Rapa Nui

 Un Món perdut a l’est de la Polinèsia

 

Portada del llibre d'en Francesc Amorós sobre l'Illa de Pasqua

He rebut amb molta alegria aquest dijous 19 de setembre de 2024 un regal de l’Amic Francesc Amorós i Gonell. Un dels seus llibres publicats. S’ha fet esperar. I com sempre han passar coses estranyes aquí Esparreguera...

En Francesc ja m’havia ficat en avís el dimarts dia 10 de la seva tramesa. I nou dies després d’aquest enviament  -des de la ciutat de Barcelona-  no havia ni el més mínim rastre. Al final, aquell mateix dijous anava Jo a la oficina de correus d’aquí Esparreguera a reclamar. Amb el número d’enviament que el Francesc Amorós m’havia proveït.

Per sorprenent que sigui el paquet amb el llibre sí estava allí dipositat però mai va sortir de l’oficina per repartir. Sorpresa.

Mai vingueren a casa meva i per tant tampoc havien ni trucat a la meva porta ni deixat cap avís a la meva bústia de la seva existència. Si no fos per la comunicació epistolar que mantenim els dos, paquet i llibre hauria estat retornats sense haver-ne sabut res de res... Per fortuna no va estar així. Gracies a la comunicació mantinguda.

El seu llibre és el de “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de la Polinèsia” en la seva versió castellana. Un treball publicat una dècada enrere  -l’any 2010-   que és als meus ulls doblement valuós. Una per ser un treball molt complert i per la seva temàtica intemporal, malgrat el pas del temps. Una mena de incunable ben conservat. Un treball o llibre digne del millor col·leccionista. I amb un valor afegit també, per la seva càrrega sentimental i científica. Ja que l’autor d’aquesta significativa obra va ser part o component de l’equip de la darrera expedició arqueològica de Thor Heyerdahl  a la Illa de Rapa Nui aquell any 1987. Un català present en aquella allunyada illa. Parlo doncs, d’un llibre de temàtica també arqueològica i científica. Que no és poc.

Detall de l'expedició arqueològica de l'any 1987 a la Illa de Pasqua,
 on Francesc Amorós hi participaria.

Han passat els anys certament. Va estar aquella expedició un treball arqueològic efectuat al segle passat. Per això el llibre “Rapa Nui. Un món perdut a l’est de la Polinèsia” que es publicaria vint i tres anys després d’aquella experiència singular   -que viuria de primera mà el català Francesc Amorós-  és important que quedi constància històrica d’aquells treball i els seus resultats científics. I sí ara, aquest setembre de 2024 arriba a Esparreguera i a les meves mans, les del Lluis Artigas Jorba, aquesta experiència històrica. Com un testimoni viu. Especial, malgrat que ens separen en el temps trenta set anys... Son aquelles coses que té aquesta enigmàtica illa de Pasqua. Que el seu temps es intemporal. Diferent.

Amb el pas dels anys, també ens han deixat destacables persones d’aquella expedició arqueològica. El noruec i cap de l’expedició Thor Heyerdahl moria a Itàlia l’abril del 2002. Juan Haoa Hereveri (Ko Kakapa), membre del Consell d’Ancians va morí amb 88 anys l’any 2003. L’arqueòleg noruec Arne Skjolsvold moria a  la ciutat d’Oslo l’octubre de 2007. I l’arqueòleg xilè Gonzalo Figueroa García-Huidobro ens deixaria el maig de 2008..

Només resten el Francesc Amorós (l’autor del llibre que acaba de caure a les meves mans) i l’arqueòleg José Miguel Ramírez (que faria la presentació d’aquest mateix llibre) resten supervivents d’aquella expedició i aquells treballs arqueològics. 

Detall del llibre del Francesc Amorós Rapa Nui. Un mundo perdido
 al este de Polinesia, pàgines 156 i 157

 

Les persones estem totes de pas. Tanmateix algunes persones tenen el privilegi de deixar-nos el seu llegat. Uns llegats espirituals i materials que queden. Per això crec que és important de deixar documentat científicament i ficar en valor tot allò que es va fer i treballar aquell any 1987.

Val a dir que el llibre rebut te un pròleg fet per l’altre company supervivent d’aquella expedició memorable: l’arqueòleg José Miguel Ramírez Aliaga. Director també del Centre d’Estudis Rapa Nui de la Universitat de Valparaíso (Xile) i un dels més prestigiosos especialistes sobre la Illa de Pasqua.

El llibre que he rebut compta amb una dedicatòria del seu autor vers la meva persona, i que tot seguit us compartiré:

“Al Sr. Lluis Artigas Jorba, autor del primer “Diccionari Català-Rapa Nui -Rapa Nui-Català” (Esparreguera, 2014), que haurà d’enfortir els lligams d’amistat entre els pobles de l’illa de Pasqua i Catalunya.

Francesc Amorós i Gonell.       Barcelona, 11 de setembre de 2024”

Acabaré amb unes pinzellades sobre l’Amic Francesc Amorós i Gonell ja que aquí Esparreguera no es persona coneguda. Amorós es va treure la llicenciatura en Història i Filologia a la Universitat de Barcelona, i és membre del Centre d’Estudis Històrics Internacionals d’aquesta Universitat.

Com a especialista també és membre de l’Associació Espanyola d’Estudis del Pacífic, i de la Royal Geographical Society de la ciutat de Londres, i del Intitute of British Geographers.

Afegiré que també ha rebut diversos premis i reconeixements al llarg de la seva vida. I de pas, us animo a visitar la web escrita per Tangata O Te Moana Nui que publica una complerta entrevista que portaria per a nom:  “Rapa Nui: Un mundo perdido al estede Polinesia. Entrevista a Francesc Amorós”

Fotografia del Francesc Amorós i Gonell publicada
 a la web Tangata O Te Moana Nui

Abusant de la habitual paciència del meus lectors, publicaré una petita llista de llibres especialitzats fet pel Francesc Amorós:

Història de Les Penelles (1084-1984) 

Editat per el Consell Superior de investigacions científiques (1984) 

Institut d’Estudis Ilerdencs (1984)

Correspondència diplomàtica de Joan Francesc Rossell: 1616-1617. Una crònica de la Cort de Felipe III

Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica)(1992) 

Penelles i la Parròquia de Sant Joan Baptista 

Ajuntament de Penelles (Lleida)(2004) 

L’Illa de Pasqua (Travessies) 

Editorial Sirpus (Barcelona)(2006) 

L’Illa de Pasqua. El somni impossible d’Antoni Pujador 

Editorial Sirpus (Barcelona)(2006) 

La guerra de Successió i l’Ordre de Malta a Catalunya. Política, finances i llinatges 1700-1715 

Pagès Editors (Lleida) (2014)

 

Dedicatoria de l'autor a l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba

    Be. Com sempre agraït per l’obsequi. I a llegir també toca.... Ben segur que podrem aprendre molt, molt, molt del teu treball Francesc.

    Una forta abraçada!

Dijous d’ingressos

 Donatiu bibliogràfic d’en Joan Llort i Riera

Llibre de l'esparreguerí Xavier Riera
donat l'any 2023 per en Joan Llort i Riera

Persona de vàlua intel·lectual, polifacètic, investigador incansable, i difusor cultural a jornada complerta, parlar del Joan Llort i Riera es parlar d’una persona volguda i admirada. Una persona que no necessita carta de presentació alguna.

És un personatge singular de la vila d’Esparreguera (o petita ciutat d’Esparreguera, a la vista de la nombrosa llista de nacionalitats que hi conviuen en ella) que ha estat tota la seva vida integrat en el mon de la cultura i el associacionisme local. Conferenciant. Investigador infatigable. Home de lectura incansable. Divulgadors de la història, costums i tradicions locals; ha estat també president de l’Associació d’Amics de Santa Maria del Puig d’Esparreguera i membre del CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques. Sempre dispost a ficar un cop de mà en les activitats del nostre poble. Apassionat de la història d’Esparreguera, és en aquesta temàtica un pou sense fons de coneixement. Àdhuc, que també ha viscut inquietuds de caire polític dins de l’àmbit municipal.

Però aquí comentaré la seva vessant de difusió cultural. De compartir la realitat i el coneixement sobre Esparreguera a les noves generacions. Aquell sentit que te de contagiar, de fer sentir la seva gran passió per el passat de la nostra població...

Aquestes quatre ratlles i mitja son per compartit dues donacions rebudes de la seva persona. Son un detall més del seu tarannà, del pensar sempre en els altres i compartir el seu gran Amor per Espareguera en totes les seves manifestacions.

Un dels aplecs o trobades que tenen lloc al nostre terme   -i que potser són poc conegudes-   son els de l’ermita o capella de Santa Margarida del Cairat. En altres allunyades èpoques conegudes també per altres noms. Una trobada que té lloc durant el mes de juliol, passades la Festa Major d’estiu d’Esparreguera.

És certament, una trobada molt modesta. La Capella, un xic allunyada del centre neuràlgic d’Esparreguera, i petiteta, acostuma acollir grups de caire familiar que es desplacen allí en cotxes particulars. Els actes també son modestos:  Una missa dins de la capella, i en sortit temps de convivència i de fer-la petar. Un petit refrigeri de cortesia, i alguns anys també una miqueta de música en directe. [I qui s’animi que també balli...].  Aquestes trobades son habitualment organitzades per el CER Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, la Parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera, amb la col·laboració de l’Ajuntament i ocasionalment altres entitats locals. Com els Amics del Campanar d’Esparreguera que alguna vegada han portat allí el seu petit campanar mòbil.

Donatiu del Joan Llort 2024. Obsequi lliurat durant
 l'Aplec a Santa Margarida del Cairat d'Esparreguera.

Un tret repetit en el temps es el de repartir algun críptic, punt de llibre, text, o full explicatiu als assistents per tal donar a conèixer la història d’aquest singular enclavament i monument preromànic d’Esparreguera.

Doncs bé, aquest dijous 19 de setembre de 2024 rebria del Joan Llort i Riera un material guardat pensant amb mi, pel Lluis Artigas Jorba, que es va repartir durant la trobada o aplec d’aquest mateix any 2024.

Es tracta d’uns fulls que recullen en vuit pàgines el treball “Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat” de la Montserrat Pagès i Paretas. On parlaria de Santa Margarida Sapalanca o del Cairat, i que és publicaria l’any 1983 a l’Institut d’Estudis Catalans.

El regal rebut, també inclouria un punt de llibre amb els “Goigs de Santa Margarida verge i màrtir que’s venera en la capella de “Can Paloma” (Esparraguera)” plastificat

Pàgines interiors del treball de Montserrat Pagès i Paretas

I aquí, aprofitaré l’avinentesa per a dir que l’any passat el mateix Joan Llort i Riera també em va obsequiar desinteressadament amb el llibre “Santa Margarida del Cairat. Aplecs 1999-2023” del historiador esparreguerí en Xavier Riera i Camps. Un treball acurat, on per cert, també trobarem inclòs a dins d’aquest treball el llistat cronològic de totes les trobades o aplecs, esmentant allò que cada any es lliuraria als participants, a mena de record.

En fi, tot i que aquí a Esparreguera, soc una persona bastant difuminada, molt de tant en tant, també rebo algun detall... I aquí deixo constància d’aquestes dues donacions. Amb les gracies per el detall.

Detall del treball de Xavier Camps
"Santa Margarida del Cairat. Aplecs 1999-2023".

Cartell editat per la trobada de Santa Margarida del Cairat 2024

Una nova peça a la meva biblioteca

 Escolans de Montserrat 1818-2013

 

Portada del llibre "Escolans de Montserrat 1818-2013"

Aquest dimarts 17 de setembre de 2024 ha rebut de mans de l’amic historiador i genealogista en Ramon Benavente i Freixes, el treball que porta per a nom ”Escolans de Montserrat 1818-2013”.

Aquest llibre és un treball-recull de dades elaborat i editat per tal de commemorar el centenari de la fundació de la Unió Antics Escolans de Montserrat.

Vet aquí que en l’esmentat treball també apareixen dades sobre escolans fills de la vila d’Esparreguera. La obra és estructurada en tres parts. Una primera que recull els Escolans de Montserrat de 1818 al 1886 i presenta les dades per ordre cronològic. Un segona part  que presenta els Escolans de Montserrat de 1886 al 2012, també per ordre cronològic. I finalment una tercera part que publica tots els Escolans de Montserrat de 1818 al 2012 ordenats per ordre alfabètic.

Transcriuré les dades que fan referència a Esparreguera. Esmentat dades de l’escolà, i data d’entrada i sortida:

GENER (JENER) I DURAN, Joaquim. Esparreguera. (06.04.1856)(14.04.1857) 

CABEZA i MOLINER, Mateu. Esparreguera. (14.09.1879)(03.11.1884) 

CUSCÓ i PANADÈS, Joan. Esparreguera. (14.09.1879)(19.09.1886) 

CUSCÓ i PANADÈS, Amadeu. Esparreguera. (05.02.1885)(30.03.1891) 

SENDRA i MIQUEL, Joaquim. Esparreguera. (04.10.1885)(1889) 

CUSCÓ i PANADÈS, Ferran. Esparreguera. (10.06.1886)(26.12.1888)+ 

CUSCÓ i PENEDÈS, Mateu. Esparreguera. (21.05.1889)(25.09.1896) 

RENALIAS i BROS, Magí. Esparreguera. (24.04.1941)(30.09.1946) 

LLOPART i CORSÀ, Eugeni. Esparreguera. (24.05.1960)(25.05.1960) 

OLIVER i SERÓ, Josep. Esparreguera. (13.09.1981)(30.06.1985) 

MAS i JORDANA, Roger. Esparreguera (11.09.1988)(24.06.1992) 

CUENCA i GÒMEZ, Joan-Josep. Esparreguera. (12.09.1993)(07.11.1993) 

RODRÍGUEZ i SÁNCHEZ, Carles. Esparreguera. (12.09.1999)(24.06.2003) 

BERNADICH i CARDONA, Eduard.  Esparreguera. (20.08.2006)(16.07.2007) 

FERNÁNDEZ i CALSINA, Enric. Esparreguera. (19.08.2007)(29.06.2008)

Com sempre Ramon, gràcies per la deferència!

Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera

Potser, el darrer reducte

El grup es va crear a Facebook el divendres 02 d’agost de 2024 amb el nom de Salvem Ràdio Espareguera, canviant-se tot seguit per el de “Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera”.

Amb un ideari molt positiu. Tal com es faria a la presentació: “... l’objectiu de fer de ràdio Esparreguera una emissora més lliure, democràtica i representativa. Demanem a tothom que moderi les seves opinions i eviti atacs personals”.

L’administradora del grup “Plataforma Salvem Ràdio Esparreguera” aniria a mans de la Rosa Ginesta i Escoti.

Val a dir que el Lluis Artigas Jorba és membre d’aquesta Plataforma. Un dels 66 membres que acull.

Ràdio Esparreguera ha viscut durant la seva llarga vida de moments de crisis i hores baixes. Tanmateix l’ambient que ha viscut durant els darrers mesos, amb actes de censura inclosos, fa pressentir la existència planificada d’un buidatge i desballestament en tota línia...

Un nou llibre a la meva biblioteca

Les Emissions Monetàries a Esparreguera

 

Portada del treball d'en Lluís Alavedra i Sebastià sobre la
moneda d'Esparreguera a l'edició que surt aquest any 2024

                Aquest divendres 16 d’agost de 2024 rebria amb molta alegria de mans del seu autor, el Lluís Alavedra i Sebastià el llibre monogràfic  “Les Emissions Monetàries a Esparreguera”, amb la corresponent dedicatori del bon amic.

                Es un treball molt complert i que faríem verdaderament curt si només el consideréssim com una mena de catàleg numismàtic local on poder trobar registrat la moneda i paper moneda que al llarg dels segles em tingut a Esparreguera. Tampoc és un llibre monogràfic sobre la història local. Més aviat  -i tot ser conscient que no puc arribar a copsar tot el valor de semblant obra especialitzada-  entendria que aquest treball que pretén donar a conèixer tot el mon de la numismàtica  -i ciències que l’acompanyen-  a un públic no especialitzat, d’una manera amena i entenedora, i que permeti de valorar la importància i riquesa de les monedes locals.

                La obra comença explicant que son les monedes eclesiàstiques locals anomenades “pellofes”. Que son les més antigues de les que tenim notícia aquí Esparreguera. Amb un detallat catàleg de les diverses peses conservades.

                El següent apartat fa referència a l’anomenada “Moneda Social” recordant les monedes de la desapareguda Cooperativa Germinal d’Esparreguera. Aquests apartat donaria pas per parlar de la moneda en paper o paper moneda. En Lluis Alavedra ens recorda els bitllets editats per la Generalitat de Catalunya durant la darrera Guerra Civil, i tot entrant de ple amb els bitllets i monedes editades per l’Ajuntament d’Esparreguera. Oferint al lector d’aquesta obra una relació ben complerta del seu numerari en circulació en aquells dolorosos anys.

                Alavedra també ens recorda com durant aquests anys del conflicte bèl·lic, que a Esparreguera va circular també “Moneda Privada” vinculada a fàbriques o comerços locals. Com anteriorment altre autor local esmentaria en altre treball. Tanmateix esmentaria l’especial rellevància dels bitllet recopilats i classificats de Manufactures Sedó S.A. que publica dins aquest obra el Lluís Alavedra.

                A més de ser “Les Emissions Monetàries a Esparreguera” una obra d’acurada presentació, molt pedagògica, i on a més a més es recullen peces inèdites fins aquest moment. És de justícia afegir el mèrit d’ampliar la font de coneixement sobre aquest temes de les monedes i equiparables que ha tingut en circulació. 

                    Efectivament, el seu treball inclou dades com el tema dels ploms esparreguerins del “Dret de bolla”, els segells municipals d’Esparreguera de temps de la guerra civil de 1936-1939; de la postguerra, i els segells fiscal. Per si no fos prou, el bon amic i autor d’aquest treball inclou un detallat catàleg de “Segells empremtats” d’Esparreguera. 

                I per acabar el seu llibre trobem a mena de curiositat un botó d’uniforme de “La milícia nacional d’Esparreguera” aparegut al fòrum numismàtic de l’any 2012, i que, segons els experts seria datat a l’any 1821.

                Aquesta obra acabaria amb un llistat bibliogràfic i de fonts consultades, on per cortesia, s’esmenta “Arxiu personal del Lluís Artigas Jorba”.

Portada i contraportada d'aquesta obra del Lluís Alavedra,
en edició de l'any 2023

“Les Emissions Monetàries a Esparreguera” una obra en tres edicions diferents.

                Potser ens cal d’esmentar el perquè apareix el meu nom a l’apartat de bibliografia i fonts consultades, en aquest monumental treball del Lluís Alavedra i Sebastià. Un treball que cal recordar aquí, que va ser iniciat a la primera dècada d’aquests segle. I ens cal esmentar que va néixer com un treball autònom i que no tindria -en principi- cap nexe d’unió amb la petita monografia existent “La moneda local de la Vila d’Esparreguera. Apunts sobre la seva història” (Esparreguera 2005).

                L’autor d’aquesta monografia va començar a interessar-se per el mon de la numismàtica i tot allò que l’envoltava ja fa molts anys. I amb poc temps aquesta afició el convertiria també en un col·leccionista. El temps va passant. Va adquirint coneixements. Fins gairebé igualar coneixements amb veritables experts en aquesta matèria.  També participaria en varis fòrums de monedes o numismàtics, aportant els seus coneixements amb algun article que posteriorment seria també reproduït en publicacions especialitzades.

                Aquesta passió el portaria també a investigar sobre la moneda d’Esparreguera, i a recopilar dades per tal de confeccionar el seu llibre. I en aquest treball de recerca, estudi i classificació, Ell contactaria amb el Lluís Artigas Jorba. Interessat per la moneda de la Cooperativa Germinal d’Esparreguera i qualsevol dada referent a Ella.

                Com no podia ser de cap altre manera la seva petició va ser atesa. Donat que guardava els Estatuts, el Reglament de Règim intern, i rebuts de dita Cooperativa Germinal. Ja que el meu avi en Joan Artigas i Castellví va ser un dels socis d’aquesta cooperativa. També em comentaria si podia reproduir un rebut d’Ell. Cap problema per la meva part... I així ser com a la pàgina 18 d’aquest treball seria publicat aquell rebut del meu avi datat a 31 de gener de 1932. Aprofitaré aquí per recordar que estic parlant de l’edició del 2023. Que el primer treball apareixeria l’any 2016, i també esmentar que aquest any 2024 apareixerà la tercera edició que és un xic augmentada, donat que el Lluís Alavedra ha inclòs també un apartat dedicat a medalles d’Esparreguera. Un llibre esborrany que he tingut a les meves mans ja que ha tingut el detall de deixar-me’l fullejar ben a gust. Una primícia tanmateix.

Un nou treball de qualitat a la biografia d'Esparreguera gracies
a les investigacions del Lluís Alavedra

                Val a comentar per acabar dues curiositats més que espero no faran badallar als amics que segueixen aquesta modesta web personal. 

            “Le emissions monetàries a Esparreguera” (edició 2023) que he rebut tenen estampat dos segells. I escrita una breu dedicatòria de l’autor del treball. Estem dins del món de les edicions d’autor i per tant de curs tiratges o limitat número d’exemplars. Dit això, cal dir que un dels segells esmenta el número de l’exemplar amb dedicatòria d’aquest llibre. A mi m’havia guardat el número 18!!. I el segon segell arrodonit que s’ha estampat diu “Arxiu Alavedra”.

                En aquest punt compartiré una petita anècdota. Donat que Jo també li havia portat com obsequi un programa editat de la Festa Gran de La Plana (Esparreguera) del que Jo sé del tot segut que el Lluís Alavedra guarda a la seva col·lecció els dibuixos originals. I també un treball-catàleg meu fet l'any 2021 on també tenia estampat el meu segell d’arxiu. I li vaig fer dedicatòria allí mateix de reconeixent el seu treball de investigació com a historiador numismàtic d’Esparreguera. Varem tenir un diàleg divertit. Amb aquell sentit de humor fi (i de vegades provocador) que el caracteritza i el fa únic. Mes o menys així:

Ell:     Ha, ja me’l miraré. El tenen a la Biblioteca? 

Jo:      No. No el varen voler ni regalat... 

Ell:     Ha!, també tens segell? T’has copiat la meva idea? 

Jo:     Serà que no. El origen del meu, de que Jo fiqui el meu segell a determinats documents o llocs és un origen molt trist.

         Certa vegada un Arxiu -que no donaré detalls- es va ficar a recollir material sobre la història industrial a Catalunya. Doncs bé, els hi vaig portar arrastrant penosament en un carro, un munt d’arxivadors de cartró, amb milers de documents. De premi o agraïment ni les gràcies.                        Val a dir que aquest mateix arxiu tenia una compta de facebook on donaria notícia de les novetats i activitat previstes. I sí, durant unes eleccions locals varen publicar fotografés del responsable de l’arxiu amb ciutadans que els lliuraven un cartell electoral d'aquelles eleccionsper guardar a l’arxiu  (quan hi podíem trobar-ne quatre-cents de repartits per tot arreu de la ciutat. Com si fos aquella donació un acte de gran valor i uns documents de primer nivell al que calia donar la màxima rellevància). Al final, els hi vaig tocar el crostó cara a cara per aquesta manera d’actuar...

                Les persones que com Jo  -que anem sempre rebent clatellades en la vida- a la llarga aprenem també la lliçó. Document físic que surt de les meves mans: segell estampat. I ningú pot discutir la seva procedència...

Dedicatoria al Lluis Artigas Jorba, de l'autor de
"Les Emissions monetàries a Esparreguera"

                Bé, retornem al tema del llibre rebut. La dedicatòria que el bon Lluís Alavedra i Sebastià em faria. Deia així:

    “A l’amic i company Lluís Artigas apassionat per les tradicions i cultura de la Vila nadiua, amb singular afecte.”

                I com no, també vaig ser un corcó agraït. Agraït per la obra que em lliuraria i també per el privilegi de poder veure com serà la edició d’aquest 2024 de “Les Emissions monetàries a Esparreguera”. I corcó per encoratjar-lo a continuar treballant i publicant monografies tant complertes i de tant valor com aquesta. A veure si finalment em fa cas. És un important llegat per totes les generacions que vindran al nostre darrera....

                Ànims!!. I graaaaaacies per aquest llibre!!

El Lluis Artigas Jorba a la pàgina 54 de
 "Les Emissions Monetàries a Esparreguera" (ed. 2023)

Història d'Esparreguera

Donatiu del Lluis Artigas Jorba

        Aquesta petita nota va de donatius. Aquest dimecres 31 de juliol de 2024 i tal com ja teníem programat tot coincidint en el darrer dia de funcionament, per iniciar el període de vacances, l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba a lliurat la que serà la cinquena donació de material a favor de l’Arxiu Històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

        La directora de l’arxiu na Leonor Parreu i Dalmases va recepció el lliurament de tres llibres de diversos autors sobre Esparreguera, un total de 145 documents originals sobre la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera; i altres 6 de les parròquies de Sant Corneli de Collbató, Sant Pere d’Abrera, i Santa Maria de Martorell.

        Un material que passa a formar part del seu fons de l’arxiu, i es garanteix  -com a les altres anteriors donacions-   la seva adequada conservació com a material de consulta per les noves generacions de investigadors, estudiosos, historiadors i genealogistes catalans.  

Fotografia de la seu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat publicada a la seva web.

Descobreix Esparreguera

La Biblioteca ofereix una nova guia de lectura

Nova guia al servei del públic i els lectors, a la Biblioteca Municipal
 L'Ateneu d'Esparreguera

El passat divendres 07 de juny de 2024 la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera treia a la llum una nova guia de lectura sobre la nostra població, sota el nom de “Descobreix Esparreguera”.

Es tracta d’un projecte de les Biblioteques del Baix Llobregat per tal d’oferir d’una manera coordinada a la ciutadania una col·lecció de guies que ajudin a promoure la cultura i el coneixement del territori del Baix Llobregat. Aquest projecte de guies de lectures aniria coordinat per el grup de treball “Parlem del Baix” de la zona del Baix Llobregat amb seu a Sant Feliu de Llobregat.

La nova guia “Descobreix Esparreguera” es estructurada en quatre seccions:  1.- Cultura i societat; 2.- Entorn natural; 3.- Història; 4.- La Passió d’Esparreguera.

Val a dir que a la secció “Història” a estat inclòs un dels treballs del Lluis Artigas Jorba. El treball “La moneda local de la Vila d’Esparreguera: apunts sobre la seva història” (Esparreguera 2005).

Captura de la web de la biblioteca d'Esparreguera
on apareix el treball del Lluis Artigas Jorba

Cal també no confondre aquesta nova guia amb una anterior sobre la Col·lecció Local d’Esparreguera de la mateixa Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, que ja en parlaria en altre petit article publicat aquí. 

Festa Major d’Esparreguera

 Música per a sobreviure

 

Fotografia de record del concert de Festa Major d'Esparreguera 2024,
on apareix el Lluis Artigas Jorba. Fotografía publicada
al Facebook de l'Orquestra Internacional Maravella.

    Aquest diumenge 14 de juliol de 2024 varem tenir el concert de Festa Major a mans de la coneguda formació musical “Orquestra Internacional Maravella” aquí Esparreguera.

    Son vells i estimats coneguts de casa nostra. Doncs moltes vegades ens han visitat per fer un dels plats forts de les festes. Ja que sempre fan ple a vessar a l’escenari de la plaça del Centre d’Esparreguera.

    L’Orquestra Maravella te els seus orígens a la població de Caldes de Malavella (Girona) on  l’any 1951 seria fundada per Lluís Ferrer i Puigdemont. Els seus mèrits com a formació musical es veuria recompensada amb el premi –entre altres-  Creu de Sant Jordi el 21 d’octubre de 1997. Actualment te la seva seu la té a la població de Salt, Girona.

    El seu  Director Musical és el Juanjo Rocha i Montané; amb un equip de cantants solistes format per la Mertixell Galan i García, el Benjamí Felip i Blanch, la Imma Comadevall i Prat , i el Carles Mormeneo i Muela.  Acompanyats sempre per una orquestra formada per 12 reconeguts mestres.

    A la seva estada a Esparreguera i en acabar el seu concert, farien una fotografia on vet aquí, també enganxarien al Lluis Artigas Jorba, que estava a la primera fila...

    Val a dir que intencionadament he ficat en aquest article els cantants solistes tal com apareixen a la fotografia de grup, començant d’esquerra a dreta. Una fotografia per el record, ja que amb el pas dels anys, directors, solistes i músics van canviant...

Actuació per la Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça
del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella.
Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV.

Actuació per la Festa Major d'Esparreguera a l'escenari de la plaça
del Centre de l'Orquestra Internacional Maravella.
Fotografia: Lluis Artigas Jorba per a Esparreguera TV.

El camí de la vellesa.

L’art de fer-se vell 

El Lluís Artigas Jorba a la sala d'adults de la Biblioteca l'Ateneu, d'Esparreguera, el juny del 2024...

    Henri-Frédéric Amiel (1921-1881), filòsof i escriptor suís acostumava de dir sobre l’art de fer-se vellet que “Saber envellir es la major de les saviduries i un dels capítols més difícils del gran art de viure”. 

    Vet aquí que poqueta cosa podem afegir a tan brillants paraules. I certament que per aquest camí tard o d’hora, uns i altres, haurem que transitar-hi tots. 

    Qui recordi al metge doctor Miras d’aquí Esparreguera, sovint també recordarà aquella frase seva que deia que allò de jubilar-se no era   -en cap cas-   asseure’s en un banc del poble a donar de menjar als coloms i veure qui passejava amunt o avall. Que es tenia que fer coses... Estar actiu... 

    Be, els que tenim una certa edat, efectivament, gaudim de menys forces, i tots ens costa de fer una miqueta més que abans. Comencem a ser uns amants dels metges i serveis del CAP d’Esparreguera, i les senyoretes medicines han esdevingut dames habituals de companyia. Però sempre queden alguns ànims de on treure forces... 

    Aquests dies el Lluis Artigas Jorba es troba seguint un nou curs de formació. Aquesta vegada en la modalitat online que ofereix la UNAM Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. I així anem. Tirant costa amunt. Sense donar de menjar als coloms i colomins d’Esparreguera ni gaudir assegut en un banc del carrer dels Arbres, veient les anades i retornades dels nostres vilatans. Potser més endavant. A la vida tot arriba. O no? 

    I ja que he començat amb una dita acabaré també amb altra dita. Aquesta de la física nord-americana Rosalyn Sussman (1921 - 2011). Que sovint deia que “La emoció de l’aprenentatge separa la joventut de la vellesa. Mentre estiguis aprenent, no et un vell”.

Descobrint raconets d’Esparreguera

Un recorregut per els carrers i places de la Vila 

Fotografia d’una part del grup participant. Amb el Joan Llort;
l’escultor Ramon Cuello, i l’Oriol Achón. 

    El diumenge 26 de maig de 2024 vaig participar del recorregut cultural organitzar per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques per els carrers i places de la nostra població. Una oportunitat de conèixer o redescobrir velles anècdotes locals, curiositats de personatges i populars o rellevants de la nostra Comunitat; fets històrics ocorreguts a casa nostra, i com no, de gaudir de les particularitats de la nostra arquitectura. I moltes coses més... 

    El recorregut aniria a càrrec de l’investigador i divulgador local en Joan Llort i Riera. Qui va ser l’encarregat de capitanejar al grup de participants en aquest safari urbà. Amb nombroses parades sempre plenes de detallades dades i singulars detalls. També, val a dir, amb el recolzament de l’arqueòleg Oriol Achón i Casas. En un recorregut de tres hores que varen ser del tot ben aprofitades. 

    Us comparteixo tres fotografies de la Montserrat Llopart, del CER. En les que va captar la participació en aquest recorregut del esparreguerí Lluis Artigas Jorba. 

    Qui vulgui més detalls sobre aquesta jornada les podrà trobar en l’article publicat en la web Esparreguera Aimada [28/05/2024] de nom “Una visió d’Esparreguera. En Joan Llort ofereix un nou recorregut per la nostra vila”  fent clic aquí..

Una de les parades al carrer Gran d’Esparreguera amb el Joan Llort.

Parada del grup a la plaça de Santa Eulàlia d’Esparreguera.
El Lluís Artigas Jorba escoltant atentament les explicacions de l’Oriol Achón.

Anades i rodolins

Unes espurnes escadusseres per internet... 

Pantalla del catàleg compartit.

    De vegades, tot passejant per internet encara retrobem algunes petites xàldigues de la història i els treballs fet o elaborats aquí Esparreguera. Petits vestigis, que com a restes d’un naufragi, de vegades esdevindran uns supervivents que encara podrem trobar, si els vents i la sort ens acompanyen. 

    Aquesta setmana, inesperadament m’he topat amb unes dades supervivents d’un treball antic, de l’any 2009, fet per l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba i que portaria per a nom “Diccionari català-purepecha, purepecha-català”. De fet, aquesta referència la he trobada de retruc en un catàleg compartit de la UNAM Universidad Nacional Autónoma de México i la Biblioteca Nacional de México. 

    La troballa ha estat cercant l’entrada “Poble català” en aquest mateix catàleg. Que ha donat per resultat les corresponents dades demanades, i a més a més, s’afegiria automàticament, un apartat anomenat “Ejemplares similares” on apareixerien altres entrades més, proposades per el sistema... I vet aquí, que apareixeria inesperadament el treball de l’esparreguerí també. No he pogut passar de llarg i he fet clic a veure quines dades constarien. I efectivament, el resultat aportaria una bona informació. Per aquest motiu i donat que al mon del internet, tot es molt provisional i efímer, avui es troba, demà potser ja no hi és, us compartiré amb tots vosaltres les captures de pantalla que he fet. 

    No deixa de tenir la seva gràcia que a Esparreguera aquest treball no el tinguin [no el varen voler rebre ni regalat] i si que es valori i guardi -com a una obra de consulta- a més de 9.400 quilòmetres de distància... 

    Homo in villa silentium inposuisset... 

Detall de la cerca dins el catàleg.

    Qui vulgui accedir a la informació que aquí publico en aquests moment, esperat que no és modifiqui o esborri la informació publicada en aquella web, heu de seguir aquest passos: 

1.- Entrar en el vostre cercador en aquesta web: https://nautilo.iib.unam.mx/ 

2.- Al cercador vostre heu de ficar “El Poble català”. I fer clic a la cerca. 

3.- Us donarà un únic resultat a la pantalla. Remarcant el text demanat a la cerca en color groc. 

4.- Feu clic amb el ratolí sobre la zona de color groc. Tot seguit veureu una nova pantalla amb les dades detallades del llibre “El Poble català”. Podeu observar com a la dreta de aquesta mateixa pantalla apareixen les dades del treball fet a Esparreguera l’any 2009.

Dades del diccionari del esparreguerí Lluís Artigas Jorba.

Dades del diccionari del esparreguerí Lluís Artigas Jorba.