El desitjats de totes les persones
24 de març 2025
Nou ingrés a la meva biblioteca
22 de setembre 2024
Rapa Nui
Un Món perdut a l’est de la Polinèsia
![]() |
Portada del llibre d'en Francesc Amorós sobre l'Illa de Pasqua |
He rebut amb
molta alegria aquest dijous 19 de setembre de 2024 un regal de l’Amic Francesc
Amorós i Gonell. Un dels seus llibres publicats. S’ha fet esperar. I com
sempre han passar coses estranyes aquí Esparreguera...
En Francesc
ja m’havia ficat en avís el dimarts dia 10 de la seva tramesa. I nou dies
després d’aquest enviament -des de la
ciutat de Barcelona- no havia ni el més
mínim rastre. Al final, aquell mateix dijous anava Jo a la oficina de
correus d’aquí Esparreguera a reclamar. Amb el número d’enviament que el Francesc
Amorós m’havia proveït.
Per sorprenent
que sigui el paquet amb el llibre sí estava allí dipositat però mai va
sortir de l’oficina per repartir. Sorpresa.
Mai vingueren
a casa meva i per tant tampoc havien ni trucat a la meva porta ni deixat cap avís
a la meva bústia de la seva existència. Si no fos per la comunicació epistolar
que mantenim els dos, paquet i llibre hauria estat retornats sense haver-ne
sabut res de res... Per fortuna no va estar així. Gracies a la
comunicació mantinguda.
El seu llibre és
el de “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de la Polinèsia” en
la seva versió castellana. Un treball publicat una dècada enrere -l’any 2010-
que és als meus ulls doblement valuós.
Una per ser un treball molt complert i per la seva temàtica intemporal, malgrat
el pas del temps. Una mena de incunable ben conservat. Un treball o llibre
digne del millor col·leccionista. I amb un valor afegit també, per la seva
càrrega sentimental i científica. Ja que l’autor d’aquesta significativa obra
va ser part o component de l’equip de la darrera expedició arqueològica de Thor
Heyerdahl a la Illa de Rapa Nui aquell
any 1987. Un català present en aquella allunyada illa. Parlo doncs, d’un llibre
de temàtica també arqueològica i científica. Que no és poc.
![]() |
Detall de l'expedició arqueològica de l'any 1987 a la Illa de Pasqua, on Francesc Amorós hi participaria. |
Han passat els
anys certament. Va estar aquella expedició un treball arqueològic efectuat al
segle passat. Per això el llibre “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de
la Polinèsia” que es publicaria vint i tres anys després d’aquella experiència
singular -que viuria de primera mà el
català Francesc Amorós- és
important que quedi constància històrica d’aquells treball i els seus resultats
científics. I sí ara, aquest setembre de 2024 arriba a Esparreguera i a les
meves mans, les del Lluis Artigas Jorba, aquesta experiència històrica.
Com un testimoni viu. Especial, malgrat que ens separen en el temps trenta set
anys... Son aquelles coses que té aquesta enigmàtica illa de Pasqua. Que el seu
temps es intemporal. Diferent.
Amb el pas
dels anys, també ens han deixat destacables persones d’aquella expedició
arqueològica. El noruec i cap de l’expedició Thor Heyerdahl moria a
Itàlia l’abril del 2002. Juan Haoa Hereveri (Ko Kakapa), membre del
Consell d’Ancians va morí amb 88 anys l’any 2003. L’arqueòleg noruec Arne
Skjolsvold moria a la ciutat d’Oslo
l’octubre de 2007. I l’arqueòleg xilè Gonzalo Figueroa García-Huidobro
ens deixaria el maig de 2008..
Només resten el
Francesc Amorós (l’autor del llibre que acaba de caure a les meves mans)
i l’arqueòleg José Miguel Ramírez (que faria la presentació d’aquest
mateix llibre) resten supervivents d’aquella expedició i aquells treballs
arqueològics.
![]() |
Detall del llibre del Francesc Amorós Rapa Nui. Un mundo perdido al este de Polinesia, pàgines 156 i 157 |
Les persones
estem totes de pas. Tanmateix algunes persones tenen el privilegi de deixar-nos
el seu llegat. Uns llegats espirituals i materials que queden. Per això crec
que és important de deixar documentat científicament i ficar en valor tot allò
que es va fer i treballar aquell any 1987.
Val a dir que
el llibre rebut te un pròleg fet per l’altre company supervivent d’aquella expedició
memorable: l’arqueòleg José Miguel Ramírez Aliaga. Director també del Centre
d’Estudis Rapa Nui de la Universitat de Valparaíso (Xile) i un dels més
prestigiosos especialistes sobre la Illa de Pasqua.
El llibre que
he rebut compta amb una dedicatòria del seu autor vers la meva persona, i que tot
seguit us compartiré:
“Al Sr. Lluis Artigas Jorba, autor del primer “Diccionari Català-Rapa Nui -Rapa Nui-Català” (Esparreguera, 2014), que haurà d’enfortir els lligams d’amistat entre els pobles de l’illa de Pasqua i Catalunya.
Francesc Amorós i Gonell. Barcelona, 11 de setembre de 2024”
Acabaré amb
unes pinzellades sobre l’Amic Francesc Amorós i Gonell ja que aquí
Esparreguera no es persona coneguda. Amorós es va treure la llicenciatura en
Història i Filologia a la Universitat de Barcelona, i és membre del Centre
d’Estudis Històrics Internacionals d’aquesta Universitat.
Com a
especialista també és membre de l’Associació Espanyola d’Estudis del Pacífic,
i de la Royal Geographical Society de la ciutat de Londres, i del Intitute
of British Geographers.
Afegiré que
també ha rebut diversos premis i reconeixements al llarg de la seva vida. I de
pas, us animo a visitar la web escrita per Tangata O Te Moana Nui que publica
una complerta entrevista que portaria per a nom: “Rapa Nui: Un mundo perdido al estede Polinesia. Entrevista a Francesc Amorós”
![]() |
Fotografia del Francesc Amorós i Gonell publicada a la web Tangata O Te Moana Nui |
Abusant de la
habitual paciència del meus lectors, publicaré una petita llista de
llibres especialitzats fet pel Francesc Amorós:
Història de Les Penelles (1084-1984)
Editat per el Consell Superior de investigacions científiques (1984)Institut d’Estudis Ilerdencs (1984)Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell: 1616-1617. Una crònica de la Cort de Felipe IIIInstitut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica)(1992)Penelles i la Parròquia de Sant Joan BaptistaAjuntament de Penelles (Lleida)(2004)L’Illa de Pasqua (Travessies)Editorial Sirpus (Barcelona)(2006)L’Illa de Pasqua. El somni impossible d’Antoni PujadorEditorial Sirpus (Barcelona)(2006)La guerra de Successió i l’Ordre de Malta a Catalunya. Política, finances i llinatges 1700-1715Pagès Editors (Lleida) (2014)
![]() |
Dedicatoria de l'autor a l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba |
Be. Com sempre agraït per l’obsequi. I a llegir també toca.... Ben segur que podrem aprendre molt, molt, molt del teu treball Francesc.
Una forta abraçada!
20 de setembre 2024
Dijous d’ingressos
Donatiu bibliogràfic d’en Joan Llort i Riera
![]() |
Llibre de l'esparreguerí Xavier Riera donat l'any 2023 per en Joan Llort i Riera |
Persona de
vàlua intel·lectual, polifacètic, investigador incansable, i difusor cultural a
jornada complerta, parlar del Joan Llort i Riera es parlar d’una persona
volguda i admirada. Una persona que no necessita carta de presentació alguna.
És un
personatge singular de la vila d’Esparreguera (o petita ciutat d’Esparreguera,
a la vista de la nombrosa llista de nacionalitats que hi conviuen en ella) que ha
estat tota la seva vida integrat en el mon de la cultura i el associacionisme
local. Conferenciant. Investigador infatigable. Home de lectura incansable.
Divulgadors de la història, costums i tradicions locals; ha estat també president
de l’Associació d’Amics de Santa Maria del Puig d’Esparreguera i membre
del CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Sempre dispost a ficar un
cop de mà en les activitats del nostre poble. Apassionat de la història
d’Esparreguera, és en aquesta temàtica un pou sense fons de coneixement.
Àdhuc, que també ha viscut inquietuds de caire polític dins de l’àmbit municipal.
Però aquí
comentaré la seva vessant de difusió cultural. De compartir la realitat i el
coneixement sobre Esparreguera a les noves generacions. Aquell sentit que te de
contagiar, de fer sentir la seva gran passió per el passat de la nostra
població...
Aquestes
quatre ratlles i mitja son per compartit dues donacions rebudes de la
seva persona. Son un detall més del seu tarannà, del pensar sempre en els
altres i compartir el seu gran Amor per Espareguera en totes les seves
manifestacions.
Un dels aplecs
o trobades que tenen lloc al nostre terme -i que potser són poc conegudes- son
els de l’ermita o capella de Santa Margarida del Cairat.
En altres allunyades èpoques conegudes també per altres noms. Una trobada que
té lloc durant el mes de juliol, passades la Festa Major d’estiu
d’Esparreguera.
És certament,
una trobada molt modesta. La Capella, un xic allunyada del centre neuràlgic
d’Esparreguera, i petiteta, acostuma acollir grups de caire familiar que es
desplacen allí en cotxes particulars. Els actes també son modestos: Una missa dins de la capella, i en sortit
temps de convivència i de fer-la petar. Un petit refrigeri de cortesia, i
alguns anys també una miqueta de música en directe. [I qui s’animi que també balli...]. Aquestes trobades son habitualment
organitzades per el CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, la Parròquia
de Santa Eulàlia d’Esparreguera, amb la col·laboració de l’Ajuntament i
ocasionalment altres entitats locals. Com els Amics del Campanar
d’Esparreguera que alguna vegada han portat allí el seu petit campanar
mòbil.
![]() |
Donatiu del Joan Llort 2024. Obsequi lliurat durant l'Aplec a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera. |
Un tret
repetit en el temps es el de repartir algun críptic, punt de llibre, text, o
full explicatiu als assistents per tal donar a conèixer la història d’aquest singular
enclavament i monument preromànic d’Esparreguera.
Doncs bé,
aquest dijous 19 de setembre de 2024 rebria del Joan Llort i Riera un
material guardat pensant amb mi, pel Lluis Artigas Jorba, que es va
repartir durant la trobada o aplec d’aquest mateix any 2024.
Es tracta d’uns
fulls que recullen en vuit pàgines el treball “Les esglésies
pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat” de la Montserrat
Pagès i Paretas. On parlaria de Santa Margarida Sapalanca o del
Cairat, i que és publicaria l’any 1983 a l’Institut d’Estudis Catalans.
El regal
rebut, també inclouria un punt de llibre amb els “Goigs de Santa
Margarida verge i màrtir que’s venera en la capella de “Can Paloma”
(Esparraguera)” plastificat
![]() |
Pàgines interiors del treball de Montserrat Pagès i Paretas |
I aquí, aprofitaré
l’avinentesa per a dir que l’any passat el mateix Joan Llort i Riera també
em va obsequiar desinteressadament amb el llibre “Santa Margarida del
Cairat. Aplecs 1999-2023” del historiador esparreguerí en Xavier
Riera i Camps. Un treball acurat, on per cert, també trobarem inclòs a dins
d’aquest treball el llistat cronològic de totes les trobades o aplecs,
esmentant allò que cada any es lliuraria als participants, a mena de record.
En fi, tot i
que aquí a Esparreguera, soc una persona bastant difuminada, molt de tant en
tant, també rebo algun detall... I aquí deixo constància d’aquestes dues
donacions. Amb les gracies per el detall.
![]() |
Detall del treball de Xavier Camps "Santa Margarida del Cairat. Aplecs 1999-2023". |
![]() |
Cartell editat per la trobada de Santa Margarida del Cairat 2024 |
17 de setembre 2024
Una nova peça a la meva biblioteca
Escolans de Montserrat 1818-2013
Portada del llibre "Escolans de Montserrat 1818-2013" |
Aquest dimarts
17 de setembre de 2024 ha rebut de mans de l’amic historiador i genealogista en
Ramon Benavente i Freixes, el treball que porta per a nom ”Escolans
de Montserrat 1818-2013”.
Aquest llibre
és un treball-recull de dades elaborat i editat per tal de commemorar el
centenari de la fundació de la Unió Antics Escolans de Montserrat.
Vet aquí que
en l’esmentat treball també apareixen dades sobre escolans fills de la vila d’Esparreguera.
La obra és estructurada en tres parts. Una primera que recull els Escolans de
Montserrat de 1818 al 1886 i presenta les dades per ordre cronològic. Un segona
part que presenta els Escolans de
Montserrat de 1886 al 2012, també per ordre cronològic. I finalment una tercera
part que publica tots els Escolans de Montserrat de 1818 al 2012 ordenats per
ordre alfabètic.
Transcriuré les dades que fan referència a Esparreguera. Esmentat dades de l’escolà, i data d’entrada i sortida:
GENER (JENER) I DURAN, Joaquim. Esparreguera. (06.04.1856)(14.04.1857)CABEZA i MOLINER, Mateu. Esparreguera. (14.09.1879)(03.11.1884)CUSCÓ i PANADÈS, Joan. Esparreguera. (14.09.1879)(19.09.1886)CUSCÓ i PANADÈS, Amadeu. Esparreguera. (05.02.1885)(30.03.1891)SENDRA i MIQUEL, Joaquim. Esparreguera. (04.10.1885)(1889)CUSCÓ i PANADÈS, Ferran. Esparreguera. (10.06.1886)(26.12.1888)+CUSCÓ i PENEDÈS, Mateu. Esparreguera. (21.05.1889)(25.09.1896)RENALIAS i BROS, Magí. Esparreguera. (24.04.1941)(30.09.1946)LLOPART i CORSÀ, Eugeni. Esparreguera. (24.05.1960)(25.05.1960)OLIVER i SERÓ, Josep. Esparreguera. (13.09.1981)(30.06.1985)MAS i JORDANA, Roger. Esparreguera (11.09.1988)(24.06.1992)CUENCA i GÒMEZ, Joan-Josep. Esparreguera. (12.09.1993)(07.11.1993)RODRÍGUEZ i SÁNCHEZ, Carles. Esparreguera. (12.09.1999)(24.06.2003)BERNADICH i CARDONA, Eduard. Esparreguera. (20.08.2006)(16.07.2007)FERNÁNDEZ i CALSINA, Enric. Esparreguera. (19.08.2007)(29.06.2008)
Com sempre Ramon, gràcies per la deferència!
01 de setembre 2024
Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera
Potser, el darrer reducte
El grup es va
crear a Facebook el divendres 02 d’agost de 2024 amb el nom de Salvem Ràdio
Espareguera, canviant-se tot seguit per el de “Plataforma Salvem Ràdio
Esparreguera”.
Amb un ideari
molt positiu. Tal com es faria a la presentació: “... l’objectiu de fer de
ràdio Esparreguera una emissora més lliure, democràtica i representativa.
Demanem a tothom que moderi les seves opinions i eviti atacs personals”.
L’administradora
del grup “Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera” aniria a mans de
la Rosa Ginesta i Escoti.
Val a dir que
el Lluis Artigas Jorba és membre d’aquesta Plataforma. Un dels 66
membres que acull.
Ràdio
Esparreguera ha viscut durant la seva llarga vida de moments de crisis i hores
baixes. Tanmateix l’ambient que ha viscut durant els darrers mesos, amb actes
de censura inclosos, fa pressentir la existència planificada d’un buidatge i desballestament
en tota línia...
22 d’agost 2024
Un nou llibre a la meva biblioteca
Les Emissions Monetàries a Esparreguera
![]() |
Portada del treball d'en Lluís Alavedra i Sebastià sobre la moneda d'Esparreguera a l'edició que surt aquest any 2024 |
Aquest divendres 16 d’agost de 2024 rebria amb molta alegria de mans del seu autor, el Lluís Alavedra i Sebastià el llibre monogràfic “Les Emissions Monetàries a Esparreguera”, amb la corresponent dedicatori del bon amic.
Es un treball molt complert i que faríem verdaderament curt si només el consideréssim com una mena de catàleg numismàtic local on poder trobar registrat la moneda i paper moneda que al llarg dels segles em tingut a Esparreguera. Tampoc és un llibre monogràfic sobre la història local. Més aviat -i tot ser conscient que no puc arribar a copsar tot el valor de semblant obra especialitzada- entendria que aquest treball que pretén donar a conèixer tot el mon de la numismàtica -i ciències que l’acompanyen- a un públic no especialitzat, d’una manera amena i entenedora, i que permeti de valorar la importància i riquesa de les monedes locals.
La obra comença explicant que son les monedes eclesiàstiques locals anomenades “pellofes”. Que son les més antigues de les que tenim notícia aquí Esparreguera. Amb un detallat catàleg de les diverses peses conservades.
El següent apartat fa referència a l’anomenada “Moneda Social” recordant les monedes de la desapareguda Cooperativa Germinal d’Esparreguera. Aquests apartat donaria pas per parlar de la moneda en paper o paper moneda. En Lluis Alavedra ens recorda els bitllets editats per la Generalitat de Catalunya durant la darrera Guerra Civil, i tot entrant de ple amb els bitllets i monedes editades per l’Ajuntament d’Esparreguera. Oferint al lector d’aquesta obra una relació ben complerta del seu numerari en circulació en aquells dolorosos anys.
Alavedra també ens recorda com durant aquests anys del conflicte bèl·lic, que a Esparreguera va circular també “Moneda Privada” vinculada a fàbriques o comerços locals. Com anteriorment altre autor local esmentaria en altre treball. Tanmateix esmentaria l’especial rellevància dels bitllet recopilats i classificats de Manufactures Sedó S.A. que publica dins aquest obra el Lluís Alavedra.
A més de ser “Les Emissions Monetàries a Esparreguera” una obra d’acurada presentació, molt pedagògica, i on a més a més es recullen peces inèdites fins aquest moment. És de justícia afegir el mèrit d’ampliar la font de coneixement sobre aquest temes de les monedes i equiparables que ha tingut en circulació.
Efectivament, el seu treball inclou dades com el tema dels ploms esparreguerins del “Dret de bolla”, els segells municipals d’Esparreguera de temps de la guerra civil de 1936-1939; de la postguerra, i els segells fiscal. Per si no fos prou, el bon amic i autor d’aquest treball inclou un detallat catàleg de “Segells empremtats” d’Esparreguera.
I per acabar el seu llibre trobem a mena de curiositat un botó d’uniforme de “La milícia nacional d’Esparreguera” aparegut al fòrum numismàtic de l’any 2012, i que, segons els experts seria datat a l’any 1821.
Aquesta obra acabaria amb un llistat bibliogràfic i de fonts consultades, on per cortesia, s’esmenta “Arxiu personal del Lluís Artigas Jorba”.
![]() |
Portada i contraportada d'aquesta obra del Lluís Alavedra, en edició de l'any 2023 |
“Les Emissions Monetàries a
Esparreguera” una obra en tres edicions diferents.
Potser ens cal d’esmentar el perquè apareix el meu nom a l’apartat de bibliografia i fonts consultades, en aquest monumental treball del Lluís Alavedra i Sebastià. Un treball que cal recordar aquí, que va ser iniciat a la primera dècada d’aquests segle. I ens cal esmentar que va néixer com un treball autònom i que no tindria -en principi- cap nexe d’unió amb la petita monografia existent “La moneda local de la Vila d’Esparreguera. Apunts sobre la seva història” (Esparreguera 2005).
L’autor d’aquesta monografia va començar a interessar-se per el mon de la numismàtica i tot allò que l’envoltava ja fa molts anys. I amb poc temps aquesta afició el convertiria també en un col·leccionista. El temps va passant. Va adquirint coneixements. Fins gairebé igualar coneixements amb veritables experts en aquesta matèria. També participaria en varis fòrums de monedes o numismàtics, aportant els seus coneixements amb algun article que posteriorment seria també reproduït en publicacions especialitzades.
Aquesta passió el portaria també a investigar sobre la moneda d’Esparreguera, i a recopilar dades per tal de confeccionar el seu llibre. I en aquest treball de recerca, estudi i classificació, Ell contactaria amb el Lluís Artigas Jorba. Interessat per la moneda de la Cooperativa Germinal d’Esparreguera i qualsevol dada referent a Ella.
Com no podia ser de cap altre manera la seva petició va ser atesa. Donat que guardava els Estatuts, el Reglament de Règim intern, i rebuts de dita Cooperativa Germinal. Ja que el meu avi en Joan Artigas i Castellví va ser un dels socis d’aquesta cooperativa. També em comentaria si podia reproduir un rebut d’Ell. Cap problema per la meva part... I així ser com a la pàgina 18 d’aquest treball seria publicat aquell rebut del meu avi datat a 31 de gener de 1932. Aprofitaré aquí per recordar que estic parlant de l’edició del 2023. Que el primer treball apareixeria l’any 2016, i també esmentar que aquest any 2024 apareixerà la tercera edició que és un xic augmentada, donat que el Lluís Alavedra ha inclòs també un apartat dedicat a medalles d’Esparreguera. Un llibre esborrany que he tingut a les meves mans ja que ha tingut el detall de deixar-me’l fullejar ben a gust. Una primícia tanmateix.
![]() |
Un nou treball de qualitat a la biografia d'Esparreguera gracies a les investigacions del Lluís Alavedra |
Val a comentar per acabar dues curiositats més que espero no faran badallar als amics que segueixen aquesta modesta web personal.
“Le emissions monetàries a Esparreguera” (edició 2023) que he rebut tenen estampat dos segells. I escrita una breu dedicatòria de l’autor del treball. Estem dins del món de les edicions d’autor i per tant de curs tiratges o limitat número d’exemplars. Dit això, cal dir que un dels segells esmenta el número de l’exemplar amb dedicatòria d’aquest llibre. A mi m’havia guardat el número 18!!. I el segon segell arrodonit que s’ha estampat diu “Arxiu Alavedra”.
En aquest punt compartiré una petita anècdota. Donat que Jo també li havia portat com obsequi un programa editat de la Festa Gran de La Plana (Esparreguera) del que Jo sé del tot segut que el Lluís Alavedra guarda a la seva col·lecció els dibuixos originals. I també un treball-catàleg meu fet l'any 2021 on també tenia estampat el meu segell d’arxiu. I li vaig fer dedicatòria allí mateix de reconeixent el seu treball de investigació com a historiador numismàtic d’Esparreguera. Varem tenir un diàleg divertit. Amb aquell sentit de humor fi (i de vegades provocador) que el caracteritza i el fa únic. Mes o menys així:
Ell: Ha, ja me’l miraré. El tenen a la Biblioteca?
Jo: No. No el varen voler ni regalat...Ell: Ha!, també tens segell? T’has copiat la meva idea?Jo: Serà que no. El origen del meu, de que Jo fiqui el meu segell a determinats documents o llocs és un origen molt trist.
Certa vegada un Arxiu -que no donaré detalls- es va ficar a recollir material sobre la història industrial a Catalunya. Doncs bé, els hi vaig portar arrastrant penosament en un carro, un munt d’arxivadors de cartró, amb milers de documents. De premi o agraïment ni les gràcies. Val a dir que aquest mateix arxiu tenia una compta de facebook on donaria notícia de les novetats i activitat previstes. I sí, durant unes eleccions locals varen publicar fotografés del responsable de l’arxiu amb ciutadans que els lliuraven un cartell electoral d'aquelles eleccionsper guardar a l’arxiu (quan hi podíem trobar-ne quatre-cents de repartits per tot arreu de la ciutat. Com si fos aquella donació un acte de gran valor i uns documents de primer nivell al que calia donar la màxima rellevància). Al final, els hi vaig tocar el crostó cara a cara per aquesta manera d’actuar...
Les persones que com Jo -que anem sempre rebent clatellades en la vida- a la llarga aprenem també la lliçó. Document físic que surt de les meves mans: segell estampat. I ningú pot discutir la seva procedència...
![]() |
Dedicatoria al Lluis Artigas Jorba, de l'autor de "Les Emissions monetàries a Esparreguera" |
Bé, retornem al tema del llibre rebut. La dedicatòria que el bon Lluís Alavedra i Sebastià em faria. Deia així:
“A l’amic i company Lluís Artigas apassionat per les tradicions i cultura de la Vila nadiua, amb singular afecte.”
I com no, també vaig ser un corcó agraït. Agraït per la obra que em lliuraria i també per el privilegi de poder veure com serà la edició d’aquest 2024 de “Les Emissions monetàries a Esparreguera”. I corcó per encoratjar-lo a continuar treballant i publicant monografies tant complertes i de tant valor com aquesta. A veure si finalment em fa cas. És un important llegat per totes les generacions que vindran al nostre darrera....
Ànims!!. I graaaaaacies per aquest llibre!!
![]() |
El Lluis Artigas Jorba a la pàgina 54 de "Les Emissions Monetàries a Esparreguera" (ed. 2023) |
03 d’agost 2024
Història d'Esparreguera
Donatiu del Lluis Artigas Jorba
Aquesta petita nota va de donatius. Aquest dimecres 31 de juliol de 2024 i tal com ja teníem programat tot coincidint en el darrer dia de funcionament, per iniciar el període de vacances, l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba a lliurat la que serà la cinquena donació de material a favor de l’Arxiu Històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
La directora de l’arxiu na Leonor Parreu i Dalmases va recepció el lliurament de tres llibres de diversos autors sobre Esparreguera, un total de 145 documents originals sobre la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera; i altres 6 de les parròquies de Sant Corneli de Collbató, Sant Pere d’Abrera, i Santa Maria de Martorell.
Fotografia de la seu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat publicada a la seva web. |
31 de juliol 2024
Descobreix Esparreguera
La Biblioteca ofereix una nova guia de lectura
Nova guia al servei del públic i els lectors, a la Biblioteca Municipal L'Ateneu d'Esparreguera |
El passat divendres
07 de juny de 2024 la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera treia
a la llum una nova guia de lectura sobre la nostra població, sota el nom de “Descobreix
Esparreguera”.
Es tracta d’un
projecte de les Biblioteques del Baix Llobregat per tal d’oferir d’una manera
coordinada a la ciutadania una col·lecció de guies que ajudin a promoure la
cultura i el coneixement del territori del Baix Llobregat. Aquest projecte de
guies de lectures aniria coordinat per el grup de treball “Parlem del Baix”
de la zona del Baix Llobregat amb seu a Sant Feliu de Llobregat.
La nova guia “Descobreix
Esparreguera” es estructurada en quatre seccions: 1.- Cultura i societat; 2.- Entorn natural;
3.- Història; 4.- La Passió d’Esparreguera.
Val a dir que a la secció “Història” a estat inclòs un dels treballs del Lluis Artigas Jorba. El treball “La moneda local de la Vila d’Esparreguera: apunts sobre la seva història” (Esparreguera 2005).
Captura de la web de la biblioteca d'Esparreguera on apareix el treball del Lluis Artigas Jorba |
Cal també no confondre aquesta nova guia amb una anterior sobre la Col·lecció Local d’Esparreguera de la mateixa Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, que ja en parlaria en altre petit article publicat aquí.
18 de juliol 2024
Festa Major d’Esparreguera
Música per a sobreviure
![]() |
Fotografia de record del concert de Festa Major d'Esparreguera 2024, on apareix el Lluis Artigas Jorba. Fotografía publicada al Facebook de l'Orquestra Internacional Maravella. |
Aquest diumenge 14 de juliol de 2024 varem tenir el concert de Festa Major a mans de la coneguda formació musical “Orquestra Internacional Maravella” aquí Esparreguera.
Son vells i estimats coneguts de casa nostra. Doncs moltes vegades ens han visitat per fer un dels plats forts de les festes. Ja que sempre fan ple a vessar a l’escenari de la plaça del Centre d’Esparreguera.
L’Orquestra Maravella te els seus orígens a la població de Caldes de Malavella (Girona) on l’any 1951 seria fundada per Lluís Ferrer i Puigdemont. Els seus mèrits com a formació musical es veuria recompensada amb el premi –entre altres- Creu de Sant Jordi el 21 d’octubre de 1997. Actualment te la seva seu la té a la població de Salt, Girona.
El seu Director Musical és el Juanjo Rocha i Montané; amb un equip de cantants solistes format per la Mertixell Galan i García, el Benjamí Felip i Blanch, la Imma Comadevall i Prat , i el Carles Mormeneo i Muela. Acompanyats sempre per una orquestra formada per 12 reconeguts mestres.
A la seva estada a Esparreguera i en acabar el seu concert, farien una fotografia on vet aquí, també enganxarien al Lluis Artigas Jorba, que estava a la primera fila...
Val a dir que intencionadament he ficat en aquest article els cantants solistes tal com apareixen a la fotografia de grup, començant d’esquerra a dreta. Una fotografia per el record, ja que amb el pas dels anys, directors, solistes i músics van canviant...
![]() |
Actuació per la Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella. Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV. |
![]() |
Actuació per la Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella. Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV. |
13 de juny 2024
El camí de la vellesa.
![]() |
El Lluís Artigas Jorba a la sala d'adults de la Biblioteca l'Ateneu, d'Esparreguera, el juny del 2024... |
29 de maig 2024
Descobrint raconets d’Esparreguera
![]() |
Fotografia d’una part del grup participant. Amb el Joan Llort; l’escultor Ramon Cuello, i l’Oriol Achón. |
![]() |
Una de les parades al carrer Gran d’Esparreguera amb el Joan Llort. |
![]() |
Parada del grup a la plaça de Santa Eulàlia d’Esparreguera. El Lluís Artigas Jorba escoltant atentament les explicacions de l’Oriol Achón. |
28 de maig 2024
Anades i rodolins
Pantalla del catàleg compartit. |
Detall de la cerca dins el catàleg. |
1.- Entrar en el vostre cercador en aquesta web: https://nautilo.iib.unam.mx/2.- Al cercador vostre heu de ficar “El Poble català”. I fer clic a la cerca.3.- Us donarà un únic resultat a la pantalla. Remarcant el text demanat a la cerca en color groc.4.- Feu clic amb el ratolí sobre la zona de color groc. Tot seguit veureu una nova pantalla amb les dades detallades del llibre “El Poble català”. Podeu observar com a la dreta de aquesta mateixa pantalla apareixen les dades del treball fet a Esparreguera l’any 2009.
Dades del diccionari del esparreguerí Lluís Artigas Jorba. |
Dades del diccionari del esparreguerí Lluís Artigas Jorba. |