Dijous d’ingressos

 Donatiu bibliogràfic d’en Joan Llort i Riera

Llibre de l'esparreguerí Xavier Riera
donat l'any 2023 per en Joan Llort i Riera

Persona de vàlua intel·lectual, polifacètic, investigador incansable, i difusor cultural a jornada complerta, parlar del Joan Llort i Riera es parlar d’una persona volguda i admirada. Una persona que no necessita carta de presentació alguna.

És un personatge singular de la vila d’Esparreguera (o petita ciutat d’Esparreguera, a la vista de la nombrosa llista de nacionalitats que hi conviuen en ella) que ha estat tota la seva vida integrat en el mon de la cultura i el associacionisme local. Conferenciant. Investigador infatigable. Home de lectura incansable. Divulgadors de la història, costums i tradicions locals; ha estat també president de l’Associació d’Amics de Santa Maria del Puig d’Esparreguera i membre del CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Sempre dispost a ficar un cop de mà en les activitats del nostre poble. Apassionat de la història d’Esparreguera, és en aquesta temàtica un pou sense fons de coneixement. Àdhuc, que també ha viscut inquietuds de caire polític dins de l’àmbit municipal.

Però aquí comentaré la seva vessant de difusió cultural. De compartir la realitat i el coneixement sobre Esparreguera a les noves generacions. Aquell sentit que te de contagiar, de fer sentir la seva gran passió per el passat de la nostra població...

Aquestes quatre ratlles i mitja son per compartit dues donacions rebudes de la seva persona. Son un detall més del seu tarannà, del pensar sempre en els altres i compartir el seu gran Amor per Espareguera en totes les seves manifestacions.

Un dels aplecs o trobades que tenen lloc al nostre terme   -i que potser són poc conegudes-   son els de l’ermita o capella de Santa Margarida del Cairat. En altres allunyades èpoques conegudes també per altres noms. Una trobada que té lloc durant el mes de juliol, passades la Festa Major d’estiu d’Esparreguera.

És certament, una trobada molt modesta. La Capella, un xic allunyada del centre neuràlgic d’Esparreguera, i petiteta, acostuma acollir grups de caire familiar que es desplacen allí en cotxes particulars. Els actes també son modestos:  Una missa dins de la capella, i en sortit temps de convivència i de fer-la petar. Un petit refrigeri de cortesia, i alguns anys també una miqueta de música en directe. [I qui s’animi que també balli...].  Aquestes trobades son habitualment organitzades per el CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, la Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, amb la col·laboració de l’Ajuntament i ocasionalment altres entitats locals. Com els Amics del Campanar d’Esparreguera que alguna vegada han portat allí el seu petit campanar mòbil.

Donatiu del Joan Llort 2024. Obsequi lliurat durant
 l'Aplec a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera.

Un tret repetit en el temps es el de repartir algun críptic, punt de llibre, text, o full explicatiu als assistents per tal donar a conèixer la història d’aquest singular enclavament i monument preromànic d’Esparreguera.

Doncs bé, aquest dijous 19 de setembre de 2024 rebria del Joan Llort i Riera un material guardat pensant amb mi, pel Lluis Artigas Jorba, que es va repartir durant la trobada o aplec d’aquest mateix any 2024.

Es tracta d’uns fulls que recullen en vuit pàgines el treball “Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat” de la Montserrat Pagès i Paretas. On parlaria de Santa Margarida Sapalanca o del Cairat, i que és publicaria l’any 1983 a l’Institut d’Estudis Catalans.

El regal rebut, també inclouria un punt de llibre amb els “Goigs de Santa Margarida verge i màrtir que’s venera en la capella de “Can Paloma” (Esparraguera)” plastificat

Pàgines interiors del treball de Montserrat Pagès i Paretas

I aquí, aprofitaré l’avinentesa per a dir que l’any passat el mateix Joan Llort i Riera també em va obsequiar desinteressadament amb el llibre “Santa Margarida del Cairat. Aplecs 1999-2023” del historiador esparreguerí en Xavier Riera i Camps. Un treball acurat, on per cert, també trobarem inclòs a dins d’aquest treball el llistat cronològic de totes les trobades o aplecs, esmentant allò que cada any es lliuraria als participants, a mena de record.

En fi, tot i que aquí a Esparreguera, soc una persona bastant difuminada, molt de tant en tant, també rebo algun detall... I aquí deixo constància d’aquestes dues donacions. Amb les gracies per el detall.

Detall del treball de Xavier Camps
"Santa Margarida del Cairat. Aplecs 1999-2023".

Cartell editat per la trobada de Santa Margarida del Cairat 2024

Una nova peça a la meva biblioteca

 Escolans de Montserrat 1818-2013

 

Portada del llibre "Escolans de Montserrat 1818-2013"

Aquest dimarts 17 de setembre de 2024 ha rebut de mans de l’amic historiador i genealogista en Ramon Benavente i Freixes, el treball que porta per a nom ”Escolans de Montserrat 1818-2013”.

Aquest llibre és un treball-recull de dades elaborat i editat per tal de commemorar el centenari de la fundació de la Unió Antics Escolans de Montserrat.

Vet aquí que en l’esmentat treball també apareixen dades sobre escolans fills de la vila d’Esparreguera. La obra és estructurada en tres parts. Una primera que recull els Escolans de Montserrat de 1818 al 1886 i presenta les dades per ordre cronològic. Un segona part  que presenta els Escolans de Montserrat de 1886 al 2012, també per ordre cronològic. I finalment una tercera part que publica tots els Escolans de Montserrat de 1818 al 2012 ordenats per ordre alfabètic.

Transcriuré les dades que fan referència a Esparreguera. Esmentat dades de l’escolà, i data d’entrada i sortida:

GENER (JENER) I DURAN, Joaquim. Esparreguera. (06.04.1856)(14.04.1857) 

CABEZA i MOLINER, Mateu. Esparreguera. (14.09.1879)(03.11.1884) 

CUSCÓ i PANADÈS, Joan. Esparreguera. (14.09.1879)(19.09.1886) 

CUSCÓ i PANADÈS, Amadeu. Esparreguera. (05.02.1885)(30.03.1891) 

SENDRA i MIQUEL, Joaquim. Esparreguera. (04.10.1885)(1889) 

CUSCÓ i PANADÈS, Ferran. Esparreguera. (10.06.1886)(26.12.1888)+ 

CUSCÓ i PENEDÈS, Mateu. Esparreguera. (21.05.1889)(25.09.1896) 

RENALIAS i BROS, Magí. Esparreguera. (24.04.1941)(30.09.1946) 

LLOPART i CORSÀ, Eugeni. Esparreguera. (24.05.1960)(25.05.1960) 

OLIVER i SERÓ, Josep. Esparreguera. (13.09.1981)(30.06.1985) 

MAS i JORDANA, Roger. Esparreguera (11.09.1988)(24.06.1992) 

CUENCA i GÒMEZ, Joan-Josep. Esparreguera. (12.09.1993)(07.11.1993) 

RODRÍGUEZ i SÁNCHEZ, Carles. Esparreguera. (12.09.1999)(24.06.2003) 

BERNADICH i CARDONA, Eduard.  Esparreguera. (20.08.2006)(16.07.2007) 

FERNÁNDEZ i CALSINA, Enric. Esparreguera. (19.08.2007)(29.06.2008)

Com sempre Ramon, gràcies per la deferència!

Un nou llibre a la meva biblioteca

Les Emissions Monetàries a Esparreguera

 

Portada del treball d'en Lluís Alavedra i Sebastià sobre la
moneda d'Esparreguera a l'edició que surt aquest any 2024

                Aquest divendres 16 d’agost de 2024 rebria amb molta alegria de mans del seu autor, el Lluís Alavedra i Sebastià el llibre monogràfic  “Les Emissions Monetàries a Esparreguera”, amb la corresponent dedicatori del bon amic.

                Es un treball molt complert i que faríem verdaderament curt si només el consideréssim com una mena de catàleg numismàtic local on poder trobar registrat la moneda i paper moneda que al llarg dels segles em tingut a Esparreguera. Tampoc és un llibre monogràfic sobre la història local. Més aviat  -i tot ser conscient que no puc arribar a copsar tot el valor de semblant obra especialitzada-  entendria que aquest treball que pretén donar a conèixer tot el mon de la numismàtica  -i ciències que l’acompanyen-  a un públic no especialitzat, d’una manera amena i entenedora, i que permeti de valorar la importància i riquesa de les monedes locals.

                La obra comença explicant que son les monedes eclesiàstiques locals anomenades “pellofes”. Que son les més antigues de les que tenim notícia aquí Esparreguera. Amb un detallat catàleg de les diverses peses conservades.

                El següent apartat fa referència a l’anomenada “Moneda Social” recordant les monedes de la desapareguda Cooperativa Germinal d’Esparreguera. Aquests apartat donaria pas per parlar de la moneda en paper o paper moneda. En Lluis Alavedra ens recorda els bitllets editats per la Generalitat de Catalunya durant la darrera Guerra Civil, i tot entrant de ple amb els bitllets i monedes editades per l’Ajuntament d’Esparreguera. Oferint al lector d’aquesta obra una relació ben complerta del seu numerari en circulació en aquells dolorosos anys.

                Alavedra també ens recorda com durant aquests anys del conflicte bèl·lic, que a Esparreguera va circular també “Moneda Privada” vinculada a fàbriques o comerços locals. Com anteriorment altre autor local esmentaria en altre treball. Tanmateix esmentaria l’especial rellevància dels bitllet recopilats i classificats de Manufactures Sedó S.A. que publica dins aquest obra el Lluís Alavedra.

                A més de ser “Les Emissions Monetàries a Esparreguera” una obra d’acurada presentació, molt pedagògica, i on a més a més es recullen peces inèdites fins aquest moment. És de justícia afegir el mèrit d’ampliar la font de coneixement sobre aquest temes de les monedes i equiparables que ha tingut en circulació. 

                    Efectivament, el seu treball inclou dades com el tema dels ploms esparreguerins del “Dret de bolla”, els segells municipals d’Esparreguera de temps de la guerra civil de 1936-1939; de la postguerra, i els segells fiscal. Per si no fos prou, el bon amic i autor d’aquest treball inclou un detallat catàleg de “Segells empremtats” d’Esparreguera. 

                I per acabar el seu llibre trobem a mena de curiositat un botó d’uniforme de “La milícia nacional d’Esparreguera” aparegut al fòrum numismàtic de l’any 2012, i que, segons els experts seria datat a l’any 1821.

                Aquesta obra acabaria amb un llistat bibliogràfic i de fonts consultades, on per cortesia, s’esmenta “Arxiu personal del Lluís Artigas Jorba”.

Portada i contraportada d'aquesta obra del Lluís Alavedra,
en edició de l'any 2023

“Les Emissions Monetàries a Esparreguera” una obra en tres edicions diferents.

                Potser ens cal d’esmentar el perquè apareix el meu nom a l’apartat de bibliografia i fonts consultades, en aquest monumental treball del Lluís Alavedra i Sebastià. Un treball que cal recordar aquí, que va ser iniciat a la primera dècada d’aquests segle. I ens cal esmentar que va néixer com un treball autònom i que no tindria -en principi- cap nexe d’unió amb la petita monografia existent “La moneda local de la Vila d’Esparreguera. Apunts sobre la seva història” (Esparreguera 2005).

                L’autor d’aquesta monografia va començar a interessar-se per el mon de la numismàtica i tot allò que l’envoltava ja fa molts anys. I amb poc temps aquesta afició el convertiria també en un col·leccionista. El temps va passant. Va adquirint coneixements. Fins gairebé igualar coneixements amb veritables experts en aquesta matèria.  També participaria en varis fòrums de monedes o numismàtics, aportant els seus coneixements amb algun article que posteriorment seria també reproduït en publicacions especialitzades.

                Aquesta passió el portaria també a investigar sobre la moneda d’Esparreguera, i a recopilar dades per tal de confeccionar el seu llibre. I en aquest treball de recerca, estudi i classificació, Ell contactaria amb el Lluís Artigas Jorba. Interessat per la moneda de la Cooperativa Germinal d’Esparreguera i qualsevol dada referent a Ella.

                Com no podia ser de cap altre manera la seva petició va ser atesa. Donat que guardava els Estatuts, el Reglament de Règim intern, i rebuts de dita Cooperativa Germinal. Ja que el meu avi en Joan Artigas i Castellví va ser un dels socis d’aquesta cooperativa. També em comentaria si podia reproduir un rebut d’Ell. Cap problema per la meva part... I així ser com a la pàgina 18 d’aquest treball seria publicat aquell rebut del meu avi datat a 31 de gener de 1932. Aprofitaré aquí per recordar que estic parlant de l’edició del 2023. Que el primer treball apareixeria l’any 2016, i també esmentar que aquest any 2024 apareixerà la tercera edició que és un xic augmentada, donat que el Lluís Alavedra ha inclòs també un apartat dedicat a medalles d’Esparreguera. Un llibre esborrany que he tingut a les meves mans ja que ha tingut el detall de deixar-me’l fullejar ben a gust. Una primícia tanmateix.

Un nou treball de qualitat a la biografia d'Esparreguera gracies
a les investigacions del Lluís Alavedra

                Val a comentar per acabar dues curiositats més que espero no faran badallar als amics que segueixen aquesta modesta web personal. 

            “Le emissions monetàries a Esparreguera” (edició 2023) que he rebut tenen estampat dos segells. I escrita una breu dedicatòria de l’autor del treball. Estem dins del món de les edicions d’autor i per tant de curs tiratges o limitat número d’exemplars. Dit això, cal dir que un dels segells esmenta el número de l’exemplar amb dedicatòria d’aquest llibre. A mi m’havia guardat el número 18!!. I el segon segell arrodonit que s’ha estampat diu “Arxiu Alavedra”.

                En aquest punt compartiré una petita anècdota. Donat que Jo també li havia portat com obsequi un programa editat de la Festa Gran de La Plana (Esparreguera) del que Jo sé del tot segut que el Lluís Alavedra guarda a la seva col·lecció els dibuixos originals. I també un treball-catàleg meu fet l'any 2021 on també tenia estampat el meu segell d’arxiu. I li vaig fer dedicatòria allí mateix de reconeixent el seu treball de investigació com a historiador numismàtic d’Esparreguera. Varem tenir un diàleg divertit. Amb aquell sentit de humor fi (i de vegades provocador) que el caracteritza i el fa únic. Mes o menys així:

Ell:     Ha, ja me’l miraré. El tenen a la Biblioteca? 

Jo:      No. No el varen voler ni regalat... 

Ell:     Ha!, també tens segell? T’has copiat la meva idea? 

Jo:     Serà que no. El origen del meu, de que Jo fiqui el meu segell a determinats documents o llocs és un origen molt trist.

         Certa vegada un Arxiu -que no donaré detalls- es va ficar a recollir material sobre la història industrial a Catalunya. Doncs bé, els hi vaig portar arrastrant penosament en un carro, un munt d’arxivadors de cartró, amb milers de documents. De premi o agraïment ni les gràcies.                        Val a dir que aquest mateix arxiu tenia una compta de facebook on donaria notícia de les novetats i activitat previstes. I sí, durant unes eleccions locals varen publicar fotografés del responsable de l’arxiu amb ciutadans que els lliuraven un cartell electoral d'aquelles eleccionsper guardar a l’arxiu  (quan hi podíem trobar-ne quatre-cents de repartits per tot arreu de la ciutat. Com si fos aquella donació un acte de gran valor i uns documents de primer nivell al que calia donar la màxima rellevància). Al final, els hi vaig tocar el crostó cara a cara per aquesta manera d’actuar...

                Les persones que com Jo  -que anem sempre rebent clatellades en la vida- a la llarga aprenem també la lliçó. Document físic que surt de les meves mans: segell estampat. I ningú pot discutir la seva procedència...

Dedicatoria al Lluis Artigas Jorba, de l'autor de
"Les Emissions monetàries a Esparreguera"

                Bé, retornem al tema del llibre rebut. La dedicatòria que el bon Lluís Alavedra i Sebastià em faria. Deia així:

    “A l’amic i company Lluís Artigas apassionat per les tradicions i cultura de la Vila nadiua, amb singular afecte.”

                I com no, també vaig ser un corcó agraït. Agraït per la obra que em lliuraria i també per el privilegi de poder veure com serà la edició d’aquest 2024 de “Les Emissions monetàries a Esparreguera”. I corcó per encoratjar-lo a continuar treballant i publicant monografies tant complertes i de tant valor com aquesta. A veure si finalment em fa cas. És un important llegat per totes les generacions que vindran al nostre darrera....

                Ànims!!. I graaaaaacies per aquest llibre!!

El Lluis Artigas Jorba a la pàgina 54 de
 "Les Emissions Monetàries a Esparreguera" (ed. 2023)

Història d'Esparreguera

Donatiu del Lluis Artigas Jorba

        Aquesta petita nota va de donatius. Aquest dimecres 31 de juliol de 2024 i tal com ja teníem programat tot coincidint en el darrer dia de funcionament, per iniciar el període de vacances, l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba a lliurat la que serà la cinquena donació de material a favor de l’Arxiu Històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

        La directora de l’arxiu na Leonor Parreu i Dalmases va recepció el lliurament de tres llibres de diversos autors sobre Esparreguera, un total de 145 documents originals sobre la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera; i altres 6 de les parròquies de Sant Corneli de Collbató, Sant Pere d’Abrera, i Santa Maria de Martorell.

        Un material que passa a formar part del seu fons de l’arxiu, i es garanteix  -com a les altres anteriors donacions-   la seva adequada conservació com a material de consulta per les noves generacions de investigadors, estudiosos, historiadors i genealogistes catalans.  

Fotografia de la seu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat publicada a la seva web.

Festa Major d’Esparreguera

 Música per a sobreviure

 

Fotografia de record del concert de Festa Major d'Esparreguera 2024,
on apareix el Lluis Artigas Jorba. Fotografía publicada
al Facebook de l'Orquestra Internacional Maravella.

    Aquest diumenge 14 de juliol de 2024 varem tenir el concert de Festa Major a mans de la coneguda formació musical “Orquestra Internacional Maravella” aquí Esparreguera.

    Son vells i estimats coneguts de casa nostra. Doncs moltes vegades ens han visitat per fer un dels plats forts de les festes. Ja que sempre fan ple a vessar a l’escenari de la plaça del Centre d’Esparreguera.

    L’Orquestra Maravella te els seus orígens a la població de Caldes de Malavella (Girona) on  l’any 1951 seria fundada per Lluís Ferrer i Puigdemont. Els seus mèrits com a formació musical es veuria recompensada amb el premi –entre altres-  Creu de Sant Jordi el 21 d’octubre de 1997. Actualment te la seva seu la té a la població de Salt, Girona.

    El seu  Director Musical és el Juanjo Rocha i Montané; amb un equip de cantants solistes format per la Mertixell Galan i García, el Benjamí Felip i Blanch, la Imma Comadevall i Prat , i el Carles Mormeneo i Muela.  Acompanyats sempre per una orquestra formada per 12 reconeguts mestres.

    A la seva estada a Esparreguera i en acabar el seu concert, farien una fotografia on vet aquí, també enganxarien al Lluis Artigas Jorba, que estava a la primera fila...

    Val a dir que intencionadament he ficat en aquest article els cantants solistes tal com apareixen a la fotografia de grup, començant d’esquerra a dreta. Una fotografia per el record, ja que amb el pas dels anys, directors, solistes i músics van canviant...

Actuació per la Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça
del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella.
Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV.

Actuació per la Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça
del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella.
Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV.

El camí de la vellesa.

L’art de fer-se vell 

El Lluís Artigas Jorba a la sala d'adults de la Biblioteca l'Ateneu, d'Esparreguera, el juny del 2024...

    Henri-Frédéric Amiel (1921-1881), filòsof i escriptor suís acostumava de dir sobre l’art de fer-se vellet que “Saber envellir es la major de les saviduries i un dels capítols més difícils del gran art de viure”. 

    Vet aquí que poqueta cosa podem afegir a tan brillants paraules. I certament que per aquest camí tard o d’hora, uns i altres, haurem que transitar-hi tots. 

    Qui recordi al metge doctor Miras d’aquí Esparreguera, sovint també recordarà aquella frase seva que deia que allò de jubilar-se no era   -en cap cas-   asseure’s en un banc del poble a donar de menjar als coloms i veure qui passejava amunt o avall. Que es tenia que fer coses... Estar actiu... 

    Be, els que tenim una certa edat, efectivament, gaudim de menys forces, i tots ens costa de fer una miqueta més que abans. Comencem a ser uns amants dels metges i serveis del CAP d’Esparreguera, i les senyoretes medicines han esdevingut dames habituals de companyia. Però sempre queden alguns ànims de on treure forces... 

    Aquests dies el Lluis Artigas Jorba es troba seguint un nou curs de formació. Aquesta vegada en la modalitat online que ofereix la UNAM Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. I així anem. Tirant costa amunt. Sense donar de menjar als coloms i colomins d’Esparreguera ni gaudir assegut en un banc del carrer dels Arbres, veient les anades i retornades dels nostres vilatans. Potser més endavant. A la vida tot arriba. O no? 

    I ja que he començat amb una dita acabaré també amb altra dita. Aquesta de la física nord-americana Rosalyn Sussman (1921 - 2011). Que sovint deia que “La emoció de l’aprenentatge separa la joventut de la vellesa. Mentre estiguis aprenent, no et un vell”.

La moda del moment

El Lluís Artigas Jorba i la Intel·ligència Artificial 

El Lluis Artigas Jorba, en una fotografia de l'abril de 2024

    Circula per les xarxes social l’acudit de dos amics que es troben i l’un li pregunta a l’altre, si li preocupava això de la anomenada “Intel·ligència Artificial”. Rebent una resposta inesperada: “No, a mi no. El que em preocupa és la falta de intel·ligència...” 

    Aquesta acudit fica sobre la taula el tema de moda del que és la Intel·ligència Artificial, cap a on va, quins riscos té, i si es te que fer lleis urgentment per acotar-la i no perdre el control del futur de la Humanitat. 

    Vet ací que aquest renglons no van per analitzar aquesta realitat que tantes qüestions aixeca i també temors i noves oportunitat. Aquí, caldria pensar en que ens pots afectar directament i ara mateix aquesta realitat que circula com una filera de pólvora, més que especular som serà la nostra vida aquí vint o deu anys propers. 

    Els meus dos Fillols, la Montserrat i el Freddy [Alfredo], com a bons universitaris fent carrera viuen això des de la primera i més propera trinxera acadèmica. La actual “Intel·ligència Artificial” ja s’està fent servir per nombrosos estudiant en els seus treballs i formació de llurs carreres. Vet aquí que el 16 d’abril de 2024 li vaig demanar al Freddy que cerques que apareixia en el seu cercador IA [Intel·ligència Artificial]. 

La cerca va ser: Lluis Artigas Jorba Europa 

https://chat.openai.com/share/7e6a6bac-189b-4f7f-aa21-fc3b711ff5d9   [Clic aquí]

https://chatgpt.com/share/7e6a6bac-189b-4f7f-aa21-fc3b711ff5d9  [Clic aquí]

 

    Aquí cal esmentar que apareixerien dues direccions diferents [chat.openai la primera; i chatgpt la segona] que condueixen al mateix destí. Que diu i trancriuré: 

Lluís Artigas Jorba Historiador 

April 16, 2024 

    Lluís Artigas Jorba es una figura destacada en su comunidad local en Esparreguera, Cataluña, conocido por su dedicación a la cultura y la historia de la región. A lo largo de los años, ha sido presidente de un club de ajedrez y de una asociación de mexicanos en Esparreguera, así como tesorero de un patronato y miembro activo en diversas juntas de entidades locales. Artigas Jorba también ha estado involucrado en la organización de eventos culturales, como el carnaval de Esparreguera, y ha colaborado con la radio local en programas que promueven la integración de inmigrantes y la cultura local. 

    Además, ha participado en la producción de documentales que capturan la vida comunitaria y las tradiciones de Esparreguera, proporcionando una plataforma para la visibilidad de la cultura catalana en el contexto europeo. Su trabajo refleja un compromiso profundo con su comunidad, utilizando su rol como historiador y comunicador para fomentar un sentido de identidad y pertenencia entre los residentes locales.

Glossa a Ponç de Gualba

Un obsequi important per la meva biblioteca

El passat divendres 29 de setembre de 2023 trobant-me fer una investigació històrica a l’Arxiu Històric Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona vaig tenir una petita entrevista amb el canonge i Director de l’esmentat arxiu mossèn Josep Maria Martí i Bonet, que portaria també com a resultat, l’imprevist obsequi d’un dels seus nombrosos llibres editats..

Val a dir que aquest singular erudit -a més d’esser el Director de l’esmentat arxiu-  és persona ja coneguda de fa molts anys. Com també és molt conegut a Esparreguera en cercles de investigació, per els seus treballs i conferències realitzades a la nostra població. Ha vingut en varies ocasions a fer actes públics aquí casa nostra. Com també a fet altres visites més o menys visibles, amb les que sempre ens sentirem ben ha honorats.

Sobtadament mossèn Martí i Bonet em va obsequiar amb un dels seus importants volum compilatoris. En aquest cas, l’editat el juliol de 2017, amb el nom de “Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)”. Un voluminós treball editat de 665 pàgines, on trobem transcrits un munt de documents del llatí, dels que serien les esglésies i les parròquies del Bisbat de Barcelona durant la regència del bisbe Ponç de Gualba (Consagrat bisbe de Barcelona el 05 de setembre de 1303, morí el 17 de juliol de 1334. Essent soterrat a l’antiga capella de Sant Nicolau, actualment capella de Sant Bernat, dins de la catedral de Barcelona).

Aquest es un treball ingent. Laboriós i fruit de molts anys. Un acurat treball de paleografia que ens donaria la oportunitat de disposar ara d’una transcripció de qualitat d’aquells molts, molts, molts documents escrits en llatí.

Tant magna obra es signada tanmateix signada per dos canonges:   el Josep Maria Martí i Bonet i el Leandro Niqui, comptant també amb la col·laboració de mossèn Ignasi Marquès i la Joana Alarcón.

Val a dir que el canonge arxiver mossèn Leandre Niqui i Puigvert, Jo el vaig conèixer i tractar a partir seria de finals de l’any 1980. Era, un paleògraf infatigable. I crec recordar que -si la meva memòria no em falla-  que va traspassaria l’any 2012 o 2013...

Aquest treball, que a més a més em lliuraria amb una dedicatòria feta in situ clara i concisa en la que deia “A Lluis Artigas amb afecte” es un treball molt complert. Ens presenten la realitat del bisbat de Barcelona i les seves parròquies amb una presentació molt acurada i explicativa. Ens desgrana la realitat d’aquell allunyat segle XIV per temàtiques, que ajuden a comprendre tot el context social i religiós d’aquelles visites que feia el Bisbe al llarg i ample de la seva demarcació.. Vet aquí que la significativa obra es dividida en els següents capítols:

1.- Previ.

2.- Les visites pastorals. Estructura i fonamentació.

3.- Disseny de les visites. Elements.

4.- El clergat-

5.- Celibat dels clergues.

6.- Servir l’Església.

7.- Atenció als moribunds i memorials dels difunts.

8.- Els bens de l’Església.

9.- El dia a dia dels cristians.

10.-També els seglars són acusats.

11.- El matrimoni en el segle XIV.

12.- Monestirs, Deodats i Hospitals.

13.- La vida en l’Hospital de Santa Eulàlia. Jueus, Sarraïns, Esclaus...

14.- Curiositats.

15.- La Dignitat en el culte.

16.- Vinculació amb el Papa i el Bisbe.

17.- Diaques i altres ministeris.

18.- Soldats.

19.- Costumari penós però sincer. Aquesta és la nostra conclusió...

20.- Transcripcions.

21.- Apèndix.

 

Dedicatòria manuscrita del canonge i Director de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat
de Barcelona  Josep Maria Martí i Bonet, a l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba.

Per tots aquells amics/amigues que em segueixen i que pot ser difícil  l’accés d’aquest llibre tant especialitzat, deixo aquí les dades sobre la nostra volguda Esparreguera. En un primer bloc us compartiré els dos índex on apareix la nostra població dins l’esmentada obra.  En un segon bloc trobareu les tres transcripcions en llatí que parlen de l’església de Santa Maria del Puig, llavors anomenada Santa Maria d’Esparreguera; i altres dos documents sota la denominació d’Esparreguera, escrites en les variacions manuscrites del segle XIV i que son “Speregeria” i “Spareguera”.

 

Índex de les parròquies i rectors de l’antiga diòcesi de Barcelona (1303-1330)

Esparreguera, pàg. 651

2,8 Mn. Petrus de Fonte R.; 2, 63 Mn. Bartholomeus de Sallelis R.; 2,85 Mn. Petrus de Ruxo R.

 

Índex de les parròquies i visites pastorals (1303-1330)

Esparreguera, pàg 660

2,8; 2,63; 2,85.

Detall de les pàgines 288 i 289 del llibre "Glossa a Ponç de Gualba".

 

En la pàgina 514 del llibre es transcriuria el foli 8 de l’original:

SANCTA MARIA DE SPEREGERIA (ESPARRAGUERA)

Eodem anno die mercurii que fuit idus Junii (12 Juny 1313) nos Ugo de Cardona archidiaconus Barchinone et vicarius dicte domini Episcopi generalis ad ecclesiam Sancte Marie de Sparageria visitationis causa personaliter accedentes testes recepimus infra scriptos videlicet:  Petrum Braymondi et Petrum Braymondi consanguineos, Romeum de Pruneriis parrochianos dicte ecclesie qui interrogati super servitio ecclesie et statu parrochie dixerunt omnia fore in bono statu.  Arnaldus Veij et Guillelmus de Rexachs parrochiani dicte ecclesie interrogati super premissis dixerunt idem.  Petrus de Fonte presbiter regens dictam ecclesiam interrogatus super premissis dixit idem.

 

En la pàgina 546 i 547 del llibre es transcriuria el foli 63 de l’original:

 

SPAREGUERA (ESPARRAGUERA)

Eodem anno VIII Kalendas Octobris (24 Setembre 1314) Nos archidiaconus predictus visitavimus ecclesiam Sancte Marie de Sparaguera et in testes recepimus: Petrum Bremon et Guillelmum de Raxach et Petrum Bremon qui interrogati per iuramentum super servitio ecclesie dixernt quod fit bene. Super vita clericorum et etiam super statu parrochie interrogati dixerunt omnia fore bene.

Bartholomeus de Sallelis clericus regens dictam ecclesiam. Interrogato super predictis dixit idem et addidit quod dicta ecclesia indiget quodam libro vocato Sentoral.

 

En la pàgina 561 del llibre es transcriuria el foli 85 i 85 vta. de l’original:

SPAREGERA (ESPARRAGUERA)

Die martis sequenti et ann quo supra  (29 Juliol 1315) idem dominus episcopus visitavit ecclesiam Sancte Marie de Sparegeria et Fuerunt in clericos tonsorati scolares qui secuntur: Bernardus de Rexach de Sparegera, Bernardus Sela de Ollesia, Geraldus de Ortis de Breda clerici tonsorati.

Et fuerunt vocati de parrochianis Guillelmus de Becher, Raimundus Besom, Arnaldus Veyil, Ptrus de Remoli et Guillelmus Plantha qui iurati dixerunt quod duorum presbiterorum est ecclesia ista sed modo non est hic nisi unius et a festo Sancti Johannis citra defecit unius presbiter.

Idem probat Petrus Bonshom habet presbiter, Item dixerunt quod Petrus de Ruxo presbiter regents hac ecclesiam tenet secum quandam pedissetam in domo quan ipse fecit huc venire nomine Romina et est fama credulitas parrochianorum quod sit concubina ipsius et est ipsa mulier iuvenis et suspecta et est bene annus elapsus quod moratur cum eo. Galcerandus Arnaldus presbiter dixit quod non sunt octo dies quod ipse est in loco et audivit predictam aliter nescit.

Item Petrus Bonshom presbiter probat idem per sacramentum et quod fecit eam venire de Barchinona. Fatetur dictus Petrus Ruxo se diffamatum esse sed negat se unquam peccasse carnaliter cum illa Fol. 85 vto.  Berengarius de Paloma comittit incestum cum Maria de Fossalba que est consanguinea sua in tertio gradu et prolem habet ex ea et decem annis perseveraverunt in pecato.

Berengarius za Torre fornicatur cum Romia Rocha et prolem habuit,

Arnaldus Veyl fornicatur cum Maria.

Romeus dez Far fornicatur cum Guillamona Venrrela et prolem habet. Petrus des Pla fornicatur cum Berengaria Juliana et prolem habet ex ea.

Filius den Laurador fornicatur cum filia Geraldi Rossilione.

Petrus Mulner uxoratus tenet secum Elicsendem Juliana et Romia uxor eius manet separate ab ea.

Ferrarius Granel fornicatur com Romia dez Pi et est pregnans ab eo.

Item Bernardus Fornos non vult venire ab ecclesiam. Item Lobetus de Falchs.

 

    Gracies mossèn Josep Maria Martí i Bonet per aquest important treball, per aquest inesperat obsequi, i per la dedicatòria...

Detall de les pàgines 398 i 399 del llibre "Glossa a Ponç de Gualba".

Referències del Lluis Artigas a la Globosfera Web...

 

Portal web "Superpatanegra" on publicarien dades del Lluis Artigas Jorba i els escacs a Esparreguera.

Tot i que el món del internet és apassionant per la seva quantitat d’eines e informació que en un sol clic disposem al nostre abast, és també un món molt inestable. I sovint veiem apareixen i desaparèixer articles, fotografies, vídeos i fins i tot webs   –de vegades sense deixar-ne algun rastre-  amb un material bastant valuós i ben elaborat.

Webs privades de títol xisclaner o estrany que de vegades tampoc fan justícia amb el seu títol amb el contingut conviuran amb webs molt ben elaborades, agradables en el seu grafisme i molt sòlides en quan el seu contingut. En part internet es el reflex de la realitat humana que tots vivim.  Unes que amb títol ostentós després el seu contingut arriba justet, justet… conviuen amb unes altres web que porten un títol ben atípic  -i que potser no donaríem ni cinc cèntims per Elles- que ens sorprenen gratament per el seu contingut de bona qualitat.

                Son potser, les incongruències de la velocitat que ens ha tocat de viure actualment i també la massificació informativa que vivim en el nostre món.

Article publicat sobre els escacs a Esparreguera amb l'escut dissenyat per el Lluis Artigas Jorba
del Club Escacs La Passió al costat de l'escut de la Penya Escacs L'Ateneu d'Esparreguera.

Tot aquesta llargaaaa.... dissertació be a conte d’una web que acabo de detectar. Per casualitat. I que per casualitat fa referència a dues coses relacionada amb la meva persona, el Lluís Artigas Jorba d’Esparreguera.

                Com tot, això te la seva història...  

                La troballa inesperada ha estat en una web de parla castellana que porta l’estrany  nom de “Superpatanegra”, i un article publicat amb el títol de el “El Ajedrez en Esparreguera”. 

                Si el nom de la web recorda les acudits de taverna i ja veurem el temps que aguantarà a internet, l’article en qüestió és prou sòlid i documentat. Allí tot  he vist un bon nombre d’escrits que fan un recorregut per diversos moments de l’arrelament d’aquest esport dels escacs a Catalunya i les nombroses competicions que és feien duran la primera meitat del segle passat.              Son articles molt documentats amb dades i material gràfic que fan palès el interès del seu autor en el tractament de cada tema. Fins aquí només podem -de justícia-  que donar tota mena de elogis del tot merescuts.

                En arribar a l’article del que faig referència, i el vincle amb el Lluis Artigas Jorba, haurem de ficar el tema en el seu context tot seguit.

“El Ajedrez en Esparreguera” comença recordant el festival d’escacs que va tenir lloc a l’Ateneu d’Esparreguera l’any 1933, que era la seu social de la Penya d’Escacs l’Ateneu. Una dels tres clubs federats i en competicions oficials que tenia Esparreguera abans de la Guerra Civil del 1936-1939.

En dit escrit també trobarem una fotografia d’aquell esdeveniment i el seu autor publicaria un dels escuts de la Penya de l’Ateneu acompanyant-lo de l’escut del Club Escacs La Passió [que per cert va dissenyar el Lluis Artigas Jorba, com també ho seria el del Club Escacs La Plana més tard dit Club Escacs AAVV La Plana-Esparreguera..]; acompanyat del següent text explicatiu:  “Denominaciones del Club d’Escacs d’Esparreguera –La primitiva y la actual- (Foto: Archivo)”.

Val a dir que el Club Escacs La Passió que ha estat un dels tres clubs federats de després de la guerra civil espanyola, no té cap ni una vinculació amb els clubs federats d’abans del 1936 que van quedar extingits el 39. Ni Ells, ni tampoc els altres dos clubs federats tenen connexió alguna amb la realitat dels anys trenta. Per tant, això de “La primitiva y la actual” del inexistent “Club d’Escacs d’Esparreguera” crea del tot una realitat falsa.

Captura de la web "Superpatanegra" amb l'article de Joaquim Travesset.

Per rematar la cirereta apareix una inesperada segona referència a la meva persona, Ja que es reprodueix un dels meus llibres. El que porta per nom “Els escacs a Esparreguera. Recopilació històrica 1924-1986 (Esparreguera 1986) 219 pàgines”.

L’autor del article assenyala que “Existe un libro que no tengo la suerte de conocer su contenido y que habla de este club. Su autor es Lluís Artigas Jorba. Supongo que, como todos los libros históricos, debe contener una información muy importante.”

L’article continuaria parlant de “La Passió” d’Esparreguera afegint una fotografia de les representacions de La Passió a la Societat Coral L’Estrella de l’any 1926. El mateix any que en altre article publicat en aquesta web de la “Superpatanegra”, -que no aquet , parlarien del Campionat Individual de Catalunya d’escacs.

Captura d'una part de l'article que fa referència al llibre de Lluis Artigas Jorba "Els Escacs a Esparreguera".

Resumint:  tot el material es del tot real. Però l’encaix o manera de relacionar aquestes dues realitats d’abans i després de la guerra civil falla. Previsiblement, per un origen allunyat de la nostra petita realitat local s’ha suposat Esparreguera només ha tingut un únic teatre i un únic club d’escacs al llarg del temps. Doncs no. Esparreguera en aquest sentit ha estat molt rica i creativa.

He intentat contactar per mitjà d’aquesta estranya web  “Superpatanegra” amb l’autor que signa aquest article publicat el 02 de febrer de 2023 i que és en Joaquim Travesset i Barba. Tanmateix tots els correus varen ser rebutjats i retornats...  Quedat potser perpètuament aquest article amb el seu actual redactat...

Tossut i persistent vaig cercar altres mitjans i sí, al final vaig contactar amb el Joaquim Travesset el 26 de juny d’aquest any. Al final resultaria que sí que era Ell l’autor del esmentat article, però que Ell només publicava a la revista “ajedrez365.com” i a la web del Club Escacs Sant Andreu. Ell desconeixia l’existència d’aquesta web de “Superpatanegra” i de que apareixen publicat els seus articles...

A partir d’aquí tot son incògnites de tercer grau...

Queda clar que l’autor de l’article, en Joaquim Travesset, ho te molt magre per corregir o actualitzar textos en una web amb la que no té cap vinculació.  I com he comprovat Jo personalment, resulta impossible de contactar-hi. Està per veure també els anys que la web “Superpatanegra” restarà viva i activa a la globoesfera de internet...