Tot fent paròdia d’una
realitat
Els quatre gats
 |
Esglèsia parroquial de Santa Eulàlia (Esparreguera) Pintura de Lluis Artigas Jorba Any 1988. Oli sobre tela (650 x 520) |
Els anomenats quatre gats va ser
un grup d’artistes bohemis que es trobaven sovint organitzant concerts i
exposicions de dibuix i pintura, precisament en una cerveseria i restaurant
singular situat a Barcelona, precisament amb el nom de “Els quatre gats”
que funcionaria del 1897 al 1903. Allí trobaríem el que seria el nucli o el
moll de l’os del anomenat modernisme català, amb noms tant rellevants com Ramon
Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Pere Romeu i Pablo Picasso
a l’apartat de dibuixants i pintors (entre altres), i també figures rellevants
com Antoni Gaudí, Isaac Albérniz o l’Enric Granados.
En altres article ja he parlar
del grupet d’esparreguerins que a finals del segle XX, era format per el Josep
Masip i Pérez, la Paquita Artigas i Jorba, El Josep Grau i Piñol
i el Lluis Artigas Jorba, que sovint participaven en concursos de
pintura ràpida organitzats fora de la nostra població. Eren, simbòlicament parlant,
els quatre gats d’Esparreguera, que en una època en que les arts plàstiques a
la nostra localitat esta sota mínims, representaven d’alguna manera el bon nom
de la nostra població fent-se presents davant altres poblacions i grups d’artistes.
A Esparreguera teníem això sí, el
concurs de pintura ràpida de Festa Major, creat i gestionat durant la
Dictadura i la mal anomenada Transició, inicialment per l’Associació de
Pares de Família. Més tard a mans de la Associació de Jubilats i
Pensionistes d’Esparreguera. També durant uns pocs anys gaudiríem aquí casa
nostra de la Galeria Art 77, creada per el pioner esparreguerí Joan
Rius i Raventós.
També poc a poc, tindríem classes
de dibuix i pintura més o menys oficials i municipals, i la sala d’exposicions
municipals del carrer dels Arbres oferiria la creada “Biennal d’Esparreguera”
on es presentaria algunes obres d’una part dels artistes locals. Avui dia,
tenim diversos tallers dispersos per el poble on s’ofereix formació artística
continuada. Com també al Centre Dual per les persones grans. Això ara.
Però em de situar-nos al segle XX. La realitat en aquells moments seria altre.
Les anades i vingudes als
concursos de pintura ràpida -individualment, i també en grup- per els pobles dels voltants tot seguin els
seus calendaris festius seria una practica habitual d’alguns esparreguerins. Tanmateix,
sovint per els viatges s’organitzaria un cotxe particular, que, artistes al
davant i les seves teles, pintures i cavallets al darrera, sortia d’Esparreguera
pla expedicionari a passar un dia d’experiències positives. Ja he explicat algunes anècdotes sobre
aquestes sortides. En deixaré escrites aquí tres de viscudes directament.
Un dia sortíem carregat cap a
Montcada i Reixac per participar en el seu concurs de pintura ràpida. Anaven els
dos Joseps, el Lluis i la Paquita. Conduïa el Josep Grau
en aquella època sense els actuals GPS, ni mòbils intel·ligents, i pocs mapes
de paper. Vet aquí que ens vàrem perdre. I així amunt i avall i no ens sortíem per
trobar el camí. Per dissort nostre el temps anava passant i ja començava a
pesar l’angoixa de arribar al nostre destí, localitzar el lloc i a tota presa
el ritual de troba un “bon lloc” per pintar i corrent anar als organitzadors a
lliurar el treball per l’exposició col·lectiva i el veredicte del corresponent
Jurat..
Al final, vàrem tenir que cercar
un lloc i parar-nos, per pensar que podíem fer. Tornem a Esparreguera? Continuem
a l’aventura? I en aquest moment ens adonem que dins el cotxe no hi era el Josep
Masip (!)
El veiem acte seguit venir xino
xano fins a nosaltres i comença a indicar-nos d’una manera clara, i
contundent ,per a on teníem que anar per arribar a Montcada i Reixac. Havia
vist a sota de l’autovia un matalàs i gent indigent, uns sense sostre, que
malvivia al costat d’una pilastra del pont, i havia sortit petant cap a Ells
per demanar-los-hi auxili. I si, les indicacions rebudes resultarien del tot
correctes.
Recordo que el Josep Grau,
en acabar de rebre totes les indicacions, ens va mirar a tots, i exclamaria: “Josep,
no t’haurien de morir mai!!”.
Vàrem arribar sans i estalvis,
però amb molt de temps menys per pintar. Els quatre esparreguerins estaríem presents
en l’exposició de Festa Major de Montcada i Reixac. I en aquesta
història, com a altres, apareixia el problema de haver de tornar a la ciutat
per recollir els nostres quadre.
Aquí permeteu-me de incloure un
petit comentari abans de continuar amb l’apartat d’anècdotes. Normalment els
dibuixants i pintors, tant els aficionats com el més professionals, sempre van
ben justos de cales. Mai tenen diners. I aquí, ens passava exactament igual.
Els quadres del Lluis Artigas Jorba sovint serien reciclats. Un quadre
vell pintat que s’afegiria una capa de fons blanca i apa!, a tornar a pintar a
sobre. Si algun dia es fa un RX apareixeran sorpreses.... El Josep Masip i
Pérez tres quarts del mateix. Com a pintor va passar diverses èpoques i va
treballar diverses tècniques. Una època de terres i làtex, la del taxisme i
altres. Els seus quadres també donarien sorpreses per RX. Exceptuant els seus treballs
en paper i fullola, les seves teles “oculten” altres quadres. Dels
antics treballs seus certament. I aquí revelaré un secret. El Josep Grau
i el Josep Masip al llarg de la seva vida varen oferir nombroses
exposicions dels seus quadres aquí i fora d’Esparreguera. Vet aquí, que el Josep
Masip, sempre pintant, també sempre anava angoixosament curt de recursos
per tenir materials. Moltes de les teles que faria servir serien de segona mà.
A l’associació de Jubilats i
Pensionistes d’Esparreguera, que organitzaven el Concurs de Pintura Ràpida
d’Esparreguera, se’ls hi acumulaven quadres i més quadres que mai els seus
artistes participants venien a recollir. Al final, dits quadres els hi venien a
baix cost al Josep Masip i eren
reciclats amb la corresponent capa blanca i pintat novament a sobre. Així que
ja sabeu el secret: per RX les teles del Josep Masip i Pérez us poder
fer aflorar un treball seu anterior, o la d’un altre artista que va passar per
aquí Esparreguera...
 |
Plaça i Mercat Municipal (Olesa de Montserrat) Pintura de Lluis Artigas Jorba Any 1989. Acrílic sobre fullola (515 x 650) |
Retornant a les anècdotes
viscudes per mi directament al segle passat durant les escapades pictòriques
esparreguerines en grup, aquí van dues més. Les dues tindrien lloc a Collbató
en dos anys diferents. Al seu Concurs de Pintura Ràpida. La primera, seria la ocorreguda un any en que
acabaríem molt ràpid i ja havíem lliurats els quadres als organitzadors. Pintar
a Collbató tenia l’avantatge de conèixer el territori i guanyàvem molt de temps
en situar-nos al lloc on començar a pintar. Ens estalviàvem de perdre temps en
cercar el lloc idoni que pintar. Vet aquí que quan i participàvem ja teníem triat
el lloc. Doncs be, cal dinar, i aquell any no havíem portat els corresponents
entrepans. Que fem? Doncs un pollastre a l’ast i tots a menjar sense complexes.
Però, ay!, el lloc triat resultaria estar pler d’insectes que ens amargarien el
nostre ben guanyat tiberi... vàrem tenir que sortir xiulant. Durant la inauguració de l’exposició hi va
haver força públic. Entre Ells una senyora que portava ulleres de sol ben fosques.
El Josep Grau, foten-me patacades al meu costat, anava dient en veu
baixa: mira...! Què? Allí, es la Núria Feliu i Mestres, la famosa... Jo
ni l’havia vist. Possiblement tindria comprada alguna casa en aquella època a
Collbató. Perquè no tenia pinta d’anar de pas.
Va la darrera anècdota. Novament
a mans del Josep Masip. Tenia les seves tocades i era part del seu
encant personal. Aquesta vegada carreguem i anem novament a Collbató al seu Concurs
de Pintura Ràpida. Cap a l’ajuntament, on te lloc la corresponent
inscripció i segellat de teles, fulloles i similars assignant el corresponent
número de participant. Arribem, descarreguem, i tot seguit a fer cua per la
inscripció. On veiem altres artistes participants segellar les seves teles amb
bastidor amb el nerviosisme del moment. Tots amb ganes de sortir corrent a la
cacera d’un bon lloc i un bon paisatge per immortalitzar. Ja arribem al nostre
torn. Els organitzadors li demanen per segellat. I el Josep Masip els hi
diu: Un moment. Treu un bastidor, es a dir un marc de fusta, una roba de
llençol a part, i amb una grapadora rac, rac, rac, i rac enganxa el llençol al
marc. Apa, fiqueu el segell i el número allí on vulgueu. Tots els presents bocabadats
i amb una cara del “Chavo del Ocho”. Mai s’havien trobat circumstància
semblant...
Fins aquí les anècdotes. El Josep
Masip i Pérez, la Paquita Artigas i Jorba, el Josep Grau i Piñol i
el Lluis Artigas Jorba, certament tenien cadascú un marcat estil ben
diferenciat. Cadascú el seu. Així com treballaven sovint diferents tècniques.
El comú denominador per ser colla seria que tots quatre eren d’Esparreguera,
els encantava el mon de l’art, i tenien certes inquietuds aventureres. Dos serien
pintors amateurs i altres dos exposaven habitualment. La Paquita Artigas i
Jorba va morir l’any 1991 i el Josep Masip i Pérez moriria durant la
pandèmia del COVIT-19 a l’any 2021. D’aquells quatre aventurers només avui dia queda
un de sol en actiu i amb els pinzells a la mà El Josep Grau i Piñol. Que
per cert, aquest diumenge 14 de juny de 2026 estava pintant i participant al Concurs
de Pintura Ràpida de la Festa Major d’Abrera. Com podeu veure en la
fotografia que li vaig fet i que acompanya aquest petit article...
 |
Ermita de Santa Maria del Puig (Esparreguera) Pintura de Lluis Artigas Jorba Any 1989. Acrílic sobre tela (730 x 600) |
Aquí us compartiré també tres
quadres pintats al segle passat en aquells concursos de pintura ràpida. Dos
segellats per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera i
l’altre per l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat, com a
entitats organitzadores dels concursos de pintura ràpida. [Val a dir que les
teles també tenen quadres pintats sota dels que avui en dia es poden veure...].
Aquest tres son l’Església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera de
l’any 1988; la Plaça i Mercat Municipal d’Olesa de Montserrat on podeu
veure els estand muntats a fora, de l’any 1989; i finalment l’ermita de Santa
Maria del Puig d’Esparreguera, obra de l’any 1989.
Altres articles:
Esparreguera es reconcilia amb un dels seus artistes. Homenatge al desaparegut artista local en Josep Masip i Pérez https://historiaesparreguera.blogspot.com/2025/07/masip.html
In memoriam. Nova exposició recorda el desaparegut artista local en Josep Masip i Pérez https://historiaesparreguera.blogspot.com/2026/01/Masip.html