Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera i el Cant Coral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera i el Cant Coral. Mostrar tots els missatges

12 de gener 2026

Participant de la vida Cultural d’Esparreguera

 Any 1983: Esparreguera i el Cant Coral

 



Concert "Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]


Algunes persones recordaran aquell any 1983 per alguns fets com varen ser aquell incendi que destruiria el Gran Teatre de La Passió d’Olesa de Montserrat (23 de febrer), l’aprovació per unanimitat de la primera llei de normalització lingüística del Parlament de Catalunya (06 d’abril); o la primera emissió de Televisió de Catalunya (un 10 de setembre), entre altres moltes coses més. Però aquest article biogràfic no és de recordar efemèrides, sinó per recordar una part de la vida més o menys anecdòtica del Lluis Artigas Jorba en la seva discreta participació de la vida Cultural d’aquí Esparreguera. Aquesta vegada recordant la seva experiència com a cantaire. Una activitat que tindria lloc poc més o menys, de finals de la dècada dels anys 70’ a els inicis dels 90’ del segle passat.

Com acabaria allí? Potser l’amor per la música i el cant coral polifònic em vindria en part de família. Potser per part de la Paquita Artiga Jorba. Que havia estat cantaire i membre actiu del Cor Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera; orfeonista de l’Orfeó Gorgonçana d’aquí Esparreguera, i membre també de la Cor de La Passió d’Esparreguera. I del baríton esparreguerí Joan Soteras i Montserrat, que seria el germà de la tieta de la Paquita Artigas Jorba.  L’Antònia Soteras i Montserrat. Val a dir que unes poques vegades coincidiríem damunt l’escenari els tres: El Joan, la Paquita i el Lluis. Per cert, com que tot plegat va de records i vivències passades, cal dir que el 22 de novembre de 1980 el Joan Soteras i Montserrat rebria un homenatge i reconeixement per la seva trajectòria, coincidint amb la presentació al Teatre de La Passió de la sarsuela en 4 actes i 5 quadres “Los Gavilanes” en la que Ell també feia de protagonista amb el paper de “Juan”. Sobre l’escenari coincidiria amb la soprano Paquita Artigas Jorba. Per la meva part, el meu protagonisme aquella vegada va ser la d’acompanyar als assajos i, el dia de l’estrena, la d’estar asseguts entre el públic assistent...

Cal recordar que en aquestes èpoques encara tenien llocs concerts corals. Més dels que actualment tenim. Que formaven part de el ventall cultural de la vila d’Esparreguera, essent sempre els concerts una novetat ben valorada per el públic local.


Concert "
Esparreguera i el Cant Coral"  [29.05.1983] A la fotografia:
1.- Lluis Artigas Jorba;
2.- Paquita Artigas Jorba; i
 3.- Joan Soteras i Montserrat




Abans de cada concert, tanmateix tenia lloc una certa logística i planificació. Assajos individuals per cada corda: soprans, contrals, tenors, baixos... Altres assajos de només homes, i altres de nomes dones. Per finalment encaixar en assajos conjunts. Hi havia doncs, molta feia i moltes hores de treball.

El mecanisme tanmateix tenia algunes falles. Una seria els pocs homes disponibles. En alguna ocasió 3 a 1. El que feia ressentir la sonoritat d’algunes peces cantades. I un cert sobreesforç que de vegades es pagava car. Arribant el dia de l’estrena del concert afònics, o amb faringitis o laringitis...

La dramàtica situació va fer que fins i tot s’havien tingut que fer campanyes de captació de nous cantaires masculins. Sens gaire èxit per cert...

La segona seria la dificultat per fer els assajos. Quan el nombre de participants era elevat, els llocs triats normalment serien l’església parroquial de Santa Eulàlia, o be l’Escola de Música del carrer Cavallers. En la primera opció   -on ens deixaven lloc i la llum gratuïtament també-   quan els assajos tenien lloc quan era hivern,  notàvem força el fred que feia a dins del temple parroquial. I, sobretot, a fora al carrer al sortir. Tanmateix ens ho passàvem força bé. Val a dir sempre teníem que començar tard per tal donar temps a sopar. Que Jo recordi mai, mai, ami vàrem començar amb puntualitat. I de retruc acabàvem molt tard. Un inconvenient per tots aquells que tenien que entrar a treballar a les 5 o 6 de la matinada. No diré que ser home i cantaire a Esparreguera fos un acte de heroïcitat, però no es podia negar que resultava molt complicat de vegades

L’altra realitat era que molt dels cantaires no tenien coneixements de solfeig. Cantaven de oïda i, per això, era molt important d’entrar amb la nota adequada a la cançó. I ara ens toca d’entrar al confessionari per allò que es diu de que on hi ha una voluntat i ha un camí. Aquesta deficiència tècnica la superàvem  d’una manera molt intel·ligent. Un participant de cada corda [tenors, baixos, soprans i contrals) gravaven les seves corresponents partitures en un cassets, dels que posteriorment es feien còpies i es distribuiria per cada grup. I així, els entusiastes amants locals del cant coral, assajaven a casa seva la seva partitura. Un reforç o estudi individual que ens ajudava a tots plegats a tirar endavant amb el projecte, amb els posteriors assajos per corda, per sexe, i generals.

Per aquells que sou jovenets us diré que els cassetes  (també popularment dits casets o casete) era un mitjà molt popular en aquelles dècades del segle passat, ja que es feia servir per gravar i emmagatzemar sons i músiques en format audi, i que es podia reproduir posteriorment en els aparells habituals d’aquella època.  Eren doncs, una mena de caixa de plàstic que tenia a dins una cinta magnètica i servia per gravar i reproduir sons i música. Va ser molt popular entre les dècades de 1970 i 1990.

Retornant al tema del Lluis Artigas Jorba en la seva experiència com a cantaire cal dir que participaria del Cor de La Passió. De fet, hauríem de filar prim amb aquest aspecte, donat que amb el mateix nom es compartien dues realitat diferents. O dit d’altra manera, teníem un Cor de La Passió que actuaria dins del apartat musical de les tradicional representacions del nostre Drama Sacre de La Passió d’Esparreguera, tot funcionant només durant el període de les representacions teatrals. I una segona realitat que seria la del Cor o Coral de La Passió i que preparava i feia concerts a Esparreguera (i fora d’Esparreguera) al llarg de tot l’any. De fet, la realitat sempre va ser molt flexible fent servir el mateix nom per ambdues realitats que existien. A la Coral de La Passió hi teníem cantaires de participaven dels concerts “extres” que s’organitzaven al llarg de l’any i també de la activitat de la temporada de les representacions. Altres, en canvi, nomes participaven dels concerts. I finalment teníem aquells i aquelles que recolzaven les representacions del Drama Sacre i tanmateix no participaven dels concerts que s’organitzaven.

El Lluis Artigas Jorba participaria d’aquelles dues realitats que acabem de recordar. Del més discret que serien les nostres tradicionals representacions quaresmals, i també dels concerts puntuals més de lluïment que s’organitzarien en aquella època. La Coral i el Cor, el Cor i la Coral, eren una part de la nostra Cultura local. I s’havien organitzar coses de pes. Com serien els tres exitosos concerts de l’oratori de “El Messies”, de Georg Friedrich Händel que crearia el 1741.  Algun dia en parlarem aquí també...

Avui us compartiré el concert que va tenir lloc al Teatre de La Passió d’Esparreguera, el 29 de maig de 1983, en el que Jo vaig participar com a cantaire.  El concert portaria per nom “ESPARREGUERA I EL CANT CORAL” i va ser organitzat com una troba de totes les masses corals locals en actiu en aquell moment, i també una trobada d’altres cantaires supervivents d’antigues formacions ja desaparegudes. Dels antics cors, corals i orfeons d’Esparreguera.  Per tant va ser en molts aspectes un importat important esdeveniment cultural d’àmbit local, on a més a més de recordar-les es treballarien les partitures típiques de cada repertori d’aquelles corals i orfeons que havíem tingut en cada època. Era doncs, una presentació històrica on es recordava cada entitat musical amb algunes peces representatives de cadascuna. Per aquelles que eren ja desaparegudes, aquests concert presentaria als ulls i oïdes de les noves generacions, un Patrimoni Musical inèdit per a Ells i Elles desaparegut. Vàrem comptar també amb el recolzament de varis Directors.

Us comparteixo dues fotografies que guardo en el meu petit arxiu personal. Son dues fotografies fetes per el ja desaparegut fotògraf del carrer Hospital 41, d’Esparreguera, conegut com a Puigfont. Essent els seus clixés numerats com a 6320 i 6234. Sobre l’escenari en aquella data coincidirien el tenor Lluis Artigas Jorba, la soprano Paquita Artigas Jorba i el baríton en Joan Soteras i Montserrat.

Com ja he comentat la disposició dels cantaires sobre l’escenari va variar bastant al llarg de tot el Concert. Ja que serien presentades al públic cada massa coral i alguna peça del seu repertori, de manera independent; i també s’oferirien algunes peces cantades conjuntament per més d’un Cor, Coral o bé Orfeó.

A la primera fotografia que guardo podeu veure als membres de la Coral Infantil La Faluga, Cor Parroquial de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, el Cor de La Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó Gorgonçana i la Coral de La Passió en el moment que interpreten conjuntament  la Salve Maria de Millet. Un pas previ a la interpretació de diversos populars  Misereres” molt populars a la nostra població. En aquest moment, seriem dirigits per l’Angel Monné.

A la classificació que presento anomeno Cor de La Passió al grup de cantaires de les representacions Sacres durant la Quaresma; i  la Coral de La Passió als grup de cantaires dels concerts al llarg de l’any. Veureu també aquells que sou molt observadors,   -i salvant la qualitat de les fotografies que immortalitzarien aquell concert-   haureu detectat que el Lluis Artigas Jorba portava a la seva jaqueta una tireta negra de dol. Efectivament, havia tingut el traspàs molt recent de la seva avia, l’Engracieta Jorba Marcet. Que ens havia deixat un 15 de maig de 1983. Era doncs una realitat encara calent.   També es fa palès a les fotografies la tradicional desproporció i manca de veus masculines a la massa coral sobre l’escenari, en comparació amb les femenines...



Concert "
Esparreguera i el Cant Coral" en la que participaria el Lluis Artigas Jorba [29.05.1983]



Concert "
Esparreguera i el Cant Coral [29.05.1983] A la fotografia:
1.- Lluis Artigas Jorba;
2.- Paquita Artigas Jorba; i
 3.- Joan Soteras i Montserrat





Per concloure el Concert “Esparreguera i el Cant Coral” s’oferiria una peça final interpretada per la totalitat de participants en aquell històric Concert. La segona fotografia veureu recollits tots els cantaires participants. Es a dir:   la Coral Infantil de l’Escola de Música d’Esparreguera, la Coral Infantil La Faluga; el Cor Parroquial; el Cor de La Passió, el Sextet Vocal d’Esparreguera, l’Orfeó Gorgonçana i la Coral de La Passió, que sota la direcció del Mestre Josep Borràs i Farrés interpretaríem conjuntament la popular peça musical anomenada “La Marinada”...

He recordat aquí una xàldiga de la història d’Esparreguera. De la música, formacions musicals i els cantaires d’Esparreguera. També de la meva modesta vida...