22 de setembre 2024

Rapa Nui

 Un Món perdut a l’est de la Polinèsia

 



Portada del llibre d'en Francesc Amorós sobre l'Illa de Pasqua


He rebut amb molta alegria aquest dijous 19 de setembre de 2024 un regal de l’Amic Francesc Amorós i Gonell. Un dels seus llibres publicats. S’ha fet esperar. I com sempre han passar coses estranyes aquí Esparreguera...

En Francesc ja m’havia ficat en avís el dimarts dia 10 de la seva tramesa. I nou dies després d’aquest enviament  -des de la ciutat de Barcelona-  no havia ni el més mínim rastre. Al final, aquell mateix dijous anava Jo a la oficina de correus d’aquí Esparreguera a reclamar. Amb el número d’enviament que el Francesc Amorós m’havia proveït.

Per sorprenent que sigui el paquet amb el llibre sí estava allí dipositat però mai va sortir de l’oficina per repartir. Sorpresa.

Mai vingueren a casa meva i per tant tampoc havien ni trucat a la meva porta ni deixat cap avís a la meva bústia de la seva existència. Si no fos per la comunicació epistolar que mantenim els dos, paquet i llibre hauria estat retornats sense haver-ne sabut res de res... Per fortuna no va estar així. Gracies a la comunicació mantinguda.

El seu llibre és el de “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de la Polinèsia” en la seva versió castellana. Un treball publicat una dècada enrere  -l’any 2010-   que és als meus ulls doblement valuós. Una per ser un treball molt complert i per la seva temàtica intemporal, malgrat el pas del temps. Una mena de incunable ben conservat. Un treball o llibre digne del millor col·leccionista. I amb un valor afegit també, per la seva càrrega sentimental i científica. Ja que l’autor d’aquesta significativa obra va ser part o component de l’equip de la darrera expedició arqueològica de Thor Heyerdahl  a la Illa de Rapa Nui aquell any 1987. Un català present en aquella allunyada illa. Parlo doncs, d’un llibre de temàtica també arqueològica i científica. Que no és poc.



Detall de l'expedició arqueològica de l'any 1987 a la Illa de Pasqua,
 on Francesc Amorós hi participaria.


Han passat els anys certament. Va estar aquella expedició un treball arqueològic efectuat al segle passat. Per això el llibre “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de la Polinèsia” que es publicaria vint i tres anys després d’aquella experiència singular   -que viuria de primera mà el català Francesc Amorós-  és important que quedi constància històrica d’aquells treball i els seus resultats científics. I sí ara, aquest setembre de 2024 arriba a Esparreguera i a les meves mans, les del Lluis Artigas Jorba, aquesta experiència històrica. Com un testimoni viu. Especial, malgrat que ens separen en el temps trenta set anys... Son aquelles coses que té aquesta enigmàtica illa de Pasqua. Que el seu temps es intemporal. Diferent.

Amb el pas dels anys, també ens han deixat destacables persones d’aquella expedició arqueològica. El noruec i cap de l’expedició Thor Heyerdahl moria a Itàlia l’abril del 2002. Juan Haoa Hereveri (Ko Kakapa), membre del Consell d’Ancians va morí amb 88 anys l’any 2003. L’arqueòleg noruec Arne Skjolsvold moria a  la ciutat d’Oslo l’octubre de 2007. I l’arqueòleg xilè Gonzalo Figueroa García-Huidobro ens deixaria el maig de 2008..

Només resten el Francesc Amorós (l’autor del llibre que acaba de caure a les meves mans) i l’arqueòleg José Miguel Ramírez (que faria la presentació d’aquest mateix llibre) resten supervivents d’aquella expedició i aquells treballs arqueològics. 



Detall del llibre del Francesc Amorós Rapa Nui. Un mundo perdido
 al este de Polinesia
, pàgines 156 i 157

 

Les persones estem totes de pas. Tanmateix algunes persones tenen el privilegi de deixar-nos el seu llegat. Uns llegats espirituals i materials que queden. Per això crec que és important de deixar documentat científicament i ficar en valor tot allò que es va fer i treballar aquell any 1987.

Val a dir que el llibre rebut te un pròleg fet per l’altre company supervivent d’aquella expedició memorable: l’arqueòleg José Miguel Ramírez Aliaga. Director també del Centre d’Estudis Rapa Nui de la Universitat de Valparaíso (Xile) i un dels més prestigiosos especialistes sobre la Illa de Pasqua.

El llibre que he rebut compta amb una dedicatòria del seu autor vers la meva persona, i que tot seguit us compartiré:

“Al Sr. Lluis Artigas Jorba, autor del primer “Diccionari Català-Rapa Nui -Rapa Nui-Català” (Esparreguera, 2014), que haurà d’enfortir els lligams d’amistat entre els pobles de l’illa de Pasqua i Catalunya.

Francesc Amorós i Gonell.       Barcelona, 11 de setembre de 2024”


Acabaré amb unes pinzellades sobre l’Amic Francesc Amorós i Gonell ja que aquí Esparreguera no es persona coneguda. Amorós es va treure la llicenciatura en Història i Filologia a la Universitat de Barcelona, i és membre del Centre d’Estudis Històrics Internacionals d’aquesta Universitat.

Com a especialista també és membre de l’Associació Espanyola d’Estudis del Pacífic, i de la Royal Geographical Society de la ciutat de Londres, i del Intitute of British Geographers.

Afegiré que també ha rebut diversos premis i reconeixements al llarg de la seva vida. I de pas, us animo a visitar la web escrita per Tangata O Te Moana Nui que publica una complerta entrevista que portaria per a nom:  “Rapa Nui: Un mundo perdido al estede Polinesia. Entrevista a Francesc Amorós”



Fotografia del Francesc Amorós i Gonell publicada
 a la web Tangata O Te Moana Nui


Abusant de la habitual paciència del meus lectors, publicaré una petita llista de llibres especialitzats fet pel Francesc Amorós:


Història de Les Penelles (1084-1984) 

Editat per el Consell Superior de investigacions científiques (1984) 
Institut d’Estudis Ilerdencs (1984)

Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell: 1616-1617. Una crònica de la Cort de Felipe III
Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica)(1992) 

Penelles i la Parròquia de Sant Joan Baptista 
Ajuntament de Penelles (Lleida)(2004) 

L’Illa de Pasqua (Travessies) 
Editorial Sirpus (Barcelona)(2006) 

L’Illa de Pasqua. El somni impossible d’Antoni Pujador 
Editorial Sirpus (Barcelona)(2006) 

La guerra de Successió i l’Ordre de Malta a Catalunya. Política, finances i llinatges 1700-1715 
Pagès Editors (Lleida) (2014)

 



Dedicatoria de l'autor a l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba

    Be. Com sempre agraït per l’obsequi. I a llegir també toca.... Ben segur que podrem aprendre molt, molt, molt del teu treball Francesc.

    Una forta abraçada!





20 de setembre 2024

Dijous d’ingressos

 Donatiu bibliogràfic d’en Joan Llort i Riera




Llibre de l'esparreguerí Xavier Riera
donat l'any 2023 per en Joan Llort i Riera

Persona de vàlua intel·lectual, polifacètic, investigador incansable, i difusor cultural a jornada complerta, parlar del Joan Llort i Riera es parlar d’una persona volguda i admirada. Una persona que no necessita carta de presentació alguna.

És un personatge singular de la vila d’Esparreguera (o petita ciutat d’Esparreguera, a la vista de la nombrosa llista de nacionalitats que hi conviuen en ella) que ha estat tota la seva vida integrat en el mon de la cultura i el associacionisme local. Conferenciant. Investigador infatigable. Home de lectura incansable. Divulgadors de la història, costums i tradicions locals; ha estat també president de l’Associació d’Amics de Santa Maria del Puig d’Esparreguera i membre del CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Sempre dispost a ficar un cop de mà en les activitats del nostre poble. Apassionat de la història d’Esparreguera, és en aquesta temàtica un pou sense fons de coneixement. Àdhuc, que també ha viscut inquietuds de caire polític dins de l’àmbit municipal.

Però aquí comentaré la seva vessant de difusió cultural. De compartir la realitat i el coneixement sobre Esparreguera a les noves generacions. Aquell sentit que te de contagiar, de fer sentir la seva gran passió per el passat de la nostra població...

Aquestes quatre ratlles i mitja son per compartit dues donacions rebudes de la seva persona. Son un detall més del seu tarannà, del pensar sempre en els altres i compartir el seu gran Amor per Espareguera en totes les seves manifestacions.

Un dels aplecs o trobades que tenen lloc al nostre terme   -i que potser són poc conegudes-   son els de l’ermita o capella de Santa Margarida del Cairat. En altres allunyades èpoques conegudes també per altres noms. Una trobada que té lloc durant el mes de juliol, passades la Festa Major d’estiu d’Esparreguera.

És certament, una trobada molt modesta. La Capella, un xic allunyada del centre neuràlgic d’Esparreguera, i petiteta, acostuma acollir grups de caire familiar que es desplacen allí en cotxes particulars. Els actes també son modestos:  Una missa dins de la capella, i en sortit temps de convivència i de fer-la petar. Un petit refrigeri de cortesia, i alguns anys també una miqueta de música en directe. [I qui s’animi que també balli...].  Aquestes trobades son habitualment organitzades per el CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, la Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, amb la col·laboració de l’Ajuntament i ocasionalment altres entitats locals. Com els Amics del Campanar d’Esparreguera que alguna vegada han portat allí el seu petit campanar mòbil.



Donatiu del Joan Llort 2024. Obsequi lliurat durant
 l'Aplec a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera.


Un tret repetit en el temps es el de repartir algun críptic, punt de llibre, text, o full explicatiu als assistents per tal donar a conèixer la història d’aquest singular enclavament i monument preromànic d’Esparreguera.

Doncs bé, aquest dijous 19 de setembre de 2024 rebria del Joan Llort i Riera un material guardat pensant amb mi, pel Lluis Artigas Jorba, que es va repartir durant la trobada o aplec d’aquest mateix any 2024.

Es tracta d’uns fulls que recullen en vuit pàgines el treball “Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat de la Montserrat Pagès i Paretas. On parlaria de Santa Margarida Sapalanca o del Cairat, i que és publicaria l’any 1983 a l’Institut d’Estudis Catalans.

El regal rebut, també inclouria un punt de llibre amb els “Goigs de Santa Margarida verge i màrtir que’s venera en la capella de “Can Paloma” (Esparraguera)” plastificat



Pàgines interiors del treball de Montserrat Pagès i Paretas


I aquí, aprofitaré l’avinentesa per a dir que l’any passat el mateix Joan Llort i Riera també em va obsequiar desinteressadament amb el llibre Santa Margarida del Cairat. Aplecs 1999-2023” del historiador esparreguerí en Xavier Riera i Camps. Un treball acurat, on per cert, també trobarem inclòs a dins d’aquest treball el llistat cronològic de totes les trobades o aplecs, esmentant allò que cada any es lliuraria als participants, a mena de record.

En fi, tot i que aquí a Esparreguera, soc una persona bastant difuminada, molt de tant en tant, també rebo algun detall... I aquí deixo constància d’aquestes dues donacions. Amb les gracies per el detall.



Detall del treball de Xavier Camps
"Santa Margarida del Cairat. Aplecs 1999-2023".



Cartell editat per la trobada de Santa Margarida del Cairat 2024




17 de setembre 2024

Una nova peça a la meva biblioteca

 Escolans de Montserrat 1818-2013

 



Portada del llibre "Escolans de Montserrat 1818-2013"


Aquest dimarts 17 de setembre de 2024 ha rebut de mans de l’amic historiador i genealogista en Ramon Benavente i Freixes, el treball que porta per a nom ”Escolans de Montserrat 1818-2013”.

Aquest llibre és un treball-recull de dades elaborat i editat per tal de commemorar el centenari de la fundació de la Unió Antics Escolans de Montserrat.

Vet aquí que en l’esmentat treball també apareixen dades sobre escolans fills de la vila d’Esparreguera. La obra és estructurada en tres parts. Una primera que recull els Escolans de Montserrat de 1818 al 1886 i presenta les dades per ordre cronològic. Un segona part  que presenta els Escolans de Montserrat de 1886 al 2012, també per ordre cronològic. I finalment una tercera part que publica tots els Escolans de Montserrat de 1818 al 2012 ordenats per ordre alfabètic.

Transcriuré les dades que fan referència a Esparreguera. Esmentat dades de l’escolà, i data d’entrada i sortida:

GENER (JENER) I DURAN, Joaquim. Esparreguera. (06.04.1856)(14.04.1857) 
CABEZA i MOLINER, Mateu. Esparreguera. (14.09.1879)(03.11.1884) 
CUSCÓ i PANADÈS, Joan. Esparreguera. (14.09.1879)(19.09.1886) 
CUSCÓ i PANADÈS, Amadeu. Esparreguera. (05.02.1885)(30.03.1891) 
SENDRA i MIQUEL, Joaquim. Esparreguera. (04.10.1885)(1889) 
CUSCÓ i PANADÈS, Ferran. Esparreguera. (10.06.1886)(26.12.1888)+ 
CUSCÓ i PENEDÈS, Mateu. Esparreguera. (21.05.1889)(25.09.1896) 
RENALIAS i BROS, Magí. Esparreguera. (24.04.1941)(30.09.1946) 
LLOPART i CORSÀ, Eugeni. Esparreguera. (24.05.1960)(25.05.1960) 
OLIVER i SERÓ, Josep. Esparreguera. (13.09.1981)(30.06.1985) 
MAS i JORDANA, Roger. Esparreguera (11.09.1988)(24.06.1992) 
CUENCA i GÒMEZ, Joan-Josep. Esparreguera. (12.09.1993)(07.11.1993) 
RODRÍGUEZ i SÁNCHEZ, Carles. Esparreguera. (12.09.1999)(24.06.2003) 
BERNADICH i CARDONA, Eduard.  Esparreguera. (20.08.2006)(16.07.2007) 
FERNÁNDEZ i CALSINA, Enric. Esparreguera. (19.08.2007)(29.06.2008)

Com sempre Ramon, gràcies per la deferència!

01 de setembre 2024

Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera

Potser, el darrer reducte




El grup es va crear a Facebook el divendres 02 d’agost de 2024 amb el nom de Salvem Ràdio Espareguera, canviant-se tot seguit per el de “Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera”.

Amb un ideari molt positiu. Tal com es faria a la presentació: “... l’objectiu de fer de ràdio Esparreguera una emissora més lliure, democràtica i representativa. Demanem a tothom que moderi les seves opinions i eviti atacs personals”.

L’administradora del grup “Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera” aniria a mans de la Rosa Ginesta i Escoti.

Val a dir que el Lluis Artigas Jorba és membre d’aquesta Plataforma. Un dels 66 membres que acull.

Ràdio Esparreguera ha viscut durant la seva llarga vida de moments de crisis i hores baixes. Tanmateix l’ambient que ha viscut durant els darrers mesos, amb actes de censura inclosos, fa pressentir la existència planificada d’un buidatge i desballestament en tota línia...