Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Illa de Pasqua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Illa de Pasqua. Mostrar tots els missatges

22 de setembre 2024

Rapa Nui

 Un Món perdut a l’est de la Polinèsia

 



Portada del llibre d'en Francesc Amorós sobre l'Illa de Pasqua


He rebut amb molta alegria aquest dijous 19 de setembre de 2024 un regal de l’Amic Francesc Amorós i Gonell. Un dels seus llibres publicats. S’ha fet esperar. I com sempre han passar coses estranyes aquí Esparreguera...

En Francesc ja m’havia ficat en avís el dimarts dia 10 de la seva tramesa. I nou dies després d’aquest enviament  -des de la ciutat de Barcelona-  no havia ni el més mínim rastre. Al final, aquell mateix dijous anava Jo a la oficina de correus d’aquí Esparreguera a reclamar. Amb el número d’enviament que el Francesc Amorós m’havia proveït.

Per sorprenent que sigui el paquet amb el llibre sí estava allí dipositat però mai va sortir de l’oficina per repartir. Sorpresa.

Mai vingueren a casa meva i per tant tampoc havien ni trucat a la meva porta ni deixat cap avís a la meva bústia de la seva existència. Si no fos per la comunicació epistolar que mantenim els dos, paquet i llibre hauria estat retornats sense haver-ne sabut res de res... Per fortuna no va estar així. Gracies a la comunicació mantinguda.

El seu llibre és el de “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de la Polinèsia” en la seva versió castellana. Un treball publicat una dècada enrere  -l’any 2010-   que és als meus ulls doblement valuós. Una per ser un treball molt complert i per la seva temàtica intemporal, malgrat el pas del temps. Una mena de incunable ben conservat. Un treball o llibre digne del millor col·leccionista. I amb un valor afegit també, per la seva càrrega sentimental i científica. Ja que l’autor d’aquesta significativa obra va ser part o component de l’equip de la darrera expedició arqueològica de Thor Heyerdahl  a la Illa de Rapa Nui aquell any 1987. Un català present en aquella allunyada illa. Parlo doncs, d’un llibre de temàtica també arqueològica i científica. Que no és poc.



Detall de l'expedició arqueològica de l'any 1987 a la Illa de Pasqua,
 on Francesc Amorós hi participaria.


Han passat els anys certament. Va estar aquella expedició un treball arqueològic efectuat al segle passat. Per això el llibre “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de la Polinèsia” que es publicaria vint i tres anys després d’aquella experiència singular   -que viuria de primera mà el català Francesc Amorós-  és important que quedi constància històrica d’aquells treball i els seus resultats científics. I sí ara, aquest setembre de 2024 arriba a Esparreguera i a les meves mans, les del Lluis Artigas Jorba, aquesta experiència històrica. Com un testimoni viu. Especial, malgrat que ens separen en el temps trenta set anys... Son aquelles coses que té aquesta enigmàtica illa de Pasqua. Que el seu temps es intemporal. Diferent.

Amb el pas dels anys, també ens han deixat destacables persones d’aquella expedició arqueològica. El noruec i cap de l’expedició Thor Heyerdahl moria a Itàlia l’abril del 2002. Juan Haoa Hereveri (Ko Kakapa), membre del Consell d’Ancians va morí amb 88 anys l’any 2003. L’arqueòleg noruec Arne Skjolsvold moria a  la ciutat d’Oslo l’octubre de 2007. I l’arqueòleg xilè Gonzalo Figueroa García-Huidobro ens deixaria el maig de 2008..

Només resten el Francesc Amorós (l’autor del llibre que acaba de caure a les meves mans) i l’arqueòleg José Miguel Ramírez (que faria la presentació d’aquest mateix llibre) resten supervivents d’aquella expedició i aquells treballs arqueològics. 



Detall del llibre del Francesc Amorós Rapa Nui. Un mundo perdido
 al este de Polinesia
, pàgines 156 i 157

 

Les persones estem totes de pas. Tanmateix algunes persones tenen el privilegi de deixar-nos el seu llegat. Uns llegats espirituals i materials que queden. Per això crec que és important de deixar documentat científicament i ficar en valor tot allò que es va fer i treballar aquell any 1987.

Val a dir que el llibre rebut te un pròleg fet per l’altre company supervivent d’aquella expedició memorable: l’arqueòleg José Miguel Ramírez Aliaga. Director també del Centre d’Estudis Rapa Nui de la Universitat de Valparaíso (Xile) i un dels més prestigiosos especialistes sobre la Illa de Pasqua.

El llibre que he rebut compta amb una dedicatòria del seu autor vers la meva persona, i que tot seguit us compartiré:

“Al Sr. Lluis Artigas Jorba, autor del primer “Diccionari Català-Rapa Nui -Rapa Nui-Català” (Esparreguera, 2014), que haurà d’enfortir els lligams d’amistat entre els pobles de l’illa de Pasqua i Catalunya.

Francesc Amorós i Gonell.       Barcelona, 11 de setembre de 2024”


Acabaré amb unes pinzellades sobre l’Amic Francesc Amorós i Gonell ja que aquí Esparreguera no es persona coneguda. Amorós es va treure la llicenciatura en Història i Filologia a la Universitat de Barcelona, i és membre del Centre d’Estudis Històrics Internacionals d’aquesta Universitat.

Com a especialista també és membre de l’Associació Espanyola d’Estudis del Pacífic, i de la Royal Geographical Society de la ciutat de Londres, i del Intitute of British Geographers.

Afegiré que també ha rebut diversos premis i reconeixements al llarg de la seva vida. I de pas, us animo a visitar la web escrita per Tangata O Te Moana Nui que publica una complerta entrevista que portaria per a nom:  “Rapa Nui: Un mundo perdido al estede Polinesia. Entrevista a Francesc Amorós”



Fotografia del Francesc Amorós i Gonell publicada
 a la web Tangata O Te Moana Nui


Abusant de la habitual paciència del meus lectors, publicaré una petita llista de llibres especialitzats fet pel Francesc Amorós:


Història de Les Penelles (1084-1984) 

Editat per el Consell Superior de investigacions científiques (1984) 
Institut d’Estudis Ilerdencs (1984)

Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell: 1616-1617. Una crònica de la Cort de Felipe III
Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica)(1992) 

Penelles i la Parròquia de Sant Joan Baptista 
Ajuntament de Penelles (Lleida)(2004) 

L’Illa de Pasqua (Travessies) 
Editorial Sirpus (Barcelona)(2006) 

L’Illa de Pasqua. El somni impossible d’Antoni Pujador 
Editorial Sirpus (Barcelona)(2006) 

La guerra de Successió i l’Ordre de Malta a Catalunya. Política, finances i llinatges 1700-1715 
Pagès Editors (Lleida) (2014)

 



Dedicatoria de l'autor a l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba

    Be. Com sempre agraït per l’obsequi. I a llegir també toca.... Ben segur que podrem aprendre molt, molt, molt del teu treball Francesc.

    Una forta abraçada!





13 d’abril 2022

Aportació catalana a la bibliografia xilena

 


        Ha estat incorporat darrerament al fons bibliogràfic de la Biblioteca Nacional de Xile i també inclòs dins del seu catàleg bibliogràfic, un nou treball originari de Catalunya, que és vinculat a la història i Cultura d’aquest país d’Amèrica del Sud.   Es tracta del diccionari del Lluis Artigas Jorba anomenat  Rapa Nui - Català i Català - Rapa Nui  editat a Esparreguera l’any 2014. 

Una singular obra que ja podeu trobar disponible en la sala anomenada Gabino Mistral Chilena de la Biblioteca Nacional de Xile. Situada a la capital d’aquest Estat, a l'avinguda Libertador Bernardo O'Higgins 651 ("Santiago de Chile"). [Clic aquí]

Sense aprofundir en les particularitats d’aquesta popular Illa de Pasqua  molt coneguda del públic en general per la seva de forta personalitat i apassionant cultura;  que com tots sabem en els darrers temps també ha esdevingut un veritable iman turístic (malgrat trobar-se a quatre hores i mitja d’avió del Continent), i per tant un motor econòmic, l’autor esparreguerí en la presentació del seu treball també ens recorda una part històrica incorporant uns trets biogràfics de tres catalans vinculats amb aquesta allunyada illa. Recordant el cas del Manel d’Amat i de Junyent; el del Joan Maristany i Galceran; i la d’Antoni Pujador i Estany. Aquest darrer, un personatge veritablement entranyable i destacat,  que formaria part del Consell de Caps de Rapa Nui. Val a dir també que d’aquest català tant estimat en aquesta la illa i reposen les seves cendres al cementiri de la capital de la illa a Hanga Roa.

Cal recordar que altres exemplars d’aquest diccionari del Lluis Artigas Jorba anomenat Rapa Nui – Català i Català –Rapa Nui ja es podien trobar en altres biblioteques d’aquest país. A la biblioteca principal de la Illa de Pasqua situada a la seva capital Hanga Roa , i també a la important Biblioteca Pública Santiago Severin de Valparaíso. On aquesta petita obra esparreguerina la podeu també consultar lliurament en sala.



Captura de pantalla del catàleg de la Biblioteca Santiago Severin de Xile,
amb un dels llibres de l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba



Captura de pantalla del catàleg de la Biblioteca Nacional de Xile,
a la Capital del País amb un dels treballs de l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba



04 de desembre 2014

Històries del món d'Internet

2014: La Illa de Pasqua i Esparreguera






    La interfície Wikiwand com ja sabeu es disponible actualment per els cercadors tant populars com Google Chrome, Safari i Firefox. Te el seu origen l’any 2013 a mans del Lior Grossman i Ilan Lewin en una època en que Wikiwand s’anomenava WikiWand.

    En essència es una mena de plataforma que permet de veure d’una manera molt clara els articles de la Wikipedia [Viquipèdia] per els tres navegadors abans assenyalats.

    Vet aquí que allí també apareix un treball de l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba: El Diccionari català-rapa nui, rapa nui-català. Esparreguera 2014. Val a dir també que per raons que desconec el link que connecta amb una de les biblioteques no funciona de moment. Mentre que la pàgina de la Viquipèdia [clic aquí] si baixeu al lloc que parla de diccionaris, allí el link funciona correctament…