Records del Mural del Mil·lenari d’Esparreguera
Va ser pintat on s’edificaria el nou Patronat Parroquial
 |
El Mural del Mil·lenari d'Esparreguera pintat per el Joan Romeu i el Lluis Artigas Jorba... |
Mirant enrere
sovint tots trobem també alguns bons moment passats. Que ja formen part d’una
mena d’Eternitat o somni dels justos. Coses que em viscut intensament i que les generacions que venen al darrera
nostra no han conegut. Experiències o moments històrics que desapareixen
deixant de vegades unes vagues i escadusseres notícies o referències. Sovint
també ben poques. D¡aquells moments viscuts a la nostra estimada Esparreguera.
Un d’aquells
moments -que ja mai més tornaran aquí- seria la celebració del Mil·lenari d’Esparreguera.
Una celebració
que arrencaria amb el descobriment a la ciutat de Vic, d’un vell pergamí on
s’esmenta Esparreguera, Can Tobella, els dos castells d’Esparreguera -és a dir el Castell d’Esparreguera i el
Castell de les Espases- i altres dades
escrit en aquell document del llatí del segle X.
El document va
fer molt rebombori. Donaria peu a la celebració dels mil anys d’existència d’un nucli hàbitat en el nostre terme que
mantingues l’actual nom de la població. Una efemèrides ben dolça e important.
Fe festa grossa per aquest motiu esdevindria una iniciativa assumida col·lectivament.
Un fet il·lusionant que abrandaria no nomes la part oficial que representava el
nostre Ajuntament. Sinó per la totalitat del conjunt de la nostra ciutadania,
les nostres entitats i associacions locals. Fossin esportives, culturals, o de
qualsevol mena. Les més grans i de pes com també les mes modestes i petites.
L’engranatge es
ficaria a funcionar a tota màquina.
Tothom volia ficava la seu grà de sorra
i el Mil·lenari seria un motiu
d’orgull local i de cohesió entres associacions i entitats, entre tots els
veïns i veïnes d’Esparreguera. Els pertanyents a famílies d’aquí de tota la vida, i també aquells vinguts
de altres terres i que havien fet de
la nostra població el seu niu, el seu projecte de vida, el seu projecte de
futur...
No es aquí el moment
de recordar la nombrosa llista d’actes que aquell any varem viure tots a
Esparreguera. Però, estimats amics meus, permeteu-me una espurna de temps per fer uns comentaris breus abans d’entrar en el
motiu d’aquest article de records.
D’aquell any i de
les moltes activitats dutes a terme he triat només dues per comentar. I val a
dir de passada que tota la publicitat editada d’aquells actes, tant els cartells
com els programes informatius d’aquell any 1985, incorporarien un quadrat de
disseny on es podia llegir “Esparreguera
985-1985” i al mig es podia veure l’escriptura spadas [referint-se al Castell de les Espases, que era situat a l’actual
Sant Salvador de les Espases, i que en altres documents també apareix com a rocha de spa]; Sparagaria [Una de les moltes variants en llatí de l’actual nom
d’Esparreguera]; Tovella [Masia del
nostre terme que encara existeix] i Lubricato
[el nom llatí i en romà de l’actual riu Llobregat].
 |
El Mural del Mil·lenari d'Esparreguera pintat per el Joan Romeu i el Lluis Artigas Jorba. [Fotografia de Pere Julià.] |
La direcció de
tan esplèndida ficada d’escena, aniria a càrrec una direcció col·legiada. A
mans del Joan Castells, la Carme Paltor, el Ramón Carbó i la Lola
Lizarán. També hi col·laborarien la parròquia de Santa Eulàlia
d’Esparreguera, El Teatrí, i l’anomena’t Pedrito.
Total: un esclatant èxit!!
Dels nombrosos
actes programats per la celebració del Mil·lenari
d’Esparreguera, jo en destacaria també un altre per considerar-lo
especialment rellevant, Des del punt de vista humà, sentimental i romàntic. Que
hi farem. Un es com és... Ha! Demanar perdó perquè possiblement altres actes
també son dignes de recordar d’aquell any 1985...
El dia 06 de
juliol de 1985 tindria lloc una “Diada
dedicada als esparreguerins que viuen fora de la Vila” amb una
programació que començaria amb una recepció oficial a la Casa de la Vila, i
mitja hora després tindrien la salutació
oficial a la sala de sessions de l’Ajuntament.
Tot seguit els
nostres esparreguerins de la diàspora
anirien fins la plaça de Santa Eulàlia on gaudirien d’una Audició de Sardanes amb peces del compositor Feliu Monné. Hi hauria també un expositor amb llibres i
publicacions locals per aquells que volguessin comprar algun record made in Esparreguera...
La diada continuaria
amb una visita programada a la llavors anomenada Casa de Cultura del carrer dels Arbres, 38-A. Lloc on antigament hi
tenia la seva seu la oficina d’Esparreguera de l’entitat bancària de “La Caixa”. On els participants podrien
gaudir de l’exposició dels treballs de l’artista Narcís Banchs. Dins de l’exposició hi trobarien una obra especial,
el seu treball estrella d’aquella exposició: la presentació pública del Mural del Mil·lenari. Un treball fet amb
la tècnica anomenada Paper-Nu, de
mides respectables, i que va agradar molt.
Aquí un breu
encís: No confondre el nostre Mural del Mil·lenari motiu d’aquest
article, amb aquest altre Mural del
Mil·lenari del Narcís Banchs,
molt meritori sense dubtes, però que tindria el seu destí final vers la sala
d’actes de la futura biblioteca municipal. Que es tenia que construir encara en
una data indeterminada. De moment, només teníem la Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet, i efectivament, durant
les festes de la celebració del Mil·lenari
d’Esparreguera, tindríem no un, sinó dos Murals del Mil·lenari.
Durant aquell any
1985 l’Associació de Veïns de la Zona
Esportiva d’Esparreguera va viure un dels anys més gloriosos d’aquella
entitat veïnat. Sota l’empenta del seu president en Pere Julià i Subirana, i la seva Junta, es varen organitzar i dur a
bon terme moltes coses. A més de la Festa Major del Barri que l’anomenarien del
carrer Llobregat, -donat que era allí on
tenien la seva seu- s’atrevirien a fer
de tot. Fins i tot concursos de dibuix i pintura o muntar un torneig d’escacs
amb les entitats del poble d’Esparreguera amb diverses categories de
participació...
I aquí que covessin
la idea de pintar un mural al aire lliure dins del casc antic d’Esparreguera
per tal de immortalitzar el nostre Mil·lenari. De fet, tot i que aquell
mural el varen pintar dues persones (el Joan
Romeu i Calvet; i el Lluis Artigas
Jorba) la tramitació municipal i disseny no va ser cosa meva.
Existia una zona
morta al començament del carrer del mestre Tomàs Cabeza, fen cruïlla amb la
plaça de Santa Eulàlia i començament del carrer Beat Domènec Castellet, lloc on
antigament hi havia existir les restes d’una casa enrunada, que finalment seria
eliminada i urbanitzat l’espai deixat buit. Aquell espai, fins el ben tocar de
la torre de transformació elèctrica existent allí mateix, va ser enrajolada al
terra, sanejada la paret, i plantat algun petit arbre al davant. Fent-se servir
també com aquest lloc com a zona on deixar contenidors de recollida d’escombreries.
Doncs be,
l’Associació de Veïns, el Pere Julià,
i el Joan Romeu tirarien endavant
aquell projecte d’un mural per la nostra vila. I aquí aterra el Lluis Artigas Jorba. En el moment que
es tindria ja la paret, els materials, un genial disseny obra de les mans del Joan Romeu, i moltes, moltes, però moltes
ganes de fer realitat aquell somni...
El Mural del Mil·lenari d’Esparreguera no
es va fer en un dia. La mida d’aquella obra era respectable i es va tenir que
fer per fases. D’una manera planificada. El seu esbós en vertical. La delineació
de les diverses figures que anirien des del campanar, la població, el teatre de
La Passió, l’ermita de Santa Maria del Puig, o la retolació de la paraula
d’Esparreguera en llatí...
 |
El Mural del Mil·lenari d'Esparreguera pintat per el Joan Romeu i el Lluis Artigas Jorba. Fotografia del Sr. Dauder publicada en el llibre de Joan Parera "Els primers cent anys del Patronat Parroquial d'Esparreguera (1906-2006)". |
Varen ser bastants dies els que treballaríem. En aquells primers dies els pots de pintura anaven de la seu de l’associació al carrer Llobregat al mural, i viatge de volta en acabar la jornada. Desprès ja no. A la cantonada de la plaça de Santa Eulàlia amb el carrer Beat Domènec Castellet existia un magatzem gran que en aquell moment el feia servir el Teodoro Parent i Mariné com a magatzem de venda de material per a la construcció. Si be Ell vivia al carrer de Sant Antoni. Els més vells del poble encara recordaven com aquell magatzem serviria per alguns anys com a pàrking per alguns dels autobusos de la Hispano Igualadina. [De fet antigament tenien en altre local d’aquella mateixa plaça la administració i parada dels seus autobusos, que en aquella època eren uns vehicles més petits i si que entraven al casc urbà d’Esparreguera. Però això, es una altra història...]. El Teodoro, home molt comunicatiu i de bon cor, sempre col·laboratiu, ens deixaria guardar les eines i les pintures en el seu magatzem. Fins i tot, ens havia deixat també escales i tamborets per facilitar el nostre projecte.
Sempre estava
atent als nostres treballs i, vivia amb simpatia, els nostre lents però
constants avanços en la elaboració d’aquell mural. Sense faltar mai unes
paraules d’ànims i encoratjament per la tasca que fèiem tant el Joan com Jo.
Va arribar el dia
en que finalment aquell gros mural s’acabaria. Les darreres pinzellades les vaig
fer Jo. Al marge dret hi retolaria -d’acord
amb el dissenyador d’aquell mural i ànima del projecte- els noms dels autors d’aquell treball i que
eren el Joan Romeu i Calvet, i el Lluis Artigas Jorba. A més de incloure també
al Teodoro Parent com a
Col·laborador. Per el seu incondicional recolzament...
Durant el període
que duraria aquell pintat les persones naturalment es paraven a veure que era
allò que fèiem. Varen haver comentaris de
tota mena. Bons i no tant bons. Per a unes persones una bona idea. Per
altres dos pintors folls del tot. Més
quan es feia gratuïtament i sense cap prestació en especies ni econòmica. Varem
tenir també la sort que dit mural, majorment, el varen respectar sense fer-hi
pintades bèsties al damunt, raspats o altres barbaritats de la època de les
cavernes... Només el pas del temps i la
humitat farien uns petits estralls en llocs ben localitzats com podeu veure en
alguna fotografia.
Com a tantes
coses de la meva vida, que he fet i han desaparegut, aquests mural també viurà
la seva tragèdia. Seria destruït l’any 1995 en aixecar-se el nou edifici i
teatre del Patronat Parroquial
d’Esparreguera. Havia resta en peu prop de deu anys.
 |
El Mural del Mil·lenari d'Esparreguera pintat per el Joan Romeu i el Lluis Artigas Jorba. Fotografia de Joaquim Casals publicada en el llibre de Joan Parera "Els primers cent anys del Patronat Parroquial d'Esparreguera (1906-2006)". |
Efectivament, a
la dècada dels anys noranta es procediria a l’enderrocament del mural, per la
construcció del nou local del Patronat
Parroquial d’Esparreguera, que es convertiria en la seva quarta seu. La
primera la tindrien al carrer Buc 01 (Any 1906), la segona al carrer Gran 76 (Anys
1906-1977) i la tercera al carrer Gran 78 (Anys 1978-1996).
Ara, només resta
aquest mural viu en la memòria d’algunes persones, i algunes fotografies escadusseres.
Tanmateix podeu
veure algunes d’elles publicades -en
blanc i negre- dins del llibre d’en Joan
Parera i Canals “Els primers cent
anys del Patronat Parroquial d’Esparreguera (1906-2006)”. On les podeu
trobar a les pàgines 97, 98 i 99. Fotografies fetes en el seu moment per el senyor Dauder, Joan Buxeda i Joaquim Casals.
Els quatre
personatges vinculats a aquesta història que comparteixo amb tots vosaltres, el
Pere, el Joan, el Lluis, i el Teodoro varem tenir que veure néixer
aquest mural i també de veure el seu enderrocament. Val a dir també que de la
colla dels quatre, el primer en partir d’aquest mon vers l’Eternitat seria el Teodoro Parent i Mariner un 03 d’abril
del 2000 a l’edat de 74 anys. Una persona vinculada amb la cultura
d’Esparreguera i especialment amb l’Orfeó
Gorgonsana. Ja que era un dels tres barítons que tenien. [Aprofito per
recordar aquí a un altre baríton: el Joan
Soteras i Montserrat. Que es donaria el cas de que un germà de la meva
besàvia estava casat amb la seva germana l’Antònia;
i la Paquita Artigas i Jorba,
soprano, del mateix orfeó...].
Per la seva part
el contacte amb el Joan Romeu i Calvet
es va anar desdibuixant fins perdre
el fil. Ell era un apassionat de l’esport del tennis taula i posteriorment
entraria en la dinàmica de la política. Tenint diferents responsabilitats locals.
Del Pere Julià i Subirana la cosa aniria
diferent. Va ser el inici d’una amistat que a durats fins avui en dia. El seu
tarannà i gestió al davant de l’associació de veïns va guanyar el meu respecte
i admiració. Que es sumarien amb altres coincidències i complicitats.
Era un apassionat
amant d’Esparreguera i de la seva història, amb un marcat interès per la
investigació i, sobretot, per la conservació i difusió cara a les noves
generacions que vindran al darrera.
Ell va néixer al
pla de Santa Maria del Puig d’Esparreguera i havia treballat al ram tèxtil i,
si no recordo malament, també al monestir de Montserrat. Dues coincidències més
amb el meu cas concret. Be, la relació d’amistat personal ha continuat i
esperem que continuï molts anys més...
El Mural del Mil·lenari d’Esparreguera va desaparèixer. Ja no hi es. Tanmateix seria potser pioner. Si be es cert que durant la celebració de la Festa del Carrer Llobregat el dissabte 18 de setembre de 1982 hi va haver una pintada popular d'un primer mural en aquell carrer, petitet, a la paret de l'antic escorxador, en unes festes amb el patrocini de l'Ajuntament d'Esparreguera i les entitats bancàries d'Esparreguera [Banca Catalana, Banc Espanyol de Crèdit, Banc de Sabadell, Banc de Vizcaya, Caixa de Barcelona, Caixa de Catalunya, Caixa de Pensions i Caixa de Terrassa], no seria potser comparable amb el nostre. Tanmateix un mural de grans mides que sí mereix ser recordat anterior seria el pintat al carrer Orenci Valls, en una casa que dona a aquell carrer. Casa també amb altra entrada per la plaça de Sant Magí. Popularment anomenada “La placeta”.
Aquell mural molt
gros, que reposava sobre la paret nord de la casa veïna, era visible des del
carrer pel fet de que era pintat a la part del jardí de dita casa. Es tractava d’un
mural que reproduïa varies fotografies antigues d’Esparreguera, a escala i a
tot color. Un lloc digne de fer parada en una hipotètic recorregut o visita per
la nostra vila. Tanmateix, aquesta obra artística, estant situada dins d’una
casa privada, el dia llurs propietaris decideixin de aixecar la paret del seu jardí
que els separa del carrer Orenci Valls, o el dia que decideixin –conservant o
no les pintures- de edificar dins de dit
pati o jardí, deixaran de ser “visibles”
i gratuïtes per a tot el públic aquelles singulars pintures murals.
El nostre “Mural del Mil·lenari d’Esparreguera” mentre
va estar en peu va ser totalment públic, i a l’aire lliure. A la via pública.
No puc dir si va crear escola o no.
Però això de les pintades al carrer si que va tenir alguna continuïtat. Anys
després, amb motiu de la guerra de Bòsnia (1992-1995) els joves de l’Esplai La Lluna d’Esparreguera pintaria
un mural ben gros “Aturem la Guerra”
a la carretera de Piera cantonada carrer de Francesc Macià per el seu cantó
nord.
Aquell lloc
antigament hi havia existit una casa. Que amb el pas dels anys va esdevenir un
terreny tancat que es feia servir per la recollida de trastos, cartrons i
ferros de qualsevol mena, mida i color. Finalment, la casa que tenia sortida al
carrer Francesc Macià amb el número 01 desapareixeria, i la zona del pati que
donava al carrer del Mestre Feliu Monné s’edificaria un nou edifici amb vivendes que tindria la seva entrada per la
carretera de Piera.
Singularment
altre mural –aquesta vegada pintat sobre fusta i ja no tant gran- es
faria al carrer Sant Antoni. En unes velles portes que donaven sortida per
aquests carrer a una mena de pàrking familiar, d’una casa del carrer Hospital
que també comunicava amb el carrer Sant Antoni.
I ben segur que amb els anys s’aniran pintant altres
murals més. Sia per protestar o criticar. Sia per demanar ajuda. Sia més o menys artístic per recordar algun
fet, característica, o especial tarannà de la nostra Esparreguera.
Només falta un lloc i uns artistes tot terreny disposats a fer feina i compartir la seva
obra amb els veïns i transeünts...
Segur que en
vindran més de murals a Esparreguera.
Avui he compartit
amb tots vosaltres aquests petits records. Que mai tant ben dit sia: son ja part
de la història desapareguda d’Esparreguera...
.jpg) |
| El Patronat Parroquial d'Esparreguera en el lloc del Mural del Mil·lenari d'Esparreguera. Fotografia: Parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera. |
