15 de juny 2026

Pintures del "segle passat" a mans d'Esparreguerins...

Tot fent paròdia d’una realitat

Els quatre gats





Esglèsia parroquial de Santa Eulàlia 
(Esparreguera)
Pintura de Lluis Artigas Jorba
Any 1988. Oli sobre tela (650 x 520)


Els anomenats quatre gats va ser un grup d’artistes bohemis que es trobaven sovint organitzant concerts i exposicions de dibuix i pintura, precisament en una cerveseria i restaurant singular situat a Barcelona, precisament amb el nom de “Els quatre gats” que funcionaria del 1897 al 1903. Allí trobaríem el que seria el nucli o el moll de l’os del anomenat modernisme català, amb noms tant rellevants com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Pere Romeu i Pablo Picasso a l’apartat de dibuixants i pintors (entre altres), i també figures rellevants com Antoni Gaudí, Isaac Albérniz o l’Enric Granados.

En altres article ja he parlar del grupet d’esparreguerins que a finals del segle XX, era format per el Josep Masip i Pérez, la Paquita Artigas i Jorba, El Josep Grau i Piñol i el Lluis Artigas Jorba, que sovint participaven en concursos de pintura ràpida organitzats fora de la nostra població. Eren, simbòlicament parlant, els quatre gats d’Esparreguera, que en una època en que les arts plàstiques a la nostra localitat esta sota mínims, representaven d’alguna manera el bon nom de la nostra població fent-se presents davant altres poblacions i grups d’artistes.

A Esparreguera teníem això sí, el concurs de pintura ràpida de Festa Major, creat i gestionat durant la Dictadura i la mal anomenada Transició, inicialment per l’Associació de Pares de Família. Més tard a mans de la Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera. També durant uns pocs anys gaudiríem aquí casa nostra de la Galeria Art 77, creada per el pioner esparreguerí Joan Rius i Raventós.

També poc a poc, tindríem classes de dibuix i pintura més o menys oficials i municipals, i la sala d’exposicions municipals del carrer dels Arbres oferiria la creada “Biennal d’Esparreguera” on es presentaria algunes obres d’una part dels artistes locals. Avui dia, tenim diversos tallers dispersos per el poble on s’ofereix formació artística continuada. Com també al Centre Dual per les persones grans. Això ara. Però em de situar-nos al segle XX. La realitat en aquells moments seria altre.

Les anades i vingudes als concursos de pintura ràpida -individualment, i també en grup-  per els pobles dels voltants tot seguin els seus calendaris festius seria una practica habitual d’alguns esparreguerins. Tanmateix, sovint per els viatges s’organitzaria un cotxe particular, que, artistes al davant i les seves teles, pintures i cavallets al darrera, sortia d’Esparreguera pla expedicionari a passar un dia d’experiències positives.  Ja he explicat algunes anècdotes sobre aquestes sortides. En deixaré escrites aquí tres de viscudes directament.

Un dia sortíem carregat cap a Montcada i Reixac per participar en el seu concurs de pintura ràpida. Anaven els dos Joseps, el Lluis i la Paquita. Conduïa el Josep Grau en aquella època sense els actuals GPS, ni mòbils intel·ligents, i pocs mapes de paper. Vet aquí que ens vàrem perdre. I així amunt i avall i no ens sortíem per trobar el camí. Per dissort nostre el temps anava passant i ja començava a pesar l’angoixa de arribar al nostre destí, localitzar el lloc i a tota presa el ritual de troba un “bon lloc” per pintar i corrent anar als organitzadors a lliurar el treball per l’exposició col·lectiva i el veredicte del corresponent Jurat..

Al final, vàrem tenir que cercar un lloc i parar-nos, per pensar que podíem fer. Tornem a Esparreguera? Continuem a l’aventura? I en aquest moment ens adonem que dins el cotxe no hi era el Josep Masip (!)

El veiem acte seguit venir xino xano fins a nosaltres i comença a indicar-nos d’una manera clara, i contundent ,per a on teníem que anar per arribar a Montcada i Reixac. Havia vist a sota de l’autovia un matalàs i gent indigent, uns sense sostre, que malvivia al costat d’una pilastra del pont, i havia sortit petant cap a Ells per demanar-los-hi auxili. I si, les indicacions rebudes resultarien del tot correctes.

Recordo que el Josep Grau, en acabar de rebre totes les indicacions, ens va mirar a tots, i exclamaria: “Josep, no t’haurien de morir mai!!”.

Vàrem arribar sans i estalvis, però amb molt de temps menys per pintar. Els quatre esparreguerins estaríem presents en l’exposició de Festa Major de Montcada i Reixac. I en aquesta història, com a altres, apareixia el problema de haver de tornar a la ciutat per recollir els nostres quadre.

Aquí permeteu-me de incloure un petit comentari abans de continuar amb l’apartat d’anècdotes. Normalment els dibuixants i pintors, tant els aficionats com el més professionals, sempre van ben justos de cales. Mai tenen diners. I aquí, ens passava exactament igual. Els quadres del Lluis Artigas Jorba sovint serien reciclats. Un quadre vell pintat que s’afegiria una capa de fons blanca i apa!, a tornar a pintar a sobre. Si algun dia es fa un RX apareixeran sorpreses.... El Josep Masip i Pérez tres quarts del mateix. Com a pintor va passar diverses èpoques i va treballar diverses tècniques. Una època de terres i làtex, la del taxisme i altres. Els seus quadres també donarien sorpreses per RX. Exceptuant els seus treballs en paper i fullola, les seves teles “oculten” altres quadres. Dels antics treballs seus certament. I aquí revelaré un secret. El Josep Grau i el Josep Masip al llarg de la seva vida varen oferir nombroses exposicions dels seus quadres aquí i fora d’Esparreguera. Vet aquí, que el Josep Masip, sempre pintant, també sempre anava angoixosament curt de recursos per tenir materials. Moltes de les teles que faria servir serien de segona mà.

A l’associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera, que organitzaven el Concurs de Pintura Ràpida d’Esparreguera, se’ls hi acumulaven quadres i més quadres que mai els seus artistes participants venien a recollir. Al final, dits quadres els hi venien a baix cost al Josep Masip  i eren reciclats amb la corresponent capa blanca i pintat novament a sobre. Així que ja sabeu el secret: per RX les teles del Josep Masip i Pérez us poder fer aflorar un treball seu anterior, o la d’un altre artista que va passar per aquí Esparreguera...



Plaça i Mercat Municipal 
(Olesa de Montserrat)
Pintura de Lluis Artigas Jorba
Any 1989. Acrílic sobre fullola (515 x 650)


Retornant a les anècdotes viscudes per mi directament al segle passat durant les escapades pictòriques esparreguerines en grup, aquí van dues més. Les dues tindrien lloc a Collbató en dos anys diferents. Al seu Concurs de Pintura Ràpida.  La primera, seria la ocorreguda un any en que acabaríem molt ràpid i ja havíem lliurats els quadres als organitzadors. Pintar a Collbató tenia l’avantatge de conèixer el territori i guanyàvem molt de temps en situar-nos al lloc on començar a pintar. Ens estalviàvem de perdre temps en cercar el lloc idoni que pintar. Vet aquí que quan i participàvem ja teníem triat el lloc. Doncs be, cal dinar, i aquell any no havíem portat els corresponents entrepans. Que fem? Doncs un pollastre a l’ast i tots a menjar sense complexes. Però, ay!, el lloc triat resultaria estar pler d’insectes que ens amargarien el nostre ben guanyat tiberi... vàrem tenir que sortir xiulant.    Durant la inauguració de l’exposició hi va haver força públic. Entre Ells una senyora que portava ulleres de sol ben fosques. El Josep Grau, foten-me patacades al meu costat, anava dient en veu baixa: mira...! Què? Allí, es la Núria Feliu i Mestres, la famosa... Jo ni l’havia vist. Possiblement tindria comprada alguna casa en aquella època a Collbató. Perquè no tenia pinta d’anar de pas.

Va la darrera anècdota. Novament a mans del Josep Masip. Tenia les seves tocades i era part del seu encant personal. Aquesta vegada carreguem i anem novament a Collbató al seu Concurs de Pintura Ràpida. Cap a l’ajuntament, on te lloc la corresponent inscripció i segellat de teles, fulloles i similars assignant el corresponent número de participant. Arribem, descarreguem, i tot seguit a fer cua per la inscripció. On veiem altres artistes participants segellar les seves teles amb bastidor amb el nerviosisme del moment. Tots amb ganes de sortir corrent a la cacera d’un bon lloc i un bon paisatge per immortalitzar. Ja arribem al nostre torn. Els organitzadors li demanen per segellat. I el Josep Masip els hi diu: Un moment. Treu un bastidor, es a dir un marc de fusta, una roba de llençol a part, i amb una grapadora rac, rac, rac, i rac enganxa el llençol al marc. Apa, fiqueu el segell i el número allí on vulgueu. Tots els presents bocabadats i amb una cara del “Chavo del Ocho”. Mai s’havien trobat circumstància semblant...

Fins aquí les anècdotes. El Josep Masip i Pérez, la Paquita Artigas i Jorba, el Josep Grau i Piñol i el Lluis Artigas Jorba, certament tenien cadascú un marcat estil ben diferenciat. Cadascú el seu. Així com treballaven sovint diferents tècniques. El comú denominador per ser colla seria que tots quatre eren d’Esparreguera, els encantava el mon de l’art, i tenien certes inquietuds aventureres. Dos serien pintors amateurs i altres dos exposaven habitualment. La Paquita Artigas i Jorba va morir l’any 1991 i el Josep Masip i Pérez moriria durant la pandèmia del COVIT-19 a l’any 2021. D’aquells quatre aventurers només avui dia queda un de sol en actiu i amb els pinzells a la mà El Josep Grau i Piñol. Que per cert, aquest diumenge 14 de juny de 2026 estava pintant i participant al Concurs de Pintura Ràpida de la Festa Major d’Abrera. Com podeu veure en la fotografia que li vaig fet i que acompanya aquest petit article...



Ermita de Santa Maria del Puig
(Esparreguera)
Pintura de Lluis Artigas Jorba
Any 1989. Acrílic sobre tela (730 x 600)

Aquí us compartiré també tres quadres pintats al segle passat en aquells concursos de pintura ràpida. Dos segellats per l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera i l’altre per l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat, com a entitats organitzadores dels concursos de pintura ràpida. [Val a dir que les teles també tenen quadres pintats sota dels que avui en dia es poden veure...]. Aquest tres son l’Església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera de l’any 1988; la Plaça i Mercat Municipal d’Olesa de Montserrat on podeu veure els estand muntats a fora, de l’any 1989; i finalment l’ermita de Santa Maria del Puig d’Esparreguera, obra de l’any 1989.



El supervivent: En Josep Grau i Piñol pintant el diumenge 14 de juny de 2026 al
  Concurs de Pintura Ràpida de la Festa Major d'Abrera.
[Fotografía del Lluis Artigas Jorba]




 Altres articles:

Esparreguera es reconcilia amb un dels seus artistes. Homenatge al desaparegut artista local en Josep Masip i Pérez    https://historiaesparreguera.blogspot.com/2025/07/masip.html

 

In memoriam. Nova exposició recorda el desaparegut artista local en Josep Masip i Pérez           https://historiaesparreguera.blogspot.com/2026/01/Masip.html


04 de juny 2026

Abril de 2026

Un dia molt calorós 

envoltat entre peces d’antropologia 





El Lluis Artigas Jorba d'Esparreguera dins del Museu d'Antropoligía de Xalapa [28 abril 2026]


El Museu d’Antropologia de Xalapa, també conegut com el MAX, te en exposició publica permanent prop de 2.800 peces. Tanmateix, només es una part de les 29.000 peces arqueològiques que acull en els seus dipòsits, provinents de les cultures Olmeca, Huasteca i Totonaca. Tres cultures presentades i exposades en les seves àrees visitables principals. 

Aquest dimarts 28 d’abril de 2026 el Lluis Artigas Jorba, com investigador amant de la història i la arqueologia, va poder gaudir d’una visita de treball dins d’aquesta important institució mexicana. 

Tot just entrar al Museu d’Antropologia de Xalapa, que recordem es situat a la ciutat de Xalapa de Enríquez, la capital de l’Estat de Veracruz, Mèxic. I també la ciutat o es va casar el Lluis d’Esparreguera. Vet aquí que les primeres paraules que podem llegir son aquestes: 

Mexicà atura't: Aquesta és l'arrel de la teva història el teu bressol i el teu altar. 

Sentiràs la veu silenciosa de la cultura més antiga de Mèxic. Potser la de la civilització mare del nostre continent. Els olmeques van convertir la pluja en collites, el sol en calendari, la pedra en escultura, el cotó en teles, els pelegrinatges en comerç, els monticles en trons, els jaguars en religió i els homes en déus. 

Cita d'Agustín Acosta Lagunes, polític i economista mexicà. 

[Mexicano detente: Esta es la raíz de tu historia tu cuna y tu altar. 

Oirás la voz silenciosa de la cultura más antigua de México. Tal vez la de la civilización madre de nuestro continente. Los olmecas convirtieron la lluvia en cosechas, el sol en calendario, la piedra en escultura, el algodón en telas, las peregrinaciones en comercio, los montículos en tronos, los jaguares en religión y los hombres en dioses. Cita de Agustín Acosta Lagunes, político y economista mexicano.]

Vaig gaudir molt. Tanmateix en un recorregut llarguíssim. Aquest museu es una obra de l’arquitecte americà Raymond Gómez del despatx d’Edward Durell Stone i de l’arquitecte mexicà Sergio Mejía Ontiveros. 

La zona d’exposició compta amb més de 9.000 metres quadrats que acullen més de dues mi peces d’art prehispànic, presentades en un vestíbul, una galeria amb 18 desnivells, 6 sales, i 3 patis coberts. Val a dir que aquest edifici compta a més a més d’un auditori, una sala d’exposicions, un mezanine, una cafeteria, una llibreria essent envoltats per una espessa vegetació sempre molt viva i verda. Tanmateix aquesta visita, llarga visita d’estudi, seria centrada en l’apartat de material exposat i documentat. 


Còdex prehispànic exposat dins del Museu d'Antropología de Xalapa
[Fotografia de l'autor]


L’actual museu que vaig visitar va néixer com un projecte de la Universidad Veracruzana l’any 1986. Existint abans d’ells dos antecedents: un primer museu d’antropologia creat l’any 1957, i un segon espai que ocuparia l’antic Molí de Sant Roc i que seria inaugurat un 20 de novembre de l’any 1960. 

Gracies a aquesta llarga visita vaig anant coneixem una mica més els darrers 30 segles de la història prehispànica de Mèxic i l’anomenada Mesomèrica. Fonamentalment de les cultures olmeca, totonaca i huasteca. Amen d’altres pobles del golf de Mèxic, així com visionar l’extensa exposició sobre la etnografia dels pobles indígenes actual de l’Estat de Veracruz. A títol personal em va cridar l’atenció la conservació de parets de cases originals, amb el pintat i repintat policromàtic de les mateixes. Les esteles i caps de pedra, la generosa exposició de ceràmiques i útils domèstics, les escultures, part sobre els enterraments -hi trobem una exposició de cranis humans- i fins hi tot un còdex prehispànic que em va cridar molt l’atenció, donat que es conserven molt pocs. Ja que els espanyol es varen acarnissar en la seva destrucció a fi d’esborrar per sempre les arrels dels pobles conquistats a sang i foc. Be, no descarto una segona visita de treball en el futur. Vaig aprendre molt. I si, vaig sortir cansat després de moltes hores però també molt content d’aquesta visita....



Interessant peça exposada al Museu d'Antropología de Xalapa
[Fotografia de l'autor]




De viatge fora d’Europa

 El Lluis Artigas Jorba al Sant Jordi 2026






La Bústia, el mitjà de comunicació mensual que ofereix informació local d’actualitat, i que té una versió en paper que es distribueix a deu municipis del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i l’Anoia [Cobreix les poblacions de Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Collbató, Gelida i Masquefa]; i que també disposa d’una edició digital, va recollir els llibres publicats en el darrer any en un article publicat el dia 23 d’abril de 2026, amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi. A l’article, es recollirien dos treballs del Lluis Artigas Jorba.

Transcriuré: 









"Bon Sant Jordi! Amb 65 llibres de proximitat, roses, activitats i el dibuix de l’Eva Fernánde

Per Redacció / La Bústia 23 d'abril de 2026 a les 7:00 

La Bústia presenta un recull de les novetats editorials d’autors dels 10 municipis publicades els últims 12 mesos fins a Sant Jordi. Les obres de les quals tenim constància, que ens han fet arribar les biblioteques i els mateixos autors, en són 65 

La il·lustració de l’artista olesana Eva Fernández per aquest 23 d’abril es titula ‘Com volar sense ales’. La col·laboradora de La Bústia ha explicat que “seguint el fil de cada Sant Jordi, el drac deixa un missatge: la lectura ens enriqueix i ens permet volar tan alt com vulguem, a través del coneixement i la saviesa”. 

Des de La Bústia desitgem als lectors, anunciants i col·laboradors un bon Sant Jordi i gaudir de llibres de proximitat, roses i activitats organitzades als municipis. 


MARTORELL 

· ‘Cafè amb lletres’, Grup Cafè literari de Martorell 

· ‘El alma azul de las mariposas’, Maria del Mar González 

· ‘El nen que va perdre les ulleres’, il·lustracions de Robert Garcia 

· ‘En la calle 24’, Ana Masago 

· ‘Explosión de fe’, Tamara Rivera 

· ‘I encara un cop més’, Mar Sifre 

· ‘Reflexión con tu ser: vuelve a casa’, Alvaro Guallar Abadia 

· ‘Tinc un secret’, il·lustracions de Robert Garcia 


SANT ANDREU 

· ‘Eclosión’, J Trêbol 

· ‘La Casa de Saint John’s Wood’, Rosa de Santiago 

· ‘Les aventures del pirata Barbetes’, Marta Miguel 

· ‘Records d’una trementinaire’, Susana Calvo Boira 

· ‘Una Campaña municipal: el caso de Sant Andreu de la Barca’, Fernando Yécora Santiago 


OLESA 

· ‘17 de Marzo: La VAcUNa nos cambió la vida‘, Pedro García 

· ‘El Drac Olivé, la Serp Estricadora i les figures de la Festa Major d’Olesa’, Laia Santís i Núria Colom

· ‘El bes natalici’, Josep Temporal 

· ‘Mi universo mi único verso’, Rober. C Castell 

· ‘Momentos caminando por la vila’, Manuela R. Cota · ‘Tú eres tu responsabilidad’, Ernest López Solà 


ESPARREGUERA 

· ‘Algunes confessions i Ora et labora’, Serafí Casanovas, Ed.Aparté 

· ‘Animals: descobreix les criatures de la natura’, Joana Santamans 

· ‘Brunilda en la Plata’, Genís Rigol 

· ‘Els Clubs d’escacs de Catalunya: insígnies, escuts, logotips i dissenys (1924-2025), Lluís Artigas Jorba 

· ‘Esparreguera: durant els anys de la guerra incivil 1936-1939 i post guerra’, Josep Puig i Jorba 

· ‘Ladrones de memoria. Temporada 1 i 2’, Emma Mussoll 

· ‘Les Emissions monetàries i altres a Esparreguera’, Lluís Alavedra i Sebastià 

· ‘L’Hora del salmó’, Emma Mussoll 

· ‘Metges, cirurgians i apotecaris d’Esparreguera’, Àngel Manuel Hernández i Cardona 

· ‘Notes històriques sobre la premsa comarcal i les publicacions periòdiques d’Esparreguera (1886-2025: recull de butlletins, diaris, fulls, revistes i setmanaris’’, Lluís Artigas Jorba 

· ‘Valientas’, Ana Pérez Martín 


ABRERA 

· ‘Abrera al descobert’, Vanessa Coca i Verónica Gallardo 

· ‘A un paso de renacer’, Yolanda Martínez Duarte 

· ‘Evolució urbana d’Abrera’, Antoni Muñoz Franch 

· ‘Felicia’, Óscar Arias Gómez 

· ‘La Vida, un camino entre luces y sombras’, Yolanda Martínez 

· ‘Mis relatos predilectos’, Juan José Sánchez Fernández 

· ‘Necesito irme para dejar de verte’, Layla Moratalla 


SANT ESTEVE 

· ‘De cervezas por el mundo’ Sara Lopez García 

· ‘El club dels prodigis 2: La maledicció de l’home llop’, Eric García Moral 

· ‘El repte’, Montserrat Buyse Mayench 

· ‘La veu silenciada d’en Xic Mateu’, Clàudia Morales Pedrola 

· ‘Rompiendo la ilusión’, Isabel Gomez Hurtado 


 COLLBATÓ 

· ‘ADN: Un secret de família’, Ma Àngels Sellés 

· ‘Àrea de descans’, Jaume Creus 

· ‘Ceràmica, l’art de viure’, Karla Grañó 

· ‘Corda de cànem’, Joan Carles Libori 

· ‘Diario Transforma 90’, Miriam Puigdellívol 

· ‘Un milió d’illes’, Jaume Bartolí CASTELLVÍ 

· ‘Castellví de Rosanes. Memòria oral d’en Jordi Llopart i Piquer’, Pep Massana 

· ‘Llum d’aigua’, Joan Ríos Rallé 


GELIDA 

· ‘Buscant la Rosalía’, Oriol Rodríguez i Yeray S. Iborra 

· ‘El test de la flor malva. Poesia 2006-2025’, Jordi Llavina 

· ‘Gelida desapareguda’, Mercè Carafí 

· ‘La història de l’avi Pepet. Memòries d’una vida’, Montserrat Rovira 

· ‘La noche eterna. Una novela inspirada en hechos reales’, José Manuel Pagán 

· ‘La vida en directe. 50 anys del millor periodisme esportiu’, Lluís Canut 

· ‘Memòria del cos. Poesia completa (1980-2024)’, Àlex Susanna 

· ‘Memòria i cuina. Les àvies de Gelida de la segona meitat del segle XX’, Carme Coma Martínez 

· ‘Soc mare d’un silenci’, Gemma Garrigosa 


MASQUEFA 

· ‘10 verdades de las que nadie quiere hablar’, Mònica Gurillo 

· ‘Arcadia’, Sergio Babiano 

· ‘Cicatrices invisibles’, Eneritz Pérez 


COMARCA 

· ‘Aquella nena de les paraules’, Anna Pagès Santacana 

· ‘Atles Natural del Montserratí’, Àlex Benítez, Jordi Cerdeira, Biel Montoro, Joan Soler-Gironès, Inma Clemente i Quim Moreno. Edicions Paper d’Estrassa 

· ‘El secreto de los Ribera’, Eva Vida"