1987-1993: Butlletí d’Escacs
Editat per la Federació Catalana d’Escacs
 |
Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 59, abril de 1992. |
En altre
article us parlava de la meva primera etapa de dibuixant al “Butlletí d’escacs” que editava i distribuïa
la Federació Catalana d’Escacs [Clic aquí]. Avui recordaré també part de la meva segona etapa allí. Lo de les etapes que
esmento fan referència a les mides de la publicació editada, donat que mentre
l’esparreguerí que us parla hi va ser el format del butlletí sofriria diversos
canvis.
En aquesta
segona època el butlletí prendria un format més petit. Ara s’editaria amb unes
mides de 215 x 155 mm [abans la seva mida era 300 x 210 mm.] i agafaria la curiosa
particularitat de numerar les pàgines
d’ençà el número un de la nova publicació exceptuant la portada i
contraportada. Si fins aleshores cada nou numero començava de la pàgina 01 fins
la darrera, a partir d’ara la paginació s’aniria “acumulant” seguint la en el
darrer número publicat. Perquè us feu una idea més acurada: el número 66 del Butlletí d’escacs tenia les pàgines del 329 al 383... i el Butlletí d’escacs número 67 de les
pàgines 385 a la 383...
Durant aquests segon període o segona època que Jo
anomeno, la Federació Catalana d’Escacs
–i per tant també la redacció i administració del butlletí- havien canviat de lloc o domicili. Tenint la
seva nova seu a la Gran Via de les Corts Catalanes 594, 7è, 1a, de Barcelona. I
havent desapareguts els districtes de
Barcelona el nou codi postal assignat per aquella zona seria el 08007.
 |
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana d’Escacs.
Número 59, abril de 1992. Llistat de redactors, dibuixants
i col·laboradors d’aquest número publicat. |
El Butlletí d’escacs es continuaria editant.
Essent el President en Josep Flores i Vallcorba, i el seu Director l’Antoni López i Manzano, i continuant com a Cap de Redacció el Marc
Ferrer i Roche. I darrera d’ells els habituals col·laborador i fotògrafs. L’equip
de dibuixants el formaven l’Esteban
Gómez, el Carmelo Plaza i l’esparreguerí
Lluis Artigas Jorba. [Que en alguns
moments restaria l’únic dibuixant en actiu. Com es pot comprovar consultant el
butlletí número 67 a la Hemeroteca de la
Biblioteca de Catalunya a Barcelona].
Aquí permeteu-me
de recordar tres il·lustracions ja publicades. Novament repetiré allò dit en
alguna altre ocasió - una vegada més - el salt existent en el temps entre la creació del dibuix i la data de la seva publicació..
 |
Pàgines 40 i 41 del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 59, abril de 1992. Dibuix de l'esparreguerí
Lluis Artigas Jorba de l'any 1987 que seria publicat
cinc anys després, l'any 1992... |
Recordarem aquí
alguns dibuixos. Per exemple: el
publicada en el número 59, al Butlletí
d’escacs corresponent al mes d'abril de l’any 1992 era un treball fet a
Esparreguera bastant anterior. De l’any l'any 1987...
Allí observem
tres personatges que se situarien en un hipotètic gimnàs. En ell podem veure el
home de gimnàs ben entrenat, que ens recorda als homes de complexió forta, els
“fortaxons” ... que reposa uns instants assegut després d'una forta
sessió d'entrenament, aixecant “peses” o “peces de pes” que ha
deixat a prop seu.
El nostre
personatge, ja reposadament, presta atenció als seus dos companys que estan
disputant una partida d'escacs de caràcter amistós [tanmateix observarem que
allí no apareixen a taula cap rellotge de competició].
Amb bon humor,
un dels dos contendents es dirigeix al “musculat” que els està mirant
amb molta atenció... i -potser, com aquell que no entén res de totes
aquelles peces d'escacs que es desplacen sobre el tauler quadriculat dels nostres
dos amics somrients- humorísticament, tot assenyalant-li una peça que
representa una torre d'escacs, exclama: "Nosaltres
també som aixecadors de peces..."; o, el que seria en traducció
literal a la llengua de Miguel de Cervantes: “Nosaltres
també som aixecadors de peses...”.
 |
Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 60, juliol de 1992. |
Aquesta
il·lustració esparreguerina trauria tot el suc possible a les possibilitats que
el llenguatge li oferia... La traducció permetria jugar tant com l'expressió
igualitària de “peces d'escacs
- peces de pes del gimnàs”, com també
l'equivalència contraposada i irònica de “peces
d'escacs que pesen poc en comparació amb els pesos del gimnàs, que
pesen molt...”. Tot deixant-ho a l'elecció del lector de la
publicació...
D'altra banda,
veiem tornar a reaparèixer la figura o personatge que encarna un aficionat
d'escacs, nascut del llapis del Lluis Artigas Jorba anteriorment.
Un personatge conegut dels lectors amb el nom de Quimet Pelut. O, el que podríem traduir
al castellà com a “Joaquín Peludo” o
també com a “Joaquín El Barbas”.
 |
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana d’Escacs.
Número 60, juliol de 1992. Llistat de redactors, dibuixants i
col·laboradors d’aquest número publicat. |
Aquesta vegada,
apareix Ell plàcidament somrient i assegut. Observant als dos amics que fan
petar la seva broma..... amb el seu joc de paraules...
Recordem a continuació el número publicat número 60 corresponent al mes de juliol de l'any 1992. On apareixeria publicada una altra de les il·lustracions del nostre esparreguerí, que realment havia estat dibuixada i lliurada l'any 1987.
 |
Pàgines 84 i 85 del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 60, juliol de 1992. Publicació d’un dels dibuixos de
l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba. |
Va ser a la pàgina 84 on
apareixeria la seva il·lustració gràfica. Un dibuix d'estil continuista, on
novament l'autor buscarà la complicitat del lector amb el seu humor habitual
del doble sentit com veurem tot seguit:
Aquesta vegada trobarem
tres personatges en un hipotètic ring de boxa... Una situació d'entrada
estranya i xocant tractant-se d'una revista tècnica i especialitzada en els
ecacs...
El Lluis Artigas Jorba
presentaria la idea principal de fons: la universalitat dels escacs. És ben
sabut que els escacs són practicats com a esport o com a activitat d'oci per
infinitat de persones. Dels més variats oficis. De la més variada realitat
social, econòmica, raça, religió o idiologia. D'aficionats als escacs al llarg
de la història en trobarem en tots els nivells i realitats. Entre polítics
famosos, intel·lectuals de reconegut prestigi, professionals d'alt nivell,
obrers de tota mena i color. Persones adinerades i persones pobres de
solemnitat... Músics, militars, sanitaris... Si haguéssim de fer llista d'Ells
seria interminable. I, perquè no, aquí hauríem d'incloure també tant a
esportistes amateurs com a professionals. Tant esportistes de saló, com els de
pràctiques al aire lliure i també en pavellons esportius i gimnasos. Tot i les
diferències existents de mentalitat, de classe social o de "rol",
però, tots participen de la mateixa afició i parlen un mateix llenguatge: el
dels escacs. I és amb aquestes premisses que no ha de resultar estrany que,
d'entrada, se'ns presenti en aquesta il·lustració tres bons aficionats a la
boxa, que també ho siguin dels escacs...
 |
Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 61, novembre de 1992. |
Al
dibuix del Lluís Artigas Jorba trobarem novament el nostre popular personatge
del Quimet Pelut fent aquesta vegada, les funcions d’àrbitre de boxa.
A la instantània, el trobarem observant
tot pensatiu l'esportista que jeu ben malparat al terra de la lona. Després d'haver rebut la pallissa de la seva vida.
És a dir, d'haver estat tractat com una baldufa de valent......
El desafortunat esportista, -també aficionat als escacs segons ens ensenya el seu context- jeu a terra amb un bon llistat de lesions: un gros “Abonyegat” al cap, el nas amb sang, dos ulls morats... i alguns queixals pel terra...
A més a més al seu damunt una atmosfera de peces d'escacs blanques i negres voltegen certificant-nos que li han deixat ben bé “Kao” de la lliça de patacades rebudes...
L'autor li murmura al pensatiu arbrite com la tècnica utilitzada per batre del tot al seu desafortunat adversari amb tanta contundència: "Li he fet xec al descoberta..." El que podríem també ampliar com: "Li he donat escac mat a la descoberta...".
Novament observem com el llapis i el text del Lluis Artigas es combinen buscant la complicitat de l'aficionat i també del lector de la revista. Utilitzant una terminologia –un llenguatge– ben conegut dels seus destinataris.
Aquí el paral·lelisme que s’ha cercat seria comparar allò que passa sobre el tauler durant una partida de competició, amb aquesta altra disciplina esportiva que és la boxa...
En el món dels escacs s'entén per "escac" l'amenaça directa contra la peça més valuosa de cada esportista: el rei. Si aquest cau, és mort o capturat, la partida finalitza. Tota la batalla, tota l'estratègia, tota tàctica, tots els moviments realitzats s'encaminen a caçar o capturar el rei adversari. D'aquí la seva importància vital. Cal protegir el nostre monarca contra tots els "escacs" ja que, de no aconseguir-lo, la partida podria concloure amb un "escac mat" i mort el rei nostre finalitza la partida en derrota.
 |
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 61, novembre de 1992. Llistat de redactors, dibuixants
i col·laboradors d’aquest número publicat. |
El segon terme tècnic utilitzat seria el de “descoberta”, entenent-se per aquesta, el moviment pel qual desplacem una peça de manera que una altra pugui actuar agressivament, o bé capturar impunement una peça adversària. Es produeix llavors una doble amenaça en la qual poden quedar atacades simultàniament dues peces.
Amb aquesta idea de combinació arribaríem al concepte de "l'escacs a la descoberta" que, no és altra cosa que el recurs tàctic poderosíssim, d'atacar simultàniament dues peces. Una d'elles el Rei adversari. Aquest tipus de combinació, per la seva tremenda força pot convertir-se en una maniobrea demolidora i decisiva.
El nostre personatge doncs, dirigint-se a l'arbrite ens fa un sinònim entre la idea de la parada o bloqueig i el ràpid contraatac que es practica a la boxa, amb el seu equivalent de fer "escac" desplaçant una peça que fa de barrera entre el rei adversari i la peça que ataca el rei.
Aquí, recollim el presentament de la rapidesa i de la contundència aplicada a aquestes dues disciplines esportives de competició: la boxa i els escacs...
Per
acabar el safari que presento avui recordaré l’acudit publicada en el número
61, el novembre de 1992. Es tractaria d’un dibuix creat aquí Esparreguera també
l’any 1987.
 |
Pàgines 122 i 123 del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana d’Escacs.
Número 61, novembre de 1992.
Publicació d’un dels dibuixos de l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba. |
El Lluis Artigas Jorba ens presenta
novament al seu personatge del “Quimet
Pelut” parlant al mig del carrer
durant unes obres que tenen lloc allí amb un amic. El nostre personatge
venia de jugar escacs i porta sota el braç el seu tauler i peces. El seu interlocutor
es un obrer ben suat que comenta la jornada i el seu ambient de treball...
El text
que acompanya la il·lustració es prou aclaridor i una vegada més l’esparreguerí
juga amb el doble sentit de les paraules: “Enraonant
d’escacs: Doncs sí, nostre encarregat no sap distingir un peó, d’un cavall....”
 |
Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 62, desembre de 1992. |
 |
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 62, desembre de 1992.
Llistat de redactors, dibuixants i col·laboradors d’aquest número. |
 |
Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 63, febrer de 1993. |
 |
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 63, febrer de 1993. Llistat de redactors,
dibuixants i col·laboradors d’aquest número publicat. |
 |
Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 67, desembre de 1993. |
 |
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs. Número 67, desembre de 1993. Llistat de redactors,
dibuixants i col·laboradors d’aquest número publicat. |
