Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluis Artigas Jorba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluis Artigas Jorba. Mostrar tots els missatges

12 de gener 2026

Participant de la vida Cultural d’Esparreguera

 Any 1983: Esparreguera i el Cant Coral

 



Concert "Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]


Algunes persones recordaran aquell any 1983 per alguns fets com varen ser aquell incendi que destruiria el Gran Teatre de La Passió d’Olesa de Montserrat (23 de febrer), l’aprovació per unanimitat de la primera llei de normalització lingüística del Parlament de Catalunya (06 d’abril); o la primera emissió de Televisió de Catalunya (un 10 de setembre), entre altres moltes coses més. Però aquest article biogràfic no és de recordar efemèrides, sinó per recordar una part de la vida més o menys anecdòtica del Lluis Artigas Jorba en la seva discreta participació de la vida Cultural d’aquí Esparreguera. Aquesta vegada recordant la seva experiència com a cantaire. Una activitat que tindria lloc poc més o menys, de finals de la dècada dels anys 70’ a els inicis dels 90’ del segle passat.

Com acabaria allí? Potser l’amor per la música i el cant coral polifònic em vindria en part de família. Potser per part de la Paquita Artiga Jorba. Que havia estat cantaire i membre actiu del Cor Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera; orfeonista de l’Orfeó Gorgonçana d’aquí Esparreguera, i membre també de la Cor de La Passió d’Esparreguera. I del baríton esparreguerí Joan Soteras i Montserrat, que seria el germà de la tieta de la Paquita Artigas Jorba.  L’Antònia Soteras i Montserrat. Val a dir que unes poques vegades coincidiríem damunt l’escenari els tres: El Joan, la Paquita i el Lluis. Per cert, com que tot plegat va de records i vivències passades, cal dir que el 22 de novembre de 1980 el Joan Soteras i Montserrat rebria un homenatge i reconeixement per la seva trajectòria, coincidint amb la presentació al Teatre de La Passió de la sarsuela en 4 actes i 5 quadres “Los Gavilanes” en la que Ell també feia de protagonista amb el paper de “Juan”. Sobre l’escenari coincidiria amb la soprano Paquita Artigas Jorba. Per la meva part, el meu protagonisme aquella vegada va ser la d’acompanyar als assajos i, el dia de l’estrena, la d’estar asseguts entre el públic assistent...

Cal recordar que en aquestes èpoques encara tenien llocs concerts corals. Més dels que actualment tenim. Que formaven part de el ventall cultural de la vila d’Esparreguera, essent sempre els concerts una novetat ben valorada per el públic local.


Concert "
Esparreguera i el Cant Coral"  [29.05.1983] A la fotografia:
1.- Lluis Artigas Jorba;
2.- Paquita Artigas Jorba; i
 3.- Joan Soteras i Montserrat




Abans de cada concert, tanmateix tenia lloc una certa logística i planificació. Assajos individuals per cada corda: soprans, contrals, tenors, baixos... Altres assajos de només homes, i altres de nomes dones. Per finalment encaixar en assajos conjunts. Hi havia doncs, molta feia i moltes hores de treball.

El mecanisme tanmateix tenia algunes falles. Una seria els pocs homes disponibles. En alguna ocasió 3 a 1. El que feia ressentir la sonoritat d’algunes peces cantades. I un cert sobreesforç que de vegades es pagava car. Arribant el dia de l’estrena del concert afònics, o amb faringitis o laringitis...

La dramàtica situació va fer que fins i tot s’havien tingut que fer campanyes de captació de nous cantaires masculins. Sens gaire èxit per cert...

La segona seria la dificultat per fer els assajos. Quan el nombre de participants era elevat, els llocs triats normalment serien l’església parroquial de Santa Eulàlia, o be l’Escola de Música del carrer Cavallers. En la primera opció   -on ens deixaven lloc i la llum gratuïtament també-   quan els assajos tenien lloc quan era hivern,  notàvem força el fred que feia a dins del temple parroquial. I, sobretot, a fora al carrer al sortir. Tanmateix ens ho passàvem força bé. Val a dir sempre teníem que començar tard per tal donar temps a sopar. Que Jo recordi mai, mai, ami vàrem començar amb puntualitat. I de retruc acabàvem molt tard. Un inconvenient per tots aquells que tenien que entrar a treballar a les 5 o 6 de la matinada. No diré que ser home i cantaire a Esparreguera fos un acte de heroïcitat, però no es podia negar que resultava molt complicat de vegades

L’altra realitat era que molt dels cantaires no tenien coneixements de solfeig. Cantaven de oïda i, per això, era molt important d’entrar amb la nota adequada a la cançó. I ara ens toca d’entrar al confessionari per allò que es diu de que on hi ha una voluntat i ha un camí. Aquesta deficiència tècnica la superàvem  d’una manera molt intel·ligent. Un participant de cada corda [tenors, baixos, soprans i contrals) gravaven les seves corresponents partitures en un cassets, dels que posteriorment es feien còpies i es distribuiria per cada grup. I així, els entusiastes amants locals del cant coral, assajaven a casa seva la seva partitura. Un reforç o estudi individual que ens ajudava a tots plegats a tirar endavant amb el projecte, amb els posteriors assajos per corda, per sexe, i generals.

Per aquells que sou jovenets us diré que els cassetes  (també popularment dits casets o casete) era un mitjà molt popular en aquelles dècades del segle passat, ja que es feia servir per gravar i emmagatzemar sons i músiques en format audi, i que es podia reproduir posteriorment en els aparells habituals d’aquella època.  Eren doncs, una mena de caixa de plàstic que tenia a dins una cinta magnètica i servia per gravar i reproduir sons i música. Va ser molt popular entre les dècades de 1970 i 1990.

Retornant al tema del Lluis Artigas Jorba en la seva experiència com a cantaire cal dir que participaria del Cor de La Passió. De fet, hauríem de filar prim amb aquest aspecte, donat que amb el mateix nom es compartien dues realitat diferents. O dit d’altra manera, teníem un Cor de La Passió que actuaria dins del apartat musical de les tradicional representacions del nostre Drama Sacre de La Passió d’Esparreguera, tot funcionant només durant el període de les representacions teatrals. I una segona realitat que seria la del Cor o Coral de La Passió i que preparava i feia concerts a Esparreguera (i fora d’Esparreguera) al llarg de tot l’any. De fet, la realitat sempre va ser molt flexible fent servir el mateix nom per ambdues realitats que existien. A la Coral de La Passió hi teníem cantaires de participaven dels concerts “extres” que s’organitzaven al llarg de l’any i també de la activitat de la temporada de les representacions. Altres, en canvi, nomes participaven dels concerts. I finalment teníem aquells i aquelles que recolzaven les representacions del Drama Sacre i tanmateix no participaven dels concerts que s’organitzaven.

El Lluis Artigas Jorba participaria d’aquelles dues realitats que acabem de recordar. Del més discret que serien les nostres tradicionals representacions quaresmals, i també dels concerts puntuals més de lluïment que s’organitzarien en aquella època. La Coral i el Cor, el Cor i la Coral, eren una part de la nostra Cultura local. I s’havien organitzar coses de pes. Com serien els tres exitosos concerts de l’oratori de “El Messies”, de Georg Friedrich Händel que crearia el 1741.  Algun dia en parlarem aquí també...

Avui us compartiré el concert que va tenir lloc al Teatre de La Passió d’Esparreguera, el 29 de maig de 1983, en el que Jo vaig participar com a cantaire.  El concert portaria per nom “ESPARREGUERA I EL CANT CORAL” i va ser organitzat com una troba de totes les masses corals locals en actiu en aquell moment, i també una trobada d’altres cantaires supervivents d’antigues formacions ja desaparegudes. Dels antics cors, corals i orfeons d’Esparreguera.  Per tant va ser en molts aspectes un importat important esdeveniment cultural d’àmbit local, on a més a més de recordar-les es treballarien les partitures típiques de cada repertori d’aquelles corals i orfeons que havíem tingut en cada època. Era doncs, una presentació històrica on es recordava cada entitat musical amb algunes peces representatives de cadascuna. Per aquelles que eren ja desaparegudes, aquests concert presentaria als ulls i oïdes de les noves generacions, un Patrimoni Musical inèdit per a Ells i Elles desaparegut. Vàrem comptar també amb el recolzament de varis Directors.

Us comparteixo dues fotografies que guardo en el meu petit arxiu personal. Son dues fotografies fetes per el ja desaparegut fotògraf del carrer Hospital 41, d’Esparreguera, conegut com a Puigfont. Essent els seus clixés numerats com a 6320 i 6234. Sobre l’escenari en aquella data coincidirien el tenor Lluis Artigas Jorba, la soprano Paquita Artigas Jorba i el baríton en Joan Soteras i Montserrat.

Com ja he comentat la disposició dels cantaires sobre l’escenari va variar bastant al llarg de tot el Concert. Ja que serien presentades al públic cada massa coral i alguna peça del seu repertori, de manera independent; i també s’oferirien algunes peces cantades conjuntament per més d’un Cor, Coral o bé Orfeó.

A la primera fotografia que guardo podeu veure als membres de la Coral Infantil La Faluga, Cor Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, el Cor de La Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó Gorgonçana i la Coral de La Passió en el moment que interpreten conjuntament  la Salve Maria de Millet. Un pas previ a la interpretació de diversos populars  Misereres” molt populars a la nostra població. En aquest moment, seriem dirigits per l’Angel Monné.

A la classificació que presento anomeno Cor de La Passió al grup de cantaires de les representacions Sacres durant la Quaresma; i  la Coral de La Passió als grup de cantaires dels concerts al llarg de l’any. Veureu també aquells que sou molt observadors,   -i salvant la qualitat de les fotografies que immortalitzarien aquell concert-   haureu detectat que el Lluis Artigas Jorba portava a la seva jaqueta una tireta negra de dol. Efectivament, havia tingut el traspàs molt recent de la seva avia, l’Engracieta Jorba Marcet. Que ens havia deixat un 15 de maig de 1983. Era doncs una realitat encara calent.   També es fa palès a les fotografies la tradicional desproporció i manca de veus masculines a la massa coral sobre l’escenari, en comparació amb les femenines...



Concert "
Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]



Concert "
Esparreguera i el Cant Coral [29.05.1983] A la fotografia:
1.- Lluis Artigas Jorba;
2.- Paquita Artigas Jorba; i
 3.- Joan Soteras i Montserrat





Per concloure el Concert “Esparreguera i el Cant Coral” s’oferiria una peça final interpretada per la totalitat de participants en aquell històric Concert. La segona fotografia veureu recollits tots els cantaires participants. Es a dir:   la Coral Infantil de l’Escola de Música d’Esparreguera, la Coral Infantil La Faluga; el Cor Parroquial; el Cor de La Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó Gorgonçana i la Coral de La Passió, que sota la direcció del Mestre Josep Borràs i Farrés interpretaríem conjuntament la popular peça musical anomenada “La Marinada”...

He recordat aquí una xàldiga de la història d’Esparreguera. De la música, formacions musicals i els cantaires d’Esparreguera. També de la meva modesta vida...




12 de desembre 2025

Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera

 Dos nous llibres s’incorporen a la Col·lecció Local

 



L’autor esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba en el moment del lliurament de les dues obres
al 
Daniel Lanuza i Vidal, Director de la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera.
Fotografia: 
Martha Inés Sánchez i Navarro.


El dijous 11 de desembre de 2025 el Daniel Lanuza i Vidal, actual Director de la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera, rebia dos nous llibres de la meva autoria destinats a engreixar la bibliografia local sobre la història i altres aspectes de la nostra població d’Esparreguera. Es tracta de temàtica sobre història de Catalunya i la història local, que en breu i una vegada degudament incloses al catàleg general d’obres de la Diputació de Barcelona, restaran totalment al servei del públic en general.

Es tracten dels títols  “Els clubs d’escacs de Catalunya. Insígnies, escuts, logotips i dissenys (1924-2025)” [Lluis Artigas Jorba, Esparreguera 2025]; i “Notes històriques sobre la premsa comarcal i les publicacions periòdiques a la vila d’Esparreguera (1886-2025). Recull de butlletins, diaris, fulls, revistes i setmanaris” [Lluis Artigas Jorba, Esparreguera 2025].

El primer dels dos, més genèric, també inclou tanmateix un apartat específic sobre la nostra localitat. Mentre que el segon es centra en les publicacions periòdiques que s’han editat a la nostra localitat i també d’altres que no sen editades aquí, tenien uns apartats en que recollien les notícies i esdeveniments que tenien lloc a Esparreguera.




L’autor esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba en el moment del lliurament de les dues obres
al 
Daniel Lanuza i Vidal, Director de la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera.
Fotografia: 
Martha Inés Sánchez i Navarro.




22 de novembre 2025

Trobada informal d’Amics

Els set magnífics es retroben...

 



El Luís Andrés, el Luis Miguel i el Lluís Artigas Jorba...


El dijous 20 de novembre de 2025 ens vàrem trobar i dinar junts els sis Amics i companys de treball, al restaurant 2002 de la localitat de Abrera.

El Lluis Artigas Jorba, el Luis Miguel (Luismi), el Salvador, el Luis Andrés, el Duarte, l’Emilio i l’Alejandro (que va haver de marxar abans...). Un dinar informal i amb bon ambient, on es repassarien els temes d’actualitat, el món de la nostra empresa, i com no, part de la vida els miracles dels altres companys de treball...



El Duarte, el Salva, i l'Emilio... 





21 de novembre 2025

Dibuixos d'un fill d'Esparreguera


Humor gràfic 






Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 1993 



En alguna ocasió e compartit amb el meu reduït cercle d’amics algunes anècdotes de les meves experiències, com a dibuixant de humor, fora d’aquí la nostra localitat. De fet, algun escrit també he publicat a internet, com a recordatoris de petites aventures al segle passat. Una activitat desconeguda abans, després i ara. Tot sia dit de pas. 

Aquí us compartiré alguns dibuixos, dels que guardo còpia al meu arxiu personal, per bé que retallant la part de text. Aquest, en concret, varen ser lliurats a la publicació oficial de la Federació Catalana d’Escacs de nom Butlletí d’Escacs. Vet aquí, que de quelcom manera també son història de la nostra població, de la gent d’Esparreguera, i dels escacs Catalans... 

Abans de publicar aquets ja vells originals, us compartiré altres escrits que també parles del tema avui tractat: 



Records del dibuixant i articulista Lluis Artigas Jorba... 
1994-1997: Butlletí d’Escacs. Editat per la Federació Catalana d’Escacs https://bibliografialluis.blogspot.com/2013/10/dibuixant2.html 

Records del dibuixant Lluis Artigas Jorba... 
1983: Butlletí d’Escacs. Editat per la Federació Catalana d’Escacs https://bibliografialluis.blogspot.com/2014/09/rdibuixant3.html 


Escriptors, dibuixants i humoristes (2a. part) https://anecdotesdeesparreguera.blogspot.com/2013/02/dibuixant2.html




Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 23 de juliol de 1985 



Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 29 de juliol de 1985 



Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 08 de desembre de 1993 



Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 1993 



Dibuix del 
Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 1994 




Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 1994 



Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 1994




Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 1994 



Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 24 de febrer de 1995 


Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 24 de febrer de 1995 



Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 17 d’octubre de 1995 


 

Dibuix del Lluis Artigas Jorba. Esparreguera 17 d’octubre de 1995







20 d’octubre 2025

En catàleg i consultable

Els llibres ja son a l’abast del públic

 

 


Butlletí de l'Arxiu Nacional. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.


El butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya numero 019, corresponent al mes d’octubre de 2025, acabat de sortir, dona comptes del darrer lliurament d’obres de l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba.

Dit material, ha estat catalogat i resta disponible a la biblioteca de l’esmentat arxiu, disponible per historiadors, investigadors i públic en general.

Us comparteixo unes captures de pantalla de la versió digital d’aquest butlletí oficial.

 






Col·lecció de publicacions de Lluís Artigas Jorba | ANC1-1385

 

- 4 monografies escrites per en Lluís Artigas Jorba: "Els clubs d'escacs de Catalunya. Insígnies, escuts, logotips i dissenys (1924-2025)"; "Els polítics d'Esparreguera. Eleccions municipals i les persones al servei de la comunitat. I altres eleccions, consultes i referèndums (1973-2024)"; "Diccionari  Català-Purèpecha / Purèpecha-Català"; i "Notes històriques de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparraguera. Un petit dietari dels anys 1972-2024".     2024-2025. 0,1 m.







19 d’octubre 2025

Iniciatives esbojarrades

Ara fa 40 anys:

El primer butlletí d’escacs d’Esparreguera





Portada del número 01 del senzill butlletí "L'Espàrrec" del febrer de 1985.
Hi podem veure l'escut del club,
 dissenyat i donat gratuïtament al Patronat, per el mateix
autor de la portada:   el Lluis Artigas Jorba.


Ara fa quaranta anys de la creació del primer butlletí d’escacs creat a Esparreguera. Corrien les primeries de l’any 1985. Un any que, tanmateix es recordarà en els annals locals per ser l’any de la celebració del Mil·lenari d’Esparreguera amb una plena programació d’actes al llarg de tot aquell any.

A Esparreguera, el Lluis Artigas Jorba, demanava permís al Patronat de La Passió per la creació d’un modests butlletí intern per la secció d’escacs de La Passió, en la seva qualitat de Secretari de la secció d’escacs. Va ser la idea qualificada de ximpleria i de fet mai es varen creure que allò es portes a terme. Al final varen dir que sí, mentre no costes ni cinc cèntim i només circulés entre el petit nombre de socis que hi havia en aquells moments. Tampoc ajudarien tècnicament, ni amb cap material, ni amb l’ajuda de persones més avesades a la confecció de circulars, butlletins, comunicats i  edició de propaganda. De fet va ser una autorització convençuts totalment que mai es duria a terme res de res.

Malgrat totes les moltes limitacions el butlletí sortiria. Veritablement penós però va veure la llum. La capçalera seria batejada amb el nom de <<L’Espàrrec>> portant per subtítol <<Portaveu del Club Escacs La Passió d’Esparreguera>>.

La seva temàtica era, evidentment, els escacs locals. Només varen sortir dos números. El número 01 al mes de febrer de 1985, i un número 02 al mes de maig de 1985. Era doncs, un butlletí pensar amb una freqüència trimestral.

Cal esmentar, que abans de fer les fotocòpies de cada butlletí es presentava per la seva revisió, donat que d’alguna manera, també era de l’Entitat. Mai havien previst de debò que sortís. I evidentment, la qualitat i mancances dels mitjans disponibles de tota mena donarien una qualitat molt baixa com a publicació local.      Si bé va crear tota mena de burles i sarcasmes, va tenir alguns defensors dins la Junta Directiva del Patronat, que donarien per bona la idea i recolzarien de millorar-la tècnicament. Tanmateix, valorada la seva difusió, amb tants pocs socis a la secció d’escacs, finalment mai es va donar el pas de bastir-la, millorant el seu disseny.

<<l’Espàrec>>  una idea desassenyada o esbojarrada?. En part possiblement sí. Tanmateix des del punt de vista històric va ser la primera publicació periòdica d’escacs de la nostra Vila. Anys després apareixeria altra publicació d’escacs a Esparreguera sota el nom de <<La Creueta>> i que, també a tanques i rodolins, estaria de peu de l’any 1990 a l’any 2002.

Com podeu veure aquí, les portades de <<l’Espàrrec>> eren dibuixades per el Lluis Artigas Jorba...




Portada del número 02 del senzill butlletí "L'Espàrrec" del maig de 1985.
El darrer número que va sortir. La portada del Lluis Artigas Jorba.




04 d’agost 2025

Les Host d’Sparagaria

Una entitat esparreguerina desapareguda




El Lluis Artigas Jorba amb la seva "samarreta" de "Les Hosts d'Sparagaria"


    Molt possiblement que si algú de vosaltres pregunta sobre les Hosts d’Sparagaria o les Host d’Esparreguera, ningú us donarà comptes de que és o de que esteu parlant.

    Doncs si. A Esparreguera va existir l’Associació les Host d’Sparagaria, i el Lluis Artigas Jorba hi va estar vinculat a ella. Avui aquesta entitat esparreguerina no existeix. Ja és història local d’aquelles entitats desaparegudes.

    Cal dir que va costar temps i suors el triar el nom de l’entitat. De fet el Josep Mora faria varies consultes, fins i tot a l’Arxiu Municipal. Tots sabien que seria una entitat de recreació històrica situada temporalment en una franja anomenada Edat Mitjana. A Esparreguera ja havíem tingut algun contacte medieval amb la Fira i Mercat Medieval que es celebraria per els voltants de Santa Eulàlia i la nostra Festa Major d’Esparreguera de hivern. Teníem a favor, una certa identificació social. Per contra, el canvi polític a l’Ajuntament d’Esparreguera, feia que la Fira i Mercat Medieval fos situat com una cosa dels de Convergència i Unió, i en conseqüència calia tallar-la de socarrell i substituir-la per altra celebració. El nou invent seria la Fira Modernista tot lligant-lo amb el passat industrial de la nostra Vila i la Colònia Sedó. Va ser un fracàs. Mes o menys disfressat. La manca de viabilitat faria retornar els ulls vers les arrels de la nostra població, tot inventant-se la Fira Passió... que aquesta vegada si es consolidaria.

    Retornant al tema del nom de l’entitat tenim varies possibilitats. Fer servir algun dels mots de la vila en segles anteriors, fins i tot en escrits en llatí. O fer una aposta “actual” per el nom que tenim ara. Es volia tanmateix singularitat però també es volia incloure o ficar-hi un cert gust a cosa antiga. Hi havia moltes dubtes. El Lluis Artigas Jorba esmentaria que era habitual en èpoques passades de fer servir a començament de paraula la “S” en el lloc de la “E”[I de vegades també la “A”]. Entre altres motius per abreujar l’escriptura.   Deixant de costat mots mes o menys llatinitzats, les moltes variant del nom actual d’Esparreguera, podem trobar el cas “Sparagaria” perfectament. Il·lustrant el cas del cognom Estruc, que podem trobar-lo amb variants Estruch, Struc, Struch, i fins i tot Astruc o Astruch. Resumint: no seria cap disbarat triar el mot “Sparagaria” i en la construcció del nom de la associació, cercant certa originalitat. Es poden incloure certes construccions que si be avui serien considerades incorrectes, serien passables segles enrere i plenament justificades des del punt de vista del disseny i la creació.

Al final el criteri seria anomenar-se Les Host d’Sparagaria ...

Ben segur que mai cap entitat esparreguerina havia tingut aquest nom..



Jornada a Tossa de Montbuí el 03 setembre de 2015. Abans de legalitzar-se com a entitat...


    Les Hosts d’Sparagaria va ser una entitat plenament legal, doncs es va donar d’alta al registre d’entitats el dia 03 de març de 2016. Amb el número d’inscripció 58079.

    La seva “seu legal”, que no pas operativa seria a la Plaça de la Creu 1, 1er, 4ta, d’aquí Esparreguera. La Junta Directiva era encapçalada per el Josep Mora i Escobar en qualitat de President, el Julián Gómez i Villalba com a Secretari, i el Aitor Móra i Martínez que era el fill del President, com a Tresorer.

    A la documentació oficial, a l’article 2, es feia constar que l’esmentar el nom que Les Hosts d’Sparagaria (en Català antic) volia dir en la seva simplicitat: Els Exèrcits d’Esparreguera (on Esparreguera és el poble on estaven domiciliats)”.

    La mateixa documentació esmenta que la finalitat de l’associació era la de “Donar a conèixer la cultura i història de la Catalunya i Europa Medieval”. Aquesta associació esparreguerina desapareguda i sense ànim de lucre, feia diverses activitats, com serien actuacions de teatre, tallers per adults e infants, i representacions o recreacions històriques en viu.

    L’entitat, numèricament era petita i anava ben coixa de recursos. Tanmateix, vàrem fer una edició de samarretes amb el logo o logotip de l’entitat per als socis. Samarretes que no serien de marxandatge ni dedicades a la venda. Varen ser poques i per a ús intern. Només pretenia visualitzar la nostra existència, d’aquells que no assolien el rol d’un personatge de la Edat Mitjana, davant del públic o trobades, com les que es feien de les entitat d’Esparreguera al Parc del la Vila.


El 
Lluis Artigas Jorba amb la seva "samarreta" de "Les Hosts d'Sparagaria"


    Al final l’entitat tancaria portes. Varis varen ser les coincidències que ho obligaren a fer. Per una part la manca d’un espai de trobada i assaig. On també guardar els “trastos” i vestuari que es feien servir i la documentació de l’associació. Malgrat els reiterats precs i peticions a l’Ajuntament d’Esparreguera mai ens ajudarien. La versió oficial seria de que no disposaven cap lloc per cedir-nos. Ni tant sols un espai compartit amb altres entitats que poguéssim fer-lo servir en determinat dia amb un determinat horari establert. També vàrem tenir la desgracia que varis socis varen tenir problemes de salut greu, i finalment, el projecte restaria inviable.

    Val a dir que també teníem una pàgina de Facebook amb el nom de l’entitat oberta també a l’any 2016. Tanmateix, en desaparèixer com a entitat, seria també esborrada.

    Tot recordant: 


Capçalera del Facebook de "Les Hosts d'Sparagaria. Recreacions Històriques".
Posteriorment aquesta pàgina de internet seria esborrada [Arxiu de l'autor]. 




Una captura de pantalla de la desapareguda pàgina de Facebook

de o1 de novembre de 2018... [Arxiu Ll. Artigas]



Una captura de pantalla de la desapareguda pàgina de Facebook

de 20 de febrer de 2020... [Arxiu Ll. Artigas]


Una captura de pantalla de la desapareguda pàgina de Facebook
de 20 de febrer de 2020... [Arxiu Ll. Artigas]


    Ara, passat ela anys, aquesta samarreta meva esdevindria una peça de museu o d’arxiu. Un testimoni d’una existència real a tinguda a Esparreguera. Dubto molt, que a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera guardin cap documentació. Ni tant sols els cartells que es varen editar. Que bo que seria que estigues errat.


Un dels cartells editats per "Les Hosts d'Sparagaria".
Entre les entitats col·laboradores podeu veure Esparreguera Televisió.
Arxiu de l'autor de l'article.


    Aquí us comparteixo un dels cartells editats. De fet en el meu arxiu en guardo tres, donar que una vegada acabada aquella jornada, els vaig recupera d’una desaparició segura, dels penjats per tota la vila.

    Son dels actes organitzat per el Sant Jordi de l’any 2017. Amb dues representacions de la llegenda de Sant Jordi, que es durien a terme a la plaça de la Pagesia, a les 12 del migdia i cinc i mitja de la tarda; mentre que a la plaça de l’Ajuntament hi hauria activitats infantils durant tota la Diada per els nens i nenes.

    Al cartell podeu veure que col·laborarien Nicx Music Produccions Municipals, el grup de percussió d’Esparreguera Batuco, Esparreguera TV, la Fina Vernet “Fotògrafa”, l’Ajuntament d’Esparreguera, el Manel Ruíz Luis, la Isabel del Cura Palomo, i Brunneis Iumentis. Comentem tres detalls. El primer el cartell a color que es prou guapo. El segon, el cas de Brunneis Iumentis, que era un grup de recreació històrica, difusió cultural i fins gastronòmics que residia a Districte de Nou Barris de Barcelona. Les activitats com entitat sempre teixeixen complicitats i lluites compartides. I quan existeix un mínim de sintonia també apareix l’ajuda mútua. Val a dir que malgrat llur existència i activitats que duien a terme, Ells a diferència dels d’Esparreguera no estaven registrats. Es varen inscriure uns anys després, el 08 d’abril de 2021.

    La tercera observació seria la inclusió d’Esparreguera TV a l’apartat de col·laboradors. Cosa meritòria, ja que malgrat el gruix teixit associatiu que tenim a la nostra localitat, només dues, repeteixo només dues alguna vegada varen incloure aquest mitjà de comunicació. L’una seria l’Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants; i la segona Hosts d’Sparagaria.

    Be, aquest article no pretén escriure la crònica històrica de l’entitat i tampoc una cronologia de les activitats que es varen dur a terme. Sortides a fora d’Esparreguera per participar en festes o recreacions històriques que es feien. Sessions fotogràfiques a Santa Maria del Puig i altres llocs emblemàtics de èpoques llunyanes, i altres activitats més o menys importants, varen ser la realitat d’aquesta entitat avui desapareguda.

 



ESPARREGUERA TV. Les Hosts d'Sparagaria fan rodatge a Santa Maria del Puig d'Esparreguera 

Santa Maria del Puig reviu la Edat Mitjana. Sessió fotogràfica i rodatge de "Les Hosts d'Sparagaria" a l'església romànica de Santa Maria del Puig, d'Esparreguera. 
Dissabte 22 d'octubre de 2016. 
"Les Hosts d'Sparagaria" Associació Cultural de recreació històrica d'Esparreguera. 
Gravació i edició: Lluís Artigas Jorba 
©ESPARREGUERA TV




ESPARREGUERA TV.  Diada de Sant Jordi 2017 a Esparreguera. 

Parades de venda de llibres i roses, estand de l'associació Les Hosts d'Sparagaria, tallers, inflables, tobogans, amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi a Esparreguera. 
Plaça de l'Ajuntament, Esparreguera. 
Diumenge 23 d'abril de 2017. 
Gravació i edició: Lluis Artigas Jorba 
©ESPARREGUERA TV

 

 


ESPARREGUERA TV. Les Hosts d'Sparagaria presenten la llegenda de Sant Jordi Diada de Sant Jordi 2017 a Esparreguera

Representació de la llegenda de Sant Jordi per a infants. 

Escenari de la plaça de la Pagesia, Esparreguera 
Diumenge 23 d’abril de 2017 Organitza: Les Hosts d’Sparagaria, entitat de recreació històrica d’Esparreguera Gravació i edició: Lluis Artigas Jorba 
©ESPARREGUERA TV

 

  



ESPARREGUERA TV. Les Hosts d'Sparagaria organitzen tallers infantils per la Diada de Sant Jordi 

Diada de Sant Jordi 2017 a Esparreguera. Taller d'escuts per a infants i taller de maquillatge per a infants amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi a Esparreguera. 
Plaça de l'Ajuntament, Esparreguera. 
Diumenge 23 d’abril de 2017. 
Organitza: LES HOSTS D'SPARAGARIA, entitat de recreació històrica d’Esparreguera 
Gravació i edició: Lluis Artigas Jorba 
©ESPARREGUERA TV




Full de publicitat o Flyer de la desapareguda entitat esparreguerina.
[Arxiu de l'autor]




01 d’agost 2025

Fons bibliogràfic sobre Esparreguera

 

Un nou llibre per la meva biblioteca plogut del Cel...

 



Portada del llibre de Xavier Riera sobre la imatge de Santa Maria del Puig


    De vegades causa perplexitat el comprovar com s’esmicola entre els nostres dits tot allò que li diem temps. Soc, en alguns pocs aspectes, una persona afortunada. Una persona semi-analfabeta, sí. I com dic sovint  -entre el meu molt reduït cercle d’amistat- que a Esparreguera tenen la immensa sort de que tenir concentrada en una mateixa persona:  el boig i l’atontat del poble. Que soc Jo...

    Tanmateix costa de seguir el ritme, i es fa costa amunt el poder assimilar els llibres que generosament rebo de bons Cirineus que encara corren pels camins del nostre Món.

    Aquest divendres 01 d’agost de 2025 el Joan Llort i Riera em va donar un llibre sobre la història d’Esparreguera. El dos compartim la mateixa passió per la història de la nostra Vila i la preocupació per la conservació del nostre Patrimoni per les generacions futures. De fet més d’un m’ha donat amb el pas dels anys...

    El llibre lliurat gratuïtament es diu La Marededeu romànica de Santa Maria del Puig d’Esparreguera i es el seu autor el Xavier Riera i Camps. Un dels historiadors locals, també conferenciant, vinculat al Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, que porta ja darrera seu un bon nombre de treballs de investigació publicats. De fet, algun d’aquest treballs, son vinculats a l’entorn de l’església de Santa Maria del Puig.


Detall pàgines 20 i 21


Es un autor molt solvent. Metòdic i detallista. Que acostuma oferir treballs molt documentats i sobretot en un llenguatge planer i entenedor.

    La Marededeu romànica de Santa Maria del Puig d’Esparreguera” es un treball molt gràfic i amb una edició  -que per no passar-me de frenada en elogis-   diria que molt elegant. Va ser editat l’any 2023 a Esparreguera. En síntesis es un estudi analític que se ha centrat en totes les fotografies conservades de la Mare de Déu de Santa Maria del Puig al llarg dels anys. El treball, evidentment, aporta tot un seguit d’extres, documentació inèdita del gran públic esparreguerí, una comparativa amb les diverses Mares de Déu de Catalunya, així com l’estudi de les imatges tallades en diversos materials. Total: una delícia.

    Bé, un deliciós llibre que queda pendent i en llista d’espera. Serà un veritable plaer de llegir-lo.

    Gracies Joan per aquesta donació per la meva biblioteca...!!



Detall pàgines 42 i 43