigas Jorba d'Esparreguera, durant el torneig "4a Diada d'escacs 1 de maig" de Barcelona [08.05.1994].
Una de les competicions freqüentades
per l’entitat federada del Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera, serien el
campionat que s’organitzava a Barcelona coincidint amb la celebració de la Diada
de l’01 de maig, la Festa del Treball, que organitzava el avui desaparegut
club d’escacs CECOB, i que tenia el seu epicentre a la Via Laietania d’aquella
ciutat.
L’any 1994 tindria lloc la 4a
Diada d’escacs 1 de maig, si bé cal dir la competició no tindria lloc
el dia 01 sinó el dia 08 de maig. Per tal de no superposar el torneig amb el
desenvolupament de la diada, que tradicionalment era reivindicativa de la
classe obrera i a la ciutat de Barcelona tenien lloc pacífiques manifestacions
cada any. Els escacs son amants de la pau, la tranquil·litat i el silenci...
com tots sabeu.
De la vila d’Esparreguera
baixarien cinc persones per participar-hi, totes del esmentat club. El Lluis
Artigas Jorba que era el President, el Dani Domene, el Manel Soidan, el
Ramon Oliver, i el Juan José Cumplido. Vet aquí que va ser un dia intents, tant
esportivament com en la riquesa de les anècdotes produïdes al llarg del dia.
Els meus resultats no varen ser per a res espectaculars, amb sis partides
jugades, guanyades 2, empatades 1, i perdudes 3. Només dir que participaria en
el primer grup, el més fort, que acolliria als Mestres, Preferents i jugadors
de Primer categoria.
Per dinar el grup esparreguerí aniríem
al MacDonald’s, i després del dinar informal aniríem al cinema Yelmo Comedia
del Passeig de Gràcia 13 cantonada Gran Via de les Corts Catalanes. On aquell
dia teníem en cartellera la pel·lícula del director Steven Spielberg<<La Llista de Schindler>>.
Un film que s’havia estrenat i projectat amb molt d’èxit al Cinema Florida
de Barcelona a finals de març del 1994 i es projectava simultàniament en varis
cinemes. Cada entrada ens costaria 650 pessetes de l’època.
També aquí tindrien la nostra
anècdota particular. Doncs durant la seva projecció de la <<La Llista
de Schindler>> ens vàrem quedar sense llum i a les fosques durant la
projecció. Va ser una sessió “llarga” i que amb les contrarietats patides
farien que arribéssim tard a Esparreguera, perquè depeníem del transport públic...
El Lluis Artigas Jorba rebent mostres d'afecte dels Companys... "4a Diada d'escacs 1 de maig" a Barcelona [08.05.1994].
Vet aquí que l’ambient festiu i
el bon humor varen estar en tot moment present. Us comparteixo una fotografia
del Dani Domene de quan el Lluis Artigas Jorba estava jugant aquell
torneig. I una segona fotografies en la que “soc víctima” de la
popularitat com a President, a mans dels company: el Ramon Oliver, el Juan José
Cumplido; i el Manel Soidan...
Concert "Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]
Algunes persones recordaran aquell
any 1983 per alguns fets com varen ser aquell incendi que destruiria el Gran
Teatre de La Passió d’Olesa de Montserrat (23 de febrer), l’aprovació per
unanimitat de la primera llei de normalització lingüística del Parlament de
Catalunya (06 d’abril); o la primera emissió de Televisió de Catalunya (un 10
de setembre), entre altres moltes coses més. Però aquest article biogràfic no
és de recordar efemèrides, sinó per recordar una part de la vida més o menys
anecdòtica del Lluis Artigas Jorba en la seva discreta participació de
la vida Cultural d’aquí Esparreguera. Aquesta vegada recordant la seva
experiència com a cantaire. Una activitat que tindria lloc poc més o menys, de
finals de la dècada dels anys 70’ a els inicis dels 90’ del segle passat.
Com acabaria allí? Potser l’amor per
la música i el cant coral polifònic em vindria en part de família. Potser per part
de la Paquita Artiga Jorba. Que havia estat cantaire i membre actiu del Cor
Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera; orfeonista de l’Orfeó
Gorgonçana d’aquí Esparreguera, i membre també de la Cor de La Passió
d’Esparreguera. I del baríton esparreguerí Joan Soteras i Montserrat,
que seria el germà de la tieta de la Paquita Artigas Jorba.L’Antònia Soteras i Montserrat. Val a
dir que unes poques vegades coincidiríem damunt l’escenari els tres: El Joan,
la Paquita i el Lluis. Per cert, com que tot plegat va de records
i vivències passades, cal dir que el 22 de novembre de 1980 el Joan Soteras
i Montserrat rebria un homenatge i reconeixement per la seva trajectòria,
coincidint amb la presentació al Teatre de La Passió de la sarsuela en 4 actes
i 5 quadres “Los Gavilanes” en la que Ell també feia de
protagonista amb el paper de “Juan”. Sobre l’escenari coincidiria amb la
soprano Paquita Artigas Jorba. Per la meva part, el meu protagonisme
aquella vegada va ser la d’acompanyar als assajos i, el dia de l’estrena, la
d’estar asseguts entre el públic assistent...
Cal recordar que en aquestes èpoques
encara tenien llocs concerts corals. Més dels que actualment tenim. Que
formaven part de el ventall cultural de la vila d’Esparreguera, essent sempre
els concerts una novetat ben valorada per el públic local.
Concert "Esparreguera i el Cant Coral" [29.05.1983] A la fotografia: 1.- Lluis Artigas Jorba; 2.- Paquita Artigas Jorba; i 3.- Joan Soteras i Montserrat
Abans de cada concert, tanmateix
tenia lloc una certa logística i planificació. Assajos individuals per cada
corda: soprans, contrals, tenors, baixos... Altres assajos de només homes, i
altres de nomes dones. Per finalment encaixar en assajos conjunts. Hi havia
doncs, molta feia i moltes hores de treball.
El mecanisme tanmateix tenia
algunes falles. Una seria els pocs homes disponibles. En alguna ocasió 3 a 1.
El que feia ressentir la sonoritat d’algunes peces cantades. I un cert
sobreesforç que de vegades es pagava car. Arribant el dia de l’estrena del concert
afònics, o amb faringitis o laringitis...
La dramàtica situació va fer que
fins i tot s’havien tingut que fer campanyes de captació de nous cantaires
masculins. Sens gaire èxit per cert...
La segona seria la dificultat per
fer els assajos. Quan el nombre de participants era elevat, els llocs triats normalment
serien l’església parroquial de Santa Eulàlia, o be l’Escola de Música del
carrer Cavallers. En la primera opció-on ens deixaven lloc i la llum gratuïtament també-quan els
assajos tenien lloc quan era hivern,notàvem força el fred que feia a dins del temple parroquial. I, sobretot,
a fora al carrer al sortir. Tanmateix ens ho passàvem força bé. Val a dir sempre
teníem que començar tard per tal donar temps a sopar. Que Jo recordi mai, mai,
ami vàrem començar amb puntualitat. I de retruc acabàvem molt tard. Un
inconvenient per tots aquells que tenien que entrar a treballar a les 5 o 6 de
la matinada. No diré que ser home i cantaire a Esparreguera fos un
acte de heroïcitat, però no es podia negar que resultava molt complicat de
vegades
L’altra realitat era que molt
dels cantaires no tenien coneixements de solfeig. Cantaven de oïda i,
per això, era molt important d’entrar amb la nota adequada a la cançó. I ara
ens toca d’entrar al confessionari per allò que es diu de que on hi ha una
voluntat i ha un camí. Aquesta deficiència tècnica la superàvem d’una manera molt intel·ligent. Un participant
de cada corda [tenors, baixos, soprans i contrals) gravaven les seves corresponents
partitures en un cassets, dels que posteriorment es feien còpies i es
distribuiria per cada grup. I així, els entusiastes amants locals del cant
coral, assajaven a casa seva la seva partitura. Un reforç o estudi
individual que ens ajudava a tots plegats a tirar endavant amb el projecte,
amb els posteriors assajos per corda, per sexe, i generals.
Per aquells que sou jovenets us
diré que els cassetes(també popularment
dits casets o casete) era un mitjà molt popular en aquelles dècades del segle
passat, ja que es feia servir per gravar i emmagatzemar sons i músiques en
format audi, i que es podia reproduir posteriorment en els aparells habituals d’aquella
època.Eren doncs, una mena de caixa de
plàstic que tenia a dins una cinta magnètica i servia per gravar i reproduir
sons i música. Va ser molt popular entre les dècades de 1970 i 1990.
Retornant al tema del Lluis
Artigas Jorba en la seva experiència com a cantaire cal dir que
participaria del Cor de La Passió. De fet, hauríem de filar prim amb aquest
aspecte, donat que amb el mateix nom es compartien dues realitat diferents. O
dit d’altra manera, teníem un Cor de La Passió que actuaria dins del
apartat musical de les tradicional representacions del nostre Drama Sacre
de La Passió d’Esparreguera, tot funcionant només durant el període de les
representacions teatrals. I una segona realitat que seria la del Cor o Coral de
La Passió i que preparava i feia concerts a Esparreguera (i fora d’Esparreguera)
al llarg de tot l’any. De fet, la realitat sempre va ser molt flexible fent servir
el mateix nom per ambdues realitats que existien. A la Coral de La Passió
hi teníem cantaires de participaven dels concerts “extres” que s’organitzaven al
llarg de l’any i també de la activitat de la temporada de les representacions.
Altres, en canvi, nomes participaven dels concerts. I finalment teníem aquells
i aquelles que recolzaven les representacions del Drama Sacre i tanmateix no
participaven dels concerts que s’organitzaven.
El Lluis Artigas Jorba
participaria d’aquelles dues realitats que acabem de recordar. Del més discret que
serien les nostres tradicionals representacions quaresmals, i també dels
concerts puntuals més de lluïment que s’organitzarien en aquella època. La
Coral i el Cor, el Cor i la Coral, eren una part de la nostra Cultura local. I
s’havien organitzar coses de pes. Com serien els tres exitosos concerts
de l’oratori de “El Messies”, de Georg Friedrich Händel que
crearia el 1741. Algun dia en parlarem
aquí també...
Avui us compartiré el concert que
va tenir lloc al Teatre de La Passió d’Esparreguera, el 29 de maig de 1983, en
el que Jo vaig participar com a cantaire.El concert portaria per nom “ESPARREGUERA
I EL CANT CORAL” i va ser organitzat com una troba de totes les masses
corals locals en actiu en aquell moment, i també una trobada d’altres cantaires
supervivents d’antigues formacions ja desaparegudes. Dels antics cors,
corals i orfeons d’Esparreguera.Per
tant va ser en molts aspectes un importat important esdeveniment cultural d’àmbit
local, on a més a més de recordar-les es treballarien les partitures
típiques de cada repertori d’aquelles corals i orfeons que havíem tingut en
cada època. Era doncs, una presentació històrica on es recordava cada entitat
musical amb algunes peces representatives de cadascuna. Per aquelles que eren
ja desaparegudes, aquests concert presentaria als ulls i oïdes de les
noves generacions, un Patrimoni Musical inèdit per a Ells i Elles desaparegut.
Vàrem comptar també amb el recolzament de varis Directors.
Us comparteixo dues fotografies
que guardo en el meu petit arxiu personal. Son dues fotografies fetes per el ja
desaparegut fotògraf del carrer Hospital 41, d’Esparreguera, conegut com a
Puigfont. Essent els seus clixés numerats com a 6320 i 6234. Sobre l’escenari
en aquella data coincidirien el tenor Lluis Artigas Jorba, la soprano Paquita
Artigas Jorba i el baríton en Joan Soteras i Montserrat.
Com ja he comentat la disposició
dels cantaires sobre l’escenari va variar bastant al llarg de tot el Concert.
Ja que serien presentades al públic cada massa coral i alguna peça del
seu repertori, de manera independent; i també s’oferirien algunes peces
cantades conjuntament per més d’un Cor, Coral o bé Orfeó.
A la primera fotografia que
guardo podeu veure als membres de la Coral Infantil La Faluga, Cor
Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, el Cor de La
Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó Gorgonçana i
la Coral de La Passió en el moment que interpreten conjuntament la Salve Maria de Millet. Un pas previ
a la interpretació de diversos populars “Misereres” molt populars a la nostra
població. En aquest moment, seriem dirigits per l’Angel Monné.
A la classificació que presento
anomeno Cor de La Passió al grup de cantaires de les representacions
Sacres durant la Quaresma; ila Coral
de La Passió als grup de cantaires dels concerts al llarg de l’any. Veureu
també aquells que sou molt observadors, -i salvant la qualitat de les fotografies que
immortalitzarien aquell concert-haureu detectat que el Lluis Artigas Jorba
portava a la seva jaqueta una tireta negra de dol. Efectivament, havia
tingut el traspàs molt recent de la seva avia, l’Engracieta Jorba Marcet. Que
ens havia deixat un 15 de maig de 1983. Era doncs una realitat encara
calent.També es fa palès a les fotografies la
tradicional desproporció i manca de veus masculines a la massa coral
sobre l’escenari, en comparació amb les femenines...
Concert "Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]
Concert "Esparreguera i el Cant Coral" [29.05.1983] A la fotografia: 1.- Lluis Artigas Jorba; 2.- Paquita Artigas Jorba; i 3.- Joan Soteras i Montserrat
Per concloure el Concert “Esparreguera
i el Cant Coral” s’oferiria una peça final interpretada per la
totalitat de participants en aquell històric Concert. La segona
fotografia veureu recollits tots els cantaires participants. Es a dir:la Coral Infantil de l’Escola de Música
d’Esparreguera, la Coral Infantil La Faluga; el Cor Parroquial;
el Cor de La Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó
Gorgonçana i la Coral de La Passió, que sota la direcció del Mestre Josep
Borràs i Farrés interpretaríem conjuntament la popular peça musical
anomenada “La Marinada”...
He recordat aquí una xàldiga
de la història d’Esparreguera. De la música, formacions musicals i els cantaires
d’Esparreguera. També de la meva modesta vida...
Dos nous llibres s’incorporen a la Col·lecció Local
L’autor esparreguerí Lluis Artigas Jorba en el moment del lliurament de les dues obres al Daniel Lanuza i Vidal, Director de la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera. Fotografia: Martha Inés Sánchez i Navarro.
El dijous 11 de desembre de 2025 el Daniel
Lanuza i Vidal, actual Director de la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera,
rebia dos nous llibres de la meva autoria destinats a engreixar la bibliografia
local sobre la història i altres aspectes de la nostra població d’Esparreguera.
Es tracta de temàtica sobre història de Catalunya i la història local, que en
breu i una vegada degudament incloses al catàleg general d’obres de la
Diputació de Barcelona, restaran totalment al servei del públic en general.
Es tracten dels títols “Els
clubs d’escacs de Catalunya. Insígnies, escuts, logotips i dissenys (1924-2025)”
[Lluis Artigas Jorba, Esparreguera 2025]; i “Notes
històriques sobre la premsa comarcal i les publicacions periòdiques a la vila d’Esparreguera
(1886-2025). Recull de butlletins, diaris, fulls, revistes i setmanaris”
[Lluis Artigas Jorba, Esparreguera 2025].
El primer dels dos, més genèric, també inclou tanmateix un apartat
específic sobre la nostra localitat. Mentre que el segon es centra en les
publicacions periòdiques que s’han editat a la nostra localitat i també d’altres
que no sen editades aquí, tenien uns apartats en que recollien les notícies i
esdeveniments que tenien lloc a Esparreguera.
L’autor esparreguerí Lluis Artigas Jorba en el moment del lliurament de les dues obres al Daniel Lanuza i Vidal, Director de la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera. Fotografia: Martha Inés Sánchez i Navarro.
El Luís Andrés, el Luis Miguel i el Lluís Artigas Jorba...
El dijous 20 de novembre de 2025
ens vàrem trobar i dinar junts els sis Amics i companys de treball, al
restaurant 2002 de la localitat de Abrera.
El Lluis Artigas Jorba, el
Luis Miguel (Luismi), el Salvador, el Luis Andrés, el Duarte,
l’Emilio i l’Alejandro (que va haver de marxar abans...). Un
dinar informal i amb bon ambient, on es repassarien els temes d’actualitat, el
món de la nostra empresa, i com no, part de la vida els miracles dels altres
companys de treball...
En alguna ocasió e compartit amb el meu reduït cercle d’amics algunes anècdotes de les meves experiències, com a dibuixant de humor, fora d’aquí la nostra localitat. De fet, algun escrit també he publicat a internet, com a recordatoris de petites aventures al segle passat. Una activitat desconeguda abans, després i ara. Tot sia dit de pas.
Aquí us compartiré alguns dibuixos, dels que guardo còpia al meu arxiu personal, per bé que retallant la part de text. Aquest, en concret, varen ser lliurats a la publicació oficial de la Federació Catalana d’Escacs de nom “Butlletí d’Escacs”. Vet aquí, que de quelcom manera també son història de la nostra població, de la gent d’Esparreguera, i dels escacs Catalans...
Abans de publicar aquets ja vells originals, us compartiré altres escrits que també parles del tema avui tractat:
Records del dibuixant i articulista Lluis Artigas Jorba...
Butlletí de l'Arxiu Nacional. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya numero
019, corresponent al mes d’octubre de 2025, acabat de sortir, dona comptes del darrer
lliurament d’obres de l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba.
Dit material, ha estat catalogat i resta disponible
a la biblioteca de l’esmentat arxiu, disponible per historiadors, investigadors
i públic en general.
Us comparteixo unes captures de pantalla de la versió digital d’aquest
butlletí oficial.
Col·lecció de
publicacions de Lluís Artigas Jorba | ANC1-1385
- 4 monografies
escrites per en Lluís Artigas Jorba: "Els clubs d'escacs de Catalunya.
Insígnies, escuts, logotips i dissenys (1924-2025)"; "Els
polítics d'Esparreguera. Eleccions municipals i les persones al servei de la
comunitat. I altres eleccions, consultes i referèndums (1973-2024)"; "DiccionariCatalà-Purèpecha / Purèpecha-Català";
i "Notes històriques de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparraguera.
Un petit dietari dels anys 1972-2024".2024-2025. 0,1 m.
Portada del número 01 del senzill butlletí "L'Espàrrec" del febrer de 1985. Hi podem veure l'escut del club, dissenyat i donat gratuïtament al Patronat, per el mateix autor de la portada: el Lluis Artigas Jorba.
Ara fa quaranta anys de la creació del primer
butlletí d’escacs creat a Esparreguera. Corrien les primeries de l’any 1985. Un
any que, tanmateix es recordarà en els annals locals per ser l’any de la
celebració del Mil·lenari d’Esparreguera amb una plena programació
d’actes al llarg de tot aquell any.
A Esparreguera, el Lluis Artigas Jorba,
demanava permís al Patronat de La Passió per la creació d’un modests butlletí
intern per la secció d’escacs de La Passió, en la seva qualitat de Secretari de
la secció d’escacs. Va ser la idea qualificada de ximpleria i de fet mai es
varen creure que allò es portes a terme. Al final varen dir que sí, mentre no
costes ni cinc cèntim i només circulés entre el petit nombre de socis que hi
havia en aquells moments. Tampoc ajudarien tècnicament, ni amb cap material, ni
amb l’ajuda de persones més avesades a la confecció de circulars, butlletins,
comunicats iedició de propaganda. De
fet va ser una autorització convençuts totalment que mai es duria a terme res
de res.
Malgrat totes les moltes limitacions el butlletí
sortiria. Veritablement penós però va veure la llum. La capçalera seria
batejada amb el nom de <<L’Espàrrec>>portant per subtítol <<Portaveu del Club Escacs La Passió
d’Esparreguera>>.
La seva temàtica era, evidentment, els escacs
locals. Només varen sortir dos números. El número 01 al mes de febrer de 1985,
i un número 02 al mes de maig de 1985. Era doncs, un butlletí pensar amb una freqüència
trimestral.
Cal esmentar, que abans de fer les fotocòpies de
cada butlletí es presentava per la seva revisió, donat que d’alguna manera,
també era de l’Entitat. Mai havien previst de debò que sortís. I evidentment,
la qualitat i mancances dels mitjans disponibles de tota mena donarien una
qualitat molt baixa com a publicació local. Si bé va crear tota mena de burles
i sarcasmes, va tenir alguns defensors dins la Junta Directiva del Patronat,
que donarien per bona la idea i recolzarien de millorar-la tècnicament. Tanmateix,
valorada la seva difusió, amb tants pocs socis a la secció d’escacs, finalment
mai es va donar el pas de bastir-la, millorant el seu disseny.
<<l’Espàrec>>una idea desassenyada o esbojarrada?. En part
possiblement sí. Tanmateix des del punt de vista històric va ser la primera
publicació periòdica d’escacs de la nostra Vila. Anys després apareixeria altra
publicació d’escacs a Esparreguera sota el nom de <<La Creueta>>
i que, també a tanques i rodolins, estaria de peu de l’any 1990 a l’any
2002.
Com podeu veure aquí, les portades de <<l’Espàrrec>>
eren dibuixades per el Lluis Artigas Jorba...
Portada del número 02 del senzill butlletí "L'Espàrrec" del maig de 1985. El darrer número que va sortir. La portada del Lluis Artigas Jorba.
El Lluis Artigas Jorba amb la seva "samarreta" de "Les Hosts d'Sparagaria"
Molt possiblement que si algú de
vosaltres pregunta sobre les Hosts
d’Sparagariao les Host d’Esparreguera, ningú us donarà comptes
de que és o de que esteu parlant.
Doncs si. A Esparreguera va
existir l’Associació les Host d’Sparagaria, i el Lluis Artigas Jorba
hi va estar vinculat a ella. Avui aquesta entitat esparreguerina no existeix.
Ja és història local d’aquelles entitats desaparegudes.
Cal dir que va costar temps i
suors el triar el nom de l’entitat. De fet el Josep Mora faria varies
consultes, fins i tot a l’Arxiu Municipal. Tots sabien que seria una entitat de
recreació històrica situada temporalment en una franja anomenada Edat Mitjana.
A Esparreguera ja havíem tingut algun contacte medieval amb la Fira i Mercat
Medieval que es celebraria per els voltants de Santa Eulàlia i la nostra Festa
Major d’Esparreguera de hivern. Teníem a favor, una certa identificació social.
Per contra, el canvi polític a l’Ajuntament d’Esparreguera, feia que la Fira
i Mercat Medieval fos situat com una cosa dels de Convergència i Unió,
i en conseqüència calia tallar-la de socarrell i substituir-la per altra
celebració. El nou invent seria la Fira Modernista tot lligant-lo amb
el passat industrial de la nostra Vila i la Colònia Sedó. Va ser un fracàs. Mes
o menys disfressat. La manca de viabilitat faria retornar els ulls vers les
arrels de la nostra població, tot inventant-se la Fira Passió... que
aquesta vegada si es consolidaria.
Retornant al tema del nom de l’entitat
tenim varies possibilitats. Fer servir algun dels mots de la vila en segles
anteriors, fins i tot en escrits en llatí. O fer una aposta “actual” per el nom
que tenim ara. Es volia tanmateix singularitat però també es volia incloure o ficar-hi
un cert gust a cosa antiga. Hi havia moltes dubtes. El Lluis Artigas Jorba
esmentaria que era habitual en èpoques passades de fer servir a començament de
paraula la “S” en el lloc de la “E”[I de vegades també la “A”]. Entre altres
motius per abreujar l’escriptura. Deixant de costat mots mes o menys
llatinitzats, les moltes variant del nom actual d’Esparreguera, podem trobar el
cas “Sparagaria” perfectament. Il·lustrant el cas del cognom Estruc, que
podem trobar-lo amb variants Estruch, Struc, Struch, i fins i tot Astruc o
Astruch. Resumint: no seria cap disbarat triar el mot “Sparagaria” i en la
construcció del nom de la associació, cercant certa originalitat. Es poden
incloure certes construccions que si be avui serien considerades incorrectes,
serien passables segles enrere i plenament justificades des del punt de vista
del disseny i la creació.
Al final el criteri seria anomenar-se Les Host
d’Sparagaria ...
Ben segur que mai cap entitat esparreguerina havia tingut
aquest nom..
Jornada a Tossa de Montbuí el 03 setembre de 2015. Abans de legalitzar-se com a entitat...
Les Hosts d’Sparagariava ser una entitat plenament legal, doncs es va donar d’alta al registre d’entitats
el dia 03 de març de 2016. Amb el número d’inscripció 58079.
La seva “seu legal”, que no pas
operativa seria a la Plaça de la Creu 1, 1er, 4ta, d’aquí Esparreguera. La
Junta Directiva era encapçalada per el Josep Mora i Escobar en qualitat
de President, el Julián Gómez i Villalba com a Secretari, i el Aitor
Móra i Martínez que era el fill del President, com a Tresorer.
A la documentació oficial, a
l’article 2, es feia constar que l’esmentar el nom que “Les Hosts
d’Sparagaria (en Català antic) volia dir en la seva simplicitat: Els
Exèrcits d’Esparreguera (on Esparreguera és el poble on estaven domiciliats)”.
La mateixa documentació esmenta
que la finalitat de l’associació era la de “Donar a conèixer la cultura i
història de la Catalunya i Europa Medieval”. Aquesta associació esparreguerina
desapareguda i sense ànim de lucre, feia diverses activitats, com serien
actuacions de teatre, tallers per adults e infants, i representacions o
recreacions històriques en viu.
L’entitat, numèricament era
petita i anava ben coixa de recursos. Tanmateix, vàrem fer una edició de
samarretes amb el logo o logotip de l’entitat per als socis. Samarretes
que no serien de marxandatge ni dedicades a la venda. Varen ser poques i
per a ús intern. Només pretenia visualitzar la nostra existència,
d’aquells que no assolien el rol d’un personatge de la Edat Mitjana, davant del
públic o trobades, com les que es feien de les entitat d’Esparreguera al Parc
del la Vila.
El Lluis Artigas Jorba amb la seva "samarreta" de "Les Hosts d'Sparagaria"
Al final l’entitat tancaria
portes. Varis varen ser les coincidències que ho obligaren a fer. Per una part
la manca d’un espai de trobada i assaig. On també guardar els “trastos” i
vestuari que es feien servir i la documentació de l’associació. Malgrat els
reiterats precs i peticions a l’Ajuntament d’Esparreguera mai ens ajudarien. La
versió oficial seria de que no disposaven cap lloc per cedir-nos. Ni tant sols
un espai compartit amb altres entitats que poguéssim fer-lo servir en determinat
dia amb un determinat horari establert. També vàrem tenir la desgracia que
varis socis varen tenir problemes de salut greu, i finalment, el projecte
restaria inviable.
Val a dir que també teníem una
pàgina de Facebook amb el nom de l’entitat oberta també a l’any 2016.
Tanmateix, en desaparèixer com a entitat, seria també esborrada.
Tot recordant:
Capçalera del Facebook de "Les Hosts d'Sparagaria. Recreacions Històriques". Posteriorment aquesta pàgina de internet seria esborrada [Arxiu de l'autor].
Una captura de pantalla de la desapareguda pàgina de Facebook de o1 de novembre de 2018... [Arxiu Ll. Artigas]
Una captura de pantalla de la desapareguda pàgina de Facebook de 20 de febrer de 2020... [Arxiu Ll. Artigas]
Una captura de pantalla de la desapareguda pàgina de Facebook de 20 de febrer de 2020... [Arxiu Ll. Artigas]
Ara, passat ela anys, aquesta
samarreta meva esdevindria una peça de museu o d’arxiu. Un testimoni d’una
existència real a tinguda a Esparreguera. Dubto molt, que a l’Arxiu Municipal
d’Esparreguera guardin cap documentació. Ni tant sols els cartells que es varen
editar. Que bo que seria que estigues errat.
Un dels cartells editats per "Les Hosts d'Sparagaria". Entre les entitats col·laboradores podeu veure Esparreguera Televisió. Arxiu de l'autor de l'article.
Aquí us comparteixo un dels
cartells editats. De fet en el meu arxiu en guardo tres, donar que una vegada
acabada aquella jornada, els vaig recupera d’una desaparició segura, dels
penjats per tota la vila.
Son dels actes organitzat per el
Sant Jordi de l’any 2017. Amb dues representacions de la llegenda de Sant
Jordi, que es durien a terme a la plaça de la Pagesia, a les 12 del migdia i
cinc i mitja de la tarda; mentre que a la plaça de l’Ajuntament hi hauria
activitats infantils durant tota la Diada per els nens i nenes.
Al cartell podeu veure que
col·laborarien Nicx Music Produccions Municipals, el grup de percussió d’Esparreguera
Batuco, Esparreguera TV, la Fina Vernet “Fotògrafa”, l’Ajuntament d’Esparreguera,
el Manel Ruíz Luis, la Isabel del Cura Palomo, i Brunneis Iumentis. Comentem tres
detalls. El primer el cartell a color que es prou guapo. El segon, el cas de Brunneis
Iumentis, que era un grup de recreació històrica, difusió cultural i fins gastronòmics
que residia a Districte de Nou Barris de Barcelona. Les activitats com entitat sempre
teixeixen complicitats i lluites compartides. I quan existeix un mínim de
sintonia també apareix l’ajuda mútua. Val a dir que malgrat llur existència i
activitats que duien a terme, Ells a diferència dels d’Esparreguera no estaven
registrats. Es varen inscriure uns anys després, el 08 d’abril de 2021.
La tercera observació seria la
inclusió d’Esparreguera TV a l’apartat de col·laboradors. Cosa meritòria, ja
que malgrat el gruix teixit associatiu que tenim a la nostra localitat, només
dues, repeteixo només dues alguna vegada varen incloure aquest mitjà de
comunicació. L’una seria l’Associació de Mexicans d’Esparreguera i
voltants; i la segona Hosts d’Sparagaria.
Be, aquest article no pretén escriure
la crònica històrica de l’entitat i tampoc una cronologia de les activitats que
es varen dur a terme. Sortides a fora d’Esparreguera per participar en festes o
recreacions històriques que es feien. Sessions fotogràfiques a Santa Maria del
Puig i altres llocs emblemàtics de èpoques llunyanes, i altres activitats més o
menys importants, varen ser la realitat d’aquesta entitat avui desapareguda.
ESPARREGUERA TV. Les Hosts d'Sparagaria fan rodatge a Santa Maria del Puig d'Esparreguera
Santa Maria del Puig reviu la Edat Mitjana. Sessió fotogràfica i rodatge de "Les Hosts d'Sparagaria" a l'església romànica de Santa Maria del Puig, d'Esparreguera.
Dissabte 22 d'octubre de 2016.
"Les Hosts d'Sparagaria" Associació Cultural de recreació històrica d'Esparreguera.
ESPARREGUERA TV. Diada de Sant Jordi 2017 a Esparreguera.
Parades de venda de llibres i roses, estand de l'associació Les Hosts d'Sparagaria, tallers, inflables, tobogans, amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi a Esparreguera.
ESPARREGUERA TV. Les Hosts d'Sparagaria organitzen tallers infantils per la Diada de Sant Jordi
Diada de Sant Jordi 2017 a Esparreguera. Taller d'escuts per a infants i taller de maquillatge per a infants amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi a Esparreguera.
Plaça de l'Ajuntament, Esparreguera.
Diumenge 23 d’abril de 2017.
Organitza: LES HOSTS D'SPARAGARIA, entitat de recreació històrica d’Esparreguera
