Un obsequi important per la meva biblioteca
El passat divendres
29 de setembre de 2023 trobant-me fer una investigació històrica a l’Arxiu
Històric Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona vaig tenir una petita
entrevista amb el canonge i Director de l’esmentat arxiu mossèn Josep Maria
Martí i Bonet, que portaria també com a resultat, l’imprevist obsequi d’un
dels seus nombrosos llibres editats..
Val a dir que
aquest singular erudit -a més d’esser el Director de l’esmentat arxiu- és persona ja coneguda de fa molts anys. Com
també és molt conegut a Esparreguera en cercles de investigació, per els seus
treballs i conferències realitzades a la nostra població. Ha vingut en varies ocasions
a fer actes públics aquí casa nostra. Com també a fet altres visites més o
menys visibles, amb les que sempre ens sentirem ben ha honorats.
Sobtadament
mossèn Martí i Bonet em va obsequiar amb un dels seus importants volum
compilatoris. En aquest cas, l’editat el juliol de 2017, amb el nom de “Glossa
a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)”. Un voluminós
treball editat de 665 pàgines, on trobem transcrits un munt de documents
del llatí, dels que serien les esglésies i les parròquies del Bisbat de
Barcelona durant la regència del bisbe Ponç de Gualba (Consagrat bisbe de
Barcelona el 05 de setembre de 1303, morí el 17 de juliol de 1334. Essent
soterrat a l’antiga capella de Sant Nicolau, actualment capella de Sant Bernat,
dins de la catedral de Barcelona).
Aquest es un
treball ingent. Laboriós i fruit de molts anys. Un acurat treball de
paleografia que ens donaria la oportunitat de disposar ara d’una transcripció de
qualitat d’aquells molts, molts, molts documents escrits en llatí.
Tant magna
obra es signada tanmateix signada per dos canonges: el Josep Maria Martí i Bonet i el Leandro
Niqui, comptant també amb la col·laboració de mossèn Ignasi Marquès
i la Joana Alarcón.
Val a dir que
el canonge arxiver mossèn Leandre Niqui i Puigvert, Jo el vaig conèixer
i tractar a partir seria de finals de l’any 1980. Era, un paleògraf
infatigable. I crec recordar que -si la meva memòria no em falla- que va traspassaria l’any 2012 o 2013...
Aquest
treball, que a més a més em lliuraria amb una dedicatòria feta in situ clara
i concisa en la que deia “A Lluis Artigas amb afecte” es un treball molt
complert. Ens presenten la realitat del bisbat de Barcelona i les seves
parròquies amb una presentació molt acurada i explicativa. Ens desgrana la
realitat d’aquell allunyat segle XIV per temàtiques, que ajuden a comprendre
tot el context social i religiós d’aquelles visites que feia el Bisbe al llarg
i ample de la seva demarcació.. Vet aquí que la significativa obra es dividida
en els següents capítols:
1.- Previ.
2.- Les visites pastorals. Estructura i fonamentació.
3.- Disseny de les visites. Elements.
4.- El clergat-
5.- Celibat dels clergues.
6.- Servir l’Església.
7.- Atenció als moribunds i memorials dels difunts.
8.- Els bens de l’Església.
9.- El dia a dia dels cristians.
10.-També els seglars són acusats.
11.- El matrimoni en el segle XIV.
12.- Monestirs, Deodats i Hospitals.
13.- La vida en l’Hospital de Santa Eulàlia. Jueus,
Sarraïns, Esclaus...
14.- Curiositats.
15.- La Dignitat en el culte.
16.- Vinculació amb el Papa i el Bisbe.
17.- Diaques i altres ministeris.
18.- Soldats.
19.- Costumari penós però sincer. Aquesta és la nostra
conclusió...
20.- Transcripcions.
21.- Apèndix.
 |
Dedicatòria manuscrita del canonge i Director de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat
de Barcelona Josep Maria Martí i Bonet, a l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba. |
Per tots
aquells amics/amigues que em segueixen i que pot ser difícil l’accés d’aquest llibre tant especialitzat,
deixo aquí les dades sobre la nostra volguda Esparreguera. En un primer bloc us
compartiré els dos índex on apareix la nostra població dins l’esmentada obra. En un segon bloc trobareu les tres
transcripcions en llatí que parlen de l’església de Santa Maria del Puig,
llavors anomenada Santa Maria d’Esparreguera; i altres dos documents
sota la denominació d’Esparreguera, escrites en les variacions manuscrites del
segle XIV i que son “Speregeria” i “Spareguera”.
Índex de les parròquies i rectors de l’antiga diòcesi
de Barcelona (1303-1330)
Esparreguera, pàg. 651
2,8 Mn. Petrus de Fonte R.; 2, 63 Mn. Bartholomeus
de Sallelis R.; 2,85 Mn. Petrus de Ruxo R.
Índex de les parròquies i visites pastorals
(1303-1330)
Esparreguera, pàg 660
2,8; 2,63; 2,85.
 |
Detall de les pàgines 288 i 289 del llibre "Glossa a Ponç de Gualba". |
En la pàgina 514 del llibre es transcriuria el foli 8 de
l’original:
SANCTA MARIA DE SPEREGERIA (ESPARRAGUERA)
Eodem anno
die mercurii que fuit idus Junii (12 Juny 1313) nos Ugo de Cardona
archidiaconus Barchinone et vicarius dicte domini Episcopi generalis ad
ecclesiam Sancte Marie de Sparageria visitationis causa personaliter accedentes
testes recepimus infra scriptos videlicet:
Petrum Braymondi et Petrum Braymondi consanguineos, Romeum de Pruneriis
parrochianos dicte ecclesie qui interrogati super servitio ecclesie et statu
parrochie dixerunt omnia fore in bono statu.
Arnaldus Veij et Guillelmus de Rexachs parrochiani dicte ecclesie
interrogati super premissis dixerunt idem.
Petrus de Fonte presbiter regens dictam ecclesiam interrogatus super
premissis dixit idem.
En la pàgina 546 i 547 del llibre es transcriuria el foli 63
de l’original:
SPAREGUERA (ESPARRAGUERA)
Eodem anno
VIII Kalendas Octobris (24 Setembre 1314) Nos archidiaconus predictus
visitavimus ecclesiam Sancte Marie de Sparaguera et in testes recepimus: Petrum
Bremon et Guillelmum de Raxach et Petrum Bremon qui interrogati per iuramentum
super servitio ecclesie dixernt quod fit bene. Super vita clericorum et etiam
super statu parrochie interrogati dixerunt omnia fore bene.
Bartholomeus
de Sallelis clericus regens dictam ecclesiam. Interrogato super predictis dixit
idem et addidit quod dicta ecclesia indiget quodam libro vocato Sentoral.
En la pàgina 561 del llibre es transcriuria el foli 85 i 85
vta. de l’original:
Die martis
sequenti et ann quo supra (29 Juliol
1315) idem dominus episcopus visitavit ecclesiam Sancte Marie de Sparegeria et
Fuerunt in clericos tonsorati scolares qui secuntur: Bernardus de Rexach de
Sparegera, Bernardus Sela de Ollesia, Geraldus de Ortis de Breda clerici
tonsorati.
Et fuerunt
vocati de parrochianis Guillelmus de Becher, Raimundus Besom, Arnaldus Veyil,
Ptrus de Remoli et Guillelmus Plantha qui iurati dixerunt quod duorum
presbiterorum est ecclesia ista sed modo non est hic nisi unius et a festo
Sancti Johannis citra defecit unius presbiter.
Idem probat
Petrus Bonshom habet presbiter, Item dixerunt quod Petrus de Ruxo presbiter
regents hac ecclesiam tenet secum quandam pedissetam in domo quan ipse fecit
huc venire nomine Romina et est fama credulitas parrochianorum quod sit
concubina ipsius et est ipsa mulier iuvenis et suspecta et est bene annus
elapsus quod moratur cum eo. Galcerandus Arnaldus presbiter dixit quod non sunt
octo dies quod ipse est in loco et audivit predictam aliter nescit.
Item Petrus
Bonshom presbiter probat idem per sacramentum et quod fecit eam venire de
Barchinona. Fatetur dictus Petrus Ruxo se diffamatum esse sed negat se unquam
peccasse carnaliter cum illa Fol. 85 vto. Berengarius de Paloma comittit incestum
cum Maria de Fossalba que est consanguinea sua in tertio gradu et prolem habet
ex ea et decem annis perseveraverunt in pecato.
Berengarius
za Torre fornicatur cum Romia Rocha et prolem habuit,
Arnaldus
Veyl fornicatur cum Maria.
Romeus dez
Far fornicatur cum Guillamona Venrrela et prolem habet. Petrus des Pla
fornicatur cum Berengaria Juliana et prolem habet ex ea.
Filius den
Laurador fornicatur cum filia Geraldi Rossilione.
Petrus
Mulner uxoratus tenet secum Elicsendem Juliana et Romia uxor eius manet
separate ab ea.
Ferrarius
Granel fornicatur com Romia dez Pi et est pregnans ab eo.
Item
Bernardus Fornos non vult venire ab ecclesiam. Item Lobetus de Falchs.
Gracies mossèn Josep Maria Martí i Bonet per aquest important
treball, per aquest inesperat obsequi, i per la dedicatòria...
 |
Detall de les pàgines 398 i 399 del llibre "Glossa a Ponç de Gualba". |
