En aquesta vida hi ha coses que no surten mai del dret...

1988. La “6a Festa Gran de La Plana”

Un disseny amb mal gust de boca

 

Aquesta es la portada modificada sobre el disseny original del Lluis Artigas Jorba,
de les festes de La Plana a l'any 1988...

Una de les coses que sovint passa i que cap dibuixant o dissenyador controla del tot, es la publicació del seu treball. Al Lluis Artigas Jorba, d’Esparreguera, li va tocar de viure varies vegades aquesta realitat. Que allò que acaba sortint pel públic publicat no sempre es fidel a l’original creat. I ni tant sols per cortesia s’havia consultat amb l’autor.

Vet aquí que el Lluis va dissenyar dos programes de festes per l’associació de veïns de La Plana a Esparreguera. L’un, ja ha estat recordat anteriorment, amb l’article titulat “El programa de festes de La Plana d'Esparreguera del 1987...”

[Link] https://bibliografialluis.blogspot.com/2014/09/laplana.html

Avui aquí cal recordar també el que sortiria a l’any  següent, el publicat l’any 1988, que també seria dissenyat per el Lluis Artigas Jorba per les festes que tindrien lloc els dies divendres 02 al diumenge 04 de setembre. Parlem d’un programa de 28 pàgines amb una impressió ben pobre. La portada s’editaria a dues tintes, que serien vermell i blau fosc. I tota la resta, es a dir el seu interior, de color blau fosc. El paper per major desgràcia també tenia poc gramatge, i es transparentaven moltes de les pagines. Total: una calamitat.

Pàgina 09 del programa de festes de l'any 1988. Una de tantes il·lustracions del seu
interior. Amb el pas de 38 anys després, el paper s'ha engroguit. Tanmateix encara
es nota la transparència amb la cara del darrere...

Però l’anècdota no es aquesta. Ni la penosa edició   -tanmateix mai es va saber on es va imprimir-  no tenia peu d’impremta, ni tampoc deia els autors o procedència del grafisme del seu contingut. Aquest programa com era habitual recollia la totalitat dels actes programats per les festes, el comerç i les empreses anunciants que amb la seva publicitat que col·laboraven econòmicament. Aquell 1988 també inclouria un escrit adreçat a tots els veïns i veïnes de la Junta de l’Associació de Veïns de La Plana convidant-los a associar-se, i excepcionalment, publicarien un petit escrit anomenat “Una entitat de casa” en el que es donaven comptes del Club Escacs La Plana-Esparreguera  -més tard Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera-  tot donant una breu biografia de les activitats que ja havien realitzat fins aquell moment. Acompanyant també la notícia de la propera celebració d’un triangular per equips amb la participació de l’AAVV del Barri Font, i el Club Escacs La Passió. I altre “Gran Matx Infantil per equips” amb el club convidat de La Passió, tot amb motiu de la celebració de les festes.

Val a dir que l’article feia palès que aquell Club no l’havia creat l’associació de veïns i que la incorporació de les sigles de l’associació venia donat per acord o conveni d’ajuda mútua. Anys més tard, alguna Junta intentarien eliminar aquesta independència i sotmetre el Club a la categoria de titelles obedients i subordinats. No se’n van sortir. Varen continuar independents fins l’any 2003 en que el Club d’escacs es dissoldria. Però aquesta no es la anècdota.

Pàgina 14. La transparència en les fulles de paper per manca de gramatge, 38 anys després
contínua malgrat l'envelliment del paper...

La anècdota, es realment, que gairebé res del disseny del Lluis Artigas Jorba es va respectar. La Portada seria adulterada. Efectivament, a la portada del programa oficial apareixeria tres siluetes que representaven una ballada de sardanes, un grup musical al centre, i finalment uns elements folklòrics de flamenc a la seva dreta. Per sorpresa meva. A vegades tenim “okupes” en les cases però existeixen també “okupes” en altres àmbits de la vida i del treball. Incloent dibuixos i dissenys. Un canvi que desconec si va ser una petició de la Junta Directiva de La Plana o un canvi a gust del impressor, que com he dit, no sé qui va ser.

Tanmateix així apareixeria a les mans del públic per les festes d’aquell any. Caldria afegir que tampoc cap de les imatges o dibuixos que apareixeria a dins d’aquell programa de  la “6a Festa Gran de La Plana. Setembre 1988” va ser obra dibuixada per les meves mans. Més aviat, es pot copsar clarament la barreja d’estils i dibuixos del interior del programa. Cal pensar o suposar que seria el impressor qui faria el canvi i aquestes incorporacions de mil i un estils...

Pàgina 16. Reproducció de la nota que parla del Club Escacs La Plana-Esparreguera, més tard
Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Entitat esportiva que participaria en competicions
oficials individuals i per equips dins de la Federació Catalana d'Escacs.

Per acabar també diré que en una pàgina  -vet aquí que el programa tampoc portava cap numeració de pàgines-  que correspondria teòricament a la pàgina 24 apareixeria  -això sí-  un llistat de col·laboradors, on podem llegir “Lluís Artigas – Portada”. Però vet aquí que res de res gairebé era de la meva mà. La edició efectivament va ser un desastre. I no va agradar a ningú. Ni a mi. Tanmateix em varen enganxar “la llufa de Sants Innocents” com a autor a mi per dissort....

Mai més vaig dissenyar res més per l’Associació de Veïns de La Plana. Faixa i caixa!

D’aquesta dissortada edició tant criticada en el seu moment molt possiblement ni es guardaria a l’arxiu de l’associació. Lo que no es veu ja no existeix. I el pas del temps ho esborra tot. Però vet aquí que Jo si en vaig guardar un exemplar. I aquí en publico una espurna perquè valoreu tots vosaltres.....

Pàgina 24. Llistat publicat de col·laboradors de la Festa Gran de La Plana en la seva edició
de l'any 1998. En quart lloc trobem al Lluis Artigas Jorba

Página 28. Publicitat de la desapareguda Caixa de Terrassa. La sucursal d'Esparreguera
va estar molt implicada en donar recolzament a les entitat, cultura i festes de la nostra localitat

                    

Pintures del "segle passat" a mans d'Esparreguerins...

Tot fent paròdia d’una realitat

Els quatre gats

Esglèsia parroquial de Santa Eulàlia (Esparreguera)
Pintura de Lluis Artigas Jorba
Any 1988. Oli sobre tela (650 x 520)

Els anomenats quatre gats va ser un grup d’artistes bohemis que es trobaven sovint organitzant concerts i exposicions de dibuix i pintura, precisament en una cerveseria i restaurant singular situat a Barcelona, precisament amb el nom de “Els quatre gats” que funcionaria del 1897 al 1903. Allí trobaríem el que seria el nucli o el moll de l’os del anomenat modernisme català, amb noms tant rellevants com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Pere Romeu i Pablo Picasso a l’apartat de dibuixants i pintors (entre altres), i també figures rellevants com Antoni Gaudí, Isaac Albérniz o l’Enric Granados.

En altres article ja he parlar del grupet d’esparreguerins que a finals del segle XX, era format per el Josep Masip i Pérez, la Paquita Artigas i Jorba, El Josep Grau i Piñol i el Lluis Artigas Jorba, que sovint participaven en concursos de pintura ràpida organitzats fora de la nostra població. Eren, simbòlicament parlant, els quatre gats d’Esparreguera, que en una època en que les arts plàstiques a la nostra localitat esta sota mínims, representaven d’alguna manera el bon nom de la nostra població fent-se presents davant altres poblacions i grups d’artistes.

A Esparreguera teníem això sí, el concurs de pintura ràpida de Festa Major, creat i gestionat durant la Dictadura i la mal anomenada Transició, inicialment per l’Associació de Pares de Família. Més tard a mans de la Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera. També durant uns pocs anys gaudiríem aquí casa nostra de la Galeria Art 77, creada per el pioner esparreguerí Joan Rius i Raventós.

També poc a poc, tindríem classes de dibuix i pintura més o menys oficials i municipals, i la sala d’exposicions municipals del carrer dels Arbres oferiria la creada “Biennal d’Esparreguera” on es presentaria algunes obres d’una part dels artistes locals. Avui dia, tenim diversos tallers dispersos per el poble on s’ofereix formació artística continuada. Com també al Centre Dual per les persones grans. Això ara. Però em de situar-nos al segle XX. La realitat en aquells moments seria altre.

Les anades i vingudes als concursos de pintura ràpida -individualment, i també en grup-  per els pobles dels voltants tot seguin els seus calendaris festius seria una practica habitual d’alguns esparreguerins. Tanmateix, sovint per els viatges s’organitzaria un cotxe particular, que, artistes al davant i les seves teles, pintures i cavallets al darrera, sortia d’Esparreguera pla expedicionari a passar un dia d’experiències positives.  Ja he explicat algunes anècdotes sobre aquestes sortides. En deixaré escrites aquí tres de viscudes directament.

Un dia sortíem carregat cap a Montcada i Reixac per participar en el seu concurs de pintura ràpida. Anaven els dos Joseps, el Lluis i la Paquita. Conduïa el Josep Grau en aquella època sense els actuals GPS, ni mòbils intel·ligents, i pocs mapes de paper. Vet aquí que ens vàrem perdre. I així amunt i avall i no ens sortíem per trobar el camí. Per dissort nostre el temps anava passant i ja començava a pesar l’angoixa de arribar al nostre destí, localitzar el lloc i a tota presa el ritual de troba un “bon lloc” per pintar i corrent anar als organitzadors a lliurar el treball per l’exposició col·lectiva i el veredicte del corresponent Jurat..

Al final, vàrem tenir que cercar un lloc i parar-nos, per pensar que podíem fer. Tornem a Esparreguera? Continuem a l’aventura? I en aquest moment ens adonem que dins el cotxe no hi era el Josep Masip (!)

El veiem acte seguit venir xino xano fins a nosaltres i comença a indicar-nos d’una manera clara, i contundent ,per a on teníem que anar per arribar a Montcada i Reixac. Havia vist a sota de l’autovia un matalàs i gent indigent, uns sense sostre, que malvivia al costat d’una pilastra del pont, i havia sortit petant cap a Ells per demanar-los-hi auxili. I si, les indicacions rebudes resultarien del tot correctes.

Recordo que el Josep Grau, en acabar de rebre totes les indicacions, ens va mirar a tots, i exclamaria: “Josep, no t’haurien de morir mai!!”.

Vàrem arribar sans i estalvis, però amb molt de temps menys per pintar. Els quatre esparreguerins estaríem presents en l’exposició de Festa Major de Montcada i Reixac. I en aquesta història, com a altres, apareixia el problema de haver de tornar a la ciutat per recollir els nostres quadre.

Aquí permeteu-me de incloure un petit comentari abans de continuar amb l’apartat d’anècdotes. Normalment els dibuixants i pintors, tant els aficionats com el més professionals, sempre van ben justos de cales. Mai tenen diners. I aquí, ens passava exactament igual. Els quadres del Lluis Artigas Jorba sovint serien reciclats. Un quadre vell pintat que s’afegiria una capa de fons blanca i apa!, a tornar a pintar a sobre. Si algun dia es fa un RX apareixeran sorpreses.... El Josep Masip i Pérez tres quarts del mateix. Com a pintor va passar diverses èpoques i va treballar diverses tècniques. Una època de terres i làtex, la del taxisme i altres. Els seus quadres també donarien sorpreses per RX. Exceptuant els seus treballs en paper i fullola, les seves teles “oculten” altres quadres. Dels antics treballs seus certament. I aquí revelaré un secret. El Josep Grau i el Josep Masip al llarg de la seva vida varen oferir nombroses exposicions dels seus quadres aquí i fora d’Esparreguera. Vet aquí, que el Josep Masip, sempre pintant, també sempre anava angoixosament curt de recursos per tenir materials. Moltes de les teles que faria servir serien de segona mà.

A l’associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera, que organitzaven el Concurs de Pintura Ràpida d’Esparreguera, se’ls hi acumulaven quadres i més quadres que mai els seus artistes participants venien a recollir. Al final, dits quadres els hi venien a baix cost al Josep Masip  i eren reciclats amb la corresponent capa blanca i pintat novament a sobre. Així que ja sabeu el secret: per RX les teles del Josep Masip i Pérez us poder fer aflorar un treball seu anterior, o la d’un altre artista que va passar per aquí Esparreguera...

Plaça i Mercat Municipal (Olesa de Montserrat)
Pintura de Lluis Artigas Jorba
Any 1989. Acrílic sobre fullola (515 x 650)

Retornant a les anècdotes viscudes per mi directament al segle passat durant les escapades pictòriques esparreguerines en grup, aquí van dues més. Les dues tindrien lloc a Collbató en dos anys diferents. Al seu Concurs de Pintura Ràpida.  La primera, seria la ocorreguda un any en que acabaríem molt ràpid i ja havíem lliurats els quadres als organitzadors. Pintar a Collbató tenia l’avantatge de conèixer el territori i guanyàvem molt de temps en situar-nos al lloc on començar a pintar. Ens estalviàvem de perdre temps en cercar el lloc idoni que pintar. Vet aquí que quan i participàvem ja teníem triat el lloc. Doncs be, cal dinar, i aquell any no havíem portat els corresponents entrepans. Que fem? Doncs un pollastre a l’ast i tots a menjar sense complexes. Però, ay!, el lloc triat resultaria estar pler d’insectes que ens amargarien el nostre ben guanyat tiberi... vàrem tenir que sortir xiulant.    Durant la inauguració de l’exposició hi va haver força públic. Entre Ells una senyora que portava ulleres de sol ben fosques. El Josep Grau, foten-me patacades al meu costat, anava dient en veu baixa: mira...! Què? Allí, es la Núria Feliu i Mestres, la famosa... Jo ni l’havia vist. Possiblement tindria comprada alguna casa en aquella època a Collbató. Perquè no tenia pinta d’anar de pas.

Va la darrera anècdota. Novament a mans del Josep Masip. Tenia les seves tocades i era part del seu encant personal. Aquesta vegada carreguem i anem novament a Collbató al seu Concurs de Pintura Ràpida. Cap a l’ajuntament, on te lloc la corresponent inscripció i segellat de teles, fulloles i similars assignant el corresponent número de participant. Arribem, descarreguem, i tot seguit a fer cua per la inscripció. On veiem altres artistes participants segellar les seves teles amb bastidor amb el nerviosisme del moment. Tots amb ganes de sortir corrent a la cacera d’un bon lloc i un bon paisatge per immortalitzar. Ja arribem al nostre torn. Els organitzadors li demanen per segellat. I el Josep Masip els hi diu: Un moment. Treu un bastidor, es a dir un marc de fusta, una roba de llençol a part, i amb una grapadora rac, rac, rac, i rac enganxa el llençol al marc. Apa, fiqueu el segell i el número allí on vulgueu. Tots els presents bocabadats i amb una cara del “Chavo del Ocho”. Mai s’havien trobat circumstància semblant...

Fins aquí les anècdotes. El Josep Masip i Pérez, la Paquita Artigas i Jorba, el Josep Grau i Piñol i el Lluis Artigas Jorba, certament tenien cadascú un marcat estil ben diferenciat. Cadascú el seu. Així com treballaven sovint diferents tècniques. El comú denominador per ser colla seria que tots quatre eren d’Esparreguera, els encantava el mon de l’art, i tenien certes inquietuds aventureres. Dos serien pintors amateurs i altres dos exposaven habitualment. La Paquita Artigas i Jorba va morir l’any 1991 i el Josep Masip i Pérez moriria durant la pandèmia del COVIT-19 a l’any 2021. D’aquells quatre aventurers només avui dia queda un de sol en actiu i amb els pinzells a la mà El Josep Grau i Piñol. Que per cert, aquest diumenge 14 de juny de 2026 estava pintant i participant al Concurs de Pintura Ràpida de la Festa Major d’Abrera. Com podeu veure en la fotografia que li vaig fet i que acompanya aquest petit article...

Ermita de Santa Maria del Puig (Esparreguera)
Pintura de Lluis Artigas Jorba
Any 1989. Acrílic sobre tela (730 x 600)

Aquí us compartiré també tres quadres pintats al segle passat en aquells concursos de pintura ràpida. Dos segellats per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera i l’altre per l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat, com a entitats organitzadores dels concursos de pintura ràpida. [Val a dir que les teles també tenen quadres pintats sota dels que avui en dia es poden veure...]. Aquest tres son l’Església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera de l’any 1988; la Plaça i Mercat Municipal d’Olesa de Montserrat on podeu veure els estand muntats a fora, de l’any 1989; i finalment l’ermita de Santa Maria del Puig d’Esparreguera, obra de l’any 1989.

El supervivent: En Josep Grau i Piñol pintant el diumenge 14 de juny de 2026 al
  Concurs de Pintura Ràpida de la Festa Major d'Abrera.
[Fotografía del Lluis Artigas Jorba]

 Altres articles:

Esparreguera es reconcilia amb un dels seus artistes. Homenatge al desaparegut artista local en Josep Masip i Pérez    https://historiaesparreguera.blogspot.com/2025/07/masip.html

 

In memoriam. Nova exposició recorda el desaparegut artista local en Josep Masip i Pérez           https://historiaesparreguera.blogspot.com/2026/01/Masip.html

Abril de 2026

Un dia molt calorós 

envoltat entre peces d’antropologia 

El Lluis Artigas Jorba d'Esparreguera dins del Museu d'Antropoligía de Xalapa [28 abril 2026]

El Museu d’Antropologia de Xalapa, també conegut com el MAX, te en exposició publica permanent prop de 2.800 peces. Tanmateix, només es una part de les 29.000 peces arqueològiques que acull en els seus dipòsits, provinents de les cultures Olmeca, Huasteca i Totonaca. Tres cultures presentades i exposades en les seves àrees visitables principals. 

Aquest dimarts 28 d’abril de 2026 el Lluis Artigas Jorba, com investigador amant de la història i la arqueologia, va poder gaudir d’una visita de treball dins d’aquesta important institució mexicana. 

Tot just entrar al Museu d’Antropologia de Xalapa, que recordem es situat a la ciutat de Xalapa de Enríquez, la capital de l’Estat de Veracruz, Mèxic. I també la ciutat o es va casar el Lluis d’Esparreguera. Vet aquí que les primeres paraules que podem llegir son aquestes: 

Mexicà atura't: Aquesta és l'arrel de la teva història el teu bressol i el teu altar. 

Sentiràs la veu silenciosa de la cultura més antiga de Mèxic. Potser la de la civilització mare del nostre continent. Els olmeques van convertir la pluja en collites, el sol en calendari, la pedra en escultura, el cotó en teles, els pelegrinatges en comerç, els monticles en trons, els jaguars en religió i els homes en déus. 

Cita d'Agustín Acosta Lagunes, polític i economista mexicà. 

[Mexicano detente: Esta es la raíz de tu historia tu cuna y tu altar. 

Oirás la voz silenciosa de la cultura más antigua de México. Tal vez la de la civilización madre de nuestro continente. Los olmecas convirtieron la lluvia en cosechas, el sol en calendario, la piedra en escultura, el algodón en telas, las peregrinaciones en comercio, los montículos en tronos, los jaguares en religión y los hombres en dioses. Cita de Agustín Acosta Lagunes, político y economista mexicano.]

Vaig gaudir molt. Tanmateix en un recorregut llarguíssim. Aquest museu es una obra de l’arquitecte americà Raymond Gómez del despatx d’Edward Durell Stone i de l’arquitecte mexicà Sergio Mejía Ontiveros. 

La zona d’exposició compta amb més de 9.000 metres quadrats que acullen més de dues mi peces d’art prehispànic, presentades en un vestíbul, una galeria amb 18 desnivells, 6 sales, i 3 patis coberts. Val a dir que aquest edifici compta a més a més d’un auditori, una sala d’exposicions, un mezanine, una cafeteria, una llibreria essent envoltats per una espessa vegetació sempre molt viva i verda. Tanmateix aquesta visita, llarga visita d’estudi, seria centrada en l’apartat de material exposat i documentat. 

Còdex prehispànic exposat dins del Museu d'Antropología de Xalapa
[Fotografia de l'autor]

L’actual museu que vaig visitar va néixer com un projecte de la Universidad Veracruzana l’any 1986. Existint abans d’ells dos antecedents: un primer museu d’antropologia creat l’any 1957, i un segon espai que ocuparia l’antic Molí de Sant Roc i que seria inaugurat un 20 de novembre de l’any 1960. 

Gracies a aquesta llarga visita vaig anant coneixem una mica més els darrers 30 segles de la història prehispànica de Mèxic i l’anomenada Mesomèrica. Fonamentalment de les cultures olmeca, totonaca i huasteca. Amen d’altres pobles del golf de Mèxic, així com visionar l’extensa exposició sobre la etnografia dels pobles indígenes actual de l’Estat de Veracruz. A títol personal em va cridar l’atenció la conservació de parets de cases originals, amb el pintat i repintat policromàtic de les mateixes. Les esteles i caps de pedra, la generosa exposició de ceràmiques i útils domèstics, les escultures, part sobre els enterraments -hi trobem una exposició de cranis humans- i fins hi tot un còdex prehispànic que em va cridar molt l’atenció, donat que es conserven molt pocs. Ja que els espanyol es varen acarnissar en la seva destrucció a fi d’esborrar per sempre les arrels dels pobles conquistats a sang i foc. Be, no descarto una segona visita de treball en el futur. Vaig aprendre molt. I si, vaig sortir cansat després de moltes hores però també molt content d’aquesta visita....

Interessant peça exposada al Museu d'Antropología de Xalapa
[Fotografia de l'autor]

De viatge fora d’Europa

 El Lluis Artigas Jorba al Sant Jordi 2026

La Bústia, el mitjà de comunicació mensual que ofereix informació local d’actualitat, i que té una versió en paper que es distribueix a deu municipis del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i l’Anoia [Cobreix les poblacions de Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Collbató, Gelida i Masquefa]; i que també disposa d’una edició digital, va recollir els llibres publicats en el darrer any en un article publicat el dia 23 d’abril de 2026, amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi. A l’article, es recollirien dos treballs del Lluis Artigas Jorba.

Transcriuré: 

"Bon Sant Jordi! Amb 65 llibres de proximitat, roses, activitats i el dibuix de l’Eva Fernández 

Per Redacció / La Bústia 23 d'abril de 2026 a les 7:00 

La Bústia presenta un recull de les novetats editorials d’autors dels 10 municipis publicades els últims 12 mesos fins a Sant Jordi. Les obres de les quals tenim constància, que ens han fet arribar les biblioteques i els mateixos autors, en són 65 

La il·lustració de l’artista olesana Eva Fernández per aquest 23 d’abril es titula ‘Com volar sense ales’. La col·laboradora de La Bústia ha explicat que “seguint el fil de cada Sant Jordi, el drac deixa un missatge: la lectura ens enriqueix i ens permet volar tan alt com vulguem, a través del coneixement i la saviesa”. 

Des de La Bústia desitgem als lectors, anunciants i col·laboradors un bon Sant Jordi i gaudir de llibres de proximitat, roses i activitats organitzades als municipis. 

MARTORELL 

· ‘Cafè amb lletres’, Grup Cafè literari de Martorell 

· ‘El alma azul de las mariposas’, Maria del Mar González 

· ‘El nen que va perdre les ulleres’, il·lustracions de Robert Garcia 

· ‘En la calle 24’, Ana Masago 

· ‘Explosión de fe’, Tamara Rivera 

· ‘I encara un cop més’, Mar Sifre 

· ‘Reflexión con tu ser: vuelve a casa’, Alvaro Guallar Abadia 

· ‘Tinc un secret’, il·lustracions de Robert Garcia 

SANT ANDREU 

· ‘Eclosión’, J Trêbol 

· ‘La Casa de Saint John’s Wood’, Rosa de Santiago 

· ‘Les aventures del pirata Barbetes’, Marta Miguel 

· ‘Records d’una trementinaire’, Susana Calvo Boira 

· ‘Una Campaña municipal: el caso de Sant Andreu de la Barca’, Fernando Yécora Santiago 

OLESA 

· ‘17 de Marzo: La VAcUNa nos cambió la vida‘, Pedro García 

· ‘El Drac Olivé, la Serp Estricadora i les figures de la Festa Major d’Olesa’, Laia Santís i Núria Colom

· ‘El bes natalici’, Josep Temporal 

· ‘Mi universo mi único verso’, Rober. C Castell 

· ‘Momentos caminando por la vila’, Manuela R. Cota · ‘Tú eres tu responsabilidad’, Ernest López Solà 

ESPARREGUERA 

· ‘Algunes confessions i Ora et labora’, Serafí Casanovas, Ed.Aparté 

· ‘Animals: descobreix les criatures de la natura’, Joana Santamans 

· ‘Brunilda en la Plata’, Genís Rigol 

· ‘Els Clubs d’escacs de Catalunya: insígnies, escuts, logotips i dissenys (1924-2025), Lluís Artigas Jorba 

· ‘Esparreguera: durant els anys de la guerra incivil 1936-1939 i post guerra’, Josep Puig i Jorba 

· ‘Ladrones de memoria. Temporada 1 i 2’, Emma Mussoll 

· ‘Les Emissions monetàries i altres a Esparreguera’, Lluís Alavedra i Sebastià 

· ‘L’Hora del salmó’, Emma Mussoll 

· ‘Metges, cirurgians i apotecaris d’Esparreguera’, Àngel Manuel Hernández i Cardona 

· ‘Notes històriques sobre la premsa comarcal i les publicacions periòdiques d’Esparreguera (1886-2025: recull de butlletins, diaris, fulls, revistes i setmanaris’’, Lluís Artigas Jorba 

· ‘Valientas’, Ana Pérez Martín 

ABRERA 

· ‘Abrera al descobert’, Vanessa Coca i Verónica Gallardo 

· ‘A un paso de renacer’, Yolanda Martínez Duarte 

· ‘Evolució urbana d’Abrera’, Antoni Muñoz Franch 

· ‘Felicia’, Óscar Arias Gómez 

· ‘La Vida, un camino entre luces y sombras’, Yolanda Martínez 

· ‘Mis relatos predilectos’, Juan José Sánchez Fernández 

· ‘Necesito irme para dejar de verte’, Layla Moratalla 

SANT ESTEVE 

· ‘De cervezas por el mundo’ Sara Lopez García 

· ‘El club dels prodigis 2: La maledicció de l’home llop’, Eric García Moral 

· ‘El repte’, Montserrat Buyse Mayench 

· ‘La veu silenciada d’en Xic Mateu’, Clàudia Morales Pedrola 

· ‘Rompiendo la ilusión’, Isabel Gomez Hurtado 

 COLLBATÓ 

· ‘ADN: Un secret de família’, Ma Àngels Sellés 

· ‘Àrea de descans’, Jaume Creus 

· ‘Ceràmica, l’art de viure’, Karla Grañó 

· ‘Corda de cànem’, Joan Carles Libori 

· ‘Diario Transforma 90’, Miriam Puigdellívol 

· ‘Un milió d’illes’, Jaume Bartolí CASTELLVÍ 

· ‘Castellví de Rosanes. Memòria oral d’en Jordi Llopart i Piquer’, Pep Massana 

· ‘Llum d’aigua’, Joan Ríos Rallé 

GELIDA 

· ‘Buscant la Rosalía’, Oriol Rodríguez i Yeray S. Iborra 

· ‘El test de la flor malva. Poesia 2006-2025’, Jordi Llavina 

· ‘Gelida desapareguda’, Mercè Carafí 

· ‘La història de l’avi Pepet. Memòries d’una vida’, Montserrat Rovira 

· ‘La noche eterna. Una novela inspirada en hechos reales’, José Manuel Pagán 

· ‘La vida en directe. 50 anys del millor periodisme esportiu’, Lluís Canut 

· ‘Memòria del cos. Poesia completa (1980-2024)’, Àlex Susanna 

· ‘Memòria i cuina. Les àvies de Gelida de la segona meitat del segle XX’, Carme Coma Martínez 

· ‘Soc mare d’un silenci’, Gemma Garrigosa 

MASQUEFA 

· ‘10 verdades de las que nadie quiere hablar’, Mònica Gurillo 

· ‘Arcadia’, Sergio Babiano 

· ‘Cicatrices invisibles’, Eneritz Pérez 

COMARCA 

· ‘Aquella nena de les paraules’, Anna Pagès Santacana 

· ‘Atles Natural del Montserratí’, Àlex Benítez, Jordi Cerdeira, Biel Montoro, Joan Soler-Gironès, Inma Clemente i Quim Moreno. Edicions Paper d’Estrassa 

· ‘El secreto de los Ribera’, Eva Vida"

De recollides de signatures a fer-se una realitat

LA CAPELLA DE LA PLANA

 

A l'esquerra Senyor Antoni Alemany; centre Lluis Artigas Jorba, a la dreta mossèn Joaquim Vives i Aragó
 Rector d'Esparreguera.  Lloc: baixo  de l'AAVV La Plana (08.09.1996)
El dia de la proposta de bastir una capella i primer dia de recollida de signatures...

Aquesta petita història començaria amb la celebració de la tradicional missa que normalment celebrava el Rector d’Esparreguera, als baixos de l’ Associació de Veïns de La Plana, a la sala d’exposicions, que tenia lloc com un acte més de les festes populars del barri, anomenades “Festa Gran La Plana”.

Us comparteixo una fotografia on apareixen el senyor  Antoni Alemany, el Lluis Artigas Jorba, i mossèn Joaquim Vives i Aragó, durant la celebració de la missa un diumenge 08 de setembre de 1996.

Vet aquí que en acabar la celebració litúrgica el Rector d’Esparreguera suggeriria la possibilitat de tenir una capella on tenir lloc els actes religiosos allí en el barri. Ràpidament, l’Associació de Veïns de La Plana” acolliria la idea, i allí mateix, començaria la recollida de signatures per tal de demanar un espai o terreny on poder bastir una capella. Un d’aquells signants primerencs sèrie el Lluis Artigas Jorba. El full signat per mi ja mai més el vaig veure. Sé que posteriorment es va continuar fent recollida de signatures, recollint-se finalment 404, essent lliurades a l’Ajuntament d’Esparreguera.

L’ajuntament cediria, per cinquanta anys, 400 metres quadrats per la construcció de la Capella d’un terreny de la seva propietat de 5.820 m2 pensat per destinar-hi equipaments.

La Comissió pro-Capella  bastiria el projecte finalment, i es bastiria. Tothom va ajudar. L’arquitecte J. Oriol Martínez i Badia, l’aparellador Antoni Sagristà i Canals, el constructor Josep Maria García i Bardají, el fuster Emili Verdera i Sala i altres persones que col·laborarien de valen. El que no podíem “aportar altres talents” ajudarien també amb el nostre gra de sorra. Essent socis de la Capella de La Plana aportant una quota periòdicament. En aquella època, el Lluis Artigas Jorba, a més de ser soci de la Capella de La Plana, també era soci del Patronat Parroquial d’Esparreguera, i d’una altre projecte de construcció d’una altre capella a Mas d’en Gall, Can Rial i Can Fosalba. Esparreguera possiblement vivia l’època de la febre de la totxana. El Patronat Parroquial es va bastir i la Capella de La Plana també. L’altra va resultar econòmicament impossible d’aixecar...

Cal recordar aquí la revista local 777 Comunica del maig de l’any 1998, que en una entrevista del Sergi Puig i Masferrer feta al regidor Lluís Moreno, sobre temes d’actualitat local, també es parlaria d’aquesta capella. En aquells moments, en Moreno era regidor i portaveu del Grup Municipal de l’Entesa per Progrés a l’Ajuntament d’Esparreguera. Val a dir que durant la seva vida com a polític local també havia estat  -crec recordar-  que President del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Va deixar la seva activitat municipal als voltants de l’any 2008.

D’aquella entrevista tres preguntes tocaria el tema de la construcció d’aquesta Capella. Recordem-los:

<<L’espai verd perdut per la ubicació de les noves capelles, serà recuperat en algun altre indret de la vila?:  ...No hi ha cap tipus de programa que incrementi les zones verdes paral·lelament a les zones urbanitzades .../... el barri de “La Plana” no hi guanyarà en el millorament, la creació de la recollida selectiva, la seguretat ciutadana o la ubicació de noves zones verdes, com tantes vegades l’AV ha sol·licitat. Al 95% de la població no li repercuteix en absolut la creació d’una nova capella.

Veus la cessió d’aquests terrenys com una mesura no integradora, ans al contrari produeix certs favoritismes?:  No vull evidentment, que els catòlics siguin integristes .../... Per altra banda, és quelcom inversemblant que 50 signatures puguin aconseguir allò desitjat (la nova capella) enfront els 8.000 que no ho han pogut fer (el nou ambulatori).

Com creus que evolucionaran els fets?:   Això dependrà de la imaginació i la iniciativa dels 50 signants que varen demanar els terrenys... Els fets no dependran de l’Ajuntament ni dels partits polítics, sinó de la capacitat dels promotors per a generar ingressos i poder assolir els objectius marcats. Si es construeixen els projectes, Esparreguera gaudirà de 3 capelles en 3 quilòmetres en línia recta.>>

Be, la valoració del valor de cada vot tanmateix era del tot errònia al meu entendre. Ja que no era el valor del vot, sinó de qui devia donar resposta a cada petició. Lo de cedir un espai a Esparreguera de tots els terrenys disponibles era l’Ajuntament d’Esparreguera. Ja que era la titular i propietària. A més seria una sessió a 50 anys. No perpètua. Una realitat que poc tenia que veure amb la petició d’un ambulatori, que tenia que ser aprovat per una instància superior, no municipal, i també tenia que ficar els diners per la seva construcció. Es a dir res que veure una cosa amb l’altre. Més que, molt possiblement, la majoria o la totalitat dels peticionaris de la Capella també serien signats de la petició de construir el necessari nou ambulatori mèdic...

Amb molta rapidesa es va bastir la nova Capella. L’Associació de Veïns hauria desitjar la seva inauguració/benedicció per la Festa Gran de La Plana. No va estar possible. Finalment el divendres 08 de desembre de 2000  -Diada de la Puríssima Concepció de Maria-   seria beneïda la Capella de La Plana, també anomenada de la Mare de Déu de La Plana.

Butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera del 08 de desembre de 2000
donant la notícia de la benedicció de la nova Capella de La Plana.
En ella apareix la imatge que presidira l'interior d'aquest espai religiós.

En un acte presidit per mossèn Francesc Nicolau i Pons, prevere, matemàtic, professor universitari, prestigiós divulgador científic i escriptor [si be l a major part de la seva obra estaria publicada amb altre pseudònim] i un conegut de l’esparreguerí autor del present article. Actuaria per delegació del senyor bisbe auxiliar de Barcelona (1993-2001) en Joan-Enric Vives i Sicília, que en aquestes da tes es trobaria a Turquia en representació de la Conferència Episcopal Espanyola. Val a dir que Jo tampoc vaig poder estar present en aquest important acte per Esparreguera. En el moment de la benedicció la Capella encara no estaria totalment pagada... A més a més restaven de pagar també els 15 bancs per seure (13.150 pessetes cadascun); la taula-altar (24.000 pessetes), i la imatge de la Mare de Déu (30.000 pessetes)...

Butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera del 08 de desembre de 2000
donant la notícia de la benedicció de la nova Capella de La Plana.
Hi veiem la Capella i la butlleta de subscripció com a soci donat que encara no era pagada del tot...

Les coses que passen quan ets El President...

1994: Esparreguerins als escacs de Barcelona

 

El Lluis Artigas Jorba d'Esparreguera, durant el torneig
"4a Diada d'escacs 1 de maig" de Barcelona   [08.05.1994].

Una de les competicions freqüentades per l’entitat federada del Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera, serien el campionat que s’organitzava a Barcelona coincidint amb la celebració de la Diada de l’01 de maig, la Festa del Treball, que organitzava el avui desaparegut club d’escacs CECOB, i que tenia el seu epicentre a la Via Laietania d’aquella ciutat.

L’any 1994 tindria lloc la 4a Diada d’escacs 1 de maig, si bé cal dir la competició no tindria lloc el dia 01 sinó el dia 08 de maig. Per tal de no superposar el torneig amb el desenvolupament de la diada, que tradicionalment era reivindicativa de la classe obrera i a la ciutat de Barcelona tenien lloc pacífiques manifestacions cada any. Els escacs son amants de la pau, la tranquil·litat i el silenci... com tots sabeu.

De la vila d’Esparreguera baixarien cinc persones per participar-hi, totes del esmentat club. El Lluis Artigas Jorba que era el President, el Dani Domene, el Manel Soidan, el Ramon Oliver, i el Juan José Cumplido. Vet aquí que va ser un dia intents, tant esportivament com en la riquesa de les anècdotes produïdes al llarg del dia. Els meus resultats no varen ser per a res espectaculars, amb sis partides jugades, guanyades 2, empatades 1, i perdudes 3. Només dir que participaria en el primer grup, el més fort, que acolliria als Mestres, Preferents i jugadors de Primer categoria.

Per dinar el grup esparreguerí aniríem al MacDonald’s, i després del dinar informal aniríem al cinema Yelmo Comedia del Passeig de Gràcia 13 cantonada Gran Via de les Corts Catalanes. On aquell dia teníem en cartellera la pel·lícula del director Steven Spielberg  <<La Llista de Schindler>>. Un film que s’havia estrenat i projectat amb molt d’èxit al Cinema Florida de Barcelona a finals de març del 1994 i es projectava simultàniament en varis cinemes. Cada entrada ens costaria 650 pessetes  de l’època.

També aquí tindrien la nostra anècdota particular. Doncs durant la seva projecció de la <<La Llista de Schindler>> ens vàrem quedar sense llum i a les fosques durant la projecció. Va ser una sessió “llarga” i que amb les contrarietats patides farien que arribéssim tard a Esparreguera, perquè depeníem del transport públic...

El Lluis Artigas Jorba rebent mostres d'afecte dels Companys...
"4a Diada d'escacs 1 de maig" a Barcelona   [08.05.1994].

Vet aquí que l’ambient festiu i el bon humor varen estar en tot moment present. Us comparteixo una fotografia del Dani Domene de quan el Lluis Artigas Jorba estava jugant aquell torneig. I una segona fotografies en la que “soc víctima” de la popularitat com a President, a mans dels company: el Ramon Oliver, el Juan José Cumplido; i el Manel Soidan...

Participant de la vida Cultural d’Esparreguera

 Any 1983: Esparreguera i el Cant Coral

 

Concert "Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]

Algunes persones recordaran aquell any 1983 per alguns fets com varen ser aquell incendi que destruiria el Gran Teatre de La Passió d’Olesa de Montserrat (23 de febrer), l’aprovació per unanimitat de la primera llei de normalització lingüística del Parlament de Catalunya (06 d’abril); o la primera emissió de Televisió de Catalunya (un 10 de setembre), entre altres moltes coses més. Però aquest article biogràfic no és de recordar efemèrides, sinó per recordar una part de la vida més o menys anecdòtica del Lluis Artigas Jorba en la seva discreta participació de la vida Cultural d’aquí Esparreguera. Aquesta vegada recordant la seva experiència com a cantaire. Una activitat que tindria lloc poc més o menys, de finals de la dècada dels anys 70’ a els inicis dels 90’ del segle passat.

Com acabaria allí? Potser l’amor per la música i el cant coral polifònic em vindria en part de família. Potser per part de la Paquita Artiga Jorba. Que havia estat cantaire i membre actiu del Cor Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera; orfeonista de l’Orfeó Gorgonçana d’aquí Esparreguera, i membre també de la Cor de La Passió d’Esparreguera. I del baríton esparreguerí Joan Soteras i Montserrat, que seria el germà de la tieta de la Paquita Artigas Jorba.  L’Antònia Soteras i Montserrat. Val a dir que unes poques vegades coincidiríem damunt l’escenari els tres: El Joan, la Paquita i el Lluis. Per cert, com que tot plegat va de records i vivències passades, cal dir que el 22 de novembre de 1980 el Joan Soteras i Montserrat rebria un homenatge i reconeixement per la seva trajectòria, coincidint amb la presentació al Teatre de La Passió de la sarsuela en 4 actes i 5 quadres “Los Gavilanes” en la que Ell també feia de protagonista amb el paper de “Juan”. Sobre l’escenari coincidiria amb la soprano Paquita Artigas Jorba. Per la meva part, el meu protagonisme aquella vegada va ser la d’acompanyar als assajos i, el dia de l’estrena, la d’estar asseguts entre el públic assistent...

Cal recordar que en aquestes èpoques encara tenien llocs concerts corals. Més dels que actualment tenim. Que formaven part de el ventall cultural de la vila d’Esparreguera, essent sempre els concerts una novetat ben valorada per el públic local.

Concert "Esparreguera i el Cant Coral"  [29.05.1983] A la fotografia:
1.- Lluis Artigas Jorba;
2.- Paquita Artigas Jorba; i
 3.- Joan Soteras i Montserrat

Abans de cada concert, tanmateix tenia lloc una certa logística i planificació. Assajos individuals per cada corda: soprans, contrals, tenors, baixos... Altres assajos de només homes, i altres de nomes dones. Per finalment encaixar en assajos conjunts. Hi havia doncs, molta feia i moltes hores de treball.

El mecanisme tanmateix tenia algunes falles. Una seria els pocs homes disponibles. En alguna ocasió 3 a 1. El que feia ressentir la sonoritat d’algunes peces cantades. I un cert sobreesforç que de vegades es pagava car. Arribant el dia de l’estrena del concert afònics, o amb faringitis o laringitis...

La dramàtica situació va fer que fins i tot s’havien tingut que fer campanyes de captació de nous cantaires masculins. Sens gaire èxit per cert...

La segona seria la dificultat per fer els assajos. Quan el nombre de participants era elevat, els llocs triats normalment serien l’església parroquial de Santa Eulàlia, o be l’Escola de Música del carrer Cavallers. En la primera opció   -on ens deixaven lloc i la llum gratuïtament també-   quan els assajos tenien lloc quan era hivern,  notàvem força el fred que feia a dins del temple parroquial. I, sobretot, a fora al carrer al sortir. Tanmateix ens ho passàvem força bé. Val a dir sempre teníem que començar tard per tal donar temps a sopar. Que Jo recordi mai, mai, ami vàrem començar amb puntualitat. I de retruc acabàvem molt tard. Un inconvenient per tots aquells que tenien que entrar a treballar a les 5 o 6 de la matinada. No diré que ser home i cantaire a Esparreguera fos un acte de heroïcitat, però no es podia negar que resultava molt complicat de vegades

L’altra realitat era que molt dels cantaires no tenien coneixements de solfeig. Cantaven de oïda i, per això, era molt important d’entrar amb la nota adequada a la cançó. I ara ens toca d’entrar al confessionari per allò que es diu de que on hi ha una voluntat i ha un camí. Aquesta deficiència tècnica la superàvem  d’una manera molt intel·ligent. Un participant de cada corda [tenors, baixos, soprans i contrals) gravaven les seves corresponents partitures en un cassets, dels que posteriorment es feien còpies i es distribuiria per cada grup. I així, els entusiastes amants locals del cant coral, assajaven a casa seva la seva partitura. Un reforç o estudi individual que ens ajudava a tots plegats a tirar endavant amb el projecte, amb els posteriors assajos per corda, per sexe, i generals.

Per aquells que sou jovenets us diré que els cassetes  (també popularment dits casets o casete) era un mitjà molt popular en aquelles dècades del segle passat, ja que es feia servir per gravar i emmagatzemar sons i músiques en format audi, i que es podia reproduir posteriorment en els aparells habituals d’aquella època.  Eren doncs, una mena de caixa de plàstic que tenia a dins una cinta magnètica i servia per gravar i reproduir sons i música. Va ser molt popular entre les dècades de 1970 i 1990.

Retornant al tema del Lluis Artigas Jorba en la seva experiència com a cantaire cal dir que participaria del Cor de La Passió. De fet, hauríem de filar prim amb aquest aspecte, donat que amb el mateix nom es compartien dues realitat diferents. O dit d’altra manera, teníem un Cor de La Passió que actuaria dins del apartat musical de les tradicional representacions del nostre Drama Sacre de La Passió d’Esparreguera, tot funcionant només durant el període de les representacions teatrals. I una segona realitat que seria la del Cor o Coral de La Passió i que preparava i feia concerts a Esparreguera (i fora d’Esparreguera) al llarg de tot l’any. De fet, la realitat sempre va ser molt flexible fent servir el mateix nom per ambdues realitats que existien. A la Coral de La Passió hi teníem cantaires de participaven dels concerts “extres” que s’organitzaven al llarg de l’any i també de la activitat de la temporada de les representacions. Altres, en canvi, nomes participaven dels concerts. I finalment teníem aquells i aquelles que recolzaven les representacions del Drama Sacre i tanmateix no participaven dels concerts que s’organitzaven.

El Lluis Artigas Jorba participaria d’aquelles dues realitats que acabem de recordar. Del més discret que serien les nostres tradicionals representacions quaresmals, i també dels concerts puntuals més de lluïment que s’organitzarien en aquella època. La Coral i el Cor, el Cor i la Coral, eren una part de la nostra Cultura local. I s’havien organitzar coses de pes. Com serien els tres exitosos concerts de l’oratori de “El Messies”, de Georg Friedrich Händel que crearia el 1741.  Algun dia en parlarem aquí també...

Avui us compartiré el concert que va tenir lloc al Teatre de La Passió d’Esparreguera, el 29 de maig de 1983, en el que Jo vaig participar com a cantaire.  El concert portaria per nom “ESPARREGUERA I EL CANT CORAL” i va ser organitzat com una troba de totes les masses corals locals en actiu en aquell moment, i també una trobada d’altres cantaires supervivents d’antigues formacions ja desaparegudes. Dels antics cors, corals i orfeons d’Esparreguera.  Per tant va ser en molts aspectes un importat important esdeveniment cultural d’àmbit local, on a més a més de recordar-les es treballarien les partitures típiques de cada repertori d’aquelles corals i orfeons que havíem tingut en cada època. Era doncs, una presentació històrica on es recordava cada entitat musical amb algunes peces representatives de cadascuna. Per aquelles que eren ja desaparegudes, aquests concert presentaria als ulls i oïdes de les noves generacions, un Patrimoni Musical inèdit per a Ells i Elles desaparegut. Vàrem comptar també amb el recolzament de varis Directors.

Us comparteixo dues fotografies que guardo en el meu petit arxiu personal. Son dues fotografies fetes per el ja desaparegut fotògraf del carrer Hospital 41, d’Esparreguera, conegut com a Puigfont. Essent els seus clixés numerats com a 6320 i 6234. Sobre l’escenari en aquella data coincidirien el tenor Lluis Artigas Jorba, la soprano Paquita Artigas Jorba i el baríton en Joan Soteras i Montserrat.

Com ja he comentat la disposició dels cantaires sobre l’escenari va variar bastant al llarg de tot el Concert. Ja que serien presentades al públic cada massa coral i alguna peça del seu repertori, de manera independent; i també s’oferirien algunes peces cantades conjuntament per més d’un Cor, Coral o bé Orfeó.

A la primera fotografia que guardo podeu veure als membres de la Coral Infantil La Faluga, Cor Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, el Cor de La Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó Gorgonçana i la Coral de La Passió en el moment que interpreten conjuntament  la Salve Maria de Millet. Un pas previ a la interpretació de diversos populars  “Misereres” molt populars a la nostra població. En aquest moment, seriem dirigits per l’Angel Monné.

A la classificació que presento anomeno Cor de La Passió al grup de cantaires de les representacions Sacres durant la Quaresma; i  la Coral de La Passió als grup de cantaires dels concerts al llarg de l’any. Veureu també aquells que sou molt observadors,   -i salvant la qualitat de les fotografies que immortalitzarien aquell concert-   haureu detectat que el Lluis Artigas Jorba portava a la seva jaqueta una tireta negra de dol. Efectivament, havia tingut el traspàs molt recent de la seva avia, l’Engracieta Jorba Marcet. Que ens havia deixat un 15 de maig de 1983. Era doncs una realitat encara calent.   També es fa palès a les fotografies la tradicional desproporció i manca de veus masculines a la massa coral sobre l’escenari, en comparació amb les femenines...

Concert "Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]

Concert "Esparreguera i el Cant Coral"  [29.05.1983] A la fotografia:
1.- Lluis Artigas Jorba;
2.- Paquita Artigas Jorba; i
 3.- Joan Soteras i Montserrat

Per concloure el Concert “Esparreguera i el Cant Coral” s’oferiria una peça final interpretada per la totalitat de participants en aquell històric Concert. La segona fotografia veureu recollits tots els cantaires participants. Es a dir:   la Coral Infantil de l’Escola de Música d’Esparreguera, la Coral Infantil La Faluga; el Cor Parroquial; el Cor de La Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó Gorgonçana i la Coral de La Passió, que sota la direcció del Mestre Josep Borràs i Farrés interpretaríem conjuntament la popular peça musical anomenada “La Marinada”...

He recordat aquí una xàldiga de la història d’Esparreguera. De la música, formacions musicals i els cantaires d’Esparreguera. També de la meva modesta vida...