Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paquita Artigas Jorba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paquita Artigas Jorba. Mostrar tots els missatges

dimarts, de març 07, 2023

Josep Borràs, el retrat d'un mestre. Una exposició amb regal


El polifacètic esparreguerí Josep Borràs i Farrés (1929-2020) ha tingut aquest dies varies activitats in memoriam dedicades a aquest conegut, reconegut, estimat, i enyorat, fill il·lustre d’Esparreguera.

Una exposició fotogràfica va seria inaugurada el dissabte 25 de febrer de 2023 sota el nom de  “Josep Borràs, el retrat d’un mestre”. Que ha estat el tret de sortida de tot un seguit d’actes que la vila d’Esparreguera li ha dedicat a aquest destacable fill ja finat. Una exposició ben acurada que ha estat documentada amb les fotografies de l’arxiu familiar, i que ens recordaria diverses facetes d’aquest compositor local  tant arrelat i compromès amb la nostra Vila i la Cultura de Catalunya.

Una acurada selecció de material que ens ofereix i ens recorda tota una vida d’activitat oferta al món de la música, les entitats locals, que desenvolupada al llarg de tota la seva vida aquí casa nostra, que ha deixat un nombrós llegat per les noves generacions. Impossible abastar la totalitat de tant basta i variada obra del nostra homenatjat. La història d’una vida que engrandeix també la història d’Esparreguera.

Tanmateix la selecció fotogràfica ha estat especialment  ben elaborada i ha omplert de satisfacció  -i per que no dir-ho també de comentaris i de bons records-    al públic visitant de l’esmentada exposició homenatge.

Aquest exposició a la sala d’exposicions municipal  del carrer dels Arbres 38 d’Esparreguera restarà oberta i visitable fins el dissabte 18 de març de 2023.


El Director Josep Borràs i Ferrés l'Orfeó Gorgonsana d'Esparreguera en un concert de la dècada
dels anys 50 del segle passat. A la dreta la soprano Paquita Artigas Jorba.

Val a dir que aquesta exposició ha tingut també sorpresa quant la vaig visitar. Donat que en tres d’elles surten familiars meus i fins i tot me he vist Jo mateix allí. Us comentaré les fotografies: 

En una primera fotografia que caldria datar-la a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, trobarem al mestre Borràs amb el seu Orfeó Gorgonsana d’Esparreguera. Hi veiem la Paquita Artigas Jorba dins del grup de les sopranos. [Que ben segur que si fem millor cerca també hi serien el Joan Soteres i el Teodoro Parent que eren els dos barítons que tenien l’orfeó..]

En la segona fotografia correspondria a un concert gaudit a la nostra vila dins el cicle de les Festes de Nadal i Any Nou, i que en aquest cas concret seria organitzat per el Cor de La Passió i es celebraria dins del teatre de La Passió d’Esparreguera. Cal esmentar que malgrat aquesta fotografia es una instantània en la que veiem només una coral realment en aquest concert hi participarien dues. La Coral de La Passió i també la Coral de Sant Vicenç de Castellet.


En Josep Borràs i Farrés dirigint La Coral de La Passió en un concert del gener de 1981 a Esparreguera.
On també hi participaria la Coral de Sant Vicens de Castellet.
Assenyalats la soprano Paquita Artigas Jorba i el baríton Joan Soteras i Montserrat.


Cadascuna va oferir en dit concert i en el seu torn el seu repertori preparat per aquest concert. I finalment, per acabar tindria lloc també una cançó de cloenda cantada conjuntament per totes dues corals participants. En aquesta ocasió una cloenda conjunta de tots els cantaires que aniria sota la direcció del director de la coral convidada. Passant, en Josep Borràs, a integrar-se com un participant més dins de la massa coral que oferia aquell magnífic concert aquella jornada del mes de gener de l’any 1981.

 Allí hi veiem a la Paquita Artigas Jorba i també al Joan Soteres i Montserrat. Un destacat baríton d’Esparreguera, que traspassaria el 31 de desembre de 1997 a l’edat de 81. Val a dir que la seva germana Antònia Soteres i Montserrat estava casada amb el Josep Marcet i Margenat; i vet açí que l’Antònia i el Josep eren tiets de la Paquita Artigas...

La tercera fotografia correspon al concert de El Messies celebrat dins de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera i que tindria lloc el 29 de setembre de l’any 1984. El primer dels tres concerts celebrats de El Messies. Doncs hauria un segon el segon celebrat dins del Teatre de La Passió d’Esparreguera i un tercer concert   -en format reduït-   celebrat a Castellví de Rosanes. En aquesta fotografia hi trobareu al Lluis Artigas Jorba al sector dels tenors i la Paquita Artigas Jorba, al sector de les sopranos.

El Director Josep Borràs i Farrés en el memorable concert El Messies celebrat a l'església de
Santa Eulàlia d'Esparreguera el 29 de setembre de 1984.
Assenyalats a la fotografia el tenor Lluís Artigas Jorba i la soprano Paquita Artigas Jorba.

L’exposició ha estat el punt de sortida dels actes organitzats per els dies 25 i 26 de febrer amb el nom “Esparreguera a Borràs”. L’endemà de la inauguració d’aquesta exposició fotogràfica, el diumenge 26 a les dotze del migdia tindrien una selecció de sardanes a l’avinguda Francesc Macià núm. 7 amb la Cobla Mongrins. Durant l’acte que seria presidit per l’Alcalde d’Esparreguera Eduard Rivas i Mateo i les autoritats locals es descobriria una placa commemorativa a la casa on va néixer en Josep Borràs i Ferrés.

Finalment, a les sis de la tarda del mateix diumenge al Teatre de La Passió tindria lloc un altre acte d’homenatge al llegat musical del compositor i en record del mestre sota el nom de “Celebrant el mestre Josep Borràs  #viscaeltutu#”.  Tot això es ara història. L’anècdota que us comparteixo és la sorpresa de veure’s en una exposició indirectament quan s’ha tingut una vida com tantíssimes persones gairebé opaca... 



Cartell de l'exposició dedicada a la Música a Esparreguera oberta durant la Festa Major de l'any 1996,
amb el mestre Josep Borràs i l'Orfeó Gorgonsana; de la meva col·lecció.





dijous, de novembre 10, 2022

Un llibre indigenista d'Esparreguera i en català a la Biblioteca Nacional de Mèxic



           Des del dimecres 02 de novembre de 2022 trobareu disponible en sala a la Biblioteca Nacional de Mèxic dos exemplars del “Diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català” de l’autor esparreguerí en Lluís Artigas Jorba, desprès d’un llarg temps de catalogació bibliogràfica.

Aquesta obra  -ja antiga dins de la producció d’aquest autor-  es un treball híbrid malgrat presentar-se d’entrada com només un diccionari de correspondència. Efectivament, el “Diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català” Lluís Artigas Jorba (Esparreguera 2009) si be imprès a Esplugues de Llobregat es un treball distribuït en diversos blocs. En el primer l’autor ens presenta la breu història d’aquest Imperi situat a Mèxic i que al llarg de la seva existència posteriorment es dividiria en tres regnes o nacions: Pàzcuaro, Cuiuacan-Ihuatzio, i Michoacàn. Li segueix dins d’aquesta obra els diccionaris pròpiament dits i que constitueixen l’espina vertebral del treball. A continuació una sèrie d’annexes ens presenten unes nocions bàsiques d’aquest idioma, un llistat de verbs, dades pròpies de identitat, un complert llistat de ciutats i poblacions on podem trobar aquest idioma, alguna transcripció de document del segle XVII escrit en purèpecha, per acabar amb un apartat bibliogràfic.

Els antecedents històrics de l’actual Biblioteca Nacional de Mèxic els trobaríem en la data del 24 d’octubre de 1833 com una iniciativa de la recent creada Direcció General de Instrucció Pública de Mèxic, i que comptaria amb la complicitat i recolzament del vicepresident Valentín Gómez Farías i per José Maria Luis Mora en la seu del Col·legi de Santos.

       L’any 1857 els fons de la biblioteca de la suprimida Reial i Pontifícia Universitat de Mèxic passarien a engruixir els fons de la Biblioteca Nacional de Mèxic. Més tard, passades diverses turbulències polítiques en les que es restaura la República després de l’Imperi de Maximilià, el qui seria el primer president indígena Benito Juárez en un decret signat amb data del 30 de novembre de 1867 s’establiria la seva seu en l’edifici del temple de Sant Agustí decretant també que els fons que pertanyien a la Catedral Metropolitana i les comunitats religioses passessin a formar part de la Biblioteca Nacional de Mèxic. Val a dir que seria en la època del seu director José María Vigil obriria al públic l’any 1884.

           L’any 1929 el Govern Federal manaria que la Biblioteca Nacional de Mèxic deixes de dependre de la Secretaria d’Educació Pública integrant-se a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. A partir de l’any 1936 funcionaria com a Depòsit Legal també. En el trasllat dels fons hemerogràfics al edifici que havia estat antigament el temple de Sant Pere i Sant Pau l’any 1944 es crearia la Hemeroteca Nacional de Mèxic i es fundaria el Museu Iconogràfic.

          No serià però fins la dècada dels anys setanta del segle passat en que serien construïdes les actuals instal·lacions dins de la anomenada zona Cultural Universitària de la Delegació de Coioacàn Mèxic Districte Federal, per donar acollida a la Biblioteca Nacional, la Hemeroteca Nacional i també el Institut de Investigacions Bibliogràfiques. El seu creixement es constant. L’any 1979 s’ocuparien els dos edificis principals. L’any 1988 entraria en funcionament el Magatzem de Diaris i Revistes, i l’any 1992 seria inaugurat l’edifici annex dir de Fons Reservat.

           Aquesta acull més de 1.250.000 llibres i documents, amb el que és de fet una de les biblioteques nacionals més grans del seu Continent. I vet aquí que en la sala podeu consultar també ara una obra d’aquest esparreguerí.  

        A tall d’anècdota cal dir que aquesta obra és dedicada In Memoriam a quatre persones:   Joan Artigas i Castellví (1899-1971), Engracieta Jorba i Marcet (1903-1983), Paquita Artigas i Jorba (1929-1991) i Marco Antonio Gaytan Navarro (1975-2006).



Captura de pantalla del catàleg de la biblioteca de la UNAM
 Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 
amb un dels llibres de l'esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba.




divendres, de setembre 16, 2005

Dibuixos publicitaris…

Un cartell per un artista local:

Josep Masip i Pérez

 

 


Cartell del Lluis Artigas Jorba per l'exposició de l'artista esparreguerí Josep Masip a l'any 1986.


Un company d’escola que va esdevenir un amic de tota la vida va ser l’artista local Josep Masip i Pérez. Pintor industrial  -professionalment parlant-  i pintor de vocació per la seva afició.

Al llarga dels anys va fer motes exposicions. A Esparreguera i fora d’Esparreguera. Treballant també al llarg de la seva vida varies tècniques i estils monogràfics. En els seus principis quadres de tall clàssic. Més tard quadres policromats fets amb terres i làtex, on predominaries els blaus del cel intensos i elèctrics.

Més endavant entraria en una dinàmica que artísticament denominarien els professors i directors d’arts plàstiques com a Taxime.

Però no recordaré aquí ni les anades i tornades que fèiem a concursos de pintura ràpida d'altres ciutats o poblacions, el grup format per el Josep Masip i Pérez, el Josep Grau i Piñol, el Lluis Artigas Jorba i la Paquita Artigas Jorba. Tampoc toca aquí recordar les seves participacions en exposicions publiques col·lectives, o la seva participació a diverses biennals i trobades. No.

    En aquest modest article recordaré una de les vegades en que vaig col·laborar amb les seves exposicions. Val a dir que no serien nomès en el transport, muntatge i desmuntatge de la seva obra exposada. De vegades aniria dita ajuda o col·laboració en l’àmbit de la publicitat… 

Tot i que per a res destacaria dins del àmbit artístic d’Esparreguera el Lluis Artigas Jorba, ni vaig participar mai en cap Biennal d’artistes d’Esparreguera, si que vaig rebre algun encàrrec o petició d’ajuda. Efectivament, per inversemblant que pugui semblar, al Josep Masip i Pérez pintor de quadres i habitual en oferir exposicions de la seva “obra recent” no se li donaven bé ni els cartells publicitaris ni la retolació en general…

I vet ací que els companys li ficàvem un cop de mà de tant en tant. 

Avui compartiré un d’aquells cartells i retolació que li vaig fer desinteressadament. Es tracta d’una exposició feta l’any 1986 a la sala municipal d’exposicions de l’Ajuntament. Que per aquelles dates era situada al soterrani de la Casa de la Vila. A la plaça de l’Ajuntament. 

El seu accés era pujant unes escales fins el replà que feia de planta baixa. A la dreta teníem els Serveis Tècnics, a l’esquerra la Policia Municipal i el Jutjat i els ascensors de l’edifici. Al davant els WC i l’escala per pujar i baixar.

Per accedir a la sala d’exposicions calia agafar l’escala i baixar. En aquest curiós soterrani teníem al davant els ascensors. A l’esquerra la Sala Municipal d’Exposicions (d’una mida més que respectable). A la dreta una porta que conduiria a un magatzem que també acollia el cotxe de la Policia Municipal i els calabossos on es dipositaven els detinguts…

Al cartell de la dita exposició que coincidiria amb la celebració de la Festa Major d’Esparreguera restaria oberta al públic del 08 al 23 de febrer de 1986. Tota la informació va ser retolada i el cartell també incloïa una retrat de l’artista que vaig fer de memòria.

Dit cartell de mides 298 x 420 mm, de tinta negre sobre full blanc, va ser distribuït per els comerços d’Esparreguera i centres catalogats de interès públics.

Ara tot això es historia. Una anècdota també. A l’Ajuntament d’Esparreguera es farien obres de manteniment i millora i el seu accés canviaria notablement. La Sala Municipal d’Exposicions seria traslladada al carrer dels Arbres. El Josep Masip i Pérez continuaria pintant a la recerca de nous estils i noves tècniques…

I el pas dels anys abocaria l’oblit d’aquella exposició i del cartell que Jo vaig fer…