Ull per ull i dent per dent

 “Patoaventures con la Biblioteca Nacional de España”

Captura de pantalla del catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya. 
Per fi apareix corregit el nom de "Luís" per "Lluis" Artigas Jorba.

Sempre passen coses i cosetes més o menys divertides al llarg de la vida. Vet aquí una de tantes que tindria lloc amb la Biblioteca Nacional d’Espanya, a Madrid.

La petita història te dos moments diferents que tanmateix tenen lloc amb un inici semblant: la donatiu d’algun llibre sobre Esparreguera del Lluis Artigas Jorba, lliurat per la seva conservació cara a les generacions futures.

Val a dir que els pocs llibres meus que tenen varen anar apareixent al catàleg amb el nom de “Luis”. Ja era molt que acceptessin obres escrites en català a contra cort, perquè a sobra es tingues les santes penques de demanar que el nom de l’autor no estigués en el idioma del Imperi. No els hi va fer gens ni mica de gràcia la meva petició. Fins i tot vaig haver d’enviar el meu DNI, i finalment, si que es varen veure obligats a corregir el seu “Luis Artigas Jorba per el meu Lluis Artigas Jorba”. Contents, intueixo que no ho varen estar...

Temps després, vaig detectar que la web del catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya havien canviat la autoria dels llibres meus de Lluis Artigas Jorba per el de Lluis Artigas Rock. Semblaria una mala acudit del humorista Barragán.

Ho havien fet intencionadament? Un problema informàtic?. La pregunta era:  sabien Ells d’aquest problema?

Captura de pàgina del catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya,
on apareix canviades les dades del Lluis Artigas Jorba per les de Lluis Artigas Rock.

Novament vaig contactar amb Ells aportant captures de pantalla. No vaig rebre mai contestació alguna.

Aquí entrem a la darrera part de la història. Donat que temps despès contactaria novament amb Ells per oferir-los-hi uns llibres recentment escrits. Donant detalls de la seva temàtica, idioma, contingut, i també aportant fotografies on es veien d’una manera gràfica el seu contingut. Perquè valoressin Ells la acceptació o no de la donació proposada.

La resposta rebuda per correu era que acceptaven la donació. I fins aquí tot bé. Llibres empaquetats i enviats a Madrid...

Alguns mesos després rebia els mateixos llibres a casa meva enviats des de la Biblioteca Nacional d’Espanya... sense cap explicació.

I gràcies que no acabar aquests llibres a les escombraries.

És el clàssic problema de viures a les odiades Colònies. Quan demanes quelcom cosa per més que raonable que sigui, és tradueix com un acte hostil i revolucionari. Apareixent les corresponents reaccions...

Ull per ull i dent per dent...