Glossa a Ponç de Gualba

Un obsequi important per la meva biblioteca

El passat divendres 29 de setembre de 2023 trobant-me fer una investigació històrica a l’Arxiu Històric Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona vaig tenir una petita entrevista amb el canonge i Director de l’esmentat arxiu mossèn Josep Maria Martí i Bonet, que portaria també com a resultat, l’imprevist obsequi d’un dels seus nombrosos llibres editats..

Val a dir que aquest singular erudit -a més d’esser el Director de l’esmentat arxiu-  és persona ja coneguda de fa molts anys. Com també és molt conegut a Esparreguera en cercles de investigació, per els seus treballs i conferències realitzades a la nostra població. Ha vingut en varies ocasions a fer actes públics aquí casa nostra. Com també a fet altres visites més o menys visibles, amb les que sempre ens sentirem ben ha honorats.

Sobtadament mossèn Martí i Bonet em va obsequiar amb un dels seus importants volum compilatoris. En aquest cas, l’editat el juliol de 2017, amb el nom de “Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)”. Un voluminós treball editat de 665 pàgines, on trobem transcrits un munt de documents del llatí, dels que serien les esglésies i les parròquies del Bisbat de Barcelona durant la regència del bisbe Ponç de Gualba (Consagrat bisbe de Barcelona el 05 de setembre de 1303, morí el 17 de juliol de 1334. Essent soterrat a l’antiga capella de Sant Nicolau, actualment capella de Sant Bernat, dins de la catedral de Barcelona).

Aquest es un treball ingent. Laboriós i fruit de molts anys. Un acurat treball de paleografia que ens donaria la oportunitat de disposar ara d’una transcripció de qualitat d’aquells molts, molts, molts documents escrits en llatí.

Tant magna obra es signada tanmateix signada per dos canonges:   el Josep Maria Martí i Bonet i el Leandro Niqui, comptant també amb la col·laboració de mossèn Ignasi Marquès i la Joana Alarcón.

Val a dir que el canonge arxiver mossèn Leandre Niqui i Puigvert, Jo el vaig conèixer i tractar a partir seria de finals de l’any 1980. Era, un paleògraf infatigable. I crec recordar que -si la meva memòria no em falla-  que va traspassaria l’any 2012 o 2013...

Aquest treball, que a més a més em lliuraria amb una dedicatòria feta in situ clara i concisa en la que deia “A Lluis Artigas amb afecte” es un treball molt complert. Ens presenten la realitat del bisbat de Barcelona i les seves parròquies amb una presentació molt acurada i explicativa. Ens desgrana la realitat d’aquell allunyat segle XIV per temàtiques, que ajuden a comprendre tot el context social i religiós d’aquelles visites que feia el Bisbe al llarg i ample de la seva demarcació.. Vet aquí que la significativa obra es dividida en els següents capítols:

1.- Previ.

2.- Les visites pastorals. Estructura i fonamentació.

3.- Disseny de les visites. Elements.

4.- El clergat-

5.- Celibat dels clergues.

6.- Servir l’Església.

7.- Atenció als moribunds i memorials dels difunts.

8.- Els bens de l’Església.

9.- El dia a dia dels cristians.

10.-També els seglars són acusats.

11.- El matrimoni en el segle XIV.

12.- Monestirs, Deodats i Hospitals.

13.- La vida en l’Hospital de Santa Eulàlia. Jueus, Sarraïns, Esclaus...

14.- Curiositats.

15.- La Dignitat en el culte.

16.- Vinculació amb el Papa i el Bisbe.

17.- Diaques i altres ministeris.

18.- Soldats.

19.- Costumari penós però sincer. Aquesta és la nostra conclusió...

20.- Transcripcions.

21.- Apèndix.

 

Dedicatòria manuscrita del canonge i Director de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat
de Barcelona  Josep Maria Martí i Bonet, a l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba.

Per tots aquells amics/amigues que em segueixen i que pot ser difícil  l’accés d’aquest llibre tant especialitzat, deixo aquí les dades sobre la nostra volguda Esparreguera. En un primer bloc us compartiré els dos índex on apareix la nostra població dins l’esmentada obra.  En un segon bloc trobareu les tres transcripcions en llatí que parlen de l’església de Santa Maria del Puig, llavors anomenada Santa Maria d’Esparreguera; i altres dos documents sota la denominació d’Esparreguera, escrites en les variacions manuscrites del segle XIV i que son “Speregeria” i “Spareguera”.

 

Índex de les parròquies i rectors de l’antiga diòcesi de Barcelona (1303-1330)

Esparreguera, pàg. 651

2,8 Mn. Petrus de Fonte R.; 2, 63 Mn. Bartholomeus de Sallelis R.; 2,85 Mn. Petrus de Ruxo R.

 

Índex de les parròquies i visites pastorals (1303-1330)

Esparreguera, pàg 660

2,8; 2,63; 2,85.

Detall de les pàgines 288 i 289 del llibre "Glossa a Ponç de Gualba".

 

En la pàgina 514 del llibre es transcriuria el foli 8 de l’original:

SANCTA MARIA DE SPEREGERIA (ESPARRAGUERA)

Eodem anno die mercurii que fuit idus Junii (12 Juny 1313) nos Ugo de Cardona archidiaconus Barchinone et vicarius dicte domini Episcopi generalis ad ecclesiam Sancte Marie de Sparageria visitationis causa personaliter accedentes testes recepimus infra scriptos videlicet:  Petrum Braymondi et Petrum Braymondi consanguineos, Romeum de Pruneriis parrochianos dicte ecclesie qui interrogati super servitio ecclesie et statu parrochie dixerunt omnia fore in bono statu.  Arnaldus Veij et Guillelmus de Rexachs parrochiani dicte ecclesie interrogati super premissis dixerunt idem.  Petrus de Fonte presbiter regens dictam ecclesiam interrogatus super premissis dixit idem.

 

En la pàgina 546 i 547 del llibre es transcriuria el foli 63 de l’original:

 

SPAREGUERA (ESPARRAGUERA)

Eodem anno VIII Kalendas Octobris (24 Setembre 1314) Nos archidiaconus predictus visitavimus ecclesiam Sancte Marie de Sparaguera et in testes recepimus: Petrum Bremon et Guillelmum de Raxach et Petrum Bremon qui interrogati per iuramentum super servitio ecclesie dixernt quod fit bene. Super vita clericorum et etiam super statu parrochie interrogati dixerunt omnia fore bene.

Bartholomeus de Sallelis clericus regens dictam ecclesiam. Interrogato super predictis dixit idem et addidit quod dicta ecclesia indiget quodam libro vocato Sentoral.

 

En la pàgina 561 del llibre es transcriuria el foli 85 i 85 vta. de l’original:

SPAREGERA (ESPARRAGUERA)

Die martis sequenti et ann quo supra  (29 Juliol 1315) idem dominus episcopus visitavit ecclesiam Sancte Marie de Sparegeria et Fuerunt in clericos tonsorati scolares qui secuntur: Bernardus de Rexach de Sparegera, Bernardus Sela de Ollesia, Geraldus de Ortis de Breda clerici tonsorati.

Et fuerunt vocati de parrochianis Guillelmus de Becher, Raimundus Besom, Arnaldus Veyil, Ptrus de Remoli et Guillelmus Plantha qui iurati dixerunt quod duorum presbiterorum est ecclesia ista sed modo non est hic nisi unius et a festo Sancti Johannis citra defecit unius presbiter.

Idem probat Petrus Bonshom habet presbiter, Item dixerunt quod Petrus de Ruxo presbiter regents hac ecclesiam tenet secum quandam pedissetam in domo quan ipse fecit huc venire nomine Romina et est fama credulitas parrochianorum quod sit concubina ipsius et est ipsa mulier iuvenis et suspecta et est bene annus elapsus quod moratur cum eo. Galcerandus Arnaldus presbiter dixit quod non sunt octo dies quod ipse est in loco et audivit predictam aliter nescit.

Item Petrus Bonshom presbiter probat idem per sacramentum et quod fecit eam venire de Barchinona. Fatetur dictus Petrus Ruxo se diffamatum esse sed negat se unquam peccasse carnaliter cum illa Fol. 85 vto.  Berengarius de Paloma comittit incestum cum Maria de Fossalba que est consanguinea sua in tertio gradu et prolem habet ex ea et decem annis perseveraverunt in pecato.

Berengarius za Torre fornicatur cum Romia Rocha et prolem habuit,

Arnaldus Veyl fornicatur cum Maria.

Romeus dez Far fornicatur cum Guillamona Venrrela et prolem habet. Petrus des Pla fornicatur cum Berengaria Juliana et prolem habet ex ea.

Filius den Laurador fornicatur cum filia Geraldi Rossilione.

Petrus Mulner uxoratus tenet secum Elicsendem Juliana et Romia uxor eius manet separate ab ea.

Ferrarius Granel fornicatur com Romia dez Pi et est pregnans ab eo.

Item Bernardus Fornos non vult venire ab ecclesiam. Item Lobetus de Falchs.

 

    Gracies mossèn Josep Maria Martí i Bonet per aquest important treball, per aquest inesperat obsequi, i per la dedicatòria...

Detall de les pàgines 398 i 399 del llibre "Glossa a Ponç de Gualba".