22 d’agost 2024

Un nou llibre a la meva biblioteca

Les Emissions Monetàries a Esparreguera

 

Portada del treball d'en Lluís Alavedra i Sebastià sobre la
moneda d'Esparreguera a l'edició que surt aquest any 2024



                Aquest divendres 16 d’agost de 2024 rebria amb molta alegria de mans del seu autor, el Lluís Alavedra i Sebastià el llibre monogràfic  Les Emissions Monetàries a Esparreguera, amb la corresponent dedicatori del bon amic.

                Es un treball molt complert i que faríem verdaderament curt si només el consideréssim com una mena de catàleg numismàtic local on poder trobar registrat la moneda i paper moneda que al llarg dels segles em tingut a Esparreguera. Tampoc és un llibre monogràfic sobre la història local. Més aviat  -i tot ser conscient que no puc arribar a copsar tot el valor de semblant obra especialitzada-  entendria que aquest treball que pretén donar a conèixer tot el mon de la numismàtica  -i ciències que l’acompanyen-  a un públic no especialitzat, d’una manera amena i entenedora, i que permeti de valorar la importància i riquesa de les monedes locals.

                La obra comença explicant que son les monedes eclesiàstiques locals anomenades “pellofes”. Que son les més antigues de les que tenim notícia aquí Esparreguera. Amb un detallat catàleg de les diverses peses conservades.

                El següent apartat fa referència a l’anomenada “Moneda Social” recordant les monedes de la desapareguda Cooperativa Germinal d’Esparreguera. Aquests apartat donaria pas per parlar de la moneda en paper o paper moneda. En Lluis Alavedra ens recorda els bitllets editats per la Generalitat de Catalunya durant la darrera Guerra Civil, i tot entrant de ple amb els bitllets i monedes editades per l’Ajuntament d’Esparreguera. Oferint al lector d’aquesta obra una relació ben complerta del seu numerari en circulació en aquells dolorosos anys.

                Alavedra també ens recorda com durant aquests anys del conflicte bèl·lic, que a Esparreguera va circular també “Moneda Privada” vinculada a fàbriques o comerços locals. Com anteriorment altre autor local esmentaria en altre treball. Tanmateix esmentaria l’especial rellevància dels bitllet recopilats i classificats de Manufactures Sedó S.A. que publica dins aquest obra el Lluís Alavedra.

                A més de ser “Les Emissions Monetàries a Esparreguera” una obra d’acurada presentació, molt pedagògica, i on a més a més es recullen peces inèdites fins aquest moment. És de justícia afegir el mèrit d’ampliar la font de coneixement sobre aquest temes de les monedes i equiparables que ha tingut en circulació. 

                    Efectivament, el seu treball inclou dades com el tema dels ploms esparreguerins del “Dret de bolla”, els segells municipals d’Esparreguera de temps de la guerra civil de 1936-1939; de la postguerra, i els segells fiscal. Per si no fos prou, el bon amic i autor d’aquest treball inclou un detallat catàleg de “Segells empremtats” d’Esparreguera. 

                I per acabar el seu llibre trobem a mena de curiositat un botó d’uniforme de “La milícia nacional d’Esparreguera” aparegut al fòrum numismàtic de l’any 2012, i que, segons els experts seria datat a l’any 1821.

                Aquesta obra acabaria amb un llistat bibliogràfic i de fonts consultades, on per cortesia, s’esmenta “Arxiu personal del Lluís Artigas Jorba”.



Portada i contraportada d'aquesta obra del Lluís Alavedra,
en edició de l'any 2023


Les Emissions Monetàries a Esparreguera” una obra en tres edicions diferents.

                Potser ens cal d’esmentar el perquè apareix el meu nom a l’apartat de bibliografia i fonts consultades, en aquest monumental treball del Lluís Alavedra i Sebastià. Un treball que cal recordar aquí, que va ser iniciat a la primera dècada d’aquests segle. I ens cal esmentar que va néixer com un treball autònom i que no tindria -en principi- cap nexe d’unió amb la petita monografia existent “La moneda local de la Vila d’Esparreguera. Apunts sobre la seva història” (Esparreguera 2005).

                L’autor d’aquesta monografia va començar a interessar-se per el mon de la numismàtica i tot allò que l’envoltava ja fa molts anys. I amb poc temps aquesta afició el convertiria també en un col·leccionista. El temps va passant. Va adquirint coneixements. Fins gairebé igualar coneixements amb veritables experts en aquesta matèria.  També participaria en varis fòrums de monedes o numismàtics, aportant els seus coneixements amb algun article que posteriorment seria també reproduït en publicacions especialitzades.

                Aquesta passió el portaria també a investigar sobre la moneda d’Esparreguera, i a recopilar dades per tal de confeccionar el seu llibre. I en aquest treball de recerca, estudi i classificació, Ell contactaria amb el Lluís Artigas Jorba. Interessat per la moneda de la Cooperativa Germinal d’Esparreguera i qualsevol dada referent a Ella.

                Com no podia ser de cap altre manera la seva petició va ser atesa. Donat que guardava els Estatuts, el Reglament de Règim intern, i rebuts de dita Cooperativa Germinal. Ja que el meu avi en Joan Artigas i Castellví va ser un dels socis d’aquesta cooperativa. També em comentaria si podia reproduir un rebut d’Ell. Cap problema per la meva part... I així ser com a la pàgina 18 d’aquest treball seria publicat aquell rebut del meu avi datat a 31 de gener de 1932. Aprofitaré aquí per recordar que estic parlant de l’edició del 2023. Que el primer treball apareixeria l’any 2016, i també esmentar que aquest any 2024 apareixerà la tercera edició que és un xic augmentada, donat que el Lluís Alavedra ha inclòs també un apartat dedicat a medalles d’Esparreguera. Un llibre esborrany que he tingut a les meves mans ja que ha tingut el detall de deixar-me’l fullejar ben a gust. Una primícia tanmateix.



Un nou treball de qualitat a la biografia d'Esparreguera gracies
a les investigacions del Lluís Alavedra


                Val a comentar per acabar dues curiositats més que espero no faran badallar als amics que segueixen aquesta modesta web personal. 

            Le emissions monetàries a Esparreguera” (edició 2023) que he rebut tenen estampat dos segells. I escrita una breu dedicatòria de l’autor del treball. Estem dins del món de les edicions d’autor i per tant de curs tiratges o limitat número d’exemplars. Dit això, cal dir que un dels segells esmenta el número de l’exemplar amb dedicatòria d’aquest llibre. A mi m’havia guardat el número 18!!. I el segon segell arrodonit que s’ha estampat diu “Arxiu Alavedra”.

                En aquest punt compartiré una petita anècdota. Donat que Jo també li havia portat com obsequi un programa editat de la Festa Gran de La Plana (Esparreguera) del que Jo sé del tot segut que el Lluís Alavedra guarda a la seva col·lecció els dibuixos originals. I també un treball-catàleg meu fet l'any 2021 on també tenia estampat el meu segell d’arxiu. I li vaig fer dedicatòria allí mateix de reconeixent el seu treball de investigació com a historiador numismàtic d’Esparreguera. Varem tenir un diàleg divertit. Amb aquell sentit de humor fi (i de vegades provocador) que el caracteritza i el fa únic. Mes o menys així:

Ell:     Ha, ja me’l miraré. El tenen a la Biblioteca? 

Jo:      No. No el varen voler ni regalat... 
Ell:     Ha!, també tens segell? T’has copiat la meva idea? 
Jo:     Serà que no. El origen del meu, de que Jo fiqui el meu segell a determinats documents o llocs és un origen molt trist.
         Certa vegada un Arxiu -que no donaré detalls- es va ficar a recollir material sobre la història industrial a Catalunya. Doncs bé, els hi vaig portar arrastrant penosament en un carro, un munt d’arxivadors de cartró, amb milers de documents. De premi o agraïment ni les gràcies.                        Val a dir que aquest mateix arxiu tenia una compta de facebook on donaria notícia de les novetats i activitat previstes. I sí, durant unes eleccions locals varen publicar fotografés del responsable de l’arxiu amb ciutadans que els lliuraven un cartell electoral d'aquelles eleccionsper guardar a l’arxiu  (quan hi podíem trobar-ne quatre-cents de repartits per tot arreu de la ciutat. Com si fos aquella donació un acte de gran valor i uns documents de primer nivell al que calia donar la màxima rellevància). Al final, els hi vaig tocar el crostó cara a cara per aquesta manera d’actuar...

                Les persones que com Jo  -que anem sempre rebent clatellades en la vida- a la llarga aprenem també la lliçó. Document físic que surt de les meves mans: segell estampat. I ningú pot discutir la seva procedència...



Dedicatoria al Lluis Artigas Jorba, de l'autor de
"Les Emissions monetàries a Esparreguera"


                Bé, retornem al tema del llibre rebut. La dedicatòria que el bon Lluís Alavedra i Sebastià em faria. Deia així:

    “A l’amic i company Lluís Artigas apassionat per les tradicions i cultura de la Vila nadiua, amb singular afecte.”

                I com no, també vaig ser un corcó agraït. Agraït per la obra que em lliuraria i també per el privilegi de poder veure com serà la edició d’aquest 2024 de “Les Emissions monetàries a Esparreguera”. I corcó per encoratjar-lo a continuar treballant i publicant monografies tant complertes i de tant valor com aquesta. A veure si finalment em fa cas. És un important llegat per totes les generacions que vindran al nostre darrera....

                Ànims!!. I graaaaaacies per aquest llibre!!




El Lluis Artigas Jorba a la pàgina 54 de
 "Les Emissions Monetàries a Esparreguera" (ed. 2023)





03 d’agost 2024

Història d'Esparreguera

Donatiu del Lluis Artigas Jorba




        Aquesta petita nota va de donatius. Aquest dimecres 31 de juliol de 2024 i tal com ja teníem programat tot coincidint en el darrer dia de funcionament, per iniciar el període de vacances, l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba a lliurat la que serà la cinquena donació de material a favor de l’Arxiu Històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

        La directora de l’arxiu na Leonor Parreu i Dalmases va recepció el lliurament de tres llibres de diversos autors sobre Esparreguera, un total de 145 documents originals sobre la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera; i altres 6 de les parròquies de Sant Corneli de Collbató, Sant Pere d’Abrera, i Santa Maria de Martorell.

        Un material que passa a formar part del seu fons de l’arxiu, i es garanteix  -com a les altres anteriors donacions-   la seva adequada conservació com a material de consulta per les noves generacions de investigadors, estudiosos, historiadors i genealogistes catalans.  



Fotografia de la seu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat publicada a la seva web.




31 de juliol 2024

Descobreix Esparreguera

La Biblioteca ofereix una nova guia de lectura




Nova guia al servei del públic i els lectors, a la Biblioteca Municipal
 L'Ateneu d'Esparreguera


El passat divendres 07 de juny de 2024 la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera treia a la llum una nova guia de lectura sobre la nostra població, sota el nom de Descobreix Esparreguera.

Es tracta d’un projecte de les Biblioteques del Baix Llobregat per tal d’oferir d’una manera coordinada a la ciutadania una col·lecció de guies que ajudin a promoure la cultura i el coneixement del territori del Baix Llobregat. Aquest projecte de guies de lectures aniria coordinat per el grup de treball “Parlem del Baix” de la zona del Baix Llobregat amb seu a Sant Feliu de Llobregat.

La nova guia “Descobreix Esparreguera” es estructurada en quatre seccions:  1.- Cultura i societat; 2.- Entorn natural; 3.- Història; 4.- La Passió d’Esparreguera.

Val a dir que a la secció “Històriaa estat inclòs un dels treballs del Lluis Artigas Jorba. El treball “La moneda local de la Vila d’Esparreguera: apunts sobre la seva història” (Esparreguera 2005).


Captura de la web de la biblioteca d'Esparreguera
on apareix el treball del Lluis Artigas Jorba


Cal també no confondre aquesta nova guia amb una anterior sobre la Col·lecció Local d’Esparreguera de la mateixa Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparregueraque ja en parlaria en altre petit article publicat aquí



18 de juliol 2024

Festa Major d’Esparreguera

 Música per a sobreviure

 


Fotografia de record del concert de Festa Major d'Esparreguera 2024,
on apareix el Lluis Artigas Jorba. Fotografía publicada
al Facebook de l'Orquestra Internacional Maravella.


    Aquest diumenge 14 de juliol de 2024 varem tenir el concert de Festa Major a mans de la coneguda formació musical “Orquestra Internacional Maravella” aquí Esparreguera.

    Son vells i estimats coneguts de casa nostra. Doncs moltes vegades ens han visitat per fer un dels plats forts de les festes. Ja que sempre fan ple a vessar a l’escenari de la plaça del Centre d’Esparreguera.

    L’Orquestra Maravella te els seus orígens a la població de Caldes de Malavella (Girona) on  l’any 1951 seria fundada per Lluís Ferrer i Puigdemont. Els seus mèrits com a formació musical es veuria recompensada amb el premi –entre altres-  Creu de Sant Jordi el 21 d’octubre de 1997. Actualment te la seva seu la té a la població de Salt, Girona.

    El seu  Director Musical és el Juanjo Rocha i Montané; amb un equip de cantants solistes format per la Mertixell Galan i García, el Benjamí Felip i Blanch, la Imma Comadevall i Prat , i el Carles Mormeneo i Muela.  Acompanyats sempre per una orquestra formada per 12 reconeguts mestres.

    A la seva estada a Esparreguera i en acabar el seu concert, farien una fotografia on vet aquí, també enganxarien al Lluis Artigas Jorba, que estava a la primera fila...

    Val a dir que intencionadament he ficat en aquest article els cantants solistes tal com apareixen a la fotografia de grup, començant d’esquerra a dreta. Una fotografia per el record, ja que amb el pas dels anys, directors, solistes i músics van canviant...




Actuació per la Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça
del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella.
Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV.




Actuació per la 
Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça
del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella.
Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV.





13 de juny 2024

El camí de la vellesa.

L’art de fer-se vell 




El Lluís Artigas Jorba a la sala d'adults de la Biblioteca l'Ateneu, d'Esparreguera, el juny del 2024...



    Henri-Frédéric Amiel (1921-1881), filòsof i escriptor suís acostumava de dir sobre l’art de fer-se vellet que “Saber envellir es la major de les saviduries i un dels capítols més difícils del gran art de viure”

    Vet aquí que poqueta cosa podem afegir a tan brillants paraules. I certament que per aquest camí tard o d’hora, uns i altres, haurem que transitar-hi tots. 
    Qui recordi al metge doctor Miras d’aquí Esparreguera, sovint també recordarà aquella frase seva que deia que allò de jubilar-se no era   -en cap cas-   asseure’s en un banc del poble a donar de menjar als coloms i veure qui passejava amunt o avall. Que es tenia que fer coses... Estar actiu... 

    Be, els que tenim una certa edat, efectivament, gaudim de menys forces, i tots ens costa de fer una miqueta més que abans. Comencem a ser uns amants dels metges i serveis del CAP d’Esparreguera, i les senyoretes medicines han esdevingut dames habituals de companyia. Però sempre queden alguns ànims de on treure forces... 

    Aquests dies el Lluis Artigas Jorba es troba seguint un nou curs de formació. Aquesta vegada en la modalitat online que ofereix la UNAM Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. I així anem. Tirant costa amunt. Sense donar de menjar als coloms i colomins d’Esparreguera ni gaudir assegut en un banc del carrer dels Arbres, veient les anades i retornades dels nostres vilatans. Potser més endavant. A la vida tot arriba. O no? 

    I ja que he començat amb una dita acabaré també amb altra dita. Aquesta de la física nord-americana Rosalyn Sussman (1921 - 2011). Que sovint deia que “La emoció de l’aprenentatge separa la joventut de la vellesa. Mentre estiguis aprenent, no et un vell”.




29 de maig 2024

Descobrint raconets d’Esparreguera

Un recorregut per els carrers i places de la Vila 




Fotografia d’una part del grup participant. Amb el 
Joan Llort;
l’escultor 
Ramon Cuello, i l’Oriol Achón


    El diumenge 26 de maig de 2024 vaig participar del recorregut cultural organitzar per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques per els carrers i places de la nostra població. Una oportunitat de conèixer o redescobrir velles anècdotes locals, curiositats de personatges i populars o rellevants de la nostra Comunitat; fets històrics ocorreguts a casa nostra, i com no, de gaudir de les particularitats de la nostra arquitectura. I moltes coses més... 

    El recorregut aniria a càrrec de l’investigador i divulgador local en Joan Llort i Riera. Qui va ser l’encarregat de capitanejar al grup de participants en aquest safari urbà. Amb nombroses parades sempre plenes de detallades dades i singulars detalls. També, val a dir, amb el recolzament de l’arqueòleg Oriol Achón i Casas. En un recorregut de tres hores que varen ser del tot ben aprofitades. 

    Us comparteixo tres fotografies de la Montserrat Llopart, del CER. En les que va captar la participació en aquest recorregut del esparreguerí Lluis Artigas Jorba. 

    Qui vulgui més detalls sobre aquesta jornada les podrà trobar en l’article publicat en la web Esparreguera Aimada [28/05/2024] de nom “Una visió d’Esparreguera. En Joan Llort ofereix un nou recorregut per la nostra vila”  fent clic aquí..


Una de les parades al carrer Gran d’Esparreguera amb el 
Joan Llort.




Parada del grup a la plaça de Santa Eulàlia d’Esparreguera.
El 
Lluís Artigas Jorba escoltant atentament les explicacions de l’Oriol Achón.






28 de maig 2024

Anades i rodolins

Unes espurnes escadusseres per internet... 



Pantalla del catàleg compartit.




    De vegades, tot passejant per internet encara retrobem algunes petites xàldigues de la història i els treballs fet o elaborats aquí Esparreguera. Petits vestigis, que com a restes d’un naufragi, de vegades esdevindran uns supervivents que encara podrem trobar, si els vents i la sort ens acompanyen. 

    Aquesta setmana, inesperadament m’he topat amb unes dades supervivents d’un treball antic, de l’any 2009, fet per l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba i que portaria per a nom “Diccionari català-purepecha, purepecha-català”. De fet, aquesta referència la he trobada de retruc en un catàleg compartit de la UNAM Universidad Nacional Autónoma de México i la Biblioteca Nacional de México

    La troballa ha estat cercant l’entrada “Poble català” en aquest mateix catàleg. Que ha donat per resultat les corresponents dades demanades, i a més a més, s’afegiria automàticament, un apartat anomenat “Ejemplares similares” on apareixerien altres entrades més, proposades per el sistema... I vet aquí, que apareixeria inesperadament el treball de l’esparreguerí també. No he pogut passar de llarg i he fet clic a veure quines dades constarien. I efectivament, el resultat aportaria una bona informació. Per aquest motiu i donat que al mon del internet, tot es molt provisional i efímer, avui es troba, demà potser ja no hi és, us compartiré amb tots vosaltres les captures de pantalla que he fet. 

    No deixa de tenir la seva gràcia que a Esparreguera aquest treball no el tinguin [no el varen voler rebre ni regalat] i si que es valori i guardi -com a una obra de consulta- a més de 9.400 quilòmetres de distància... 

    Homo in villa silentium inposuisset..


Detall de la cerca dins el catàleg.




    Qui vulgui accedir a la informació que aquí publico en aquests moment, esperat que no és modifiqui o esborri la informació publicada en aquella web, heu de seguir aquest passos: 

1.- Entrar en el vostre cercador en aquesta web: https://nautilo.iib.unam.mx/ 
2.- Al cercador vostre heu de ficar “El Poble català”. I fer clic a la cerca. 
3.- Us donarà un únic resultat a la pantalla. Remarcant el text demanat a la cerca en color groc. 
4.- Feu clic amb el ratolí sobre la zona de color groc. Tot seguit veureu una nova pantalla amb les dades detallades del llibre “El Poble català”. Podeu observar com a la dreta de aquesta mateixa pantalla apareixen les dades del treball fet a Esparreguera l’any 2009.



Dades del diccionari del esparreguerí Lluís Artigas Jorba.




Dades del diccionari del esparreguerí 
Lluís Artigas Jorba.





22 d’abril 2024

En un Món tant gran...

La riquesa d’altres Cultures



Fotografia del Lluis Artigas Jorba dins del recinte
de la Universitat Veracruzana


    Als esparreguerins i esparreguerines ens pot resultar curiós de veure els caps gegants que existeixen i encara es conserven de la cultura Olmeca, a la zona anomenada Mesomèrica, de Mèxic.

    Aquí us comparteixo una fotografia amb l’esparreguerí Lluís Artigas Jorba al costat d’una d’aquesta sorprenent peces arqueològiques. La fotografia és feta dins del recinte de la Universidad Veracruzana, que és situada a la capital de l’Estat de Veracruz, Mèxic.

    Val a dir que, fins el dia d’avui es tenen catalogades un total de disset caps gegants originals fetes per aquesta cultura anomenada olmeca. Normalment localitzades en les zones que lo que avui modernament son els Estats de Veracruz i Tabasco. La zona del golf de Mèxic.

    Cronològicament la majoria de caps que recorda aquesta fotografia situen aquestes peces arqueològiques originals a principis del Període Preclàssic (1.500.1.000 aC.) i altres al Preclàssic Mitjà (1.000-400 aC.).

    Cal també assenyalar que les peces més petites conservades pesen sis tones, i les més grossos tenen un pes que volta les cinquanta tones...

Per aquells de vosaltres que sou amants de les estadístiques, compartiré un petit detall:  normalment  els caps que representen homes eren tallades en basalt, tenint un promig de 2,7 metres i un pes que normalment voltava les vint-i-cinc tones....


Any 2024. Recinte de la Universidad Veracruzana


Any 2024. Recinte de la Universidad Veracruzana




20 d’abril 2024

La moda del moment

El Lluís Artigas Jorba i la Intel·ligència Artificial 





El Lluis Artigas Jorba, en una fotografia de l'abril de 2024



    Circula per les xarxes social l’acudit de dos amics que es troben i l’un li pregunta a l’altre, si li preocupava això de la anomenada “Intel·ligència Artificial”. Rebent una resposta inesperada: “No, a mi no. El que em preocupa és la falta de intel·ligència...” 

    Aquesta acudit fica sobre la taula el tema de moda del que és la Intel·ligència Artificial, cap a on va, quins riscos té, i si es te que fer lleis urgentment per acotar-la i no perdre el control del futur de la Humanitat. 

    Vet ací que aquest renglons no van per analitzar aquesta realitat que tantes qüestions aixeca i també temors i noves oportunitat. Aquí, caldria pensar en que ens pots afectar directament i ara mateix aquesta realitat que circula com una filera de pólvora, més que especular som serà la nostra vida aquí vint o deu anys propers. 

    Els meus dos Fillols, la Montserrat i el Freddy [Alfredo], com a bons universitaris fent carrera viuen això des de la primera i més propera trinxera acadèmica. La actual “Intel·ligència Artificial” ja s’està fent servir per nombrosos estudiant en els seus treballs i formació de llurs carreres. Vet aquí que el 16 d’abril de 2024 li vaig demanar al Freddy que cerques que apareixia en el seu cercador IA [Intel·ligència Artificial]. 

La cerca va ser: Lluis Artigas Jorba Europa 
https://chat.openai.com/share/7e6a6bac-189b-4f7f-aa21-fc3b711ff5d9   [Clic aquí]
https://chatgpt.com/share/7e6a6bac-189b-4f7f-aa21-fc3b711ff5d9  [Clic aquí]
 
    Aquí cal esmentar que apareixerien dues direccions diferents [chat.openai la primera; i chatgpt la segona] que condueixen al mateix destí. Que diu i trancriuré: 


Lluís Artigas Jorba Historiador 
April 16, 2024 

    Lluís Artigas Jorba es una figura destacada en su comunidad local en Esparreguera, Cataluña, conocido por su dedicación a la cultura y la historia de la región. A lo largo de los años, ha sido presidente de un club de ajedrez y de una asociación de mexicanos en Esparreguera, así como tesorero de un patronato y miembro activo en diversas juntas de entidades locales. Artigas Jorba también ha estado involucrado en la organización de eventos culturales, como el carnaval de Esparreguera, y ha colaborado con la radio local en programas que promueven la integración de inmigrantes y la cultura local. 

    Además, ha participado en la producción de documentales que capturan la vida comunitaria y las tradiciones de Esparreguera, proporcionando una plataforma para la visibilidad de la cultura catalana en el contexto europeo. Su trabajo refleja un compromiso profundo con su comunidad, utilizando su rol como historiador y comunicador para fomentar un sentido de identidad y pertenencia entre los residentes locales.



25 de març 2024

INPI

Una entitat oficial prou interessant



El Lluis Artigas Jorba a la seu de les oficines INPI
de la ciutat de Xalapa...


    L’Institut Nacional dels Pobles Indígenes és uns ens depenent del Poder Executiu Federal especialitzat en els assumptes que afecten els pobles indígenes i afromexicans a tot el país de Mèxic. La seva filosofia és basada en el reconeixement, el respecte i l’exercici efectiu dels seus drets fonamentals.

      El objectiu defensat és el de definir, dissenyar, establir, executar, orientar, coordinar, promoure, donar seguiment i avaluar les polítiques, programes, projectes, estratègies i accions públiques que garanteixin l’exercici i la implementació dels drets dels pobles indígenes i afromexicans, així com el desenvolupament integral i sostenible de les seves cultures e identitats.

        A Mèxic hi ha l’antecedent de la creació d’una primera institució pública el 04 de desembre de l’any 1948 que agafaria el nom de Institut Nacional Indigenista. Posteriorment, ja en temps del president Andrés Manuel López Obrador, és crearia el 10 de desembre de 2018 per decret el Institut Nacional dels Pobles Indígenes, que substituiria l’antiga Comissió Nacional per el Desenvolupament dels Pobles Indígenes.  L’actual ens oficial es totalment descentralitzat i no sectorial. D’aquí la fotografia del Lluis Artigas Jorba feta la capital de l’Estat de Veracruz, a Xalapa d’Enríquez...

        Una ciutat coneguda i molt estimada donat que seria en aquesta on em vaig casar ja fa anys...



Actual logo INPI durant la presidència
d'Andrés Manuel López Obrador (2018-2024
)





31 de gener 2024

Trobada de historiadors a Barcelona

Intercanvi d’experiències i coneixements

 



Lluis Artigas Jorba, d'Esparreguera (esquerra) i el Joan Muray i Rubió (dreta).
Una fotografia per el record d'aquella trobada.

                El passat dijous  04 de gener de 2024 vaig tenir la sort de tenir una trobada amb el conegut historiador fill de la població barcelonina de El Masnou en Joan Muray i Rubió. Un encontre que tindria lloc a la llibreria i restaurant que és  situat al carrer de Pau Claris 85 de Barcelona, dins del barri de L’Eixample, anomenat Laie. Un lloc molt freqüentat i molt popular entre els intel·lectual de la capital catalana.

                En Joan, te darrera seu una trentena llarga de treballs publicats i nombrosos articles en revistes especialitzades. Si be inicialment el seu camp d’acció seria la seva estimada història local, posteriorment el seu ventall s’aniria ampliant cap altres especialitats històriques, si be en la majoria de treballs publicats, sempre mantindria el seu cor i com a punt de referència la seva estimada localitat natal. Tanmateix trobem obres dedicades a la realitat de la marina catalana, les relacions econòmiques per via marítima amb Amèrica, i coses tant sorprenent per alguns, com seria  la història de la geogràficament molt allunyada Illa de Pasqua al Oceà Pacífic.

                Va estar aquesta trobada especialment agradable. En Joan Muray i Rubió malgrat trobar-se camí de complir les vuit dècades de vida, la seva bona memòria i la també la seva agilitat mental que és pròpia d’un xicot de 18 anys, va fer que les hores passessin gairebé volant. Molts son els punts que compartim els dos dintre del mon de la història. I moltes les experiències concretes viscudes en primera persona...

                Un dels punts que tenim de contacte el Lluis Artigas Jorba i el Joan Muray i Rubió es el mon i la cultura rapa nui existent en la allunyada Illa de Pasqua i els seus vincles amb Catalunya. Muray ha estat un dels catalans que han visitat aquesta enigmàtica illa i son moltes les experiències adquirides allí amb els naturals d’aquelles terres, i les adquirides a llarg dels molts anys de les seves investigacions   -moltes vegades també al voltant del capità Joan Maristany i Galceran anomenat “Tara”-   en El Masnou. Un lloc que havia arribat a tenir quatre drassanes i havia estat un veritable niu de mariners del Principat de Catalunya.

                Cada any la meva xarxa d’amistats de investigadors e historiadors es va engreixant amb un o dos amics mes gràcies a les peculiaritats que tenim a Esparreguera. Normalment son persones que per diferents motius han decidit contactar amb mi, i els hi han ficat molt difícil de fer-lo. Aquesta és una realitat permanent que vaig sofrint de molt abans que es crees la LOPD o Llei de Protecció de Dades a l’any 1999. De fet normalment actuant de bona fe contacten primerament amb l’Ajuntament d’Esparreguera. I desprès normalment amb la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera [i abans d’aquesta amb la Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet avui dia inexistent].

                Malgrat que el Lluis Artigas Jorba ha estat funcionari de carrera a l’Ajuntament d’Esparreguera, tresorer del Patronat Parroquial d’Esparreguera, president i soci de varies entitats locals- Fundador de l’Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants, i també de la plataforma informativa Esparreguera Televisió, i que a més ha publicat nombrosos articles de caràcter generalista i treballs de caràcter històric referents a la seva localitat de naixement, la resposta que normalment sempre reben és ja un clàssic: no existeix a Esparreguera cap Lluis Artigas Jorba ni existeix treball algun fet per aquesta persona. Normalment aquí acaba la anècdota. Donant per a bona la informació tallafocs que reben. Però sempre hi ha qui no veu clara la cosa i ensuma que les coses no quadren. Llavors fica mà de les seves amistats i de les xarxes que aquests disposen. I acaben   -aquesta vegada sí-   trencant el bloqueig marítim i contactant finalment amb la meva persona.



Dedicatoria del Joan Muray al Lluís Artigas Jorba d'Esparreguera



Dedicatoria del Joan Muray al Lluís Artigas Jorba d'Esparreguera


                Aquest es l’origen de la trobada física amb el historiador  Joan Muray. Una tercera persona de qui no donaré el seu nom, faria de nexe entre Ell i Jo i ens ficaria en contacte. Per bé que en aquest cas concret dec de confessar que Jo ja coneixia una petita part de la seva obra publicada. Coneixia la seva obra, tanmateix  l’autor en persona, doncs no. No el coneixia...

                Treballador incansable, resultaria que Ell cercava si encara existien per algun lloc algun exemplar del meu treball “Diccionari Català Rapa Nui, Rapa Nui Català” i el lloc on trobar-lo...

                I aquí apareix una anècdota d’aquelles que mai deixen constància enlloc. En el moment del trobar-nos només en quedaven dos úniques còpies físiques d’aquell treball meu de l’any 2014. Doncs vet aquí, que dels dos exemplars supervivents un havia estat l’exemplar destinat originàriament a la Biblioteca Municipal de l’Ateneu d’Esparreguera   -donació que va ser rebutjada-  i que li vaig lliurar finalment a Ell amb la corresponent dedicatòria...

                Sense saber-lo, en  Joan Muray i Rubió guarda amb dedicatòria l’exemplar destinat i que hauria d’estar a l’armari de la col·lecció local de la biblioteca d’Esparreguera...

                I de l’altre exemplar que va passar preguntareu? Doncs va passar que el darrer que quedava arribaria a mans d’un professor de història de la Universitat de Barcelona, especialista en la història de la Illa de Pasqua i els rapanuis. I aquí, i en aquell moment, el llibre e història queden exhaurides...

                Val a dir que en Joan Muray i Rubió em va obsequiar i fer dedicatòria de dues de les seves obres: Pirata i negres. Joan Maristany i Galceran “Tara”(El Masnou, 1832-1914)(genocida de l’Illa de Pasqua) (Any 2009); i Pirata i Negres II. Rapa Nui, l’illa dels enigmes (Any 2019).

                Fent una molt breu biografia d’en Joan Muray i Rubió faria esment que va néixer  a El Masnou l’any 1945. Entre els seus nombrosos fills intel·lectuals o treballs de investigació podríem esmentar alguns treballs publicats com els títols  Masnovins a les Amèriques; Clau 1863; Pirata i negrer (I); Pirata i negrer (II); Catalunya/Amèrica i República de marins; Històries de la vila; Can Teixidor (XX segles d’història viva); Mitologia de l’Oca; La Revolta de les gallines (El Masnou de 1880-86); La barretina (símbol de llibertat); Entre el pedifgrí i l’estigma; El calvari d’una mestra; Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938, creador de l’estelada); entre una nombrosa llista de molts altres.

                Agraït per la seva amistat i per compartir amb mi els seus coneixements. Una trobada barcelonina ben intensa i llargament enriquidora.

                Ha! Per cert. Una primícia: el proper dijous 11 d’abril de 2024 a les set de la tarda presentarà el seu nou llibre a la sala del museu Municipal del Nàutica del Masnou. 

                Felicitats de tot cor Joan!!

      



Llibres del Joan Muray i Rubió:
Pirata i Negrer. Joan Maristany i Galceran <<Tara>> (2009); i
Pirata i Negrer II. Rapa Nui, l'illa dels enigmes (2019).




13 de novembre 2023

Ràdio Esparreguera

El Teatre i el seu món amb la Meritxell Sabaté




La convidada: 
Meritxell Sanaté i Blanco.
En una fotografia molt popular i molt reproduïda a Internet..


En el programa de Ràdio Esparreguera “Coctel para dos” en llengua castellana d’aquest dilluns 12 de novembre de 2023 hem tingut a l’estudi a la coneguda Meritxell Sabaté i Blanco. Professora, actriu, directora...  Una persona compromesa amb Esparreguera, compromesa amb el món del teatre, l’art, i la Cultura.

Un programa dirigit per José Maria Regaño, i amb el Lluis Artigas Jorba. I el nostre estimat tècnic en David Oriol Rebollo i Juanpere.

La propera setmana es previst de parlar del mon de la música i dels disc-jockeys tant amateur com el professional. Comptarem com a convidat al Jordi Duro...


Per escoltar el programa clic aquí.



07 de novembre 2023

Ràdio Esparreguera

El Fútbol Americà i el seu món a “Coctel para dos”



El Director José Maria Regaño en el programa de "Coctel para dos" del dilluns 06 de novembre de 2023...

 

En el programa de Ràdio Esparreguera “Coctel para dos” en llengua castellana d’aquest dilluns 06 de novembre de 2023 hem parlat amb el Miguel Rodríguez del mon del Fútbol Americà. Una persona que qui ha viscut una llarga trajectòria dins d’aquesta disciplina esportiva, i d’una manera directa amb la creació i gestió de Clubs; la creació de les primeres federacions i la participació en lligues europees.  

Amb José Maria Regaño, i el Lluis Artigas Jorba. I el nostre estimat tècnic en David Oriol Rebollo i Juanpere.

La propera setmana es previst de parlar del mon del teatre tant amateur com el teatre professional. Comptarem amb una esparreguerina molt rellevant dins d’aquest món i en las activitats de caire cultural. La coneguda Meritxell Sabaté i Blanco. Professora, actriu, directora...

 


El  Lluis Artigas Jorba
 en el programa de "Coctel para dos" del dilluns 06 de novembre de 2023...

 

Per escoltar el programa clic aquí.





02 de novembre 2023

Ràdio Esparreguera

 La veterinària i el mon de les nostres mascotes al programa “Coctel para dos”





En el programa de Ràdio Esparreguera “Coctel para dos” aquest dilluns 30 d’octubre de 2023 hem parlat amb el Dani del mon dels serveis de veterinària i de les nostres mascotes o animals de companyia. El convidat a triat reservar el seu anonimat.

Amb José Maria Regaño, la Maria Toboso i Agustí, i el Lluis Artigas Jorba. I el nostre estimat tècnic David Oriol Rebollo i Juanpere.

La propera setmana es previst de parlar del mon del Fútbol Americà. L’origen dels esports, la creació d’equips i posteriorment de les federacions, i la seva inclusió del Fútbol Americà com disciplina Olímpica...

 

Per escoltar el programa clic aquí.