Esparreguera al catàleg espanyol del romànic

A la nostra localitat es poc coneguda la important tasca que duu a terme l’anomenada Fundació Santa Maria la Real com a Centre d’Estudis del Romànic a nivell europeu. La seva seu la te situada a la comunitat de Castellà i Lleó. En una població que ratlla els set mil habitant anomenada Aguilar de Campoo, a la província de Palència. Pot sorprendre  -ja d’entrada-  que tant important col·lectiu tingui la seva seu fora d’allò que anomenaríem una gran metròpoli o una rellevant ciutat europea.

L’any 2010 inaugurarien el seu portal digital sota el suggerent nom de “Románico Digital” i, poc a poc, s’ha convertit en la major base de dades onlaine sobre l’art romànic. Amb un fons que supera llargament les 100.000 referències amb materials tant interessants com son  les fotografies, els plànols i les fitxes històriques, ens ofereix als investigadors d’una manera totalment gratuïta aquest singular treball de investigació, catalogació i classificació de l’art romànic, que és fruit de molts i molts anys de treball constant.

Vet aquí la bona notícia de que la nostra estimada vila d’Esparreguera també hi és present dins d’aquesta monumental obra, digna de tots els elogis presents i futurs.

Si voleu resseguir que es diu de nosaltres, d’Esparreguera, a dins d’aquesta “Enciclopèdia del Romànic” onlaine us cal només de visitar la seva web o portal digital que naturalment és tota ella en llengua castellana.

Una vegada situats a la seva web “Santa María la Real fundación Románico Digital”  us cal de desplegar el menú superior  situat a la part dreta de la web. Allí on diu “El Románico”. Al desplegar les opcions que ens ofereixen ens cal de situar-nos on diu “Enciclopèdia online” i una vegada allí de fer servir el cercador amb el nom de “Esparreguera”. 

A continuació ens cal fer clic on diu ESPARREGUERA en lletra majúscula prima.  El resultat ens lliurarà un article situat entre les pàgines 1605 al 1610 que parla del romànic d’Esparreguera.

Val a dir que l’apartat introductori sobre la nostra localitat es escrit correctament amb el nom oficial de la nostra vila. Es adir, amb la toponímia d’EsparrEguera. Tanmateix tota la resta del material dels apartats de l’article publicat, trobareu aquest topònim propi d’Esparreguera us apareixerà sempre seguint la ortografia i fonètica castellana, i amb la grafia espanyola “de EsparrAguera”.

Aquesta introducció dona peu a un treball que es divideix en tres apartats: El “Castillo de Esparraguera”; la “Iglesia de Santa Maria del Puig”; i finalment el “Castillo de les Espases”.

Son uns textos molt clars i documentats. Que també aporten fotografies, algun plànol   i una complerta bibliografia per cada un dels tres apartats o temes tractats de la nostra població.

Acabaré fent esment que els autors d’aquests treballs han tingut a bé de incloure per cadascun dels tres treballs tractats una seva bibliografia individual de les fonts que varen fer servir. Curiosament en cap cas esmenten les obres o treballs de referència. Sinó que esmenten només els autors i any de publicació com podeu comprovar en les fotografies que acompanyen aquest article. A mena d’exemple trobareu a l’apartat de bibliografia del final del treball dedicat a l’església de Santa Maria del Puig que esmenten entre altres:  “ARTIGAS i JORBA, L., 2002” només. Per referir-se realment al treball “Annals de Santa Eulàlia: crònica històrica de l’església i parròquia d’Esparreguera” (Esparreguera 2002) i on també el meu nom de Lluís passaria a obligatòriament espanyolitzar-se com “Luis” i en conseqüentment el trobarem amb una sola “L”en aquest lloc de la Fundación Santa Maria la Real románico digital. El canvi del nom de Lluís per Luis no es nou. Així també consta aquesta obra dins del catàleg de la Biblioteca Nacional de España com podeu veure en la captura de pantalla que s’acompanya. I els entra per una orella i surt per l’altra que els hi demanis i tornis a demanar la correcció corresponent...

A Esparreguera un exemplar d’aquesta obra va romandre disponible molts any a la biblioteca municipal i també inclòs dins dels catàlegs de les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Amb títol, i el nom i cognoms de l’autor correctes. Tanmateix, posteriorment la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera retiraria la obra, donant-lo de baixa i també esborrar-lo de tots els catàlegs...

Reprenent el comentari sobre els apartats bibliogràfics que s’acompanya a cadascun dels tres articles sobre el romànic d’Esparreguera, i que fan remissió a les fonts emprades per la confecció de cada treball, veiem que pot esser dificultós potser per alguns investigadors forans. Així, quan aquí s’esmenta dues vegades les obres del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i els anys 1996 i 2003, nosaltres sabem enseguida que parlen de la obra “Santa Maria del Puig” (Esparreguera 1996), i també de la obra “Esglésies i capelles d’Esparreguera” (Esparreguera 2002 i 2003). Obres publicades i que afortunadament encara avui dia son disponibles a la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera [Clic aquí] per a totes aquelles persones que desitgin consultar-les.

        Però es possible que altres persones, estudiants o investigadors forans, els hi sigui potser una espurna més difícil de resseguir les abundants autories i les fonts fetes servir en aquests treballs. Que certament i tot sigui dit son de molt bona qualitat i grafisme.

            Esparreguera present en el Centre d’Estudis del Romànic i la seva enciclopèdia del romànic...

 

2006: Muntanya amunt de travessera...

La sortida a Sant Salvador de les Espases 

El Lluis Artigas Jorba i la seva Esposa en la fotografia de grup d'amics
que visitarien l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera,
el diumenge 29 d'octubre de 2006.

    L’any en que el Lluis Artigas Jorba d’Esparreguera s’havia casat amb la Martha Inés a la ciutat de Xalapa de Enríquez, Mèxic, tindria lloc també aquesta excursió d’amics a l’ermita de Sant Salvador de les Espases, dins el terme municipal d’Esparreguera. 

    M’havia casat un 10 de febrer de 2006 a les terres de l’Amèrica del Nord  -els mexicans sempre s’han considerat part de l’Amèrica del Nord, mentre que aquí a la Península sempre els col·loquen com a part de l’Amèrica del Sud o Amèrica Llatina-  i seria un diumenge 29 d’octubre de 2006 que fèiem aquesta sortida, molt animats i molt joiosos. Per el lloc, per el temps, i sobretots per el grup de persones amb qui compartiríem aquells moments...!! 

    Val a dir tanmateix que la data de casament és semi correcte. A mi sempre em van passant coses poc convencionals. La veritat, veritat de veritat, es que tinc dos dates de casaments... 

    Sí, per casar-me a Mèxic els tràmits varen resultar complicats. Revisió mèdica. Demanar permís al Govern de Mèxic per contraure núpcies amb una ciutadana d’aquell país. Fer quadrar l’esposori civil i canònic i altres aventures que no venen ara de recordar, va resultar tot plegat laboriós i també estressant!!. 

    Al final vaig tenir dos casaments. El civil en una data. I el matrimoni canònic o eclesiàstics en altre.    Podeu imaginar-vos la salsa d’aquells dos dies i fer quadrar l’allotjament dels familiars vinguts de lluny i el banquet. Be, de moment deixem aquesta data com la bona, que seria el dia de Santa Escolàstica. Va anar d’un pel i per problemes d’agendes i disponibilitats que no fos per Santa Eulàlia, Patrona de la vila d’Esparreguera i santa soterrada a la Basílica Catedral de Barcelona. Un lloc on per cert, el Lluis Artigas Jorba rebria el Sagrament de la seva Confirmació. Tanmateix Santa Escolàstica també te el seu altar a dins de la basílica del monestir de l’abadia de Montserrat. I també la podem trobar-la dins del el mosaic de l’escalinata d’accés al Cambril de la Mare de Déu de Montserrat. 

    I per acabar d’arrodonir les casualitats, la religiosa italiana Santa Escolàstica a més de ser venerada com a santa per diverses confessions cristianes, es també considerada inspiradora i patrona de les monges benedictines. I aquí ho deixo. Doncs es prou conegut la existència del convent de monges benedictines situat a la muntanya de Montserrat.... 

    Així que, anècdotes poc normals   -potser sóc l’únic esparreguerí casat dues vegades [tres s’hi sumem l’acte celebrat en aigües internacionals durant el viatge de noces en creuer per les illes del Carib pel Capità del transatlàntic...!] a la meva vida les que volgueu... 

    Doncs be, el dia de la sortida o excursió a Sant Salvador de les Espases el Lluis Artigas Jorba i la seva Estimada muntanyeta amunt a passar-ho d’allò més be. Varem tenir de tot. Un esmorzar ben guapo, un dia clar, un ambient d’aquells que tothom voldria i un retorn a casa amb els millors dels somriures...! 

    Aquesta miniatura de records la recupero per haver publicar uns dies després tot un ventall de fotografies fetes durant aquella sortida i un article, en el que també recollia dades de caràcter històric d'aquell indret que si bé es troba apartat del nucli d’Esparreguera, també gaudeix d’un cert encant i una llarga existència i una llarga tradició popular. L’article esmentat seria publicat amb el nom de “Sant Salvador de les Espases 2006. Visita d’un grup d’esparreguerins a l’antiga ermita...”.  

    Per cert, l’article que va tenir una molt bona acollida entre els excursionistes, els amants de la natura, i també per els amants de les coses antigues i visitadors de velles tradicions locals en aquells moments. 

    Al final, una excursió que acabaria documentant una mena de capsula del temps, on persones e indrets quedarien potser immortalitzats per a les generacions que anys després passin per aquells mateixos indrets. I esperem, desitgem de tot cor, que tinguin la mateixa bona experiència que nosaltres tindríem. 

    Que seria d’una vida sense arrels.... 

    Que seria d’una vida sense records....