divendres, de juliol 08, 2011

El Lluís Artigas d'Esparreguera al "Bloc de Lletres" de la Universitat de Barcelona.

 


Captura de pantalla de la web "Bloc de Lletres" de la Universitat de Barcelona.

                Alguna vegada ja he compartit en aquesta web informal meva, que no sempre els treball d’un deixen rastre per tots aquells que vindran al darrera...

                Un cas d’aquest que fa referència a la meva persona és en el anomenat “Bloc de Lletres” que es publicat per el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

                Com ells mateixos publiquen en la portada de la seva web:

                <<El CRAI Biblioteca de Lletres ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat de Filologia i Comunicació: estudis anglesos, estudis àrabs i hebreus, estudis literaris, comunicació i indústries culturals, filologia catalana, filologia clàssica, filologia hispànica, filologia i cultures franceses, lingüística, llengües i literatures modernes i llengües romàniques i les seves literatures.

També conté els fons posteriors a 1820 de l'antiga Biblioteca Provincial i Universitària, i gestiona aquest gran fons enciclopèdic que és bàsic per a la història de la mateixa Universitat i de la ciutat de Barcelona>>.

 


Captura de pantalla de la web "Bloc de Lletres" en el seu article del 29 d'abril de 2011...


Reproduint les seves mateixes paraules diria que el Bloc de Lletres “té la voluntat de mantenir informats els usuaris de la Biblioteca de Lletres del CRAI de la UB de novetats, informacions i altres comunicacions sobre la nostra Biblioteca i els seus recursos”. Tanmateix cal dir-ho per tots aquells que visiten la web, que no sempre poder tenir al dia el seu catàleg de incorporacions. És aquest el meu cas...

Al 29 del mes d’abril de l’any 2011publicarien un nou article que tenia el nom de “Més diccionaris a la col·lecció de referència”  en el que finalment inclourien 07 diccionaris en català, 04 en l’apartat de castellà, i 09 més en l’apartat d’Altres; per acabar incorporant també diccionaris en línia via Òxford Referència (un), i les noves edicions (dos més).

Val a dir que tot el llistat oferts als estudiants i cos acadèmic recollia el títol de cada obra, però no el seu o seus autors. En el meu cas no apareix el nom de Lluis Artigas Jorba per enlloc, però sí la obra “Diccionari català-purepecha, purepecha-català.



Assenyalat el diccionari del Lluis Artigas Jorba.


Acompanyo dues captures de pantalla del “Bloc de Lletres” i també una captura de la fitxa del catàleg de la biblioteca de la Universitat de Barcelona...



Resultats en el catàleg Cercabit de la Universitat de Barcelona amb la autoria
del diccionari del Lluis Artigas Jorba...






dilluns, de maig 02, 2011

L'any que Esparreguera es va vestir de negre...

 


Llibre del Joan Parera i Canals "Patronat Parroquial. Esdeveniments escadussers" de l'any 2008,
on apareix el Lluis Artigas Jorba com a membre del Patronat Parroquial d'Esparreguera
.

        Aquell any els esparreguerins i esparreguerines sempre el portarem al nostre cor com l’any en que Esparreguera es vestiria de negre. Es vestiria de dolor. Es vestiria de dol…

La nit del 10 de juny del 2000 unes fortes pluges esfondrarien el pont nou que uneix Esparreguera amb Abrera creuant la riera de Magarola. Un pont que tindria aproximadament deu anys de construït, Mentre el l’antic va restar dempeus immutable. La tragèdia comportaria també la pèrdua de quatre vides, el Toni i el Jordi Sánchez i Justo, de 24 i 20 anys respectivament, que caurien amb el pont quan anaven a treballar, i altres dos agents de la Guàrdia Civil que moririen ofegats quan estaven fent tasques de recerca dels seus cossos al riu Llobregat amb una zodíac.

28 juny 2000  una fuita de gas propà explotaria fent tres morts i vuit ferits en la caiguda simultània de dos edificis del carrer Tomàs Cabeza i Beat Domènec Castellet.

Rafaela Beltrán i Peralbo de 64 anys, Encarnación Jaraba i Gordillo de 41, i Severiano Carmona i Palma de 32 serien les víctimes d’aquesta tragèdia. Aquest darrera cunyada de l’anterior.

Altres cinc persones foren ferits de diversa consideració. Dos d’elles serien extretes de sota de les runes de l’edifici per els Bombers de la Generalitat de Catalunya.

El ferit més greu era el Manuel Bermúdez un home de 65 anys amb fractures de varies costelles i traumatismes del tòrax i cranial. Una nena de 7 anys i la Araceli Prats  -una dona de 29 anys-   es salvarien d’una mort gairebé segura al quedar sota unes bigues de l’edifici. Els dos més greus serien ingressats al hospital de Martorell i Bellvitge, i els altres cinc varen estar donades d’alta durant el mateix dia.


Segon llibre de Joan Parera i Canals sobre la història del
Patronat Parroquial d'Esparreguera editat l'any 2006.


En aquests moments de dolors i confusió a Esparreguera la nota infame i vergonyosa. Aprofitant aquells moments dos lladres assaltarien una entitat bancària local i s’emportarien entre un y dos milions de pessetes de la oficina de la Caixa Penedès d’Esparreguera…

L’enterrament dels tres morts celebrat a Esparreguera va ser multitudinari. El poble va voler estat al costat dels seus difunts i acompanyar de manera notòria les seves famílies tant colpides per el dolor de la inesperada tragèdia. Fins i tot algun mitjà de comunicació escrita foràni va arribar a quantificar que 1500 les persones serien les que acompanyarien l’enterro.

Els veïns del carrer Gran d’Esparreguera, colpits per aquesta tragèdia, varen suspendre els actes programats de la seva Festa de barri per aquest any, com a mostra pública de condol.

Per la seva part, Xavier Sitjà l’Alcalde d’Esparreguera, iniciaria una veritable croada que duraria anys per esbrinar si aquell pont estava realment ben construït i complint amb tota la normativa vigent.

Val a dir que uns quatre anys després seria condemnat per el Jutjat del Penal 5 de Barcelona a dos anys i mig de presó l’Inspector de Quality Gas, empresa encarregada del manteniment oficial de Repsol Butano


Primer de la triologia de llibres fets per el Joan Parera i Canals sobre la història
del Patronat Parroquial d'Esparreguera. Exemplar plastificat de la
Col·lecció Local de la Biblioteca d'Esparreguera.


Tota aquesta historia la vaig viure de ben a prop i d’aquí la connexió del Lluis Artigas Jorba amb el tema de la explosió de gas d’Esparreguera. Donat que aquell any 2000, l’any que Esparreguera es va vestir de negre Jo era membre de la Junta Directiva del Patronat Parroquial d’Esparreguera.

Efectivament, l’explosió va esfondrar dos edificis, va fer tres morts, i set ferits de diversa consideració. I a més va fer malt a dos edificis propers al lloc de l’explosió.

El Patronat Parroquial d’Esparreguera va sofrir seriosos desperfectes que el paralitzaren per a qualsevol ús durant un llarg període de temps. També l’església de Santa Eulàlia va rebre la onada expansiva de l’explosió rebentant una quinzena del seus vitralls que deixarien un munt de vidres escampats per tota la nau. Val a dir que l’estructura de plom que aguantava els vidres dels vitralls, alguns caurien sobre l’orgue parroquial patint danys d’importància. Fins hi tot la casa parroquial es veuria esquerdada amb esquerdes de diferent valoració.

Doncs bé, aquí connectaré amb els tres treballs o llibres publicats per el Joan Parera i Canals. Els tres sobre el mateix tema: El Patronat Parroquial d’Esparreguera.


 Els Primers 100 anys del Patronat Parroquial d’Esparreguera.   Parera i Canals, Joan (Esparreguera 2004,  16 pàgines)  PVP n/c. [Clic aqui]

Els Primers 100 anys del Patronat Parroquial d’Esparreguera (1906-2006).  Parera i Canals, Joan (Esparreguera 2006,  285 pàgines)  PVP: 15 euros [Clic aqui]

Patronat Parroquial. Esdeveniments escadussers. Parera i Canals, Joan (Esparreguera 2008,  131 pàgines)  PVP 12 euros  [Clic aqui]


En el primer d’aquests tres llibres Els Primers 100 anys del Patronat Parroquial d’Esparreguera el Joan parlaria de la “Deflagració” d’un establiment davant del Patronat, al carrer Tomàs Cabeza, que provoca l’enfonsament de tres cases en el capítol XII d’aquest treball. I a la pàgina següent parlaria de la reunió d’urgència tinguda l’endemà de la Junta Directiva del Patronat. Val a dir que tant Ell com Jo érem membres d’aquella Junta, i, efectivament ens varem reunir. El Joan no donaria masses detalls, dient només que <<...A la reunió de la Junta, s’hi ajuntaren varis amics. La Balbina [Cortada] mantenia un contacte constant amb l’Alcalde. S’hi establiren un mínim de tres conferències telefòniques. El principal acord pres era no només realitzar una reconstrucció total, sinó completar allò pendent de la construcció...>> 

Aquí cal assenyalar la errada tipogràfica  – i per aquí tots hi em passat alguna vegada-  que en aquestes dues pàgines apareixeria la data del 28 de juny de l’any 2002 quant seria realment el 28 de juny de l’any 2000. Com sí que correctament apareixerà en els altres dos treballs històrics seus...

El seu segon llibre “Els Primers 100 anys del Patronat Parroquial d’Esparreguera (1906-2006) tornem a trobar dades dels danys i de la Junta Directiva que va tenir que gestionar aquella tragèdia...



Pàgina 119 del llibre de Joan Parera i Canals "Patronat Parroquial. Esdeveniments escadussers"
en el que es pot veure els danys que va patir el Patronat Parroquial el 28 de juny de 2000

A la pàgina 44 tot esmentant de els membres d’algunes juntes del Patronat Parroquial saltaria de la junta que va entrar el dia 18 de gener de 1998 a l’existent a l’any 2003 sense masses dades al respecte. Més endavant, a la pàgina 87 d’aquest llibre i dins del capítol dedicat a “1998: el local actual” el Joan Parera i Canals comparteix que <<... Però no passarien encara tres anys del nou local, quan un greu accident posaria de nou a prova la tenacitat dels impulsors del Patronat. A les tres de la matinada del 28 de juny de 2000, una deflagració de gas produïda a l’edifici de davant del Patronat, provoca, a més de tres morts i vuit ferits, l’enfonsament de dos immobles, l’ona expansiva afecta de ple l’edifici del Patronat, causant importants destrosses. Una urgent reunió de la Junta decideix posar immediatament mans a l’obra per efectuar les corresponents reparacions,...>>  No detalla quines son les persones de la junta que assisteixen a aquesta reunió d’urgència ni tot allò que s’acordaria.

Tornaria a parlar d’aquests estralls més endavant aportant varies fotografies il·lustratives de com havia quedat de malmès el Patronat a la pàgina 105  del seu llibre. Recordant que <<...no havien passat encara quatre anys de la inauguració del nou local del Patronat, quan el 28 de juny de 2000, una deflagració de gas, produïda a l’edifici de davant del local, provocaria les destrosses que apareixen en les imatges...>>.

El seu darrer llibre “Patronat Parroquial. Esdeveniments escadussers” el Joan Parera publicaria a la pàgina 119 dues fotografies dels danys al Patronat. En una, assenyala com un tros de ferro a mena de llança havia acabat clavada sobre el portal de l’entrada al teatre. 

A continuació a les pàgines 120, 121 i 122  publicaria l’acte de la reunió d’urgència de l’endemà de la explosió a Esparreguera. I vet aquí que sí apareix el Lluis Artigas Jorba i tots els demès membres de la Junta Directiva del Patronat Parroquial d’Esparreguera que en aquells angoixosos moments acudirien a veure que es podia fer...

Es més, qui actuaria com a secretari i aixecaria acta d’aquella reunió seria el Lluis Artigas Jorba. Per absència del secretari de la Junta del Patronat que era el David Aguado i Marín.

En aquest llibre es publicaria integrament l’acta de tres pàgines on es dona detall d’aquell tràgic moment.


Pàgines 120 i 121 del llibre "Patronat Parroquial. Esdeveniments escadussers" amb l'acta
aixecada per el Lluis Artigas Jorba de la reunió d'urgència del dijous 29 de juny de 2000. 

Tràgic per les persones que moriren i resultarien ferides de diversa consideració en l’accident d’aquell dia. Tràgic per la enfonsament de edificis i els danys materials ocasionats a aquelles famílies. I també tràgic per els danys que sofriria el Patronat, l’església parroquial de Santa Eulàlia i la Rectoria.

Havia passat una de ben grossa a Esparreguera i a mi, també m’enganxava al mig d’aquell temporal i m’arrossegava a una realitat que ni en somnis havia imaginat mai...

La reinauguració del Patronat tindria lloc el 05 de maig de l’any 2001...