Unes xàldigues de la meva vida

Una escriptora i il·lustradora amb arrels esparreguerines 

La Montse Janer en una fotografia de l'any 2016

    La Montse o Montserrat Janer i Morte, que en àmbits familiars i els amics, l’anomenàvem la “Tieta Montse” vivia al carrer Granados de Barcelona. En el mateix edifici que els seus pares que eren descendents del carrer Cavallers d’Esparreguera, si bé ella vivia en el pis de sobre, Es a dir, en diferent planta de l’edifici. Era mestre. O com els hi agrada de dir alguns, havia estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, i era Diplomada en Professorat d’E.G.B. Tenia també el Diploma de Mestre de Català. Havia estat també professora del col·legi Pau Vila d’Esparreguera, situada al carrer Ripollès 13, a la zona anomenada de La Plana. Una escola inaugurada si la memòria no falla l’any 1980. Professora, escriptora, i també il·lustradora... 

    La casa dels seus pares a Esparreguera, la continuaven tenint. I continuaven venint a Esparreguera. Al carrer Cavallers 18. Tanmateix la casa situada al mateix costat també era propietat de la seva família. Aquesta segona propietat col·lindant, molt la recordareu perquè havia estat llogada a l’Ajuntament d’Esparreguera dues vegades. 

    La primera quan es va enderrocar el vell ajuntament d’Esparreguera situat a la plaça. Allí, mentre durarien les obres d’enderrocament i bastiment del nou ajuntament, tot amb caràcter provisional, aquella casa de la seva família, ocuparia tot l’aparell administratiu de la nostra Casa de la Vila. 

    La segona vegada seria llogada i feta servir com a escola de música i dansa municipal. Fins bastir el nou edifici que -en aquell mateix carrer, però a la part que anomenem la zona de “El Castell” - seria construït i destinat a la nova Escola de Música i Dansa municipal d’Esparreguera. 

La casa familiar de la Montse Janer al carrer Cavallers 18.

    

Casa col·lindant de la mateixa família. Va ser l'Ajuntament
provisional d'Esparreguera; i posteriorment, la seu de
l'Escola Municipal de Música i Dansa.

    Als tres lloc d’aquesta família he estat Jo. A les dues cases d’Esparreguera i els dos pisos de Barcelona. La amistat amb la Montse Janer vindria de lluny. Tanmateix el primer contacte de la meva Esposa Martha i la Montse seria més recent, ja que dataria de l’any 2005. 

    De fet, la colla d’amics varem fer diversos viatges d’estiu. Aquí us comparteixo dues fotografies de les que conservo preses durant aquells viatges. Una és a Taizé; Saöne-et-Loire, Borgonya a França. On el Lluis Artigas Jorba és a l’esquerra de la fotografia i la Montse Janer i Morte es la del mig de les tres noies. Al darrera tenim el llac artificial de Taizé. 

    Le segona fotografia es pressa a la petita localitat de La Louvesc, al departament de l’Ardecha. A la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Jo sóc situat a l’esquerra, al mig la Maribel, i a la dreta asseguda la Montse Janer i Morte. Al nostre darrera la basílica de Saint Jean-Francois Régis de La Louvesc. 

Fotografía davant el llac artificial de Taizé, França, amb
el Lluis Artigas Jorba i la Montse Janer i Morte.

Fotografia davant la basílica de Saint Jean-Francois Regis
de Lalouvesc (França)
amb el Lluis Artigas Jorba i la Montse Janer.

    Persona de bon caràcter i bon cor, sempre connectava amb aquells que patien o passaven problemes de salut. De fet va ajudar i molt a un pintor refugiat de Veneçuela a Barcelona; que el tindrien que fer unes operacions molt delicades a l’esquena. També recordaré aquí les seves tasques de voluntariat en entitats benèfiques de Barcelona. 

    Havia també viatjat molt i als millors llocs en la seva època de casada. Si bé no va ser afortunada en el seu matrimoni mentre va durar. Bé, deixem els aspectes més personals de la seva vida i deixeu-me canviar el epicentre d’aquest article de records a la volguda vila d’Esparreguera. 

    Aquí era gaire desconeguda la seva faceta d’escriptora e il·lustradora de contes per infants. Sovint uns treballs o publicacions -els seus i els d’altres escriptors i escriptores- que les línies editorials sovint classificaven com a material “infantil, juvenil i educatiu”. 

Recordaré alguna creació seva: 

Dicho y hecho       Editada per Edebé (de la ciutat de Barcelona) l’any 1992 reeditat l’any 2000, dins de la col·lecció “Tren azul”. 

Atila, la gallina     Editada per Edebé (de la ciutat de Barcelona) l’any 1993 i reeditat l’any 2000. Un conte Paddy Mounter, traduït per Manuel de Seabra. En aquest cas concret la il·lustradora del llibre seria la Montse Janer. Es va editar dins de la col·lecció “Tucán. Verde”. 

El rey listo y el rey fuerte      Editat per Edebé (de la ciutat de Barcelona) l’any 1993 i reeditat l’any 2003. La Montse Janer en aquest llibre seria la autora del conte i també la il·lustradora del llibre. 

Tim, Tom y Tuga      Editada per Libanó (de la ciutat de Sevilla) l’any 1998, dins de la col·lecció “Letra de palo y letra ligada”. Aquest llibre de contes per infants de la Montse tindria il·lustracions de la grafista Judit Morales i Villanueva. 

Margarida, [Margarita en la seva versió editada en llengua castellana].      Editada per 2008 Paralelo Sur Ediciones (de la ciutat de Barcelona) l’any 2008. 

La Nina llum [La Muñeca luz, en la seva versió editada en llengua castellana].     Editada per LARMbooks (de la ciutat de Barcelona) l’any 2016. 

    Potser aquesta llista in memoriam no és del tot complerta. Tanmateix una petita espurna de la seva vocació de donar uns moments de felicitat als infants i els més menuts de cada casa... 

    La Montse va morir a l’edat de 61 anys. La seva necrològica es publicaria el diumenge 23 d’agost de 2020 a la pàgina 30 del diari “El Periódico” a l’apartat corresponent al tanatori de Sancho de Ávila, de Barcelona. 

Portada del llibre de contes editat l'any 2008
"La Margarida"; de la Montse Janer i Morte.

Dedicatoria de la autora al Lluis Artigas Jorba i la
Martha Inés Sánchez Navarro d'Esparreguera.

    Aquí us comparteixo un dels llibres publicats per la Montse Janer i Morte. La portada de el conte infantil “La Margarida” i la pàgina de la dedicatòria que ens va fer, al Lluis Artigas Jorba i la Martha Inés Sánchez Navarro. Ara ja és història. I de vegades penso que cal fer d’aquest (i altra) material que conservo sobre Esparreguera i la seva gent. La Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera o l’Arxiu Històric Municipal d’Esparreguera per al seva donació i depòsit cara a les noves generacions, ja fa dècades que varen ser descartades. Ves a saber que passarà al futur. 

    De moment, un article record per a la Montse. La desapareguda “Tieta Montse...” per la seva família i cercle d’amics.

.

La Montse al balcó del seu pis al carrer Enrique Granados de Barcelona.

Bibliografia sobre Esparreguera

      Durant varies dècades de la meva vida he realitzat recerca  històrica sobre la vila  d’Esparreguera en varies vessants. I també alguna cosa més.

     Fruit d’aquesta investigació he publicat i donat a conèixer diversos treballs...

 

Any 2025            Els Clubs d'escacs de Catalunya:  Insígnies, escuts, logotips i dissenys (1924-2025) 

          

Any 2024            Notes històriques de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera. Un petit dietari dels anys 1972-2024.

 

Any 2021            Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia                    d'Esparreguera a l'Arxiu Històric Diocesà de Sant Feliu de Llobregat (2019-2021)

 

Any 2021            Òbits a la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera (1975-2021). Fons dipositat a        l'Arxiu Diocesà del bisbat de Sant Feliu de Llobregat

 

Any 2021            Dispenses Apostòliques de Santa Maria del Puig i Santa Eulàlia d'Esparreguera a l'Arxiu Diocesà de Barcelona  (1622-1828)

 

Any 2021            La Notaria del Josep Ferrer i Civil i els seus testaments d'Esparreguera (1795-1806)

 

Any 2021            Josep Ferrer i Civil i els seus Capítols Matrimonials de la Notaria d'Esparreguera (1795-1806)

 

Any 2020            La Notaria del Joan Batista Farell i els seus testaments d'Esparreguera (1636-1651)

Any 2020            Joan Ferrer i Aguilera i els seus Capítols Matrimonials de la Notaria d'Esparreguera (1771-1795)

Any 2020             La notaria de Joan Ferrer i Aguilera i els seus testaments d'Esparreguera (1771-1795)

Any 2019             Catàleg del fons audiovisual de la demarcació parroquial de Santa Eulàlia  d’Esparreguera a l’Arxiu Diocesà 
                            de Sant Feliu de Llobregat. [2007-2018]

Any 2018             La notaria de Joan Civil i els seus testaments d’Esparreguera (1757-1766)

Any 2017             Ignasi Montoriol i els seus Capítols Matrimonials de la notaria d’Esparreguera (1740-1759)                          

Any 2016             La notaria d’Ignasi Montoriol i els seus testaments d’Esparreguera  (1739-1755) (1756-1757)   
     

Any 2015             Joan Castell i els seus Capítols Matrimonials de la notaria d’Esparreguera (1572-1600)                                                                             

Any 2014             Diccionari català- rapa nui, rapa nui – català

Any 2013             Les tombes de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera. Rituals funeraris i altres inhumacions al terme 
                            d’Esparreguera 1790-1860

Any 2012             Índex de naixements civils a la demarcació parroquial de Santa Eulàlia  d’Esparreguera (2000-2007) [Ús personal d'arxiu. Exclòs de consulta pública].

Any 2012             Els nuvis d’Esparreguera, llicències de matrimoni (1613-1615)

Any 2011             Els nuvis d’Esparreguera, llicències de matrimoni (1601-1605)

Any 2010             La Correspondència d’Ofici de Pere Josep Avellà i Navarro referent a la parròquia 
                           de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1813-1830)

Any 2009             Diccionari català-purepecha, purepecha-català

Any 2008             Hermenegild Ventura i Reynés (1897-1979). Una biblioteca privada sobre teatre popular a Esparreguera. 
                           Catàleg d’obres a l’any 1919.

Any 2007             L’exposició documental sobre la història d’Esparreguera de l’any 1940

Any 2006             Els baptismes d’Esparreguera 1540-1543

Any 2005             La moneda local de la vila d’Esparreguera. Apunts sobre la seva història

Any 2005             Els documents notarials sobre la parròquia i feligresia de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1805-1856)

Any 2004             Diplomatari d’Esparreguera. Recull de documents dels anys 1795 al 1967

Any 2002             Annals de Santa Eulàlia. Crònica històrica de l’església i parròquia d’Esparreguera

Any 2002             De l’Armada Invencible al Papa Sixt cinquè. Una aproximació històrica a la Catalunya, Montserrat, i la vila 
                           d’Esparreguera de finals de segle XVI.

Any 2002             Expedients eclesiàstics d’Esparreguera. Del 1800 al 1830

Any 2002             Esparreguera durant el segle XVI. Recull històric de naixements anys 1587 al 1590

Any 2002             Esparreguera durant el segle XVI. Recull històric de naixements anys 1578 al  1579, anys 1582 al 1586

Any 2001             Esparreguera durant el segle XVI. Recull històric de naixements anys 1570 al 1574

Any 2000             Esparreguera durant el segle XVI. Recull històric de naixements anys 1562 al 1569

Any 1999             Esparreguera durant el segle XVI. Recull històric de naixements anys 1540 al 1543

Any 1999             “Fichas” para el perfecto catequista. Período litúrgico “A”.  [Recull de textos d’altres autors. En castellà]

Any 1998             “Fichas” para el perfecto catequista. Período litúrgico “C-A”.  [Recull de textos d’altres autors. En castellà]

Any 1997             Esparreguera en imatges. De la prehistòria fins l’any 1944 després de J.C. [Recull de textos i 

                            material d’altres autors]

Any 1996             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1815 al 1831

Any 1996             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1791 al 1798

Any 1996             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1723 al 1755

Any 1996             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1681 al 1723

Any 1996             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1572 al 1584

Any 1995             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1755 al 1777

Any 1995             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1610 al 1633

Any 1993             Esposoris esparreguerins. Recopilació de les llicències de matrimoni. Esparreguera de 1784 al 1791

Any 1990             La Galeria Art 77 d’Esparreguera. Cronologia d’una realitat (1977-1980)

Any 1989             El boletín de información municipal Ayuntamiento de Esparraguera (1974-1978)

Any 1986             Els escacs a Esparreguera. Recopilació històrica 1924-1986 [Existeix també un esborrany mecanografiat]

Any 1986             La Penya d’escacs de l’Ateneu d’Esparreguera (1928-1939)

Any 1980             La revista local Cap i Cua (1978) [Existeix també un esborrany mecanografiat]

Ràdio Esparreguera i les seves aventures radiofòniques...

 

El Lluís Artigas Jorba de convidat radiofònic.
Cartell editat per el programa "Cómo lo ves?" de Ràdio Esparreguera 

La Ràdio municipal d’Esparreguera va ser creada a la dècada dels gloriosos anys vuitanta. La seva primera emissió va ser el 12 de juliol de 1980 amb motiu de la celebració de la Festa Major d’Esparreguera. És cert que dècades abans trobaríem algun antecedent històric d’emissions de ràdio aquí Esparreguera de curta durada i de caire experimental. No li treu cap mèrit a Ràdio Esparreguera ja que va ser de les primeres ràdios municipals i pioneres en el mon de les ones en molts aspectes. De fet, a casa nostra, Esparreguera, la ràdio va estar de moda. Hi va haver una època en que conviurien i emetien simultàniament tres estacions de Ràdio. A més de  Ràdio Esparreguera amb seu a l’Ajuntament teníem una segona ràdio que emetia a la part alta de la zona del carrer Ferran Puig i que alguns any tindria la seva redacció al carrer Hospital, i una tercera que era una cooperativa radiofònica i estaria situada al carrer Francesc Macià a quatre passes entre el carrer Balmes i l’antic despatx de la Hispano Igualadina.

Be, amb la ràdio municipal el meu contacte ha estat esporàdic i realment de quatre gotes. Al segle passat una cunya informativa l’any 1995 sobre l’exposició “Esparreguera una Vila per conèixer”; alguna crònica sobre el Club Escacs de La Plana, que més tard s’anomenaria Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera, i finalment a principis de l’actual segle, i en qualitat de President de l’Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants  (AME) alguna breu cunya informativa sobre alguna activitat puntual. També seria de destacar  una connexió simultània entre varies ràdios locals a nivell de Catalunya en un programa especial sobre persones de altres nacionalitats residents a Catalunya fet aquí a casa nostra. Allí i vaig ser present, com no, però sense micro. Aquest programa tenia al darrera al Jordi Mestres i Roses, i la seva Regidoria de “Nous Catalans” a l’Ajuntament d’Esparreguera. Persona molt compromesa amb el poble en totes les competències que se li confiaren i que treballaria incansablement en aquesta regidoria per la integració dels nous vinguts a Esparreguera. Valorant també la Cultura d’origen dels nous esparreguerins i esparreguerines. Val a dir que el seu suport va ser total al petit teixit associatiu de emigrants a Esparreguera. Sempre va ser el màxim possible i sempre va fer mans i mànigues per fer d’Esparreguera una veritable llar als nou vinguts.

José María Regañó Director del programa en llengua castellana  "Cómo lo ves?"

Poc més que esmentar. Molt anys de sequera informativa li seguirien. Fins que el José Maria Regaño, el polifacètic escriptor, artista, i un munt de coses més... però sobre tot comunicador del mon de la ràdio,  contactaria amb mi convidant-me a participar del seu programa radiat a Ràdio Esparreguera amb el nom de “Cómo lo ves?”...

El programa en llengua castellana “Cómo lo ves CLV 21 Huellas de Esparreguera” en la seva versió més llarga, de temàtica eminentment local, era conduit per l’equip format per el José María Regañó, la Maria José Navarro i el Juan Fernando Arjona.

Al final, hi vaig participar. Era el dilluns 18 de gener de 2021. En un programa inclòs dins de la seva 4 temporada en antena de “Cómo lo ves?”. El José María Regañó com a gat vell sap ficar-li la pebre necessària i el programa sempre prometia... Ja d’entrada amb la salseta de voler oferir el “Presente y pasado de Esparreguera en primera persona”. Cara al públic la direcció del programa presentaria al Lluis Artigas Jorba com un Divulgador local. La emissió tindria lloc al dial de 89.4 FM de Ràdio Esparreguera.

Aquí us comparteixo el castell editat de la entrevista i també el cartell de Final de Temporada 2020/2021 de dit programa. Es part de la història radiofònica d’Esparreguera, en la que també Jo modestament hi vaig participar...

Cartell de tancament de temporada 2020-2021 amb tots els entrevistats al programa "Cómo lo ves?".
El Lluís Artigas Jorba apareix cinquè de la primera fila.

El Lluís Artigas d'Esparreguera al "Bloc de Lletres" de la Universitat de Barcelona.

 

Captura de pantalla de la web "Bloc de Lletres" de la Universitat de Barcelona.

                Alguna vegada ja he compartit en aquesta web informal meva, que no sempre els treball d’un deixen rastre per tots aquells que vindran al darrera...

                Un cas d’aquest que fa referència a la meva persona és en el anomenat “Bloc de Lletres” que es publicat per el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

                Com ells mateixos publiquen en la portada de la seva web:

                <<El CRAI Biblioteca de Lletres ofereix els fons bibliogràfics de suport als programes docents i de recerca dels ensenyaments impartits a la Facultat de Filologia i Comunicació: estudis anglesos, estudis àrabs i hebreus, estudis literaris, comunicació i indústries culturals, filologia catalana, filologia clàssica, filologia hispànica, filologia i cultures franceses, lingüística, llengües i literatures modernes i llengües romàniques i les seves literatures.

També conté els fons posteriors a 1820 de l'antiga Biblioteca Provincial i Universitària, i gestiona aquest gran fons enciclopèdic que és bàsic per a la història de la mateixa Universitat i de la ciutat de Barcelona>>.

 

Captura de pantalla de la web "Bloc de Lletres" en el seu article del 29 d'abril de 2011...

Reproduint les seves mateixes paraules diria que el Bloc de Lletres “té la voluntat de mantenir informats els usuaris de la Biblioteca de Lletres del CRAI de la UB de novetats, informacions i altres comunicacions sobre la nostra Biblioteca i els seus recursos”. Tanmateix cal dir-ho per tots aquells que visiten la web, que no sempre poder tenir al dia el seu catàleg de incorporacions. És aquest el meu cas...

Al 29 del mes d’abril de l’any 2011publicarien un nou article que tenia el nom de “Més diccionaris a la col·lecció de referència”  en el que finalment inclourien 07 diccionaris en català, 04 en l’apartat de castellà, i 09 més en l’apartat d’Altres; per acabar incorporant també diccionaris en línia via Òxford Referència (un), i les noves edicions (dos més).

Val a dir que tot el llistat oferts als estudiants i cos acadèmic recollia el títol de cada obra, però no el seu o seus autors. En el meu cas no apareix el nom de Lluis Artigas Jorba per enlloc, però sí la obra “Diccionari català-purepecha, purepecha-català.

Assenyalat el diccionari del Lluis Artigas Jorba.

Acompanyo dues captures de pantalla del “Bloc de Lletres” i també una captura de la fitxa del catàleg de la biblioteca de la Universitat de Barcelona...

Resultats en el catàleg Cercabit de la Universitat de Barcelona amb la autoria
del diccionari del Lluis Artigas Jorba...