1979: Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” d’Esparreguera
 |
Bases del III Concurs Literari Cafeteria Kermesse de l'any 1979, on hi participaria
el Lluis Artigas Jorba. Bases editades el 15 de novembre de 1979, bilingües.
Mides 223 x 160; 04 pàgines. Imprès a "Gráficas Martorell SL" |
Una de les
curiositat que em tingut a la nostra estimada Esparreguera va ser l’existència durant
uns anys d’una cafeteria avantguardista en el seu temps.
Avui estic
recordant la Cafeteria Kermesse que
als anys de la dècada dels noranta estaria davant del Mercat Municipal, amb
entrada per el carrer de Sant Antoni i carrer Francesc Macià. Va ser una
cafeteria que no encaixava per a res
en el model imperant en aquella època. No només per el fet de que el seu
director era molt polivalent, donat que havia tingut la cafeteria de la Piscina
Municipal d’estiu, feia assegurances, va muntar una autoescola, i també aquesta
cafeteria que en molts aspectes va ser pionera aquí a casa nostra.
Tenia una
personalitat pròpia. Allí, malgrat funcionar com un local d’oci i restauració
es feien extres pocs habituals. En algun bar o cafeteria d’Esparreguera
certament havien muntat algun torneig de taula com campionats d’escacs. O de dards
i poc més. La Cafeteria Kermesse va
fer durant la seva vida molt més del que cabria pensar per Esparreguera. Va
muntar un concurs literari. Va tenir una escuderia de karts. Tenia equip de
futbol sala (i bastant bonet per cert...). Feia coses....
Val a dir que dels
quatre (potser serien cinc) concursos literaris Jo vaig tenir el atreviment de
participar-hi en un. El III Concurs
Literari “Cafeteria Kermesse” que tindria lloc l’any 1979.
Mai he estat una
persona ni de bars ni de cafeteries. Lo meu es el cas típic d’un client esporàdic
i poc consumista. Però vet aquí que participaria en aquest concurs literari...
No he estat mai
una persona culta. Dominadora del llenguatge. Un intel·lectual de pedra picada ni molt menys. I en el cas
de la literatura o la poesia he estat un veritable mestre del desastre. La
poesia mai va circular per les meves venes ni el meu cor. Les poesies fetes per
la meva persona, podrien ser objecte de col·leccionista. Perquè a més de dolentes han estat molt escasses.
La meva jove participació en aquest concurs literari, i alguna poesia romàntica
feta des de la senzillesa i el cor, que li vaig dedicar a la meva Estimada de
solter [que esdevindria la meva Esposa], i poca cosa més...
Del
concurs que avui recordo amb tots vosaltres, avui transcriuré les dues que vaig
fer i presentar. Que naturalment, encara guardo. Malgrat de saber prou be que
no varen ser cap joia de la corona.
Una ventada de joventut li diria Jo.
En
aquella edició hi va haver-hi quatre modalitats:
-Poesia castellana
-Poesia catalana
-Premi escolar i
-Premi “Exaltació de la Naturalesa” que es podia escriure indistintament en
català o castellà.
Els
premis anirien de les 10.000 a les 15.000 pessetes de llavors; i el premi
escolar de fins a 14 anys consistia amb un lot de llibres per al guanyador, i
per el seu Col·legi -on fes els seus
estudis- rebria un Projector
de cinema sonor super 8, donat per el Banc de Sabadell del carrer dels Arbres d’Esparreguera.
El Jurat era
format per dues persones: el Ramon
Pinyol i Balasc que era llicenciat de Filosofia i Lletres, a més de poeta i
editor; i el Miquel Alzueta, que era poeta i periodista. Aquí esmentar que el Jurat per els treballs en llengua castellana era format per Luis Júarez, llicenciat en Dret i diplomat en llengua i literatura castellana; José Sangüesa i Adell, llicenciat en Filosofia i lletres; i Ramon Cuello i Riera, escultor.
El
Lluis Artigas Jorba participaria en
dos apartats. El de poesia catalana i l’especial “Exaltació de la Naturalesa”, aquest darrer amb una creació amb
llengua castellana. Naturalment com seria de preveure no rascaria res de res. Tanmateix vaig guardar còpia
de les “meves creacions” i avui les
comparteixo amb tots vosaltres.
Val a dir que no
sé que es va fer amb tot el material que es va anant acumulant al llarg dels
anys amb aquestes participacions literàries pioneres a Esparreguera. Potser
algun dia apareixerà tot aquest arxiu.
Tampoc vaig guardar els noms i cognoms dels guanyadors de cada edició o
concurs. Potser avui seria una dada històrica interessant de tenir...
Com a tantes
ocasions de la meva vida aquesta experiència també desapareixeria. Com tantes
vegades ha passat ni rastre queda tot
i ser una experiència que he viscut. Conservo sí, algun programa en el meu
arxiu i les còpies de les meves poesies en uns papers ja esgrogueïts per el pas
del temps...
Aquestes
serien les dues creacions presentades l’any 1979, lleugerament retocades en la
seva puntuació:
Premi Poesia Catalana
Lema: El Creador
Títol: L’Auca
L’Auca
Com fort guerrer anar,
amb espasa a batallar,
i tan bé que ho fer,
que l’anomenaren ser,
baró d’Esparreguera.
Mes, amb sang deixà
al pobre sarraí,
tant fumut com un coixí:
i d’allà fugir,
per mai més tornà.
Com bon cavaller
un bon castell hauré de fer,
més l’ermita construí,
celebrant-ho amb vi.
Per nom la dedicaren,
a Santa Maria,
que més tard seria
del Puig d’Esparreguera.
Tres-cents anys durà,
el manar del seu llinatge,
que acabar amb desgràcia,
un dia amb un revendre.
I aquí acaba el seu manar,
del poble, castell i terra,
però, no per això oblidà
que el seu llinatge creà
anys enllà el poble,
de la nostra Esparreguera.
Premi Especial “Exaltació de la Naturalesa”
Títol: Réquiem para una exaltación.
Réquiem para una exaltación
¡Ho que grande lo que miro!
¡Ho que inmenso lo que veo!
Con verde manto como velo,
se alza en azul de credo.
¿Quien fue el que sin dudas,
ni raras ideas oscuras,
sin engaños hizo praderas,
ríos, montañas y tierras?
¿Yo en medio de tanta vida,
que parece ya no ser querida?
¿Porqué dejas crecer al árbol,
ese pino y ese abeto,
al pez inquieto,
y al pájaro amigo del Sol?
¿Porque, porque, porque;
le pregunto a Usted?
Ella madre hermosa;
de flores generosa...
¡Ella, excelente portadora,
y de la vida donadora,
y del cielo admiradora!
¿Me pregunto el porqué?
Pregunte a la belleza
que brioso y lucido mire:
¡Y por fin averigüé el porqué!
¡Válgame la dicha!
¡Válgame el cielo!
¡Que al fin yo aclaro
este gran misterio!
¡Ha la gran belleza miré!
¡Ho inmensa naturaleza veo!
Sin saberlo pregunté,
la respuesta, delante la veo.
Si ja sé: un desastre. Bo, mai no he tingut ànima de poeta. Que hi farem...
Afortunadament Esparreguera ha descansat de mi...
 |
El paper ja enfosquit d'un dels folis amb les poesies presentades per el Lluis Artigas Jorba... |
 |
Bases del Concurs Literari de 1979 de la Cafeteria Kermesse. Hi col·laboraria l'Ajuntament
d'Esparreguera, la Caixa de Pensions, la Caixa d'Estalvis de Manresa, la Caixa d'Estalvis
de Barcelona, i les Assegurances Bardes. |
