Des del dimecres 02 de novembre de 2022 trobareu
disponible en sala a la
Biblioteca Nacional de Mèxic dos exemplars del
“Diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català”
de l’autor esparreguerí en
Lluís
Artigas Jorba, desprès d’un llarg temps de catalogació bibliogràfica.
Aquesta obra -ja antiga dins de la producció d’aquest autor- es un treball híbrid malgrat presentar-se d’entrada
com només un diccionari de correspondència. Efectivament, el “Diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català”
Lluís Artigas Jorba (Esparreguera
2009) si be imprès a Esplugues de Llobregat es un treball distribuït en
diversos blocs. En el primer l’autor ens presenta la breu història d’aquest Imperi
situat a Mèxic i que al llarg de la seva existència posteriorment es dividiria
en tres regnes o nacions: Pàzcuaro, Cuiuacan-Ihuatzio, i Michoacàn. Li segueix dins
d’aquesta obra els diccionaris pròpiament dits i que constitueixen l’espina
vertebral del treball. A continuació una sèrie d’annexes ens presenten unes
nocions bàsiques d’aquest idioma, un llistat de verbs, dades pròpies de
identitat, un complert llistat de ciutats i poblacions on podem trobar aquest
idioma, alguna transcripció de document del segle XVII escrit en purèpecha, per
acabar amb un apartat bibliogràfic.
Els antecedents històrics de l’actual Biblioteca
Nacional de Mèxic els trobaríem en la data del 24 d’octubre de 1833 com una
iniciativa de la recent creada Direcció General de Instrucció Pública de Mèxic,
i que comptaria amb la complicitat i recolzament del vicepresident Valentín
Gómez Farías i per José Maria Luis Mora en la seu del Col·legi de Santos.
L’any 1857 els fons de
la biblioteca de la suprimida Reial i Pontifícia Universitat de Mèxic passarien
a engruixir els fons de la Biblioteca Nacional de Mèxic. Més tard, passades
diverses turbulències polítiques en les que es restaura la República després de
l’Imperi de Maximilià, el qui seria el primer president indígena Benito Juárez
en un decret signat amb data del 30 de novembre de 1867 s’establiria la seva
seu en l’edifici del temple de Sant Agustí decretant també que els fons que pertanyien
a la Catedral Metropolitana i les comunitats religioses passessin a formar part
de la Biblioteca Nacional de Mèxic. Val a dir que seria en la època del seu
director José María Vigil obriria al públic l’any 1884.
L’any 1929 el Govern
Federal manaria que la Biblioteca Nacional de Mèxic deixes de dependre de la
Secretaria d’Educació Pública integrant-se a la Universitat Nacional Autònoma
de Mèxic. A partir de l’any 1936 funcionaria com a Depòsit Legal també. En el
trasllat dels fons hemerogràfics al edifici que havia estat antigament el
temple de Sant Pere i Sant Pau l’any 1944 es crearia la Hemeroteca Nacional de
Mèxic i es fundaria el Museu Iconogràfic.
No serià però fins la
dècada dels anys setanta del segle passat en que serien construïdes les actuals
instal·lacions dins de la anomenada zona Cultural
Universitària de la Delegació de Coioacàn Mèxic Districte Federal, per
donar acollida a la Biblioteca Nacional, la Hemeroteca Nacional i també el
Institut de Investigacions Bibliogràfiques. El seu creixement es constant.
L’any 1979 s’ocuparien els dos edificis principals. L’any 1988 entraria en
funcionament el Magatzem de Diaris i Revistes, i l’any 1992 seria inaugurat
l’edifici annex dir de Fons Reservat.
Aquesta acull més de
1.250.000 llibres i documents, amb el que és de fet una de les biblioteques
nacionals més grans del seu Continent. I vet aquí que en la sala podeu consultar també ara una obra d’aquest esparreguerí.
A tall d’anècdota cal
dir que aquesta obra és dedicada In Memoriam
a quatre persones: Joan Artigas i
Castellví (1899-1971), Engracieta Jorba i Marcet (1903-1983), Paquita Artigas i
Jorba (1929-1991) i Marco Antonio Gaytan Navarro (1975-2006).
