dijous, d’agost 18, 2005

La desapareguda revista local "La Figa de Moro". Un experiment "made in" Esparreguera

 


Número zero de la revista de critica participativa apareguda a la Colònia Sedó d'Esparreguera
 amb el nom de"La Figa de Moro. El Higo Chumbo".


Corrien aquells gloriosos anys vuitanta del segle passat, tant plens d’esperances i també il·lusions quan a la Colònia obrera de Can Sedó, dins del terme municipal d’Esparreguera, tenia lloc la fundació del anomenat “Club de Joves” que era format per una trentena llarga de persones dins d’un llarg ventall que acolliria totes les edats.

La primera activitat pública del flamant Club de Joves seria la d’organitzar una castanyada popular aquell mateix octubre de l’any 1982, i posteriorment, una festa de Fi d’Any d’aquell mateix 1982. Val a dir que seria dins d’aquest primer nucli que naixeria la idea i proposta de crear una revista autogestionada per joves de caire totalment obert, participatiu, i de difusió gratuïta. Dit i fet. Havia nascut el “Col·lectiu La Figa de Moro” i també la seva revista. Una revista que tindria una capçalera bilingüe amb el nom de “La Figa de Moro. El Higo Chumbo. Revista local de critica participativa”.

El mitjans de que disposaven eren molt precaris. Tanmateix les ganes de fer coses molt grans. Apareixerien d’aquesta revista local un total de sis números en el període dels anys 1982 i 1983. Amb un primer número zero i altres cinc números al seu darrera. La revista seria totalment gratuïta. I es distribuiria no només a Can Sedó, sinó també en determinats punts del casc urbà d’Esparreguera i Olesa de Montserrat. Cal dir que el seu número zero esmentava que la revista era de la Colònia Sedó. Tots els següents números publicats esmentarien que la revista era de la Colònia Sedó-Esparreguera. Al llarg de la seva existència i donada la nul·la experiència en el periodisme i el disseny gràfic una de les seves constant seria els seguits canvis de maquetació. Aprenien sobre la marxa...

El seu punt de contacte en aquells moments seria al carrer de Sant Martí 13 de la Colònia Sedó.  El tiratge d’aquesta revista gratuïta aniria entre una forquilla dels cent als cent cinquanta exemplars per número editat. Excepte el darrer que serien dos-cents. En quant a l’apartat tècnic dir que seria de fulles grapades en el seu lateral i el contingut amb text mecanografiat i dibuixos. La seva impressió era amb els mitjans de que disposaven. Els números publicats 0, 1, 2 i 3 es feia amb una multicopista que els hi havia deixat de clixés de cera no electrònics i d’aquí la pobre qualitat del seu conjunt. Els dos següents números, es a dir els números 4 i 5 es farien ja amb cletxes electrònics i millorant un xic la seva impressió. De fet també dir que l’Ajuntament d’Esparreguera els ajudaria amb una minúscula subvenció per a material de paper. Les mides d’aquesta improvisada revista serien de 315 x 215 els números “0”, “1”, “3”, “4” i “5”. Mentre que el número “4” corresponent al 14 de gener de 1983 tindria unes mides de 300 x 210.



Número 01 de la revista que editaria el "Col·lectiu La Figa de Moro" de la Colònia Sedó
 d'Esparreguera amb el nom de "La Figa de Moro. El Higo Chumbo".


“La Figa de Moro” va ser una revista diferent. No era com aquella anomenada “Llibertat” que circulava clandestinament per l’Esparreguera postfranquista, ni tampoc seria la revista “Cap-i-Cua” d’Esparreguera molt més cohesionada i fonamentada. El “Col·lectiu La Figa de Moro” era marcadament obrerista, mes ben dit fills de famílies obreres, en alguns casos famílies emigrants,  i  - tot i que no seguia cap ratlla marcada per cap partit polític-   els fets polítics d’aquells anys i la joventut dels seus component, si que li donarien en alguns articles una marcada acidesa que a molts no els hi va agradar gens ni mica.

Donades les característiques de classe i procedència del qui formaven el Col·lectiu la llengua majoritària emprada seria el castellà. Totalment durant el primer número; un de sol en el segon amb un article sobre "El Franquisme a Catalunya" signat per un tal Salvador, amb material transcrit del llibre"Que és Catalunya"; i una vegada que el Lluís Artigas Jorba i col·laboraria, el ventall s’obre al idioma català una espurna més, si bé sempre minoritàriament. 

Un cas excepcional seria el seu número quatre on apareixerien tres articles en català:  El racó de l’avi. Esparreguera ahir [Lluís Artigas Jorba] de temàtica històrica i local, Incoherències del Pau Vila [Dídac, Pare de l’Escola Pau Vila d’Esparreguera] sobre dita escola situada a La Plana (Esparreguera) i Oblit fatal [Robert 82] que era un conte curt. Així doncs, la revista “La Figa de Moro” podem considerar-la per pels com una revista local de caire bilingüe.



Número 02 de la revista de critica participativa que editaven els joves de la Colònia Sedó d'Esparreguera.
Des de la vessant cultural i apolítica el Lluís Artigas Jorba hi col·labora a partir d'aquest número.

Sí que aquesta revista va tenir una cosa destacable i mai vista fins aquells moments i possiblement tampoc mai repetida. Les seves portes obertes de bat a bat. Efectivament. Volies escriure quelcom cosa? Doncs la fas arribar al col·lectiu i en el proper número apareix. Sorprenent. Ni preguntes de que penses, del que fas, o del que voldries. Ni verificacions ni censures. Ni retallades ni canvis d’allò que escrivies. Un cas veritablement únic.  

Recordaré un tram de l’editorial publicat en el seu número 02 de data 14 de gener de 1983:

“.../... A continuación responder a alguna críticas que hemos tenido y decir una vez más que, “La Figa de Moro” es una revista totalmente abierta a cualquier persona; todos los artículos o comentarios que nos enviéis tendrán un espacio en ella.

Decimos esto porque algunos personas se quejan de lo “fuertes” que son algunos artículos o trabajos; pero hemos de decir que el colectivo de nuestra revista no ha de comulgar (como ahora está de moda decir) necesariamente con las ideas o expresiones que se hagan en las páginas de la misma.

“La Figa de Moro” nació como consecuencia de una inquietud juvenil clara de trabajar en pro de la libertad de expresión y así pensamos continuar.../...”

La meva col·laboració en aquesta revista tindria lloc en la publicació d’aquest número 02. Amb la presentació d’una secció que havia batejat amb el nom El racó de l’aví. Esparreguera ahir. En aquest article meu fet el 07 de gener de l’any 1983 el dedicaria a les riuades del riu Llobregat per Esparreguera de l’any 1971, el 13 d’octubre de 1907 i 24 d’agost de 1842.

A sota del breu article publicat el Col·lectiu La Figa de Moro escriuria emmarcat dins d’un quadre un text una nota que deia:  

“Esperamos que el abuelo siga enviandonos puntualmente sus escritos y memorias referentes a la Vila de Esparreguera. Recuarda que aquí tienes un espacio libre.  Gracias Lluis por “El Racó de l’Avi”.

 


Número 03 de la revista de critica participativa "La Figa de Moro" de la Colònia Sedó d'Esparreguera.


         En el número 03 publicat el 11 de febrer de 1983 es trobaria un nou lliurament o col·laboració meva dins de la secció de “El racó de l’avi, Esparreguera ahir”. L’article havia estat escrit el 02 de febrer d’aquell mateix any. Aquesta vegada el tema triat seria el de fer memòria històrica d’algunes publicacions periòdiques d’Esparreguera, editades al llarg de varies dècades.

El següent número, el quatre, que es va publicar el 11 de març de 1983 la meva participació s’ampliaria a dues seccions dins d’aquesta revista. Sempre amb uns treballs moderats i tot seguint el meu tarannà i estil d’estar ben allunyat de la política. A la secció “El racó de l’avi. Esparreguera ahir” amb el que aquesta vegada parlaria dels concursos “a la esparreguerina” que em tingut en la nostra població, compartiria records del concurs organitzat per la desapareguda entitat cultural d’Esparreguera anomenada Fundació Jaume Pasqual  l’any 1965.



Número 04 de la revista de critica participativa "La Figa de Moro" dels joves de la Colònia Sedó d'Esparreguera.
El disseny de la portada varia respecte els anteriors números publicats...


La segona secció que s’estrenava també tenia una vessant marcadament cultural. Aquest cop feia servir la llengua castellana. La flamant secció l’anomenaria “Estampas Locales”. I en l’article de la seva presentació  feia un resum de les activitats culturals locals a la nostra estimada Esparreguera d’aquells mesos de gener i febrer de l’any 1983. Amb especial menció a la visita de l’arqueòleg i historiador esparreguerí resident a la ciutat de Sabadell, el benvolgut Rafel Subirana i Ollé, i la seva conferència feta a la Casa de Cultura del carrer dels Arbres d’Esparreguera. I també com a plat fort esmentaria la Mostra de “Pintors d’ara d’Esparreguera” on comentaria els artistes participants i les obres presentades.

En el número 05 publicat el 18 d’abril de 1983 es el que anomenaria del col·lapse. Tenint-lo a les mans em sembla que ja s’ha fet un grà massa i s’ha anat més enllà d’allò que anomenen critica participativa, tot plantejant-me de deixar en sec de col·laborar-hi. Tanmateix aquest seria el darrer número en editar-se públicament.



Número 05 de la revista de la Colònia Sedó d'Esparreguera "La Figa de Moro".
Va ser el darrer número publicat
                                                                     

La meva col·laboració enviada per aquest número seria dos articles i una acudit. Naturalment desconeixia el contingut del que altres havien escrit o enviat. Que podies veure una vegada ja distribuïda la revista.

A la meva secció “El racó de l’avi. Esparreguera ahir” havia enviat un article escrit el 15 de març de 1983 on recordaria en llengua catalana el naixement d’una nova agrupació coral local : l’Orfeó Esparreguera a l’any 1917. I tot aprofitant el tema esmentaria la existència del d’altre agrupació coral obrera que durant molts anys havia existir allí. Cosa que suposava agradaria als residents d’aquesta zona. Ja que son les seves arrels, la seva història... El anomenat “Chor La Flora” a la Colònia Sedó.

A la secció  Estampas Locales” i en llengua castellana escriuria sobre l’Ateneu d’Esparreguera, i també de l’exposició feta a la Casa de Cultura del carrer dels Arbres d’Esparreguera, amb obres del prestigiós l’artista Viladecans.

La tercera aportació al número d’aquesta revista seria una acudit dibuixada per mi d’un pagès carregat amb una bota de vi que es presenta a les votacions locals dient “Ja sóc aquí”. Una paròdia dels mots “bota” i “vota”. Tanmateix el “Col·lectiu La Figa de Moro” va tenir la mala baba o la ficada de pota de ficar l’acudit dins d’un article d’allò més explosiu.

Efectivament. Estem en un context d’eleccions municipals on a Esparreguera se sap que participaran set formacions polítiques. A saber: Socialistes de Catalunya, Aliança Popular, Independents, Convergència i Unió, Nacionalistes d’Esquerra, Esquerra Republicana de Catalunya, i Socialistes Unificats de Catalunya. I vet aquí que en un article de la “Sección: Política y actualidad” de la revista que signaria algú amb el pseudònim de “Ojo Clinico” li dedica tres pàgines en un article que titularia “Que vienen las elecciones”. On segons el seu criteri i manera de veure les coses valora quines persones formen cada llista política presentada aquí Esparreguera i quins son els seus objectius.

L’estil emprat i redactat es al·lucinogen i mancat totalment de cap elegància.

Acabant el seu article tot aconsellant que:

“.../...En definitiva sólo dos listas de las siete presentadas en Esparreguera considero que, en caso de salir algunos consejales, serían muy beneficiosas para nuestra vila; dichas listas son las del PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA y la lista de INDEPENDIENTES.  Estoy seguro que en toda Esparreguera no hay mujeres ni hombres tan cualificados que puedan dar soporte a una política municipal clara y de cara a defender a los trabajadores .../...”

Val a dir també que per acabar semblant article tancaria amb un dibuix   -que aquest no era meu-   d’un català titella a mans d’una mà amb la bandera de EEUU, i el crit de “Fora Xarnegos!”. Total: un desastre i una empipada monumental per part meva...

En aquest número també es recollia una entrevista feta a l’alcalde socialista d’Esparreguera en Joan Serra i Alert; i a un dels caps de llista a l’alcaldia presentats a les properes eleccions, el Xavier Padilla. La entrevista ben breu, aniria comprensiblement, sobre els temes i prioritats a la Colònia Sedó. De les altres cinc llistes del partits que es presentaven a les eleccions municipals res de res.

De la portada de la revista poc a dir. Cada número mirava de millorar quelcom cosa. Però els quatre primers números segueixen una mateixa dinàmica visual. Les dos darrers números que ja comptava el “Col·lectiu La Figa de Moro” amb una mínima millora de mitjans intentarien canviar la capçalera cercant de fer-la més atractiva. Tanmateix la revista desapareixeria sense haver arribat a allò que aspiraven alguns. Tanmateix s’havien passat tres voltes en alguns escrits i la critica participativa havia esdevingut falta d’argumentari i elegància a la hora de compartir idees. Només la seva política de portes obertes i obertura sense cap mena de censura o limitació marcaria un èxit del model.

A la seva desaparició, la revista “La Figa de Moro. El Higo Chumbo” de la Colònia Sedó d’Esparreguera, certament que deixaria un bon grapat de gent enfadada. I també,  paral·lelament, el desig de esborrar la seva existència de la memòria col·lectiva d’Esparreguera.




dijous, d’agost 04, 2005

Un Tercer Concurs literari a Esparreguera...

1979: Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” d’Esparreguera



Bases del III Concurs Literari Cafeteria Kermesse de l'any 1979, on hi participaria
 el Lluis Artigas Jorba. Bases editades el 15 de novembre de 1979, bilingües.
Mides 223 x 160; 04 pàgines. Imprès a "Gráficas Martorell SL"


Una de les curiositat que em tingut a la nostra estimada Esparreguera va ser l’existència durant uns anys d’una cafeteria avantguardista en el seu temps.

Avui estic recordant la Cafeteria Kermesse que als anys de la dècada dels noranta estaria davant del Mercat Municipal, amb entrada per el carrer de Sant Antoni i carrer Francesc Macià. Va ser una cafeteria que no encaixava per a res en el model imperant en aquella època. No només per el fet de que el seu director era molt polivalent, donat que havia tingut la cafeteria de la Piscina Municipal d’estiu, feia assegurances, va muntar una autoescola, i també aquesta cafeteria que en molts aspectes va ser pionera aquí a casa nostra.

Tenia una personalitat pròpia. Allí, malgrat funcionar com un local d’oci i restauració es feien extres pocs habituals. En algun bar o cafeteria d’Esparreguera certament havien muntat algun torneig de taula com campionats d’escacs. O de dards i poc més. La Cafeteria Kermesse va fer durant la seva vida molt més del que cabria pensar per Esparreguera. Va muntar un concurs literari. Va tenir una escuderia de karts. Tenia equip de futbol sala (i bastant bonet per cert...). Feia coses....

Val a dir que dels quatre (potser serien cinc) concursos literaris Jo vaig tenir el atreviment de participar-hi en un. El III Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” que tindria lloc l’any 1979.

Mai he estat una persona ni de bars ni de cafeteries. Lo meu es el cas típic d’un client esporàdic i poc consumista. Però vet aquí que participaria en aquest concurs literari...

No he estat mai una persona culta. Dominadora del llenguatge. Un intel·lectual de pedra picada ni molt menys. I en el cas de la literatura o la poesia he estat un veritable mestre del desastre. La poesia mai va circular per les meves venes ni el meu cor. Les poesies fetes per la meva persona, podrien ser objecte de col·leccionista. Perquè a més de dolentes han estat molt escasses. La meva jove participació en aquest concurs literari, i alguna poesia romàntica feta des de la senzillesa i el cor, que li vaig dedicar a la meva Estimada de solter [que esdevindria la meva Esposa], i poca cosa més...

                Del concurs que avui recordo amb tots vosaltres, avui transcriuré les dues que vaig fer i presentar. Que naturalment, encara guardo. Malgrat de saber prou be que no varen ser cap joia de la corona. Una ventada de joventut li diria Jo.

                En aquella edició hi va haver-hi quatre modalitats:

-Poesia castellana

-Poesia catalana

-Premi escolar i

-Premi “Exaltació de la Naturalesa” que es podia escriure indistintament en català o castellà.

                Els premis anirien de les 10.000 a les 15.000 pessetes de llavors; i el premi escolar de fins a 14 anys consistia amb un lot de llibres per al guanyador, i per el seu Col·legi  -on fes els seus estudis-   rebria un Projector de cinema sonor super 8, donat per el Banc de Sabadell del carrer dels Arbres d’Esparreguera.

El Jurat era format per dues persones: el Ramon Pinyol i Balasc que era llicenciat de Filosofia i Lletres, a més de poeta i editor;  i el Miquel Alzueta, que era poeta i periodista. Aquí esmentar que el Jurat per els treballs en llengua castellana era format per Luis Júarez, llicenciat en Dret i diplomat en llengua i literatura castellana; José Sangüesa i Adell, llicenciat en Filosofia i lletres; i Ramon Cuello i Riera, escultor.

           El Lluis Artigas Jorba participaria en dos apartats. El de poesia catalana i l’especial “Exaltació de la Naturalesa”, aquest darrer amb una creació amb llengua castellana. Naturalment com seria de preveure no rascaria res de res. Tanmateix vaig guardar còpia de les “meves creacions” i avui les comparteixo amb tots vosaltres.

Val a dir que no sé que es va fer amb tot el material que es va anant acumulant al llarg dels anys amb aquestes participacions literàries pioneres a Esparreguera. Potser algun dia apareixerà tot aquest arxiu. Tampoc vaig guardar els noms i cognoms dels guanyadors de cada edició o concurs. Potser avui seria una dada històrica interessant de tenir...

Com a tantes ocasions de la meva vida aquesta experiència també desapareixeria. Com tantes vegades ha passat ni rastre queda tot i ser una experiència que he viscut. Conservo sí, algun programa en el meu arxiu i les còpies de les meves poesies en uns papers ja esgrogueïts per el pas del temps...

Aquestes serien les dues creacions presentades l’any 1979, lleugerament retocades en la seva puntuació:



Premi Poesia Catalana 
Lema:    El Creador 
Títol:      L’Auca 

L’Auca 

Com fort guerrer anar, 
amb espasa a batallar,
i tan bé que ho fer, 
que l’anomenaren ser, 
baró d’Esparreguera. 

Mes, amb sang deixà 
al pobre sarraí, 
tant fumut com un coixí: 
i d’allà fugir, 
per mai més tornà. 

Com bon cavaller 
un bon castell hauré de fer, 
més l’ermita construí, 
celebrant-ho amb vi. 

Per nom la dedicaren, 
a Santa Maria, 
que més tard seria 
del Puig d’Esparreguera. 

Tres-cents anys durà, 
el manar del seu llinatge, 
que acabar amb desgràcia, 
un dia amb un revendre. 

I aquí acaba el seu manar, 
del poble, castell i terra, 
però, no per això oblidà 
que el seu llinatge creà 
anys enllà el poble, 
de la nostra Esparreguera. 




Premi Especial “Exaltació de la Naturalesa” 
Títol:    Réquiem para una exaltación. 


Réquiem para una exaltación 

¡Ho que grande lo que miro! 
¡Ho que inmenso lo que veo! 
Con verde manto como velo, 
se alza en azul de credo. 

¿Quien fue el que sin dudas, 
ni raras ideas oscuras, 
sin engaños hizo praderas, 
ríos, montañas y tierras? 

¿Yo en medio de tanta vida, 
que parece ya no ser querida? 
¿Porqué dejas crecer al árbol, 
ese pino y ese abeto, 
al pez inquieto, 
y al pájaro amigo del Sol? 

¿Porque, porque, porque; 
le pregunto a Usted? 

Ella madre hermosa; 
de flores generosa... 
¡Ella, excelente portadora, 
y de la vida donadora, 
y del cielo admiradora! 

¿Me pregunto el porqué? 
Pregunte a la belleza 
que brioso y lucido mire: 
¡Y por fin averigüé el porqué! 

¡Válgame la dicha! 
¡Válgame el cielo! 
¡Que al fin yo aclaro 
este gran misterio! 

¡Ha la gran belleza miré! 
¡Ho inmensa naturaleza veo! 
Sin saberlo pregunté, 
la respuesta, delante la veo. 


Si ja sé: un desastre. Bo, mai no he tingut ànima de poeta. Que hi farem... 
Afortunadament Esparreguera ha descansat de mi...



El paper ja enfosquit d'un dels folis amb les poesies presentades per el Lluis Artigas Jorba...





Bases del Concurs Literari de 1979 de la Cafeteria Kermesse. Hi col·laboraria l'Ajuntament
d'Esparreguera, la Caixa de Pensions, la Caixa d'Estalvis de Manresa, la Caixa d'Estalvis
de Barcelona, i les Assegurances Bardes.





dilluns, d’agost 01, 2005

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis d'Esparreguera

1977:  Lucrecia Borja




Invitació al Lluis Artigas Jorba de l'Associació del Personal de "La Caixa" per la obra teatral
  "Lucrecia Borja" del 02 de juliol de 1977.


                De vegades es fa curiós de que encara parli de les coses que he viscut al segle passat. El mil·lenni passat si voleu ficar més pebre a la redacció de vells records biogràfics.

                Corria l’any de 1977. L’any per alguns de la esperança d’un futur millor. En aquella època existia encara a Esparreguera la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis  -d’abans de fusionar-se amb la Caixa d’Estalvis de Barcelona- i com entitat adherida al Congres de Cultura Catalana per mitjà de l’Associació del Personal de “La Caixa” començaven a organitzar activitats culturals i musicals de tota mena. També aquí Esparreguera. Hi van fer moltes coses i de molta qualitat.

                Aquí recordaré la invitació personal que vaig rebre per assistir a la representació de teatre “Lucrecia Borja”. Un espectacle amb una selecció de textos, adaptació i muntatge a càrrec del Josep Antón Codina que, patrocinat per l’esmentada entitat bancària, seria presentat a la nostra vila el dissabte 02 de juliol de 1977. A les onze de la nit a la plaça de Santa Eulàlia, popularment anomenada plaça de l’Església.

                Encara guardo també el cartell d’aquell dia que em permeto de compartir amb tots vosaltres en el dia d’avui.

                Al cartell, tanmateix es donen tres títols a la presentació de la obra de teatre com podeu veure:   Lucrecia Borja o La vida d’una noia de bona casa o Els catalans a Roma...

Podeu triar i remenar aquell que més agradi...

                Com passa el temps!

                Això era l’any 1977!...



Cartell que guardo de la representació teatral de "Lucrecia Borja" a la plaça de
Santa Eulàlia d'Esparreguera el dissabte 02 de juliol de 1977.