El Lluis Artigas Jorba i la seva Esposa en la fotografia de grup d'amics que visitarien l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera, el diumenge 29 d'octubre de 2006. |
dijous, de desembre 28, 2006
2006: Muntanya amunt de travessera...
dissabte, de novembre 04, 2006
La meva vida en el treball
·
·
Empreses on he treballat:
.
divendres, de novembre 03, 2006
Un treball meu és notícia al butlletí "Baix Llobregat"
Portada del butlletí número 75 del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat |
El nom de la nostra comarca ha donat nom a varies revistes i publicacions periòdiques del País, tant privades com publiques i també associatives..
Un d’aquest butlletins publicats
sota el nom de “Baix Llobregat” era el que publicaria el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, també anomenat
CECBLL. Aquesta entitat de recerca e investigació,
i sobretot de vocació per recuperar i conservar el Patrimoni històric,
arqueològic i cultural de la nostra comarca en els seus orígens tenia la seva
seu a la propera localitat de Martorell. Tanmateix amb els anys es traslladaria
a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat.
Novetats bibliogràfiques al butlletí número 75 del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el llibre del Lluis Artigas Jorba |
Amb l’ajuda dels ajuntaments que
formen part de la comarca editaven un interessant butlletí que donava a
conèixer temes d’interès local i comarcal i també de vegades donava noticia de
les novetats bibliogràfiques publicades per historiadors e investigadors sobre
temes locals. La comarca no deixa d’esser un niu que acull diverses poblacions
que comparteixen unes característiques pròpies, un passat comú, i un projecte
de futur.
El
butlletí del Centre d’Estudis Comarcals
del Baix Llobregat número 75, que correspondria al desembre de 2005 al febrer
de 2006 donava noticia de la publicació del historiador local Lluis Artigas Jorba en el seu apartat
de “Novetats bibliogràfiques”. En concret del treball “Els documents notarials sobre la parròquia i feligresia de Santa
Eulàlia d’Esparreguera (1805-1856)”, publicat a Esparreguera l’any 2005.
Era,
i aquí està la petita anècdota, que és que per segona vegada veuré en aquest
butlletí noticia d’algun dels meus treballs…!!
dimarts, de febrer 14, 2006
La Creueta (1990-2002) tanca portes
Esparreguera perd una altre publicació periòdica local
Detall del darrer número publicat del butlletí d'Esparreguera "La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera" on apareix el Lluis Artigas Jorba com a Director. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs
“AAVV” La Plana-Esparreguera va aparèixer per darrera vegada a Esparreguera el dia 27 de desembre de
l’any 2002. Deixant al darrera seu dotze llargs anys de treball com a mitjà
privat de comunicació a la vila d’Esparreguera.
El seu
número 47 va estar el darrer exemplar d’aquest butlletí especialitzat que es trauria
a la llum en la nostra localitat. En una darrera impressió que, seguint la tònica
habitual d’aquesta modesta publicació la trobarien impresa a dues tintes i amb un
total de dotze pàgines.
Des de la
seva aparició aquest butlletí sempre va estar un mitjà de comunicació marcat
per la precarietat. Per una anèmia
crònica. Faltava de tot. Eines de correcció. Eines de disseny. I tot allò
que pugueu imaginar i més encara. La única cosa que tenia en abundància era la claredat de la seva necessitat com a
eina informativa i de comunicació dels socis del club d’escacs, i de la seva
importància com a eina de difusió de les notícies internes. Però també locals i
comarcals. I malgrat que ja en el seu primer número aquest butlletí alguns el
donarien per mort i enterrat, no donant ni cinc cèntim per aquest projecte condemnat
a fracassar, va sortir el número dos, el tres, el quatre....
Al llarg
de la seva existència tindria diversos dissenys o maquetació. Més o menys
bufons. I amb molt d’esforç es va anar corregint poc a poc les seves nombroses deficiències. A mesura que es podia.
I sí, va funcionar al màxim dins de les possibilitats de que es disposaria.
El Lluis Artigas Jorba va ser el culpable d’aquesta aventura o bogeria.
De crear-la i mantenir-la en peu tots
aquests anys malgrat les adversitats. Vet ací que també va ser Ell, el creador del primer butlletí
d’escacs d’Esparreguera. Donat que en aquells moments era el secretaria d’un
altre club. La esbiaixada iniciativa d’aquell primer butlletí portaria el nom
de: L’Espàrrec. En aquest cas un
projecte en solitari en aquell l’any 1985. Com a butlletí intern del Club
Escacs La Passió. Una mena de prova
pilot en el que apareixerien nomes dos números. Aquí, a La Creueta per be o per mal han
sortit bastants més, fins el número quaranta set. I també amb una més llarga
durada d’allò que podia tothom preveure: dotze anys...
Us
comparteixo aquest darrer exemplar:
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 01. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 02. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 03. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 04. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 05. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 06. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 07. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 08. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 09. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 10. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 11. |
La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 12. |
dijous, de desembre 22, 2005
Un col·laborador apassionat
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1983-1984. |
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1984-1985. |
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1985-1986. |
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1986-1987. |
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1987-1988. |
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1988-1989. |
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1989-1990. |
Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al Patronat de La Passió temporada 1990-1991. |
diumenge, de novembre 13, 2005
“El Pequeño Barrio”. Un butlletí de la Barcelona del 1999 ...
Sí, un butlletí barceloní però amb
arrels esparreguerines. Com sempre tot té la seva petita o gran història al
darrera seu. Aquests butlletí que batejaríem per votació com “El Pequeño Barrio” només en varen
sortir dos números. Els dos sortirien imprès en tinta negre i sobre paper blau.
El teu Les
seves mides serien de 295 x 210 mm, amb un contingut total de buit pàgines. El
naixement d’aquest butlletí dels quals només s’imprimien 40 exemplars va ser
molt senzill. Vindria durant un petit taller de periodisme que vaig donar als
nois i noies de la Catequesis de
Confirmació, a la parròquia i església de la Mare de Déu de Betlem de
Barcelona. Una parròquia en la qual col·laboraria varis anys, donat que el meu
Padrí mossèn Raimon Negre i Rigol era vicari de la parròquia. Com a curiositat -que segur poca gent ho sap- aquesta parròquia de Barcelona ha tingut varis
lligams amb Esparreguera. Un d’ells el fet de que la Maria Assumpció Massaguer,
vídua de Duran, havia estat la organista d’aquesta església que, de fet, segles
enrere havia estat també un convent...
Esmentar
com a fet diferencial d’aquesta publicació bilingüe que a la portada apareixia
tot l’equip que feia aquesta modesta publicació. Començant per a mi, el Lluis Artigas Jorba, la Montserrat
Rodríguez, la Maria del Carme Dies, la Esther Gallego i el Marcos Rodríguez.
Us
comparteixo la portada del número 01, que sortiria el dissabte 01 de maig de
1999.
dimarts, de novembre 08, 2005
Records del Regio7
Regió7 Any XX. Número 4.804. Pàgina 24 Esports. Dimarts 24 de juny de 1997. |
diumenge, d’octubre 30, 2005
Jo també vaig ser soci del "Club CCC"...
La revista del Club CCC. Any XIX. Número 219. Juny de l'any 1972... |
Qui tingui la sort de tenir una certa edat recordarà amb certa enyorança
aquella època en la que existien alguns centre de formació a distància per
mitjà del correu. Eren els centres d’estudis per correspondència. Amb uns carters rurals sempre esperats que et portaven les lliçons, les consultes i les respostes
d’aquells centres de formació. I també tots aquells sobres dels exàmens que
viatjaven per el mon d’anada i tornada a casa...
A totes les poblacions no hi havia centres
de formació i les tecnologies d’aquella època ratllaven allò que avui en dia en
diríem tecnologies rudimentàries i obsoletes. Tot estava per fer i tot també avançava
a gran velocitat. Com sempre allò més
modern d’aquells temps sempre estaria a l’abast d’unes poques famílies
adinerades.
Alguns potser també recordareu el INTER Centre de ensenyament per correspondència del carrer Enric
Granados de Barcelona; o el popular Intituto
Americano. O el barceloní “Centre CEAC”
que cal recordar-lo va ser el primer centre de formació professional a
distància creat l’any 1946. Tanmateix el centre de referència de la formació per correspondència era el Centre CCC del País Basc, que havia
estat fundat l’any 1939. Perquè en aquest impartirien tant cursos culturals,
com de idiomes i també professionals. Al llarg de la seva dilatada trajectòria
del CCC la oferta formativa sempre es va anant
adaptant a les circumstàncies del moment històric que hi havia. Havent ofert
al llarg de la seva història més de 300 cursets diferents. I encara rutlla avui
dia... https://www.cursosccc.com/
Un anunci publicitàri d'època del centre CCC.... |
Altre centre de formació per correspondència de Barcelona. La desapareguda Acadèmia Almi... |
La formació
radiada era minsa. Aquesta va ser la aposta personal del fill de Llagostera
Ferran Maymó i Gomis, que l’any 1931 fundaria Ràdio Maymó al carrer Sant Pere Més Alt de Barcelona, fins que el
1934 es traslladaria al carrer Pelai 8 de la mateixa ciutat. Convertint-se en l’Escola
Ràdio Maymó que impartiria classes de formació presencial, per correspondència
i per ràdio. Obrint sucursals a Madrid i València. De fet, després de la guerra
del 1936-1939 es traslladaria dins del mateix carrer Pelai a la vorera del davant
on havia estat.
Jo vaig
aconseguir-lo de veure funcionant en aquesta darrera època, ja que l’edifici era compartit amb l’administració de la companyia de transports Alsina Graells que entre
altres rutes, feia la de la Seu d’Urgell i Andorra, passant per Esparreguera. I
sí, l’Alsina Graells a casa meva el
faríem servir per anar i venir a Barcelona.
L'Escola Ràdio Maymó del carrer Pelai de Barcelona en un anunci publicitari de l'any 1967... |
Ferran
Maimó moriria el 31 d’agost de 1966 amb 69 anys i això marcaria el declivi d'aquell tant interessant projecte. Desprès de la marxa de la línia de viatgers, la marxa dels transports Alsina Graells S.A. i una època de
decadència, l’escola tancaria portes definitivament l’any 1992. Jo encara hi
vaig aconseguir de veure allí una benzinera i, molt després, l’empresa
constructora Núñez i Navarro hi edificaria
l’Hotel Jazz que seria inaugurat l’any
2004.
Ens queda de recordar la televisió franquista -que l’any 1951-1952 començaria el seu període de proves- tardaria molts anys en oferir de forma experimental les classes de formació bàsica a la població. L’any 1958 emetrien Aula TV amb programes que no arribarien als deu minuts d’emissió. Li seguiria Escuela TV que duraria dos cursos i tancaria portes el juny de 1963. Val a dir que aquí coincidiria la desaparició de Escuela TV amb l’estrena de Academia TV que duraria els anys 1962 al 64... ha! Important:
1.- Recordem que totes les famílies no
tenien televisió... ni de bon tros!.
2.- La cobertura territorial de la televisió va
tardar molts anys a ser del 100 %.
3.- Es pagava un impost per tenir televisió o ràdio. Efectivament, a la dificultat de les famílies per comprar un aparell de televisió se li sumaria la obligació del pagament des de 1957 el cànon de TV que podia variar de les 300 pessetes anyals a la Hisenda Espanyola podia arribar a les 500 pessetes si l’aparell tenia més de 17 polzades. I que se sumaria al cànon de tenir un aparell de ràdio (60 pessetes més de l’època).
Resumint: cada família “afortunada” de tenir televisió i ràdio pagava de 300 a 500 pessetes de impost directe per aquest “luxe” de la ràdio o la televisió. Fins el mes de desembre de l’any 1965 en que el Generalíssim Franco derogaria aquest impost de les ràdios i televisions...
La formació a distància, que tenia
defectes i limitacions certament, i oferia una mena de autoformació guiada en nombroses disciplines i matèries. Sobretot,
feia possible de poder formar-se i adquirir nous
coneixements sense les barreres horàries, les limitacions del transport i
sobretot a uns preus populars que
serien a l’abast de moltes famílies obreres.
Mai tindré prou paraules d’agraïment
per totes aquelles santes dones i homes, que des la professió de professors i
mestres deixarien el millor d’ells mateixos per tal d’ajudar a tots aquells que
estaven patint la sequera de la manca de
coneixements i d’oportunitats. Uns homes i unes dones que no sabrem mai els
seus noms ni cognoms. Ni tindran estàtua alguna presidint cap plaça ni cap
avinguda o edifici rellevant. Una legió anònima que lluitaria incansable donant
la seva mà i el seu suport a quantes
persones necessitades d’Ells, de la seva experiència i coneixements, acudirien
per créixer professionalment i, sobretot, humanament...
Publicitat del centre per correspondència de Madid Instituto Americano... |
El centre AFHA es va fer molt popular amb els seus cursets de fotografia i dibuix i pintura... |
Jo mai he amagat les meves limitacions personals ni la limitada formació rebuda. I sí, ho puc
dir amb cert orgull, he estat alumne d’aquesta formació a distància. La que en certs moments de la meva vida era la única
que podia tenir. En el Centre d’Estudis
CCC el 16 d’agost de 1978 acabaria el meus estudis cursats d’un curset de Cultura General; i el 16 de juliol de
1993 acabaria altres, els de Comptabilitat...
Ser alumne ho haver estat alumne del Centre
d’Estudis CCC et donava la oportunitat de ser també part del “Club CCC”. Per algun lloc o raconet de la meva casa encara tinc guardat i dormint el somni dels Justos el
seu carnet i la seva insígnia, que un es ficava
-era moda als anys setanta- i la
lluïa orgullosament en certs esdeveniments socials. La revista del club oferia també
un bon servei i publicava de tot. Des d’escacs a reportatges, des de poesia i
literatura a aspectes de actualitat, i com no també informaria dels seus
famosos “Congressos” i viatges per
l’estranger que s’organitzaven...
La revista del Club CCC. Any XXI. Número 243. Juny de 1974... |
El Club
CCC tenia la seva seu al barri anomenat Miraconcha
-Mirakontxa en basc- a la Casa
de Nostra Senyora de Iciar, a Donostia, Guipúscoa. Havia estat fundat per
Juan Morera Vilella (1897-1979) i la revista havia tingut varis directors, com
Ignacio Díaz de Rada o Antonio Azcárate Morera. Durant la dècada dels anys 70’ havia
tingut la revista “Club CCC” unes
mides de 295 x 210 mm. mentre que dècades després havia agafat el format de 270
x 210 mm. Acostumava de tenir entre 32 a 44 pàgines, amb la portada a color mentre
que el seu interior el text, les il·lustracions i les fotografies sempre eren en
blanc i negre.
De fet al llarg dels anys que vaig ser
soci del Club, només una sola vegada vaig participar
escrivint un article a la revista. Això sí, un article ben llarg: dues pàgines.
Això va ser l’any 1997.
La revista del Club CCC. Any XLIII. Número 428. Any 1996... |
No seria el Lluis Artigas Jorba el únic soci del Club CCC resident a la vila d’Esparreguera. Teníem també en actiu un valor prou important al nostre club
que a més residia a Esparreguera. Participava molt regularment sempre. Algun
article, algun comentari, i sobretot la
publicació de les seves poesies. Sí, em refereixo a la Araceli Conde Romero, la
poetessa d’Esparreguera resident al barri de La Plana...
Normalment en aquella època publicava
dient que era de Barcelona. Donat que allí a
la revista teníem escriptors de tots els llocs imaginables. Però unes
poques vegades a la Araceli se li havia
escapat la cosa i havia publicat la seva autoria dient que era d’Esparreguera
[quatre vegades recordo que ho va fer...] o d’Esparreguera-Barcelona [crec
recordar que només una sola vegada...].
Aquesta poetessa resident de molts anys
a Esparreguera i que publica normalment en llengua castellana no se la ha
tractat gaire bé a casa nostra al meu entendre. A la biblioteca d’Esparreguera
Jo mateix els hi vaig picar les crestes
varies vegades de que haurien de tenir vergonya de no tenir cap obra seva a la
biblioteca. Si més no en la prestatgeria de literatura, almenys sí -per seu valor bibliogràfic e històric- haurien de tenir guardada la seva obra
publicada a la anomenada “Col·lecció
Local”. I també alguna vegada els hi assenyalaria lo malament que quedaven també que per la Diada de Sant Jordi “Un llibre i una rosa” que, havent publicat
durant el darrer any, Ella no hi fos present a l’acte de signatura d’autors i
escriptors d’Esparreguera.
Les ironies llençades i alguna clatellada
verbal al final farien efecte. Contactarien finalment amb Ella. Tenint finalment els seus llibres en el catàleg
d’obres de la nostra biblioteca.
La revista del Club CCC. Any XLIV. Número 430. Any 1997. En aquesta sortiria el meu article publicat... |
En el cas de la Araceli Conde Romero era
per a mi una qüestió de principis. Com a fill que sóc d’Esparreguera i persona
enamorada de la meva vila tinc també previst de escriure un article -que no
serà curt- però sí que serà concret,
clar i detallat, on parlaré com a cronista literari i des d’un punt de vista
biogràfic de la seva obra publicada i la seva trajectòria com a escriptora i
poetessa.
I vet aquí que, malgrat sempre haver
guardat correcció i distància tant Jo com Ella dins del Club CCC seriem també els dos participants d’aquesta popular
revista. Salvant amb diferència la participació d’un i de l’altra. Tanmateix el volum de participació escrita de
l’altra esparreguerina adoptiva era
molt alta. A títol de exemple recordaria Tenemos
necesidad de Dios que era un article (Any 1994: revista número 419); les
poesies Quisiera; Al Cristo de Dalí; A mi Madre que ya no esta; i la narració Una Estrella y una nube (Any 1995: número 421, 422, 423); la poesia
Dedicada al corazón de Jesucristo (Any
1996: número 426); les poesies Semana
Santa; Madre Teresa de Calcuta; Dedicada a Alcaudete; (Any 1997: números 429, 430, 431); les
poesies Pamplona Dormida; Valores (Any 1998: números 433, 434).../...
La meva participació, la única que
vaig fer, te uns inicis més modestos. El soci resident a Oviedo de nom Mauren
Allen i escriptor habitual de la revista publicaria un extens article amb el
provocador títol “A mis amigos, no les felicito la Navidad...” que seria publicat a la Revista CCC número 428 de l’any 1996, a les pàgines número 08 i 09.
Doncs bé, la major part de la
argumentació compartida per l’amic Mauren Allen resultaria que Jo no la podia ni de llarg, ni assumir-la ni tampoc donar-la per bona. Així que deixant mandres i complexos, deixant ignorància
i falta de retòrica, vaig ficar mans
a la obra per escriure altre article sobre el mateix tema...
I en el
número 430 de la revista “Club CCC”
de l’any 1997 es publicava l’article del Lluis
Artigas Jorba d’Esparreguera “A mis
amigos, Yo sí les felicito la
Navidad...”
Article del Lluis Artigas Jorba publicat a la revista Club CCC número 430 de l'any 1997. Detall de la pàgina 23. |
Article del Lluis Artigas Jorba publicat a la revista Club CCC número 430 de l'any 1997. Detall de la pàgina 24 |
El
primer i darrer article. Tanmateix publicat a les pàgines 23 i 24...
Publicitat del Centre d'Ensenyament "CCC" a la dècada del anys 1990'.... |