2006: Muntanya amunt de travessera...

La sortida a Sant Salvador de les Espases 

El Lluis Artigas Jorba i la seva Esposa en la fotografia de grup d'amics
que visitarien l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera,
el diumenge 29 d'octubre de 2006.

    L’any en que el Lluis Artigas Jorba d’Esparreguera s’havia casat amb la Martha Inés a la ciutat de Xalapa de Enríquez, Mèxic, tindria lloc també aquesta excursió d’amics a l’ermita de Sant Salvador de les Espases, dins el terme municipal d’Esparreguera. 

    M’havia casat un 10 de febrer de 2006 a les terres de l’Amèrica del Nord  -els mexicans sempre s’han considerat part de l’Amèrica del Nord, mentre que aquí a la Península sempre els col·loquen com a part de l’Amèrica del Sud o Amèrica Llatina-  i seria un diumenge 29 d’octubre de 2006 que fèiem aquesta sortida, molt animats i molt joiosos. Per el lloc, per el temps, i sobretots per el grup de persones amb qui compartiríem aquells moments...!! 

    Val a dir tanmateix que la data de casament és semi correcte. A mi sempre em van passant coses poc convencionals. La veritat, veritat de veritat, es que tinc dos dates de casaments... 

    Sí, per casar-me a Mèxic els tràmits varen resultar complicats. Revisió mèdica. Demanar permís al Govern de Mèxic per contraure núpcies amb una ciutadana d’aquell país. Fer quadrar l’esposori civil i canònic i altres aventures que no venen ara de recordar, va resultar tot plegat laboriós i també estressant!!. 

    Al final vaig tenir dos casaments. El civil en una data. I el matrimoni canònic o eclesiàstics en altre.    Podeu imaginar-vos la salsa d’aquells dos dies i fer quadrar l’allotjament dels familiars vinguts de lluny i el banquet. Be, de moment deixem aquesta data com la bona, que seria el dia de Santa Escolàstica. Va anar d’un pel i per problemes d’agendes i disponibilitats que no fos per Santa Eulàlia, Patrona de la vila d’Esparreguera i santa soterrada a la Basílica Catedral de Barcelona. Un lloc on per cert, el Lluis Artigas Jorba rebria el Sagrament de la seva Confirmació. Tanmateix Santa Escolàstica també te el seu altar a dins de la basílica del monestir de l’abadia de Montserrat. I també la podem trobar-la dins del el mosaic de l’escalinata d’accés al Cambril de la Mare de Déu de Montserrat. 

    I per acabar d’arrodonir les casualitats, la religiosa italiana Santa Escolàstica a més de ser venerada com a santa per diverses confessions cristianes, es també considerada inspiradora i patrona de les monges benedictines. I aquí ho deixo. Doncs es prou conegut la existència del convent de monges benedictines situat a la muntanya de Montserrat.... 

    Així que, anècdotes poc normals   -potser sóc l’únic esparreguerí casat dues vegades [tres s’hi sumem l’acte celebrat en aigües internacionals durant el viatge de noces en creuer per les illes del Carib pel Capità del transatlàntic...!] a la meva vida les que volgueu... 

    Doncs be, el dia de la sortida o excursió a Sant Salvador de les Espases el Lluis Artigas Jorba i la seva Estimada muntanyeta amunt a passar-ho d’allò més be. Varem tenir de tot. Un esmorzar ben guapo, un dia clar, un ambient d’aquells que tothom voldria i un retorn a casa amb els millors dels somriures...! 

    Aquesta miniatura de records la recupero per haver publicar uns dies després tot un ventall de fotografies fetes durant aquella sortida i un article, en el que també recollia dades de caràcter històric d'aquell indret que si bé es troba apartat del nucli d’Esparreguera, també gaudeix d’un cert encant i una llarga existència i una llarga tradició popular. L’article esmentat seria publicat amb el nom de “Sant Salvador de les Espases 2006. Visita d’un grup d’esparreguerins a l’antiga ermita...”.  

    Per cert, l’article que va tenir una molt bona acollida entre els excursionistes, els amants de la natura, i també per els amants de les coses antigues i visitadors de velles tradicions locals en aquells moments. 

    Al final, una excursió que acabaria documentant una mena de capsula del temps, on persones e indrets quedarien potser immortalitzats per a les generacions que anys després passin per aquells mateixos indrets. I esperem, desitgem de tot cor, que tinguin la mateixa bona experiència que nosaltres tindríem. 

    Que seria d’una vida sense arrels.... 

    Que seria d’una vida sense records....

Tocada de Campanes a l’ermita del Cairat

 

Cartell editat per el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques l'any 2015

Esparreguera te un destacable patrimoni monumental i entre aquest fons documentat hi tenim l’antiga ermita de Santa Margarida del Cairat, també dita Santa Margarida Sapalanca, i Santa Margarida de Planca Jussà;  al tocar de la carretera vella que va a Monistrol de Montserrat i prop de la masia de Can Paloma.

Al mes de juliol te lloc modernament un petit aplec o trobada. Algunes vegades he participat si bé no tant sovint com ho faig a l’Aplec de Santa Maria del Puig, antiga església parroquial d’Esparreguera.

L’any 2015 tindria lloc la “XV Trobada a l’ermita preromànica de Santa Margarida del Cairat” el diumenge 19 de juliol. On la tradicional missa tindria lloc a mans de mossèn Joan Ramon Bullit i Guasch, Rector d’Esparreguera, a les set de la tarda. Una trobada organitzada i amb el suport del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, la parròquia de Santa Eulàlia d’Esparreguera i l’Ajuntament d’Esparreguera.

El Josep Teruel i el Lluís Artigas Jorba... Campana va i campana be...

Val a dir que en aquesta ocasió també hi seria present l’Associació d’Amics del Campanar d’Esparreguera que portaria i muntaria allí prop de la porta, el seu campanar transportable o de campanya. A fi d’animar la trobada. Vet aquí que el Lluis Artigas Jorba va esdevenir un dels campaners de la diada. Aquí publico una fotografia on em veureu amb el Josep Teruel i Gomez, tot fent voltejada de les Campanes...

Una tradició senzilla però també important. Recordar i donar a conèixer tradicions, la nostra història local, i el Patrimoni Monumental de tots els esparreguerins i esparreguerines.

Fotografia de família amb alguns dels participants a la
"XV Trobada a l'ermita preromànica de Santa Margarida del Cairat".
[Assenyalt el Lluís Artigas Jorba].

La meva vida en el treball

·
·

Empreses on he treballat:

Doga, S.A..(Sector auxiliar d'automoció-metall)

[09-04-1997 al 24-02-2023]
.

People Trabajo Temporal, S.A. (Sector varis).

[02-01-1997 al 27-03-1997]

People Trabajo Temporal, S.A. (Sector varis)

[23-09-1996 al 19-12-1996]

Spherion Recursos Humanos ETT.(Sector varis)

[27-08-1996 al 30-08-1996]

Ryltex, S.A. (Sector tèxtil).

[28-01-1994 al 06-08-1995]

Ryltex, S.A. (Sector tèxtil)

[15-07-1991 al 26-01-1994]

Ryltex, S.A. (Sector tèxtil).

[29-05-1989 al 30-04-1991]

Manufacturas Ceramicas, S.A.(Sector del vidre-ceràmica)

[28-12-1988 al 27-04-1989]

Ajuntament d'Esparreguera (Sector serveis)

[03-02-1984 al 14-12-1988]

Ajuntament d'Esparreguera (Sector Serveis)

[13-10-1983 al 10-02-1984]

Ajuntament d'Esparreguera (Sector serveis)

[05-07-1983 al 04-10-1983]

Instalaciones Deportivas Municipales (Sec. serveis)

[11-05-1981 al 09-07-1981]

Ajuntament d'Esparreguera (Sector serveis)

[12-01-1981 al 11-04-1981]

Certificat d'Empresa de l'any 1995 a favor del Lluis Artigas Jorba
de la Direcció de Ryltex S.A. d'Olesa de Montserrat.

Un treball meu és notícia al butlletí "Baix Llobregat"

 

Portada del butlletí número 75 del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

    El nom de la nostra comarca ha donat nom a varies revistes i publicacions periòdiques del País, tant privades com publiques i també associatives..

    Un d’aquest butlletins publicats sota el nom de “Baix Llobregat” era el que publicaria el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, també anomenat CECBLL. Aquesta entitat de recerca  e investigació, i sobretot de vocació per recuperar i conservar el Patrimoni històric, arqueològic i cultural de la nostra comarca en els seus orígens tenia la seva seu a la propera localitat de Martorell. Tanmateix amb els anys es traslladaria a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat.

Novetats bibliogràfiques al butlletí número 75 del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat 
amb el llibre del Lluis Artigas Jorba

    Amb l’ajuda dels ajuntaments que formen part de la comarca editaven un interessant butlletí que donava a conèixer temes d’interès local i comarcal i també de vegades donava noticia de les novetats bibliogràfiques publicades per historiadors e investigadors sobre temes locals. La comarca no deixa d’esser un niu que acull diverses poblacions que comparteixen unes característiques pròpies, un passat comú, i un projecte de futur.

    El butlletí del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat número 75, que correspondria al desembre de 2005 al febrer de 2006 donava noticia de la publicació del historiador local Lluis Artigas Jorba en el seu apartat de “Novetats bibliogràfiques”. En concret del treball “Els documents notarials sobre la parròquia i feligresia de Santa Eulàlia d’Esparreguera (1805-1856)”, publicat a Esparreguera l’any 2005.

    Era, i aquí està la petita anècdota, que és que per segona vegada veuré en aquest butlletí noticia d’algun dels meus treballs…!!

Esparreguera al catàleg espanyol del romànic

A la nostra localitat es poc coneguda la important tasca que duu a terme l’anomenada Fundació Santa Maria la Real com a Centre d’Estudis del Romànic a nivell europeu. La seva seu la te situada a la comunitat de Castellà i Lleó. En una població que ratlla els set mil habitant anomenada Aguilar de Campoo, a la província de Palència. Pot sorprendre  -ja d’entrada-  que tant important col·lectiu tingui la seva seu fora d’allò que anomenaríem una gran metròpoli o una rellevant ciutat europea.

L’any 2010 inaugurarien el seu portal digital sota el suggerent nom de “Románico Digital” i, poc a poc, s’ha convertit en la major base de dades onlaine sobre l’art romànic. Amb un fons que supera llargament les 100.000 referències amb materials tant interessants com son  les fotografies, els plànols i les fitxes històriques, ens ofereix als investigadors d’una manera totalment gratuïta aquest singular treball de investigació, catalogació i classificació de l’art romànic, que és fruit de molts i molts anys de treball constant.

Vet aquí la bona notícia de que la nostra estimada vila d’Esparreguera també hi és present dins d’aquesta monumental obra, digna de tots els elogis presents i futurs.

Si voleu resseguir que es diu de nosaltres, d’Esparreguera, a dins d’aquesta “Enciclopèdia del Romànic” onlaine us cal només de visitar la seva web o portal digital que naturalment és tota ella en llengua castellana.

Una vegada situats a la seva web “Santa María la Real fundación Románico Digital”  us cal de desplegar el menú superior  situat a la part dreta de la web. Allí on diu “El Románico”. Al desplegar les opcions que ens ofereixen ens cal de situar-nos on diu “Enciclopèdia online” i una vegada allí de fer servir el cercador amb el nom de “Esparreguera”. 

A continuació ens cal fer clic on diu ESPARREGUERA en lletra majúscula prima.  El resultat ens lliurarà un article situat entre les pàgines 1605 al 1610 que parla del romànic d’Esparreguera.

Val a dir que l’apartat introductori sobre la nostra localitat es escrit correctament amb el nom oficial de la nostra vila. Es adir, amb la toponímia d’EsparrEguera. Tanmateix tota la resta del material dels apartats de l’article publicat, trobareu aquest topònim propi d’Esparreguera us apareixerà sempre seguint la ortografia i fonètica castellana, i amb la grafia espanyola “de EsparrAguera”.

Aquesta introducció dona peu a un treball que es divideix en tres apartats: El “Castillo de Esparraguera”; la “Iglesia de Santa Maria del Puig”; i finalment el “Castillo de les Espases”.

Son uns textos molt clars i documentats. Que també aporten fotografies, algun plànol   i una complerta bibliografia per cada un dels tres apartats o temes tractats de la nostra població.

Acabaré fent esment que els autors d’aquests treballs han tingut a bé de incloure per cadascun dels tres treballs tractats una seva bibliografia individual de les fonts que varen fer servir. Curiosament en cap cas esmenten les obres o treballs de referència. Sinó que esmenten només els autors i any de publicació com podeu comprovar en les fotografies que acompanyen aquest article. A mena d’exemple trobareu a l’apartat de bibliografia del final del treball dedicat a l’església de Santa Maria del Puig que esmenten entre altres:  “ARTIGAS i JORBA, L., 2002” només. Per referir-se realment al treball “Annals de Santa Eulàlia: crònica històrica de l’església i parròquia d’Esparreguera” (Esparreguera 2002) i on també el meu nom de Lluís passaria a obligatòriament espanyolitzar-se com “Luis” i en conseqüentment el trobarem amb una sola “L”en aquest lloc de la Fundación Santa Maria la Real románico digital. El canvi del nom de Lluís per Luis no es nou. Així també consta aquesta obra dins del catàleg de la Biblioteca Nacional de España com podeu veure en la captura de pantalla que s’acompanya. I els entra per una orella i surt per l’altra que els hi demanis i tornis a demanar la correcció corresponent...

A Esparreguera un exemplar d’aquesta obra va romandre disponible molts any a la biblioteca municipal i també inclòs dins dels catàlegs de les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Amb títol, i el nom i cognoms de l’autor correctes. Tanmateix, posteriorment la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera retiraria la obra, donant-lo de baixa i també esborrar-lo de tots els catàlegs...

Reprenent el comentari sobre els apartats bibliogràfics que s’acompanya a cadascun dels tres articles sobre el romànic d’Esparreguera, i que fan remissió a les fonts emprades per la confecció de cada treball, veiem que pot esser dificultós potser per alguns investigadors forans. Així, quan aquí s’esmenta dues vegades les obres del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i els anys 1996 i 2003, nosaltres sabem enseguida que parlen de la obra “Santa Maria del Puig” (Esparreguera 1996), i també de la obra “Esglésies i capelles d’Esparreguera” (Esparreguera 2002 i 2003). Obres publicades i que afortunadament encara avui dia son disponibles a la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera [Clic aquí] per a totes aquelles persones que desitgin consultar-les.

        Però es possible que altres persones, estudiants o investigadors forans, els hi sigui potser una espurna més difícil de resseguir les abundants autories i les fonts fetes servir en aquests treballs. Que certament i tot sigui dit son de molt bona qualitat i grafisme.

            Esparreguera present en el Centre d’Estudis del Romànic i la seva enciclopèdia del romànic...

 

Soci de l'Associació Esparreguera Sardanista

Dinar de germanor durant l'Aplec d'Esparreguera als jardins de Can Comelles d'Esparreguera a l'any 1999

[El LLuis Artigas Jorba és el segon de l'esquerra...]

    L'Associació Esparreguera Sardanista va dur a terme una important tasca cultural a la nostra vila, ensenyany i fomentant les sardanes aquí casa nostra. També participaríen en aplecs i competicions de tota mena.

    A Esparreguera a part de les ballades organitzaríen l'Aplec d'Esparreguera, que tenia lloc a la plaça de la masia de Can Comelles. Després d'un matí de feina tocaria el dinar de germanor allí mateix.... perquè a la tarda... més sardanes...

L’any 1987 la Colla Sardanista “Força Viva” fundaria l’Associació Esparreguera Sardanista i aquell mateix 21 de juny de l’any 1987 celebraria el seu primer Aplec de Can Comelles. Un aplec que després passaria a dir-se l’Aplec d’Esparreguera.

El nostre aplec formaria part  de la xarxa d’Aplecs de les Comarques Barcelonines. On acabaria establint-se una data fixa per la celebració del nostre aplec: El quart diumenge de maig de cada any.

També seria un dia 25 d’octubre d’aquell mateix any 1987 que tindria lloc la primera ballada de sardanes que organitzaven.  Va ser a 2/4 de una del migdia a la plaça de l’Església comptant amb la participació de la Cobla Ciutat Comtal. Les audicions de sardanes s’anirien multiplicant a Esparreguera al llarg de tot l’any, i amb gran continuïtat. De forma que ja a l’any 2001 havien sobrepassat les 125 audicions de sardanes les organitzades...

Aplec d'Esparreguera de l'any 1994 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

                Recordant efemèrides d’aquesta  entitat avui dia ja inexistent de l’Associació Esparreguera Sardanista un dels dies d’or seria el 15 de setembre del 1991. La data en que es celebraria el 15è aniversari de la Colla Força Viva, el nucli i l’origen de la associació. El actes organitzats inclourien un dinar de germanor amb els seus fundadors i dansaires, en una diada en que reconeguts compositors de sardanes, de merescut renom,  com serien els mestres en Tomàs Gil i Membrado, i el Carles Rovira, compartirien taula. La festa acabaria, com seria d’esperar, amb sardanes. Amb una ballada a la plaça de Santa Eulàlia acompanyats de la Cobla Ciutat de Terrassa.

Altre efemèrides digna de recordar seria a l’any 1993. Quan la veïna a vila de Martorell era proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana i el dia 01 de maig de 1993 La Flama de la Sardana era  traslladada des de ciutat de Mollet del Vallès fins a la vila de Martorell, tot passant en el seu recorregut per Esparreguera. L’Associació Esparreguera Sardanista esdevindria l’encarregada d’organitzar el seu trànsit per la nostra estimada població de la dita Flama de la Sardana.

Aplec d'Esparreguera de l'any 1997 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

A més de les nombroses audicions populars de sardanes organitzades al llarg de l’any aquí Esparreguera, o els seus cursets; i també els viatges a altres poblacions per concursar e aplecs, concursos i exhibicions, l’Associació Esparreguera Sardanista va recolzar sempre activitats cultural celebrades a la nostra vila. Com el tradicional Aplec de Santa Maria del Puig, que a Esparreguera tenia lloc el Dilluns de Pasqua. O la realització de l’Aplec d’Esparreguera, que entusiastament organitzaven al jardins de la masia de Can Comelles any darrera any. Un aplec, on  -sia dit de pas-  s’estrenarien varies vegades noves sardanes, i que normalment hi participaven les Cobla Ciutat de Cornellà, Cobla Principal de Terrassa, i Cobla Popular.

Val a dir també que la Colla Força Viva va crear la Secció de Sardanes del Patronat Parroquial l’any 1998. Obrint novament la seva tasca formativa a les noves generacions d’esparreguerins i esparreguerines.

Aplec d'Esparreguera de l'any 1998 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

Recordarem la estreta vinculació que tenia el mestre Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, Terra Alta 1915) amb la nostra vila i la nostra associació. Va compondre i dedicar quatre composicions molt recordades i ballades:  L’Aplec d’Esparreguera (1989), Maria Carme (1989), Can Comelles (1992) i Cristina Gentil (1994).

Per la seva part, el mestre Daniel Gasulla i Porta (Martorell, Baix Llobregat 1970) crearia la sardana “Força Viva” (1991); i el mestre Carles Santiago i Roig (Barcelona, 1953) estrenaria la sardana  “10 il·lusions”  (1996) que dedicaria al 10è Aplec i al Joan i la Carme. Sense oblidar-nos tampoc del mestre Carles Segarra i Mas  (Vilanova i la Geltrú, 1963) que ens deixaria la coneguda sardana “Les setze fonts”  (1991).

Li devem també una peculiar sardana batejada amb el nom de “Esparreguera Sardanista” (1988) al mestre Carles Soler i Canton (Mataró, Maresme, 1928). Una sardana que dedicaria l’esmenta’t compositor a l’Associació Esparreguera Sardanista.

Com anècdota important, la creació d’un pin amb l’escut de l’entitat  -Jo encara el conservo como si fos una relíquia-  per lluir-lo orgullosament.

Un anagrama o escut que  -en la seva versió mono color-   passaria a incorporar-se als llibrets  editats amb motiu de la celebració dels Aplecs, els anys ...1997, 1998 i 1999 al interior; i els anys 2000, 2001 i 2002 a la portada.

Aplec d'Esparreguera de l'any 1999 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

L’Associació també participaria en l’edició d’un lot de 67 sardanes amb motiu del 20è Aniversari de la Comissió d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines [CASCB]. Una selecta col·lecció de sardanes en sis CD editats l’any 1999 i que s’acompanyaria d’un llibret. On s’esmentaria que la sardana número 22  “L’Aplec d’Esparreguera” de T. Gil i Membrado  que: “...va ser estrenada al maig de 1989 i el seu creador la va dedicar a l’entitat Esparreguera Sardanista, per la seva dèria i convenciment que amb la sardana també es fa Pàtria...”. En un enregistrament feta amb la Cobla Ciutat de Cornellà.

SOCI DE L'ENTITAT:

Any   1998

Any   1999

Any   2000

Any    2001

Any    2002

Aplec d'Esparreguera de l'any 2000 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

Aplec d'Esparreguera de l'any 2001 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

Aplec d'Esparreguera de l'any 2002 organitzat per l'Associació Esparreguera Sardanista

.

La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat

    

    La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat i consum és una associació de consumidors amb més de 25 anys d’experiència a tot el territori català [veieu la seva web], la seva principal finalitat és la d’assessorar, informar i divulgar tots els temes relacionats amb el mon de la salut, el consum, seguretat alimentària, medi ambient i temes socials.

     També té com objectius principals la formació i informació dels joves en temes relacionats amb la salut i el consum. El col·lectiu de persones grans són també una de les prioritats de la C.U.S. pel que fa a la informació i formació.

    Vetllar perquè els consumidors coneguin quins són els seus drets i deures [veieu els seus butlletíns] i també perquè exerceixen un consum responsable i solidari, cosa que només es pot fer des del coneixement.

     La C.U.S. com associació de consumidors està considerada com una de les més representatives de Catalunya i forma part del Consell de Direcció de l’Agència Catalana del Consum i del Ple del Consell Català de les Persones Consumidores de recent creació, a més de participar en diferents consells i òrgans de participació i ser membres de les Juntes Arbitrals de Consum d’arreu del territori català.

    El Lluis Artigas Jorba va ser soci de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat:

Any    1993

Any    1994

Any    1995

Any    1996

Any    1997

Any    1998

Any    1999

Any    2000

Any    2001

Any    2002

Carta rebuda per el Lluis Artigas Jorba d'Esparreguera el 20 de novembre de 1998
 de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat de Barcelona, demanat ajuda per la
 "Caixa Solidària" totalment exhaurida, per fer front a la Campanya de Reis de la C.U.S.

Resguard d'ingrès efectuat per el Lluis Artigas Jorba 21 de desembre de 1998 a favor de la
  Campanya de Reis de la CUS a la Clinica Barceloneta, Clinica Figarola i Clinica Provença...

“Baix Llobregat”. Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2006)

 

Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat núm. 77, del maig-juny de l'any 2006.

Al passar dels anys no deixa de ser curiós el rastre equivocacions que anem deixant darrera de la nostra vida. De vegades equivocacions nostres, sí; però de vegades també equivocacions dels altres que ens envolten.

Hi podem veure de tot i més. Hi podem trobar referències equivocades o que s’anomena qui ha estat autor o ho atribueixen a la persona equivocada. Cognoms variats, equivocat o alterats.

I com no, també articles, estudis o referències de molt bona qualitat que publicades en determinades web ens pensem moltes vegades que duraran publicades allí per sempre, quan  a la practica i amb el pas dels anys, després seran esborrades i desapareixeran sense deixar gairebé ni rastre d’allò que els nostres ulls han vist i llegir.

A internet tot existeix i viu agafat en pinces i la seva vida o existència de vegades pot ser ben efímera. La llista de les anormalitats que al llarg dels anys em vist podria omplir pàgines. 

Nota d'un dels treballs del Lluis Artigas Jorba publica a la pàgina 12 del butlletí del
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, número 77 (maig/juny 2006).

Val a dir que també algunes persones  -no totes-  son per alguna estranya conjunció Còsmica les que pateixen més sovint aquestes descarrilades.

Desconec si Jo sóc del grup dels casuals accidentats o del grup del permanents cascats. Però també algun cop m’ha tocat fer el tastet d’aquests “errors” que queden per les generacions futures...

Al butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat  “Baix Llobregat” número 77, corresponent als mesos de maig i juny de l’any 2006, em varen canviar el meu cognom en una de les notes publicades l’apartat de novetats bibliogràfiques que apareixeria a la pàgina 12 d’aquest butlletí. Cosa sorprenent, si tenim en compte que tenien el meu treball publicat el tenien davant dels nassos i que dues de les persones que redactaven aquests veterà butlletí   -que va començar a publicar-se l’any 1975-   em tenien a mi més que conegut...!

Efectivament, és faria constar que el treball “La moneda local de la vila d’Esparreguera. Apunts sobre la seva història. Esparreguera, 2005”, era l’autor el Lluís Artigues Jorba enlloc del Lluis Artigas Jorba. I així va acabar la cosa. No em consta que mai més cap dels meus treballs apareixes a l’apartat de novetats bibliogràfiques que es publicava dins d’aquests butlletí sobre llibres i treballs d’interès local i comarcal del Baix Llobregat.

Només recordar que l’any 2006 la seu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat [CEBLL] estava situat al Parc de la Torre del Roser s/n de Sant Feliu de Llobregat. Molt a prop de l’estació del tren i de la biblioteca d’aquesta ciutat.

El “Baix Llobregat” era un butlletí molt acurat tenint en compte els limitats mitjans amb que comptaven. La redacció del butlletí aniria a càrrec de l’Enric Ferreras, l’Esther Hachuel, la Mariona Masferrer i Ferrer (Directora de la Biblioteca d’Esparreguera), la M. Antònia Maurel, la Maria Luz Retuerta  (Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat) i el Jesús Vila.

Val a dir també que la cobertura del butlletí seria la totalitat dels municipis que conformen la nostra comarca del Baix Llobregat... que no és poca cosa...

Detall de la pàgina 12 del butlletí del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat núm. 77, que
 esmenta un dels treballs del LLuis Artigas Jorba amb el cognom equivocal a l'apartat de novetats bibliogràfiques. 

El meu 10è aniversari a l'empresa DOGA

 

En Toni García i Coma President del grup DOGA lliura la insígnia de plata de l'empresa al Lluís Artigas Jorba.

Tot i que la meva col·laboració es molt anterior en el temps de la data que avui recordarem, el diumenge 01 d’abril de l’any 2007 seria el meu desè aniversari com a empleat i col·laborador dins del grup industrial DOGA SA, en la seva casa matriu situada a la localitat barcelonina de Abrera.

Per aquest motiu i com és tradició corporativa dins de l’empresa, uns dies després, s’organitzaria el lliurament de la “Insígnia de plata” de la empresa a la persona del Lluis Artigas Jorba, en un acte presidit per les primeres espases de la Direcció.

A la fotografia que avui comparteixo podeu veure d’esquerra a dreta el Sr. Toni García i Coma, President del Grup Empresarial DOGA; el Sr. Lluis Artigas Jorba, que rebria la Insígnia de Plata; el Sr. Maties Ripoll i Daza, Director de Recursos Humans a DOGA Grup Empresarial; i la Sra. Mar Pedraza i Berenguer; Human Resources Manager en DOGA.  

Un veritable honor haver acompanyat i servit a l’empresa en uns anys tant intensos i de forta expansió internacional.

Un paradigma únic:

La Biblioteca Lluis Artigas Jorba 

Una biblioteca fora d’Esparreguera i en vida….

 

Web oficial DESPIesport de l'Ajuntament de Sant Joan Despí en una captura de pantalla
feta el 15 d'octubre del 2014. A finals d'aquest any la web canviaria de disseny...

Parlar de biblioteques avui en dia no té gairebé res d’extraordinari. Tenim la sort de disposar actualment d’una digne xarxa de biblioteques repartida per tot el Principat de Catalunya.

Gairebé tots em conegut algunes persones que amb grans sacrificis han fet la seva col·lecció de llibres especialitzats que finalment formaran la seva biblioteca particular. O persones adinerades que han format a casa seva una biblioteca personal d’una mida i un contingut més que respectable.

Tanmateix tots, viatjant per aquests mons de Déu, sovint ens em creuat amb algunes biblioteques situades en edificis històrics   -de vegades també en edificis moderns -  que a més a més adopten el nom i els cognoms d’alguna persona destacable de la seva Comunitats o País.

Personatges que per la seva qualitat humana, el seu treball, la seva aportació científica, de investigació, artística o altres motius que - tots ells son ben dignes -  la biblioteca adoptaria el seu nom i cognom del personatge, Com a eina de agraïment. Com a reconeixement públic i amb clara voluntat de voler perpetuar la memòria del ja finat cara a les noves generacions. Fins aquí tot normal. I no he dit res que sigui nou sota la capa del Cel.

Però, cal també recordar que de vegades passen altres coses del tot inesperades. Com es el cas de que recordaré avui...

Durant molts anys es donaria el cas paradigmàtic de que va existir una “Biblioteca Lluis Artigas Jorba”.

Per a perplexitats de molts, quan es feia una cerca per internet a cercadors de la meva persona, entre altres resultats que retornava el cercador Google [i altres], apareixia en pantalla una Biblioteca Lluis Artigas Jorba a la ciutat de Sant Joan Despí, prop de Barcelona.

Naturalment, que quan veia aparèixer això un es quedava bocabadat i de pasta de moniato. La conclusió més ràpida i també més lògica era que a la maquinaria se li havia anat la castanya i la informació que es retornava era equivocada. Ja que era del tot incongruent que una persona que mai havia destacat en res, fill d’Esparreguera i resident encara aquí, podes tenir una biblioteca en altre població. I a més a més estava viva encara!!!. Efectivament, tenia que tractar-se d’un error dels grossos...

Doncs sí. La informació que oferia Google era del tot correcte. Va existir una Biblioteca Lluis Artigas Jorba...

Web oficial DESPIesport de l'Ajuntament de Sant Joan Despí en una captura de pantalla feta
el 15 d'octubre del 2014.  A finals d'aquest any la web que era el Portal d'Entitats de Sant Joan Despí
canviaria de disseny...  Veieu que apareix la "Biblioteca Lluis Artigas Jorba".
Per aquest motiu el cercador Google i altres el rastrejaven.

La cosa té la seva punta de humor i també la seva punta de tragèdia.

Ha veure si sabrem explicar la història...

Durant la existència del Club Escacs La Plana més tard rebatejat com a Club Escacs AAVV La Plana-Esparreguera, del que el Lluis Artigas Jorba en va ser fundador i varies vegades president, varen haver dos entitat que tenien una especial afinitat de tarannà amb el club federat esparreguerí. Un seria el Club Escacs Sant Bernat, que seria un dels dos clubs federats de la veïna població d’Olesa de Montserrat, i el Club Escacs Sant Joan Despí.

He estat certament una persona afortunada en certs aspectes de la meva vida. Perquè, malgrat el fet que tots coneixem de les rivalitats ancestrals entre Esparreguera i Olesa o Olesa i Esparreguera, per qualsevol motiu (teatre de La Passió, el millor oli del món, esports, cultura etc...), en aquests cas en concret la sintonia de les dues entitats o clubs era total. Els dos clubs sempre ens ajudàvem mútuament en tot i per tot. Poden haver en algun moment un cas semblant a la història: en el seu passat, en el seu present o en el seu futur. Però mai serà superada aquella realitat que varem viure al llarg de tants anys.

Per la seva part, el Club Escacs Sant Joan Despí varem sintonitzar des del primer dia si be amb altre estil  aquesta sana relació. Puig aquí la distància geogràfica també marcaria la seva realitat pròpia. Tanmateix vivíem amb Ells una total cordialitat. En la que compartíem tots plegats, el club, els jugadors, i els associats una mateixa escala de valors humans i esportius. Es aquí, en aquests tracte lleial, honest, noble que seria on trobarem l’enllaç de la futura biblioteca que comento en aquest article.

En dissoldre’s el Club Escacs AAVV La Plana-Esparreguera el Lluis Artigas Jorba continuaria la seva activitat esportiva i federativa com a jugador del Club Escacs Sant Joan Despí. En aquest club, que al llarg dels anys el coneixeria en tres seus o adreces diferents, hi compartiria també bons moments. Com el seu ascens a Primera Provincial l'any 2005 al  Campionat de Catalunya per Equips que organitzava la Federació Catalana d’Escacs. Fins hi tot l’Ajuntament de Sant Joan Despí ens obsequiaria amb una peça de ceràmica decorada de record, amb un dels símbols emblemàtics d’aquella localitat, on es reproduïa la Torre de la Creu també anomenada la Torre dels Ous...

Varen ser bons anys. Sempre em tractarien molt bé. Valorat. Estimat. En Família.

Tanmateix va arribar el moment de deixar el mon dels escacs i també el món d’aquella entitat esportiva. I vet aquí que, de la meva biblioteca personal, vaig seleccionar un lot de llibres especialitzat ens escacs que lliuraria al club que deixava, i que tant bé m’havia sempre tractat. Tant la seva Junta com els companys federats i demés associats. Efectivament, faríem un conveni signat per ambdues parts, i el meu lot de llibres quedava a disposició del club destinats a ser una eina més per a formació i difusiu dels escacs a la població de Sant Joan Despí.

Amb la signatura del conveni i el lliurament dels llibres acabava la història dels meus darrers anys en el mon dels escacs de competició, i també una etapa de la meva vida. Això es el que Jo pensava. Però realment no va ser així...

Molt temps després, Jo també ham vaig creuar per internet amb la curiosa informació d’aquesta biblioteca de la que no en sabia res de res.

Va resultar que aquella bona gent havia anat comprant més material i havia format la seva biblioteca especialitzada. Amb els fons provinents de les dues procedències, la compra i el lliurament. I vet aquí que inesperadament havien tingut la generositat de ficar-li per record el meu nom i cognom...

Eren i son bona gent.

Fins i tot en cert moment varen tenir en la web oficial publicat el llistat dels llibres que formaven la seva biblioteca. Guardo una captura de pantalla que vaig fer en aquell moment, i que aquí comparteixo amb tots aquells i aquelles que tenen la santa paciència de llegir aquests modestos articles biogràfics.

Deia que eren i son bona gent, perquè fins hi tot anys després l’exposició homenatge al Gran Mestre Internacional mexicà Carlos Torre Repetto (1904-1978) que a Esparreguera varen tancar-me totes les portes i no es va poder fer aquí, finalment l’Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants, que Jo presidia, la faria realitat del 27 de setembre al 18 d’octubre de l’any 2013 al Centre Cívic Antoni Gaudí situat a la Plaça de l’Estatut número 5 de Sant Joan Despí. Tot gràcies als bons oficis i intercessió dels amics del Club Escacs Sant Joan Despí...

Cal esmentar que vaig ser tres temporades esportista federat dels Club Escacs Sant Joan Despí. Temporades 2003/4; 2004/5 i 2005/6. Havia deixat el club l’any 2006 i l’exposició tenia lloc l’any 2013...

I arribat aquest punt dels records  -ara sí toca-  la part de la tragèdia. Que tindrà tota història..

Al llarg de la meva vida un bon nombre de activitats que he viscut han anat difuminant-se lentament i altres desapareixerien directament sense deixar-ne cap rastre.          Coses que han passar i han existit ben tangibles  acabarien desapareixen, fent que algunes persones puguin qüestionar la seva veracitat i la seva existència. I aquí en trobem un altre cas.

Amb el pas dels anys, aquella web oficial de l’Ajuntament i també del Club Escacs Sant Joan Despí canviarien el seu disseny, i de retruc, desapareixerien un bon nombre de dades que allí estaven dipositades. I també en aquest cas les que m’afectaven directament.

Com a conseqüència d’aquesta remodelació, els cercadors estil Google i demés deixarien de oferir dades sobre la existència de la Biblioteca Lluis Artigas Jorba...

La veritable existència d’aquesta biblioteca d’un fill d’Esparreguera en altre població sonarà estrany i ara com ara és pot qüestionar. Donat que els cercadors de internet no aporten cap dada i sobre el paper ja no apareix. Ho podem qualificar de conte de fades, de deliris de grandesa, fins i tot de faules per enganyar babaus. Fins i tot de burdes mentides o enganys. Qui sap quantes coses més...!

Però resulta que sí. Que sí va existir. I a més, d’una manera que ni en pensaments podia preveure...

 Ha estat part de la meva vida. I com en altres casos de coses que he fet i he viscut s’ha anat esborrant. Com un suau mantell de neu que cau damunt del pas dels anys ocultant la seva existència. Un mantell de neu que converteix un fet en una història del passat. Una història que li tocarà de viure per sempre el Somni del Justos...

I tot hi que encara avui en dia queden persones vives que poden certificar la seva veracitat i donar testimoni, tant Ells com Jo, tard o d’hora, abans o després, també ens tocarà de partir l’Eternitat...

Cartell publicitari de l'any 2013 publicat per
l'Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants
per la seva exposició celebrada a Sant Joan Despí.