 |
El Lluis Artigas Jorba en una fotografia feta a l'escola de les Religioses de l'Anunciata a Esparreguera |
L’Escola de les Monges o el Carrer de les Monges son dos conceptes
molt coneguts dins de la cultura popular d’Esparreguera. L’Escola de les Monges no és altra cosa que el sinònim popular de
l’escola per a nenes anomenada l’any 1871 “Dominiques de la Immaculada
Concepció” i a l’època que ens ocupa anomenada
escola per a nenes de les “Religioses de
l’Anunciata”.
En
quan al Carrer de les Monges que tant
popularment s’ha fet servir cal dir que tenia oficialment el nom de “Virgen del Pilar”. En idioma castellà obligatòriament
com tots els carrers d’Esparreguera i punto.
Cal
dir que malgrat que fos una escola per a nenes, en la meva època també cuidaven
i ensenyaven a nens fins crec que serien els 5 anys. Tots, inclòs el Lluis Artigas Jorba, aniríem sempre uniformats.
Recordo que a
l’entrada esquerra hi havia la sala de recepció i a la dreta la capella
dedicada a la Immaculada Concepció de Maria. A dalt el primer pis de l’escola estava
força nou. Havien fet reformes a finals de l’any 1960. Teníem també un petit
pati, un jardí hortet, un galliner, i un bon safareig. Val a dir que durant la
meva estada seria escapçat per construir-hi obra nova...
Vaig passar per
les mans de varies monges segons l’any i també varies aules. Recordo la
bondadosa germana Maria que era la
mestra dels petits, i de la que recordo per la seva dolcesa i esmerat tracte.
Tanmateix després d’Ella també vaig passar per les mans de la germana Reginalda de caràcter més sec,
seriosa i amant de la disciplina.
Val a dir d’Elles
dues que sempre em varen parlar en llengua catalana. Detall important perquè
estem parlant dels temps de la Dictadura
i la seva imposició permanent i obsesiva de la llengua castellana. Sense altre
anhel que fer desapareixer la llengua pròpia o materna dels catalans.
Vaig esser
afortunat en les mans que vaig caure. Gracies a aquestes santes dones i tantes
com Elles sempre els hi haurem d’estar agraïts. Aquí recordo també el cas de “Doña Concha” una mestre que havia tingut
la meva Mare a l’escola anomenada popularment els “Col·legis Nous” davant de la plaça Mercat d’Esparreguera. Una
mestra vinguda d’Andalusia i que tanmateix de estanquis i contravenint les directius del Règim ensenyaria el català i el parlava amb els seus alumnes.
Jo vaig tenir la sort de conèixer-la a Barcelona quan ja estava molt, molt,
molt velleta… en una visita que li faria acompanyant la meva Mare. Anys desprès
m’arribaria la noticia -que no he
confirmat la seva exactitud- que havia
anar a viure amb el seu germà a Sant Esteve de Sesrovires on moriria.
Els seus alumnes
la adoraven. He conegut a varis alumnes que passarien per les seves mans i
sempre em parlaren amb els millors dels elogis. Alguns, doncs, em estat privilegiats
de haver tingut aquestes santes dones en algun moment de la nostra vida. Si.
Recordaré que a
casa teníem un roser de roses blanques molt gros i molt ben cuidat. Mes d’una
núvia d’Esparreguera havia portat un ram de roses blanques de casa en el dia que potser seria el més important de la seva
vida. També la Mare tenia la pietosa costum de portar un ram a les monges per la Capella de la Immaculada Concepció...
Us comparteixo
una fotografia de record de la meva estada amb les “Religioses de l’Anunciata” d’Esparreguera. Tanmateix el temps no
perdona i passat el temps vaig haver de sortir cap a la segona escola local de
la meva vida....
Aquest col·legi
era només per a nenes...
