El cartell compartit de la festa major d’hivern.
El cartell d’ombres xineses.
 |
Dibuix del pintor Josep Masip i Pérez fet pel Lluis Artigas Jorba per la exposició conjunta de la Festa Major d'hivern d'Esparreguera |
L’any 1987 novament col·laboraria en la confecció d’un cartell publicitari per
una exposició conjunta de pintors a la sala municipal d’exposicions que
llavors era situada als baixos de la Casa de la Vila d’Esparreguera
Va ser un treball del tot surrealista. Els dos pintors que exposaven eren
molt coneguts a Esparreguera: el Josep Masip i Pérez i el Josep Grau i Piñol. Dos artistes amics
que juntament amb la Paquita i Jo havien fet sortides per a pintar en altres localitats de Catalunya.
Doncs bé, l’exposició aniria de que el Lluis
Artigas Jorba feia el retrat del Josep
Masip i Pérez; i el Josep Masip feia
el retrat del Josep Grau i Piñol per
al cartell. A si, si sí… que es varen fer i el cartell a la impremta de Tipografia Minerva d’Esparreguera i es publicaria
i repartiria per tota Esparreguera amb motiu de la celebració de Santa Eulàlia
Patrona d’Esparreguera. I Festa Major d’hivern…
El cartell es impagable. El Lluis
Artigas Jorba compliria l’encàrrec amb un dibuix de perfil a l’estil d’ombres
xineses i en el mateix a dalt de la part esquerra hi ficaria una lluna, per
allò de que el Josep Masip estava més
en la Lluna que en La Terra. Flotava en
una altra dimensió diria Jo amb certa xiulada d’estil humorístic…
Tanmateix, el Josep Masip pintaria
al Josep Grau d’una manera ben provocadora com podeu veure en el
cartell que acompanya aquests petit article.
També cal esmentar que aquesta exposició d’aquest dos artistes local es presentaria
amb el nom fictici de membres del “Taller
d’Arts Plàstiques, Societat Anònima” i per acabar d’arrodonir la cirereta
amb dos textos que acompanyarien els dos dibuixos.
El text del Josep Grau presentaria
les 16 obres exposades amb un resum biogràfic i una reflexió de la seva
evolució com a artista.
Per la seva part, el comentari que acompanyaria el meu dibuix aniria a
càrrec del Director de l’Escola d’Arts
Plàstiques, professor, i pintor Raimond
Llort. Aquest singular artista era d’un dels resident de la Residència Municipal de Can Comelles que
vet aquí, també l’Ajuntament d’Esparreguera li encarregaria un quadre retrat
del famós Lluis Llongueras
(perruquer, escriptor, escultor, pintor… i un munt de coses més) per regalar-li
en nom d’Esparreguera, en agraïment per la donació d’una singular escultura
durant les festes del Mil·lenari d’Esparreguera.
D’alguna manera, aquell artista feia de germà gran o de Padrí d’aquest dos
joves pintors locals. Afegiré que el Josep
Masip presentava una segona sèrie d’obres que feien de continuació de la
seva anterior exposició presentada en solitari, l’any anterior (1986) amb el
nom de “Taxisme”. De fet, aquest mot
va ser creat per el Raimond Llort
per tal de condensar la idea central que movia en aquells moment l’esperit i
els pinzells del Masip. Per això, el
més gros text publicat en aquest cartell en aquella presentació de obres sobre
la denominació d’origen “Taxisme II”.
Efectivament, en Raimond Llort
va donar un veritable corpus doctrinal
que explicava el singular estil del Josep
Masip i Pérez en aquella etapa de la seva vida artistica. Una base teòrica i
argumentada que volia donar cimentació a la seva obra i ajudar a la persona
allunyada del mont de l’art i de la historia dels moviments artístics unes
pautes orientatives, una claus de interpretació, de la col·lecció de quadres
que es presentaven.
 |
Cartell de l'exposició conjunta dels pintors d'Esparreguera Josep Masip i Pérez, i Josep Grau Piñol, per la Festa Major d'Esparreguera d'hivern 1987 |
No em pregunteu si aquell text va ser
un èxit o no. Senzillament no ho sé.
Potser parlar estil llatí amb “De re
varia, pro artis et Culturae” com apareix imprès al esmentat cartell; o
parlar de Heidegger, de Berkeley o Benedetto Croce, seria un grà
massa gros per aquella bona gent
d’Esparreguera i els forasters que aquells dies ens visitaren, l’exposició i
visitaven la vila.
Si us puc compartir que quan en Raimond
Llort deixà aquesta vida per anar amb els grans artistes de la historia allí
la llunyana Eternitat, el vell
artista, deixaria en testament, els seus
cavallets, les seves pintures i els seus estris als seus pintors predilectes
que l’acompanyarien i compartirien la seva passió per el mon de l’art. I que, d’alguna
forma, esdevindrien també els seu hereus
espirituals de tant singular personatge.
Els anys passen. Les persones com dèbils pàmpols i fulles son endutes ací i
allà fins desaparèixer. Ara, amb el pas dels temps copsem com ja no queden
testimonis impresos de parts del nostre passat. Aquest cartell, vet aquí tant estrany,
tant peculiar, tant únic, ja no es troba ni es recorda per ningú…
Si, el Lluis Artigas Jorba -una vegada més- també
hi va tenir una petita part en la seva història…
En la historia contemporània de l’Esparreguera artística.
