dimarts, de març 10, 2009

El butlletí de L’Ideal d’en Clavé de Barcelona...

 


Butlletí editat pel Club L'Ideal d'en Clavé de Barcelona.
Nou dels seus números publicats serien dedicats al IV Open Escacs de Nou Barris

L’any 1998 vaig participar en el  torneig “IV Open Escacs de Nou Barris L’Ideal d’en Clavé” de la ciutat de Barcelona. Un encontre també oficial i homologat per la Federació Catalana d’Escacs.

Aquesta prova esportiva tindria lloc del dissabte 26 de setembre al  dissabte 28 de novembre de dit any 1998. Era al sistema Suïs a vuit rondes per be que teníem un dia intercalat de descans que seria el 10 d’octubre.  El desempat previst per dita competició seria el anomenat “Acumulatiu” i després el “Bucholz total”. Val a dir que durant la celebració de la mateixa prova els organitzadors editarien un butlletíns en el que cada setmana es publicarien les classificacions, els emparellaments, i els resultats aconseguits. També es publicarien algunes partides jugades en la ronda anterior i que a criteri dels organitzadors del torneig obert serien d’especial interès.

El butlletí era responsabilitat del Francisco Miguel Zancas i Vidal, i el Juan Antonio Pérez i López.  Coordinant amb el Ferran Coll i Terrades que era el Director del Torneig; i l’Equip Arbitral [Jordi Gea i Cabrero, el Juan Antònio Pérez i López i el mateix Francisco Javier Sánchez i Carazo].

D'aquest butlletí s’editarien un total de nou números. I lògicament la meva persona hi sortiria en Ell. Tot i que no va ser un mal torneig per a mi tampoc vaig aconseguir glòria alguna. Si més no, el mèrit que si be Jo sortia inicialment en el llistat de forces per ELO en la 24 posició, vaig acabar el torneig  06 posició de 55 classificats en dit torneig. Bastant més amunt d’allò que sobre el paper es podia esperar...



Butlletí del Club L'Ideal d'en Clavé de Barcelona.
Les pàgines 02 i 03 es destinaven a donar els resultats de la darrera ronda i publicar les partides jugades.

Va anar d’un pel que no es veies el meu nom publicat en el Quadre d’Honor publicat en el darrer número de dit butlletí i fos també Jo premiat. Efectivament, en dit Quadre d’Honor apareixerien com a jugadors premiats:

1er Classificat:  Josep Ribes Oliveras (Hortenc)

2on Classificat:  Javier González (Congres)

3er Classificat:  Jordi Poblet Puig (Peona i peó)

4rt Classificat: Elías Castillo García (Ideal Clavé)

 

1er Jugador amb ELO <1900:  PabloJosé Mir Viñas (Ideal Clavé)

2on Jugador ELO <1900: Bernat Sanz Calzada (Sant Josep)

3er Jugador amb ELO <1900: Santiago Minguez Pérez (Sant Josep)

 

1er Jugador Local: Elías Castillo García (ideal Clavé)

1er Jugador Infantil: Juan Manuel Sánchez López (Ideal Clavé)

 

Dit tot això i retornat al tema de la publicació del butlletí, dir que en el seu primer número (26.09.1998) apareix el llistat de tots els participants ordenat per ordre de força. Només hi va participar un esparreguerí, el Lluis Artigas Jorba. Amb llicència federativa a favor del Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera que apareixeria al lloc 24 de sortida amb la abreviatura de (PLA) com a identificador del club de procedència i un ELO oficial de 1920. A l’aparellament de la primera ronda em tocarien peces blanques i jugaria contra M. García del Club Escacs La Lira de Barcelona.

En el segon número (03.10.1998) em trobareu a la pàgina 01 amb els resultats de la primera jornada; a la pàgina 06 amb la partida jugada contra M. García, i a l a pàgina 07 a l’aparellament de la segona ronda amb J. Ribes del Club Escacs Hortenc de Barcelona.

El tercer butlletí (17.10.1998) sortiré a la pàgina 02 amb els resultats de la segona ronda; a la tres que recull les partides; el sorteig de la tercera ronda que m’aparellaria amb F. Catarineu del Club Escacs Universitat Politècnica de Catalunya. En dir butlletí també es publicaria informació de quines persones formen el “Comité de Competició”. Format per l’Arbitre (Jordi Gea), el Director del torneig (Ferran Coll) i tres jugadors participants en dit torneig (Jordi Poblet, Carlos Vargas i German Walter).


Butlletí del Club L'Ideal d'en Clavé de Barcelona. Transcripció de la partida J. Poblet (PIP) 2100
amb l'esparreguerí Lluis Artigas publicada en el butlletí 06 de data 07 de novembre 1998.
[Erròniament diu que son "Partides 4º Ronda" quant de fet serien de la cinquena]


El cinquè butlletí (31.10.1998) a la pàgina 02 dona els resultats de la 4rta ronda –vaig guanyar a P.J. Mir (Ideal Clavé)-  i a la pàgina 04 es reprodueix la meva partida.  Finalment a la pàgina 07 veurem el sorteig de la 5a ronda, on jugaria amb peces negres contra J. Poblet (PIP).

Al sisè número del butlletí (07.11.1998) es publicaria els resultats de la 5a ronda a la pàgina 02. La meva partida jugada a la pàgina 3. I el sorteig de la sisena ronda que m’aparella amb peces blanques contra C. Vargas (CEU) de 2100 punts Elo...  A la darrera pàgina del butlletí apareix la classificació en aquells moments:  el Lluis Artigas Jorba va onze classificat de 55 participants...

El dissabte 14 de novembre apareix el número 07 del Butlletí. A la pàgina 02 apareix els resultat de la darrera ronda i a la 03 algunes les partides jugades.  A la pàgina 07 trobem l’aparellament de la setena ronda del torneig. Jugaré amb peces blanques contra el German Walter. A la pàgina 08 es publica la Classificació després de sis rondes de competició. En aquest moments l’encapçala J. González del CE Congres amb 6 punts de sis possibles. El Lluís Artigas Jorba d’Esparreguera va en novena posició...

El vuitè Butlletí sortiria el dissabte 21 de novembre. A la pàgina 02  trobarem l’empat aconseguit durant l’anterior ronda. En una partida que es reprodueix a la pàgina 03 del esmentat butlletí. A la pàgina 07 sóc aparellat amb peces negres contra E. Chalmeta del Club Escacs Sant Boi de Llobregat a la següent ronda de la competició.

Finalment a la pàgina vuit apareix la Classificació després de 7 rondes de l’Open. L’encapçala J. Ribes del Club Escacs Hortenc de Barcelona amb 6 ½ punts de 7 possibles. 

I de l’esparreguerí què?  Doncs he pujat fins el vuitè lloc a la classificació. Tanmateix sense opcions d’aconseguir el Campionat.



Butlletí del Club L'Ideal d'en Clavé número 09. Dissabte 28 de novembre de 1998. Pàgina 08.
Classificació final del IV Open Escacs de Nou Barris. En sisè lloc l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba.


                Al 09è i darrer número d’aquest butlletí (28.11.1998) novament apareixeria a la pàgina 02 amb els resultats de la vuitena ronda contra E. Chalmeta. Una victòria que es pot reproduir resseguint la partida jugada i publicada a la pàgina 03 del butlletí.

                A la pàgina 7 apareix la Classificació Final d’aquest IV Open Escacs de Nou Barris L’Ideal d’en Clavé:  aquest serien els esmentat anteriorment en parlar del Quadre d’Honor, afegint que el 5è classificat seria G. Walter (COM) 2095; 6è classificat el Lluis Artigas Jorba (CE “AAVV” La Plana-Esparreguera) 1920;... fins a 55 participants com ja us  he compartit anteriorment.

                Val a dir que en aquest tornets vaig haver-me de veure’m les cares  amb qui quedaria Campió (J. Ribes a la segona ronda), tercer (J. Poblet a la cinquena ronda) i cinquè (G. Walter a la setena ronda)...

                Quina és l’anècdota de recordar tot això? Que mai havia sortit tant seguit en un butlletí. Vet aquí nou vegades gairebé del tot seguides... ha ... ha ... ha!!




dissabte, de desembre 13, 2008

La Targeta d'Investigador

 


Targetes d'Investigador
del esparreguerí Lluis Artigas Jorba.
Aquests carnets vares ser retirats en temps del MH President José Montilla a la Generalitat de Catalunya.

Amb el pas dels anys van quedant pel darrera les històries i anècdotes que tots hem viscut envoltats dels afanys del di-a-dia. Una d’aquestes anècdotes de la vida quotidiana seria la existència de les anomenades  Targetes d’Investigador. Que per a tots aquells que hem dedicat temps, esforços, diners, viatges  -i sobretot moltes hores i dies-   treballant en algun camp d’investigació teníem a la nostra disposició.

Aquesta targeta que era voluntària havia nascut l’any 1982. Amb la seva possessió el titular tenia facultat de poder treballar en tots els Centres dependents de la Direcció General de Belles Arts i Arxius del Ministeri de Cultura i a tots els Centres dependents de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Targeta d’Investigador que era totalment oficial, tenia el seu fonament jurídic en el DOGA numero 287, del 17 de desembre de 1982 i el BOE número 305, del 21 de desembre de l’any 1982.

Com a historiador e investigador no vaig ser dels primers en tenir-lo. Anava donant llargues a la seva tramitació donat que els arxius i centres que normalment freqüentava per el meus treballs no la demanaves ni era imprescindible de presentar-lo. Tanmateix al final la situació va fer girar la truita del tot i efectivament vaig iniciar el seu tràmit. Això serià a l’Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat que en aquells temps era situat en un soterrani que tenia sortida als Jardins del Roser. I a sobre mes o menys teníem la Biblioteca Municipal Montserrat Roig. Val a dir que també en un petit espai situat a la dreta de l’accés a l’Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat tenia la seva seu el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Bé, no vaig ser afortunat. El tràmit del meu carnet va anant-se allargant durant anys. Cada vegada que baixava allí i preguntava recollia la mateixa cançó: que encara no estava fet.

Amb la mosca al nas per aquesta anormalitat un bon dia em vaig plantejar de canviar de zona a veure que passava i si era possible de des bloquejar questa situació. Dit i fet, vaig triar l’Arxiu Comarcal de Igualada i allí em vaig presentar amb les fotografies i altra documentació. Per perplexitat meva amb només tres dies ja tenia el flamant carnet o Targeta d’Investigador a la meva butxaca...

A Igualada vaig tramitar dos Targetes d’Investigador. La primera que em varen lliurar amb data del 05 de juny de l’any 2001 tenia assignat el número 134/2001. Tres anys després en renovar-la de nou en el mateix arxiu ja seriem més els investigadors reconeguts i en actiu al País. Vaig passar d’esser el 134 al 223.  Efectivament, la nova targeta oficial lliurada amb data del 08 d’octubre de l’any 2004 tenia com a número el 223/04.


Fulls de comanda del Lluis Artigas Jorba amb els números del carnet d'Igualada
a l'Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat, dels anys 2001 i 2003. 


Les dues targetes varen ser fetes servir amb tota normalitat a l’Arxiu de Sant Feliu de Llobregat. Mai vaig rebre per part d’Ells pregunta alguna ni comentari al respecte. I naturalment vaig deixar de pidolar informació sobre els tràmits fets allí sobre la meva targeta... 

Aquesta va ser la darrera Targeta d'Investigador del Lluis Artigas Jorba. La seva validesa seria fins l'any 2007. Però es varen suprimir en temps del MH President de la Generalitat de Catalunya el socialista José Montilla i Aguilera (2006-2010).   La versió oficial va ser que per simplificat administrativa es podia fer servir el DNI espanyol per accedir a qualsevol fons i arxiu.   La versió no-oficial seria que aquestes targes eren massa catalanistes en fer palès la realitat de haver un cos de investigadors autòctons al territori...

La situació donaria peu a la típica "conya marinera".  Al fer broma de que "de cop" i gràcies al Montilla, l'antic funcionari de carrera de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, a Espanya hi havia 44 milions de investigadors, tot referint-se a la població que més o menys tenia un DNI.  I a Catalunya d'Investigadors amb Targeta ja no en quedava ni un...

Retornant al tema del article cal dir que desconec si algú més a Esparreguera tenia com Jo la Targeta d'Investigador.  Val a dir també que amb el pas dels anys la existència d'aquest carnet o targeta ha caigut totalment a l'oblit.  La majoria de les persones d'avui en dia desconeix la seva existència i utilitat.  Ja és història. També història de la meva vida.

Vet aquí que allò que a Sant Feliu de Llobregat amb anys de picar pedra no vaig poder aconseguir en tres dies m'ho donaren a Igualada ...


dimecres, d’octubre 01, 2008

Lluis Artigas Jorba de webnaster

PÀGINES WEB - 3



"Anècdotes d'Esparreguera"
una web destinada a curiositats de la nostra vila
Direcció internet: http://anecdotesdeesparreguera.blogspot.com/





"Història d'Esparreguera"
una web destinada a donar a conèixer el patrimoni bibliogràfic d'Esparreguera
Direcció internet: http://esparreguera.bitacoras.com/






"Vídeos sobre Esparreguera"
una web on trobareu alguns els videos que he gravat i editat sobre Esparreguera
Direcció internet: http://escritspublicats.blogspot.com/

.

dilluns, de juliol 28, 2008

El Lluis Artigas Jorba de webmaster

PÀGINES WEB - 2




Web al canal de vídeos youtube




diumenge, de maig 25, 2008

El LLuis Artigas Jorba webmaster

PÀGINES WEB - 1



"Esparreguera Aimada"
una web de notícies locals amb enllaços d'interès
Direcció internet: http://historiaesparreguera.blogspot.com/




"Biografia del Lluis Artigas"
una web personal i de records per quan un ja no sigui rodant per aquest món...
Direcció internet: http://bibliografialluis.blogspot.com/






"La web del Lluís Artigas Jorba"
de Magix. Una web de fotografíes
Direcció internet: http://lluis-artigas.magix.net/




.

dissabte, de maig 10, 2008

Xalapa, Capital de l'Estat de Veracruz (Mèxic)




    Fotografía de Xalapa de Enríquez, Veracruz, gentilesa de Mapio.net. En aquesta ciutat em vaig casar...
    Comparteixe uns vídeos amb tots vosaltres...




Xalapa de Enríquez-Mèxic. Documental (1) de MuchoViaje.com



Xalapa de Enríquez-Mèxic. Documental (2) de MuchoViaje.com


 

Un dia en Xalapa



Rondalla Romantica Xalapa




Ball jarocho típic.



dissabte, de juliol 07, 2007

Soci de l'Associació Esparreguera Sardanista





Dinar de germanor durant l'Aplec d'Esparreguera als jardins de Can Comelles d'Esparreguera a l'any 1999
[El LLuis Artigas Jorba és el segon de l'esquerra...]



    L'Associació Esparreguera Sardanista va dur a terme una important tasca cultural a la nostra vila, ensenyany i fomentant les sardanes aquí casa nostra. També participaríen en aplecs i competicions de tota mena.
    A Esparreguera a part de les ballades organitzaríen l'Aplec d'Esparreguera, que tenia lloc a la plaça de la masia de Can Comelles. Després d'un matí de feina tocaria el dinar de germanor allí mateix.... perquè a la tarda... més sardanes...

L’any 1987 la Colla Sardanista “Força Viva” fundaria l’Associació Esparreguera Sardanista i aquell mateix 21 de juny de l’any 1987 celebraria el seu primer Aplec de Can Comelles. Un aplec que després passaria a dir-se l’Aplec d’Esparreguera.

El nostre aplec formaria part  de la xarxa d’Aplecs de les Comarques Barcelonines. On acabaria establint-se una data fixa per la celebració del nostre aplec: El quart diumenge de maig de cada any.

També seria un dia 25 d’octubre d’aquell mateix any 1987 que tindria lloc la primera ballada de sardanes que organitzaven.  Va ser a 2/4 de una del migdia a la plaça de l’Església comptant amb la participació de la Cobla Ciutat Comtal. Les audicions de sardanes s’anirien multiplicant a Esparreguera al llarg de tot l’any, i amb gran continuïtat. De forma que ja a l’any 2001 havien sobrepassat les 125 audicions de sardanes les organitzades...


Aplec d'Esparreguera
 de l'any 1994 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista


                Recordant efemèrides d’aquesta  entitat avui dia ja inexistent de l’Associació Esparreguera Sardanista un dels dies d’or seria el 15 de setembre del 1991. La data en que es celebraria el 15è aniversari de la Colla Força Viva, el nucli i l’origen de la associació. El actes organitzats inclourien un dinar de germanor amb els seus fundadors i dansaires, en una diada en que reconeguts compositors de sardanes, de merescut renom,  com serien els mestres en Tomàs Gil i Membrado, i el Carles Rovira, compartirien taula. La festa acabaria, com seria d’esperar, amb sardanes. Amb una ballada a la plaça de Santa Eulàlia acompanyats de la Cobla Ciutat de Terrassa.

Altre efemèrides digna de recordar seria a l’any 1993. Quan la veïna a vila de Martorell era proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana i el dia 01 de maig de 1993 La Flama de la Sardana era  traslladada des de ciutat de Mollet del Vallès fins a la vila de Martorell, tot passant en el seu recorregut per Esparreguera. L’Associació Esparreguera Sardanista esdevindria l’encarregada d’organitzar el seu trànsit per la nostra estimada població de la dita Flama de la Sardana.



Aplec d'Esparreguera
de l'any 1997 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

A més de les nombroses audicions populars de sardanes organitzades al llarg de l’any aquí Esparreguera, o els seus cursets; i també els viatges a altres poblacions per concursar e aplecs, concursos i exhibicions, l’Associació Esparreguera Sardanista va recolzar sempre activitats cultural celebrades a la nostra vila. Com el tradicional Aplec de Santa Maria del Puig, que a Esparreguera tenia lloc el Dilluns de Pasqua. O la realització de l’Aplec d’Esparreguera, que entusiastament organitzaven al jardins de la masia de Can Comelles any darrera any. Un aplec, on  -sia dit de pas-  s’estrenarien varies vegades noves sardanes, i que normalment hi participaven les Cobla Ciutat de Cornellà, Cobla Principal de Terrassa, i Cobla Popular.

Val a dir també que la Colla Força Viva va crear la Secció de Sardanes del Patronat Parroquial l’any 1998. Obrint novament la seva tasca formativa a les noves generacions d’esparreguerins i esparreguerines.


Aplec d'Esparreguera
 de l'any 1998 organitzat per l'
Associació Esparreguera Sardanista


Recordarem la estreta vinculació que tenia el mestre Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, Terra Alta 1915) amb la nostra vila i la nostra associació. Va compondre i dedicar quatre composicions molt recordades i ballades:  L’Aplec d’Esparreguera (1989), Maria Carme (1989), Can Comelles (1992) i Cristina Gentil (1994).

Per la seva part, el mestre Daniel Gasulla i Porta (Martorell, Baix Llobregat 1970) crearia la sardana “Força Viva” (1991); i el mestre Carles Santiago i Roig (Barcelona, 1953) estrenaria la sardana  “10 il·lusions”  (1996) que dedicaria al 10è Aplec i al Joan i la Carme. Sense oblidar-nos tampoc del mestre Carles Segarra i Mas  (Vilanova i la Geltrú, 1963) que ens deixaria la coneguda sardana “Les setze fonts”  (1991).

Li devem també una peculiar sardana batejada amb el nom de “Esparreguera Sardanista” (1988) al mestre Carles Soler i Canton (Mataró, Maresme, 1928). Una sardana que dedicaria l’esmenta’t compositor a l’Associació Esparreguera Sardanista.

Com anècdota important, la creació d’un pin amb l’escut de l’entitat  -Jo encara el conservo como si fos una relíquia-  per lluir-lo orgullosament.

Un anagrama o escut que  -en la seva versió mono color-   passaria a incorporar-se als llibrets  editats amb motiu de la celebració dels Aplecs, els anys ...1997, 1998 i 1999 al interior; i els anys 2000, 2001 i 2002 a la portada.


Aplec d'Esparreguera
 de l'any 1999 organitzat per l'
Associació Esparreguera Sardanista


L’Associació també participaria en l’edició d’un lot de 67 sardanes amb motiu del 20è Aniversari de la Comissió d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines [CASCB]. Una selecta col·lecció de sardanes en sis CD editats l’any 1999 i que s’acompanyaria d’un llibret. On s’esmentaria que la sardana número 22  “L’Aplec d’Esparreguera” de T. Gil i Membrado  que: “...va ser estrenada al maig de 1989 i el seu creador la va dedicar a l’entitat Esparreguera Sardanista, per la seva dèria i convenciment que amb la sardana també es fa Pàtria...”. En un enregistrament feta amb la Cobla Ciutat de Cornellà.



SOCI DE L'ENTITAT:

Any   1998
Any   1999
Any   2000
Any    2001
Any    2002



Aplec d'Esparreguera
 de l'any 2000 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista






Aplec d'Esparreguera
 de l'any 2001 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista




Aplec d'Esparreguera
 de l'any 2002 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista




La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat


    



    La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat i consum és una associació de consumidors amb més de 25 anys d’experiència a tot el territori català [veieu la seva web], la seva principal finalitat és la d’assessorar, informar i divulgar tots els temes relacionats amb el mon de la salut, el consum, seguretat alimentària, medi ambient i temes socials.

     També té com objectius principals la formació i informació dels joves en temes relacionats amb la salut i el consum. El col·lectiu de persones grans són també una de les prioritats de la C.U.S. pel que fa a la informació i formació.

    Vetllar perquè els consumidors coneguin quins són els seus drets i deures [veieu els seus butlletíns] i també perquè exerceixen un consum responsable i solidari, cosa que només es pot fer des del coneixement.

     La C.U.S. com associació de consumidors està considerada com una de les més representatives de Catalunya i forma part del Consell de Direcció de l’Agència Catalana del Consum i del Ple del Consell Català de les Persones Consumidores de recent creació, a més de participar en diferents consells i òrgans de participació i ser membres de les Juntes Arbitrals de Consum d’arreu del territori català.





    El Lluis Artigas Jorba va ser soci de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat:

Any    1993
Any    1994
Any    1995
Any    1996
Any    1997
Any    1998
Any    1999
Any    2000
Any    2001
Any    2002



Carta rebuda per el Lluis Artigas Jorba d'Esparreguera el 20 de novembre de 1998
 de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat de Barcelona, demanat ajuda per la
 "Caixa Solidària" totalment exhaurida, per fer front a la Campanya de Reis de la C.U.S.





Resguard d'ingrès efectuat per el Lluis Artigas Jorba 21 de desembre de 1998 a favor de la
  Campanya de Reis de la CUS a la Clinica Barceloneta, Clinica Figarola i Clinica Provença...










dimarts, de juliol 03, 2007

“Baix Llobregat”. Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2006)

 


Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat núm. 77, del maig-juny de l'any 2006
.

Al passar dels anys no deixa de ser curiós el rastre equivocacions que anem deixant darrera de la nostra vida. De vegades equivocacions nostres, sí; però de vegades també equivocacions dels altres que ens envolten.

Hi podem veure de tot i més. Hi podem trobar referències equivocades o que s’anomena qui ha estat autor o ho atribueixen a la persona equivocada. Cognoms variats, equivocat o alterats.

I com no, també articles, estudis o referències de molt bona qualitat que publicades en determinades web ens pensem moltes vegades que duraran publicades allí per sempre, quan  a la practica i amb el pas dels anys, després seran esborrades i desapareixeran sense deixar gairebé ni rastre d’allò que els nostres ulls han vist i llegir.

A internet tot existeix i viu agafat en pinces i la seva vida o existència de vegades pot ser ben efímera. La llista de les anormalitats que al llarg dels anys em vist podria omplir pàgines. 



Nota d'un dels treballs del Lluis Artigas Jorba publica a la pàgina 12 del butlletí del
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, número 77 (maig/juny 2006).

Val a dir que també algunes persones  -no totes-  son per alguna estranya conjunció Còsmica les que pateixen més sovint aquestes descarrilades.

Desconec si Jo sóc del grup dels casuals accidentats o del grup del permanents cascats. Però també algun cop m’ha tocat fer el tastet d’aquests “errors” que queden per les generacions futures...

Al butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat  “Baix Llobregat” número 77, corresponent als mesos de maig i juny de l’any 2006, em varen canviar el meu cognom en una de les notes publicades l’apartat de novetats bibliogràfiques que apareixeria a la pàgina 12 d’aquest butlletí. Cosa sorprenent, si tenim en compte que tenien el meu treball publicat el tenien davant dels nassos i que dues de les persones que redactaven aquests veterà butlletí   -que va començar a publicar-se l’any 1975-   em tenien a mi més que conegut...!

Efectivament, és faria constar que el treball La moneda local de la vila d’Esparreguera. Apunts sobre la seva història. Esparreguera, 2005”, era l’autor el Lluís Artigues Jorba enlloc del Lluis Artigas Jorba. I així va acabar la cosa. No em consta que mai més cap dels meus treballs apareixes a l’apartat de novetats bibliogràfiques que es publicava dins d’aquests butlletí sobre llibres i treballs d’interès local i comarcal del Baix Llobregat.

Només recordar que l’any 2006 la seu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat [CEBLL] estava situat al Parc de la Torre del Roser s/n de Sant Feliu de Llobregat. Molt a prop de l’estació del tren i de la biblioteca d’aquesta ciutat.

El “Baix Llobregat” era un butlletí molt acurat tenint en compte els limitats mitjans amb que comptaven. La redacció del butlletí aniria a càrrec de l’Enric Ferreras, l’Esther Hachuel, la Mariona Masferrer i Ferrer (Directora de la Biblioteca d’Esparreguera), la M. Antònia Maurel, la Maria Luz Retuerta  (Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat) i el Jesús Vila.

Val a dir també que la cobertura del butlletí seria la totalitat dels municipis que conformen la nostra comarca del Baix Llobregat... que no és poca cosa...



Detall de la pàgina 12 del butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat núm. 77, que
 esmenta un dels treballs del LLuis Artigas Jorba amb el cognom equivocal a l'apartat de novetats bibliogràfiques. 






dimecres, de juny 20, 2007

El meu 10è aniversari a l'empresa DOGA

 


En Toni García i Coma President del grup DOGA lliura la insígnia de plata de l'empresa al Lluís Artigas Jorba.

Tot i que la meva col·laboració es molt anterior en el temps de la data que avui recordarem, el diumenge 01 d’abril de l’any 2007 seria el meu desè aniversari com a empleat i col·laborador dins del grup industrial DOGA SA, en la seva casa matriu situada a la localitat barcelonina de Abrera.

Per aquest motiu i com és tradició corporativa dins de l’empresa, uns dies després, s’organitzaria el lliurament de la “Insígnia de plata” de la empresa a la persona del Lluis Artigas Jorba, en un acte presidit per les primeres espases de la Direcció.

A la fotografia que avui comparteixo podeu veure d’esquerra a dreta el Sr. Toni García i Coma, President del Grup Empresarial DOGA; el Sr. Lluis Artigas Jorba, que rebria la Insígnia de Plata; el Sr. Maties Ripoll i Daza, Director de Recursos Humans a DOGA Grup Empresarial; i la Sra. Mar Pedraza i Berenguer; Human Resources Manager en DOGA.  

Un veritable honor haver acompanyat i servit a l’empresa en uns anys tant intensos i de forta expansió internacional.




dissabte, d’abril 07, 2007

Esports: Federació Catalana d'Escacs


Llicència federativa tramitada per el Lluís Artigas Jorba, esmentat amb amb quin Club i quina temporada:


1983-1984 Club Escacs La Passió (Esparreguera)

1984-1985 Club Escacs La Passió (Esparreguera)

1985-1986 Secció Escacs Societat El Casino (Sant Andreu de la Barca)

1986-1987 Secció Escacs Societat El Casino (Sant Andreu de la Barca)

1987-1988 Club Escacs Martorell

1988-1989 Club Escacs Martorell

1989-1990 Club Escacs Martorell

1990-1991 Club Escacs Martorell

1991-1992 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1992-1993 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1993-1994 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1994-1995 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1995-1996 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1996-1997 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1997-1998 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1998-1999 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1999-2000 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2000-2001 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2001-2002 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2002-2003 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2003-2004 Club Escacs Sant Joan Despí

2004-2005 Club Escacs Sant Joan Despí

2005-2006 Club Escacs Sant Joan Despí



Rebut com a soci del Club Escacs Martorell a l'any 1990...







dijous, de desembre 28, 2006

2006: Muntanya amunt de travessera...

La sortida a Sant Salvador de les Espases 




El Lluis Artigas Jorba i la seva Esposa en la fotografia de grup d'amics
que visitarien l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera,
el diumenge 29 d'octubre de 2006.



    L’any en que el Lluis Artigas Jorba d’Esparreguera s’havia casat amb la Martha Inés a la ciutat de Xalapa de Enríquez, Mèxic, tindria lloc també aquesta excursió d’amics a l’ermita de Sant Salvador de les Espases, dins el terme municipal d’Esparreguera. 

    M’havia casat un 10 de febrer de 2006 a les terres de l’Amèrica del Nord  -els mexicans sempre s’han considerat part de l’Amèrica del Nord, mentre que aquí a la Península sempre els col·loquen com a part de l’Amèrica del Sud o Amèrica Llatina-  i seria un diumenge 29 d’octubre de 2006 que fèiem aquesta sortida, molt animats i molt joiosos. Per el lloc, per el temps, i sobretots per el grup de persones amb qui compartiríem aquells moments...!! 

    Val a dir tanmateix que la data de casament és semi correcte. A mi sempre em van passant coses poc convencionals. La veritat, veritat de veritat, es que tinc dos dates de casaments... 

    Sí, per casar-me a Mèxic els tràmits varen resultar complicats. Revisió mèdica. Demanar permís al Govern de Mèxic per contraure núpcies amb una ciutadana d’aquell país. Fer quadrar l’esposori civil i canònic i altres aventures que no venen ara de recordar, va resultar tot plegat laboriós i també estressant!!. 

    Al final vaig tenir dos casaments. El civil en una data. I el matrimoni canònic o eclesiàstics en altre.    Podeu imaginar-vos la salsa d’aquells dos dies i fer quadrar l’allotjament dels familiars vinguts de lluny i el banquet. Be, de moment deixem aquesta data com la bona, que seria el dia de Santa Escolàstica. Va anar d’un pel i per problemes d’agendes i disponibilitats que no fos per Santa Eulàlia, Patrona de la vila d’Esparreguera i santa soterrada a la Basílica Catedral de Barcelona. Un lloc on per cert, el Lluis Artigas Jorba rebria el Sagrament de la seva Confirmació. Tanmateix Santa Escolàstica també te el seu altar a dins de la basílica del monestir de l’abadia de Montserrat. I també la podem trobar-la dins del el mosaic de l’escalinata d’accés al Cambril de la Mare de Déu de Montserrat. 
    I per acabar d’arrodonir les casualitats, la religiosa italiana Santa Escolàstica a més de ser venerada com a santa per diverses confessions cristianes, es també considerada inspiradora i patrona de les monges benedictines. I aquí ho deixo. Doncs es prou conegut la existència del convent de monges benedictines situat a la muntanya de Montserrat.... 

    Així que, anècdotes poc normals   -potser sóc l’únic esparreguerí casat dues vegades [tres s’hi sumem l’acte celebrat en aigües internacionals durant el viatge de noces en creuer per les illes del Carib pel Capità del transatlàntic...!] a la meva vida les que volgueu... 

    Doncs be, el dia de la sortida o excursió a Sant Salvador de les Espases el Lluis Artigas Jorba i la seva Estimada muntanyeta amunt a passar-ho d’allò més be. Varem tenir de tot. Un esmorzar ben guapo, un dia clar, un ambient d’aquells que tothom voldria i un retorn a casa amb els millors dels somriures...! 

    Aquesta miniatura de records la recupero per haver publicar uns dies després tot un ventall de fotografies fetes durant aquella sortida i un article, en el que també recollia dades de caràcter històric d'aquell indret que si bé es troba apartat del nucli d’Esparreguera, també gaudeix d’un cert encant i una llarga existència i una llarga tradició popular. L’article esmentat seria publicat amb el nom de “Sant Salvador de les Espases 2006. Visita d’un grup d’esparreguerins a l’antiga ermita...”.  

    Per cert, l’article que va tenir una molt bona acollida entre els excursionistes, els amants de la natura, i també per els amants de les coses antigues i visitadors de velles tradicions locals en aquells moments. 

    Al final, una excursió que acabaria documentant una mena de capsula del temps, on persones e indrets quedarien potser immortalitzats per a les generacions que anys després passin per aquells mateixos indrets. I esperem, desitgem de tot cor, que tinguin la mateixa bona experiència que nosaltres tindríem. 

    Que seria d’una vida sense arrels.... 
    Que seria d’una vida sense records....