divendres, de setembre 30, 2005

El Barri Font d'Esparreguera i el Lluis Artigas

 


Programa de festes editat per l'Associació de Veïns del Barri Font d'Esparreguera l'any 1992


Durant el segle passat el Lluís Artigas Jorba col·laboraria amb la Festa Major i amb l’Associació de Veïns del Barri Font tres vegades.

La historia es ben senzilla. Els començaments del club d’escacs de La Plana, més tard reconvertits en el Club Escacs AAVV La Plana-Esparreguera,  varen ser molt durs, doncs estàvem mancat de tot allò que és bàsic. I vet aquí que l’associació de veïns del Barri Font sempre que els hi vaig demanar ajuda me la varen donar. Per això, per noblesa i també per agraïment, tres vegades organitzaria unes simultànies d’escacs amb motiu de la celebració de la seva Festa Major. Uns actes de caire obert i gratuït. I mai es va demanar compensació alguna. Es tractava d’ajudar-los i prou.

Si les primeres simultànies que vaig donar amb motiu de la celebració de les seves festes serien al aire lliure. A la placeta formada pels carrers Doctor Fleming  i Camí Ral. Mentra que les simultànies d’escacs donades a l’any 1991 i l’any 1992 tindrien lloc en un local tancat. A la seu de l’Associació de Veïns del Barri Font, al carrer del Roure número 2-4.

He de recordar als amics que segueixen aquesta web que l’associació disposava de rellotges, taulers i peces d’escacs, perquè allí havia tingut la seva seu un club federat a la Federació Catalana d’Escacs de nom “Barri Font Club Escacs”; i, en desaparèixer aquesta entitat, temps després, la Penya d’Escacs Kasparov que mai va estar federada.

Aquí compartiré el programa d’actes de la festa major de l’any 1992 que pot sorprendre algú. Val a dir que no sempre han tingut les seves celebracions en aquest mes de juliol.

A les dues pàgines centrals del programa de festes s’esmenta que el diumenge 26 de juliol de 1992 tenia lloc a les 10:00 del matí la celebració d’una Cursa Popular per edats; i a la una del migdia unes Simultànies d’Escacs a càrrec del Lluis Artigas Jorba al local social de l’associació de veïns.

Com podeu comprovar el programa és en castellà i em ficarien “Luis”…



Detall d'una pàgina de l'interior del programa de festes...



Pàgina central del programa de Festes de l'any 1992 al Barri Font d'Esparreguera.
Simultànies d'Escacs a càrrec del Lluís Artigas Jorba





dimarts, de setembre 27, 2005

La Festa Major del Barri Font de l'any 1991


Programa oficial de festes de l'any 1991 al Barri Font d'Esparreguera

 

La Festa Major del Barri Font d’Esparreguera de l’any 1991 va tenir lloc tres dies. El divendres 19, dissabte 20 i diumenge 21.

El Lluis Artigas Jorba per segona vegada ajudaria a l’Associació de Veïns del Barri Font amb la celebració d’unes simultànies d’escacs que, a diferencia de les primeres que serien al aire lliure, aquesta vegada serien en un local tancat, dins de la mateixa associació de veïns. La col·laboració per la meva part seria naturalment gratuïta i totalment desinteressada. I darrera de la seva celebració hi va haver la seva història. S’havia pactat de fer a les cinc de la tarda per a joves e infants del barri el diumenge 21 de juliol de 1991. Tanmateix, inexplicablement es va canviar la hora a la una del migdia coincidint gairebé pel dinar de festes. Tampoc va aparèixer al programa referència alguna al club d’escacs de La Plana...

Per tal d’arrodonir més encara, la cirereta, el gruix dels participants serien persones adultes havent-hi també jugadors federat a la Federació Catalana d’Escacs...



Detall del programa de festes editat l'any 1991 per l'Associació de Veïns del Barri Font d'Esparreguera.


Aquell any va ser molt dur. Aquell mateix juliol havia enterrat a la meva Mare després de mesos hospitalitzada i el desgast físic i mental que arrossegava es feia notar i de valent. Tanmateix les simultànies d’escacs que oferiria allí varen sortir més que bé i en vaig sortir molt ben parat. Per disgust de algunes persones del club de La Passió que van fer de les seves...

S’ocuparien un total de deu taulers, la majoria gent adulta, comptant també entre els participants a jugadors del club d’escacs germà aquí Esparreguera i els seus Angelets de la Guarda. El resultat final seria que guanyaria set partides i en perdria altres tres. No hi varen haver cap partida acabada en taules.

Els guanyadors serien el Guillem Cintes i el Samuel Escudero del Club Escacs La Passió, i el Joan Ballesteros i Negrillo del Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera. Tanmateix cal destacar durant tota la sessió de simultànies el comportament del jove Marc Almeria, que es va negar repetidament ha acceptar l’ajuda dels assessors i analistes del club germà, que varen fer de les seves al llarg de tot l’acte. Certament em va impressionar la seva rectitud i ganes de superació. La seva noblesa...

Val a dir que dins del programa de festes editat per l’Associació de Veïns del Barri Font, apareixeria per primera vegada una nota a l’apartat central del programa d’actes anunciant que hauria “A las 13 horas, Simultáneas de Ajedrez a cargo del Sr. LUIS ARTIGAS JORBA”. En castellà, naturalment...



Pàgines centrals del programa oficial de la Festa Major del Barri Font d'Esparreguera de l'any 1991,
anunciant les simultànies d'escacs del Lluis Artigas Jorba.






dimarts, de setembre 20, 2005

Records del dibuixant Lluis Artigas Jorba

1987-1993:  Butlletí d’Escacs

Editat per la Federació Catalana d’Escacs



Portada del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
 d’Escacs
. Número 59, abril de 1992.


En altre article us parlava de la meva primera etapa de dibuixant al “Butlletí d’escacs” que editava i distribuïa la Federació Catalana d’Escacs [Clic aquí]. Avui recordaré també part de la meva segona etapa allí. Lo de les etapes que esmento fan referència a les mides de la publicació editada, donat que mentre l’esparreguerí que us parla hi va ser el format del butlletí sofriria diversos canvis.

En aquesta segona època el butlletí prendria un format més petit. Ara s’editaria amb unes mides de 215 x 155 mm [abans la seva mida era 300 x 210 mm.] i agafaria la curiosa particularitat de numerar les pàgines d’ençà el número un de la nova publicació exceptuant la portada i contraportada. Si fins aleshores cada nou numero començava de la pàgina 01 fins la darrera, a partir d’ara la paginació s’aniria “acumulant” seguint la  en el darrer número publicat. Perquè us feu una idea més acurada:  el número 66 del Butlletí d’escacs tenia les pàgines del 329 al 383... i el Butlletí d’escacs número 67 de les pàgines 385 a la 383...

Durant aquests segon període o segona època que Jo anomeno, la Federació Catalana d’Escacs –i per tant també la redacció i administració del butlletí-  havien canviat de lloc o domicili. Tenint la seva nova seu a la Gran Via de les Corts Catalanes 594, 7è, 1a, de Barcelona. I havent desapareguts els districtes de Barcelona el nou codi postal assignat per aquella zona seria el 08007.



Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana d’Escacs
Número 59, abril de 1992. Llistat de redactors, dibuixants
i col·laboradors d’aquest número publicat.


        El Butlletí d’escacs es continuaria editant. Essent el President en Josep Flores i Vallcorba, i el seu Director l’Antoni López i Manzano, i continuant com a Cap de Redacció el Marc Ferrer i Roche. I darrera d’ells els habituals col·laborador i fotògrafs. L’equip de dibuixants el formaven l’Esteban Gómez, el Carmelo Plaza i l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba. [Que en alguns moments restaria l’únic dibuixant en actiu. Com es pot comprovar consultant el butlletí número 67 a la Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona].

Aquí permeteu-me de recordar tres il·lustracions ja publicades. Novament repetiré allò dit en alguna altre ocasió - una vegada més - el salt existent en el temps entre la creació del dibuix i la data de la seva publicació..


Pàgines 40 i 41 del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
 d’Escacs
.  Número 59, abril de 1992. 
Dibuix de l'esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba de l'any 1987 que seria publicat
cinc anys després, l'any 1992...


Recordarem aquí alguns dibuixos. Per exemple:  el publicada en el número 59, al Butlletí d’escacs corresponent al mes d'abril de l’any 1992 era un treball fet a Esparreguera bastant anterior. De l’any l'any 1987...

Allí observem tres personatges que se situarien en un hipotètic gimnàs. En ell podem veure el home de gimnàs ben entrenat, que ens recorda als homes de complexió forta, els “fortaxons” ... que reposa uns instants assegut després d'una forta sessió d'entrenament, aixecant “peses” o “peces de pes” que ha deixat a prop seu. 

El nostre personatge, ja reposadament, presta atenció als seus dos companys que estan disputant una partida d'escacs de caràcter amistós [tanmateix observarem que allí no apareixen a taula cap rellotge de competició].

Amb bon humor, un dels dos contendents es dirigeix al “musculat” que els està mirant amb molta atenció... i  -potser, com aquell que no entén res de totes aquelles peces d'escacs que es desplacen sobre el tauler quadriculat dels nostres dos amics somrients- humorísticament, tot assenyalant-li una peça que representa una torre d'escacs, exclama: "Nosaltres també som aixecadors de peces..."; o, el que seria en traducció literal a la llengua de Miguel de Cervantes: “Nosaltres també som aixecadors de peses...”. 


Portada del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 60, juliol de 1992.



    Aquesta il·lustració esparreguerina trauria tot el suc possible a les possibilitats que el llenguatge li oferia... La traducció permetria jugar tant com l'expressió igualitària de peces d'escacs - peces de pes del gimnàs”, com també l'equivalència contraposada i irònica de peces d'escacs que pesen poc en comparació amb els pesos del gimnàs, que pesen molt...”. Tot deixant-ho a l'elecció del lector de la publicació... 

     D'altra banda, veiem tornar a reaparèixer la figura o personatge que encarna un aficionat d'escacs, nascut del llapis del Lluis Artigas Jorba anteriorment. Un personatge conegut dels lectors amb el nom de Quimet Pelut. O, el que podríem traduir al castellà com a Joaquín Peludo o també com a “Joaquín El Barbas”.


Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana d’Escacs.
Número 60, juliol de 1992. Llistat de redactors, dibuixants i
col·laboradors d’aquest número publicat.


            Aquesta vegada, apareix Ell plàcidament somrient i assegut. Observant als dos amics que fan petar la seva broma..... amb el seu joc de paraules...

                Recordem a continuació el número publicat número 60 corresponent al mes de juliol de l'any 1992.  On apareixeria publicada una altra de les il·lustracions del nostre esparreguerí, que realment havia estat dibuixada i lliurada l'any 1987.


Pàgines 84 i 85 del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
 d’Escacs
. Número 60, juliol de 1992. Publicació d’un dels dibuixos de
l’esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba.


        Va ser a la pàgina 84 on apareixeria la seva il·lustració gràfica. Un dibuix d'estil continuista, on novament l'autor buscarà la complicitat del lector amb el seu humor habitual del doble sentit com veurem tot seguit:

        Aquesta vegada trobarem tres personatges en un hipotètic ring de boxa... Una situació d'entrada estranya i xocant tractant-se d'una revista tècnica i especialitzada en els ecacs...

            El Lluis Artigas Jorba presentaria la idea principal de fons: la universalitat dels escacs. És ben sabut que els escacs són practicats com a esport o com a activitat d'oci per infinitat de persones. Dels més variats oficis. De la més variada realitat social, econòmica, raça, religió o idiologia. D'aficionats als escacs al llarg de la història en trobarem en tots els nivells i realitats. Entre polítics famosos, intel·lectuals de reconegut prestigi, professionals d'alt nivell, obrers de tota mena i color. Persones adinerades i persones pobres de solemnitat... Músics, militars, sanitaris... Si haguéssim de fer llista d'Ells seria interminable. I, perquè no, aquí hauríem d'incloure també tant a esportistes amateurs com a professionals. Tant esportistes de saló, com els de pràctiques al aire lliure i també en pavellons esportius i gimnasos. Tot i les diferències existents de mentalitat, de classe social o de "rol", però, tots participen de la mateixa afició i parlen un mateix llenguatge: el dels escacs. I és amb aquestes premisses que no ha de resultar estrany que, d'entrada, se'ns presenti en aquesta il·lustració tres bons aficionats a la boxa, que també ho siguin dels escacs...



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  
Número 61, novembre de 1992.


Al dibuix del Lluís Artigas Jorba trobarem novament el nostre popular personatge del Quimet Pelut fent aquesta vegada, les funcions d’àrbitre de boxa.

        A la instantània, el trobarem observant tot pensatiu l'esportista que jeu ben malparat al terra de la lona. Després d'haver rebut la pallissa de la seva vida. És a dir, d'haver estat tractat com una baldufa de valent......

        El desafortunat esportista, -també aficionat als escacs segons ens ensenya el seu context- jeu a terra amb un bon llistat de lesions: un gros “Abonyegat” al cap, el nas amb sang, dos ulls morats... i alguns queixals pel terra... 

        A més a més al seu damunt una atmosfera de peces d'escacs blanques i negres voltegen certificant-nos que li han deixat ben bé “Kao” de la lliça de patacades rebudes... 

        L'autor li murmura al pensatiu arbrite com la tècnica utilitzada per batre del tot al seu desafortunat adversari amb tanta contundència: "Li he fet xec al descoberta..." El que podríem també ampliar com: "Li he donat escac mat a la descoberta...". 

        Novament observem com el llapis i el text del Lluis Artigas es combinen buscant la complicitat de l'aficionat i també del lector de la revista. Utilitzant una terminologia –un llenguatge– ben conegut dels seus destinataris. 

        Aquí el paral·lelisme que s’ha cercat seria comparar allò que passa sobre el tauler durant una partida de competició, amb aquesta altra disciplina esportiva que és la boxa... 

       En el món dels escacs s'entén per "escac" l'amenaça directa contra la peça més valuosa de cada esportista: el rei. Si aquest cau, és mort o capturat, la partida finalitza. Tota la batalla, tota l'estratègia, tota tàctica, tots els moviments realitzats s'encaminen a caçar o capturar el rei adversari. D'aquí la seva importància vital. Cal protegir el nostre monarca contra tots els "escacs" ja que, de no aconseguir-lo, la partida podria concloure amb un "escac mat" i mort el rei nostre finalitza la partida en derrota.


Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
. Número 61, novembre de 1992. Llistat de redactors, dibuixants
 i col·laboradors d’aquest número publicat.


    El segon terme tècnic utilitzat seria el de “descoberta”, entenent-se per aquesta, el moviment pel qual desplacem una peça de manera que una altra pugui actuar agressivament, o bé capturar impunement una peça adversària. Es produeix llavors una doble amenaça en la qual poden quedar atacades simultàniament dues peces.

            Amb aquesta idea de combinació arribaríem al concepte de "l'escacs a la descoberta" que, no és altra cosa que el recurs tàctic poderosíssim, d'atacar simultàniament dues peces. Una d'elles el Rei adversari. Aquest tipus de combinació, per la seva tremenda força pot convertir-se en una maniobrea demolidora i decisiva.

            El nostre personatge doncs, dirigint-se a l'arbrite ens fa un sinònim entre la idea de la parada o bloqueig i el ràpid contraatac que es practica a la boxa, amb el seu equivalent de fer "escac"  desplaçant una peça que fa de barrera entre el rei adversari i la peça que ataca el rei.

            Aquí, recollim el presentament de la rapidesa i de la contundència aplicada a aquestes dues disciplines esportives de competició:  la boxa i els escacs...

        Per acabar el safari que presento avui recordaré l’acudit publicada en el número 61, el novembre de 1992. Es tractaria d’un dibuix creat aquí Esparreguera també l’any 1987.


Pàgines 122 i 123 del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana d’Escacs.
Número 61, novembre de 1992.
Publicació d’un dels dibuixos de l’esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba.



        El Lluis Artigas Jorba ens presenta novament al seu personatge del “Quimet Pelut” parlant al mig del carrer  durant unes obres que tenen lloc allí amb un amic. El nostre personatge venia de jugar escacs i porta sota el braç el seu tauler i peces. El seu interlocutor es un obrer ben suat que comenta la jornada i el seu ambient de treball...

El text que acompanya la il·lustració es prou aclaridor i una vegada més l’esparreguerí juga amb el doble sentit de les paraules: “Enraonant d’escacs: Doncs sí, nostre encarregat no sap distingir un peó, d’un cavall....”



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
. Número 62, desembre de 1992.



Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 62, desembre de 1992.
Llistat de redactors, dibuixants i col·laboradors d’aquest número.



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  
Número 63, febrer de 1993.




Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 63, febrer de 1993.  Llistat de redactors,
dibuixants i col·laboradors d’aquest número publicat.



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  
Número 67, desembre de 1993.





Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 67, desembre de 1993.  Llistat de redactors,
dibuixants i col·laboradors d’aquest número publicat.






diumenge, de setembre 18, 2005

El programa de festes de La Plana d'Esparreguera del 1987...

 


Programa de la Festa Gran de La Plana 1987.
Dibuix del Lluis Artigas Jorba.
 

No deixa d’esser curiós que la festa anyal que te lloc a La Plana d’Esparreguera no es diu com les demés de la nostra població “Festa Major de...”  sinó que ha tingut el fet diferencial d’anomenar-se “Festa Gran de La Plana” per diferenciar-se de les demés festes anyals que celebrem aquí Esparreguera...

També la seva associació de veïns gaudeix d’altre fet diferencial. En duplicar las sigles de l’associació. Vet aquí que mai he sabut el perquè d’aquesta singularitat local. Però si regireu paperassa i documents impresos no us espanteu de trobar escrit “AAVV La Plana”...

Però no és aquests el tema que vull avui recordar. Sinó les seves festes.

Normalment la maquinaria de la seva junta comença a treballar abans del juliol en confeccionar la programació d’actes que oferiran per la seva Festa Gran que sempre té lloc als voltants del onze de setembre. Alguns anys millors actes que altres. De vegades novetats. Y sempre uns actes més o menys fixes que cada any tenen continuïtat.



Programa de la Festa Gran de La Plana 1987.
Portada feta pel Lluis Artigas Jorba a dues tintes.


A finals d’agost ja es poden veure cartells d’alguns actes –normalment grups musicals- i entra a la impremta un programa de mà d’una vintena de pàgines, on es detalla els actes que tindran lloc cada dia de les festes.

De aquests programes hem tingut de tot. Portades molt maques i no tant maques. Modernes i clàssiques. I vet aquí que el Lluis Artigas Jorba dissenyaria el programa de festes de l’any 1987...

La Junta de l’associació em va demanar que els hi fes aquest programa del 1987. Tanmateix disposaria d’un temps limitat. Poc temps. A més mai havia fet res semblant.

De fet varen ser una portada i un estol de dibuixos per omplir al interior del programa. Els dibuixos tipus còmic destinats al interior vaig tenir el detall de deixar uns bons espais en blanc per tal de que la impremta fiques els actes previstos segons la planificació feta per dita associació.

Al fina ferien servir la d’un ciclista perseguint la seva bicicleta; la de dos joves ballant; la d’una parella ballant de gala; la de la cursa de sacs; i la del concert de havaneres. Tanmateix la portada no la vaig saber fer millor. No vaig quedar content amb el resultat.



Programa de la Festa Gran de La Plana 1987.
Dibuix del Lluis Artigas Jorba



Programa de la Festa Gran de La Plana 1987.
Dibuix del Lluis Artigas Jorba



Programa de la Festa Gran de La Plana 1987.
Dibuix del Lluis Artigas Jorba


Resumint, hi va haver persones que els hi va agradar i altres que gens ni mica... [Com sempre passa].

Es va imprimir el programa d’actes a la impremta Minerva d’Esparreguera. I val a dir també que l’Associació de Veïns de La Plana em va obsequiar amb una petita quantitat en concepte de despeses de material. Detall d’agrair. Per acabar comentar que -segons explicarien els membres de la Junta-, els originals d’aquests dibuixos se’ls quedaria la impremta i no serien retornats.

Ves a sabre si algun dia, en algun programa d’altre localitat, ens trobem amb els dibuixos còmics que vaig fer per La Plana d’Esparreguera acompanyant altres actes. En el nostre món, el futur es l’ecologisme i el reciclatge. Donar una segona vida a tot allò que sia possible....

I bé, un dels molt programes editats de La Festa Gran de La Plana va passar per les meves mans...



Programa de la Festa Gran de La Plana 1987.
Dibuix del Lluis Artigas Jorba



Programa de la Festa Gran de La Plana 1987





Programa de la Festa Gran de La Plana 1987. 




dissabte, de setembre 17, 2005

Festa Major de Santa Eulàlia 1987

El cartell compartit de la festa major d’hivern.

El cartell d’ombres xineses.

 




Dibuix del pintor Josep Masip i Pérez fet pel Lluis Artigas Jorba per la exposició conjunta de la
Festa Major d'hivern d'Esparreguera 


L’any 1987 novament col·laboraria en la confecció d’un cartell publicitari per una exposició conjunta de pintors a la sala municipal d’exposicions que llavors era situada als baixos de la Casa de la Vila d’Esparreguera

Va ser un treball del tot surrealista. Els dos pintors que exposaven eren molt coneguts a Esparreguera:  el Josep Masip i Pérez i el Josep Grau i Piñol. Dos artistes amics que juntament amb la Paquita i Jo havien fet sortides per a pintar en altres localitats de Catalunya.

Doncs bé, l’exposició aniria de que el Lluis Artigas Jorba feia el retrat del Josep Masip i Pérez; i el Josep Masip feia el retrat del Josep Grau i Piñol per al cartell. A si, si sí… que es varen fer i el cartell a la impremta de Tipografia Minerva d’Esparreguera i es publicaria i repartiria per tota Esparreguera amb motiu de la celebració de Santa Eulàlia Patrona d’Esparreguera. I Festa Major d’hivern…

El cartell es impagable. El Lluis Artigas Jorba compliria l’encàrrec amb un dibuix de perfil a l’estil d’ombres xineses i en el mateix a dalt de la part esquerra hi ficaria una lluna, per allò de que el Josep Masip estava més en la Lluna que en La Terra. Flotava en una altra dimensió diria Jo amb certa xiulada d’estil humorístic…

Tanmateix, el Josep Masip pintaria al Josep Grau d’una manera ben provocadora com podeu veure en el cartell que acompanya aquests petit article.

També cal esmentar que aquesta exposició d’aquest dos artistes local es presentaria amb el nom fictici de membres del “Taller d’Arts Plàstiques, Societat Anònima” i per acabar d’arrodonir la cirereta amb dos textos que acompanyarien els dos dibuixos.

El text del Josep Grau presentaria les 16 obres exposades amb un resum biogràfic i una reflexió de la seva evolució com a artista.

Per la seva part, el comentari que acompanyaria el meu dibuix aniria a càrrec del Director  de l’Escola d’Arts Plàstiques, professor, i pintor Raimond Llort. Aquest singular artista era d’un dels resident de la Residència Municipal de Can Comelles que vet aquí, també l’Ajuntament d’Esparreguera li encarregaria un quadre retrat del famós Lluis Llongueras (perruquer, escriptor, escultor, pintor… i un munt de coses més) per regalar-li en nom d’Esparreguera, en agraïment per la donació d’una singular escultura durant les festes del Mil·lenari d’Esparreguera.

D’alguna manera, aquell artista feia de germà gran o de Padrí d’aquest dos joves pintors locals. Afegiré que el Josep Masip presentava una segona sèrie d’obres que feien de continuació de la seva anterior exposició presentada en solitari, l’any anterior (1986) amb el nom de “Taxisme”. De fet, aquest mot va ser creat per el Raimond Llort per tal de condensar la idea central que movia en aquells moment l’esperit i els pinzells del Masip. Per això, el més gros text publicat en aquest cartell en aquella presentació de obres sobre la denominació d’origen “Taxisme II”.

Efectivament, en Raimond Llort va donar un veritable corpus doctrinal que explicava el singular estil del Josep Masip i Pérez en aquella etapa de la seva vida artistica. Una base teòrica i argumentada que volia donar cimentació a la seva obra i ajudar a la persona allunyada del mont de l’art i de la historia dels moviments artístics unes pautes orientatives, una claus de interpretació, de la col·lecció de quadres que es presentaven.



Cartell de l'exposició conjunta dels pintors d'Esparreguera
 Josep Masip i Pérez, i Josep Grau Piñol,
per la Festa Major d'Esparreguera d'hivern 1987


No em pregunteu si aquell text va ser un èxit o no. Senzillament no ho sé.

Potser parlar estil llatí amb “De re varia, pro artis et Culturae” com apareix imprès al esmentat cartell; o parlar de Heidegger, de Berkeley o Benedetto Croce, seria un grà massa gros per aquella bona gent d’Esparreguera i els forasters que aquells dies ens visitaren, l’exposició i visitaven la vila.

Si us puc compartir que quan en Raimond Llort deixà aquesta vida per anar amb els grans artistes de la historia allí la llunyana Eternitat, el vell artista, deixaria en testament, els  seus cavallets, les seves pintures i els seus estris als seus pintors predilectes que l’acompanyarien i compartirien la seva passió per el mon de l’art. I que, d’alguna forma, esdevindrien també els seu hereus espirituals de tant singular personatge.

Els anys passen. Les persones com dèbils pàmpols i fulles son endutes ací i allà fins desaparèixer. Ara, amb el pas dels temps copsem com ja no queden testimonis impresos de parts del nostre passat. Aquest cartell, vet aquí tant estrany, tant peculiar, tant únic, ja no es troba ni es recorda per ningú…

Si, el Lluis Artigas Jorba  -una vegada més-   també hi va tenir una petita part en la seva història…

En la historia contemporània de l’Esparreguera artística.





divendres, de setembre 16, 2005

Dibuixos publicitaris…

Un cartell per un artista local:

Josep Masip i Pérez

 

 


Cartell del Lluis Artigas Jorba per l'exposició de l'artista esparreguerí Josep Masip a l'any 1986.


Un company d’escola que va esdevenir un amic de tota la vida va ser l’artista local Josep Masip i Pérez. Pintor industrial  -professionalment parlant-  i pintor de vocació per la seva afició.

Al llarga dels anys va fer motes exposicions. A Esparreguera i fora d’Esparreguera. Treballant també al llarg de la seva vida varies tècniques i estils monogràfics. En els seus principis quadres de tall clàssic. Més tard quadres policromats fets amb terres i làtex, on predominaries els blaus del cel intensos i elèctrics.

Més endavant entraria en una dinàmica que artísticament denominarien els professors i directors d’arts plàstiques com a Taxime.

Però no recordaré aquí ni les anades i tornades que fèiem a concursos de pintura ràpida d'altres ciutats o poblacions, el grup format per el Josep Masip i Pérez, el Josep Grau i Piñol, el Lluis Artigas Jorba i la Paquita Artigas Jorba. Tampoc toca aquí recordar les seves participacions en exposicions publiques col·lectives, o la seva participació a diverses biennals i trobades. No.

    En aquest modest article recordaré una de les vegades en que vaig col·laborar amb les seves exposicions. Val a dir que no serien nomès en el transport, muntatge i desmuntatge de la seva obra exposada. De vegades aniria dita ajuda o col·laboració en l’àmbit de la publicitat… 

Tot i que per a res destacaria dins del àmbit artístic d’Esparreguera el Lluis Artigas Jorba, ni vaig participar mai en cap Biennal d’artistes d’Esparreguera, si que vaig rebre algun encàrrec o petició d’ajuda. Efectivament, per inversemblant que pugui semblar, al Josep Masip i Pérez pintor de quadres i habitual en oferir exposicions de la seva “obra recent” no se li donaven bé ni els cartells publicitaris ni la retolació en general…

I vet ací que els companys li ficàvem un cop de mà de tant en tant. 

Avui compartiré un d’aquells cartells i retolació que li vaig fer desinteressadament. Es tracta d’una exposició feta l’any 1986 a la sala municipal d’exposicions de l’Ajuntament. Que per aquelles dates era situada al soterrani de la Casa de la Vila. A la plaça de l’Ajuntament. 

El seu accés era pujant unes escales fins el replà que feia de planta baixa. A la dreta teníem els Serveis Tècnics, a l’esquerra la Policia Municipal i el Jutjat i els ascensors de l’edifici. Al davant els WC i l’escala per pujar i baixar.

Per accedir a la sala d’exposicions calia agafar l’escala i baixar. En aquest curiós soterrani teníem al davant els ascensors. A l’esquerra la Sala Municipal d’Exposicions (d’una mida més que respectable). A la dreta una porta que conduiria a un magatzem que també acollia el cotxe de la Policia Municipal i els calabossos on es dipositaven els detinguts…

Al cartell de la dita exposició que coincidiria amb la celebració de la Festa Major d’Esparreguera restaria oberta al públic del 08 al 23 de febrer de 1986. Tota la informació va ser retolada i el cartell també incloïa una retrat de l’artista que vaig fer de memòria.

Dit cartell de mides 298 x 420 mm, de tinta negre sobre full blanc, va ser distribuït per els comerços d’Esparreguera i centres catalogats de interès públics.

Ara tot això es historia. Una anècdota també. A l’Ajuntament d’Esparreguera es farien obres de manteniment i millora i el seu accés canviaria notablement. La Sala Municipal d’Exposicions seria traslladada al carrer dels Arbres. El Josep Masip i Pérez continuaria pintant a la recerca de nous estils i noves tècniques…

I el pas dels anys abocaria l’oblit d’aquella exposició i del cartell que Jo vaig fer…