 |
El Lluís Artigas Jorba a la sala d'adults de la Biblioteca l'Ateneu, d'Esparreguera, el juny del 2024... |
Henri-Frédéric Amiel (1921-1881), filòsof i escriptor suís acostumava de dir sobre l’art de fer-se vellet que “Saber envellir es la major de les saviduries i un dels capítols més difícils del gran art de viure”.
Vet aquí que poqueta cosa podem afegir a tan brillants paraules. I certament que per aquest camí tard o d’hora, uns i altres, haurem que transitar-hi tots.
Qui recordi al metge doctor Miras d’aquí Esparreguera, sovint també recordarà aquella frase seva que deia que allò de jubilar-se no era -en cap cas- asseure’s en un banc del poble a donar de menjar als coloms i veure qui passejava amunt o avall. Que es tenia que fer coses... Estar actiu...
Be, els que tenim una certa edat, efectivament, gaudim de menys forces, i tots ens costa de fer una miqueta més que abans. Comencem a ser uns amants dels metges i serveis del CAP d’Esparreguera, i les senyoretes medicines han esdevingut dames habituals de companyia.
Però sempre queden alguns ànims de on treure forces...
Aquests dies el Lluis Artigas Jorba es troba seguint un nou curs de formació. Aquesta vegada en la modalitat online que ofereix la UNAM Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. I així anem. Tirant costa amunt. Sense donar de menjar als coloms i colomins d’Esparreguera ni gaudir assegut en un banc del carrer dels Arbres, veient les anades i retornades dels nostres vilatans. Potser més endavant. A la vida tot arriba. O no?
I ja que he començat amb una dita acabaré també amb altra dita. Aquesta de la física nord-americana Rosalyn Sussman (1921 - 2011). Que sovint deia que “La emoció de l’aprenentatge separa la joventut de la vellesa. Mentre estiguis aprenent, no et un vell”.
