06 de novembre 2014

El Lluis Artigas i Esparreguera a la trobada internacional de Lloret de Mar

 


Jornada de inauguració de la mostra artística del primer esdeveniment de
integració multicultural celebrat a Lloret de Mar el 26 d'octubre de 2013.
A la fotografia l'equip organitzador i el President de l'AME Associació de Mexicans
d'Esparreguera i voltants.  
D'esquerra a dreta: Cintia R. Rubiolo Dozagarat,
Wendy Timm, Herny Govani Aguilar Sánchez, i l'agent conulat Galo Vinicio Palacios.
A la dreta Braulio Raúl Mora 
i el Lluis Artigas Jorba.


El 26 d’octubre de 2013 tenia lloc al  CoWorking LLoret situat a l’avinguda del Rieral, 64-66 de Lloret de Mar (Girona) la celebració de l’anomenada <<Mostra Artística del primer esdeveniment de integració multicultural>>. Un acte organitzat per la Asociación Iberoamericana Solidaria de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) que seria dissenyat com a una trobada internacional de diverses nacionalitats i variades disciplines culturals i artístiques. Com la pintura, escultura, artesania, música, escriptura i fotografia.

Val a dir que si be la inauguració i el gruix dels actes programats tindrien lloc el dia dissabte dia 26, l’exposició romandria oberta i visitable per al públic fins el 22 de novembre del 2013.

El gruix dels organitzadors era format per el Saúl Mora Muentes que d’ençà l’any 2011 era el president de la Asociación Iberoamericana Solidaria [havia estat també anteriorment el president de l’Asociación de Ecuatorianos en Catalunya], el pintor i escriptor Herny Govani Aguiar Sánchez, la Cinthia R. Rubiolo Dozagarat  i Wendy Timm.




Entre les autoritats presents en aquest “Primer Evento de Integración Multicultural,  el més matiner seria l’Agent Consolar del Consolat General de l’Equador Sr. D. Galo Vinicio Polo Palaciós. Ell, junt amb la Cònsol del Consolat de la República Bolivariana de Veneçuela la Exelentíssima Sra. Dª Gloria Román Romero; i  l’Excel·lentíssim Cònsol de República del Paraguai Sr. D. Juan Pablo Costillo Buffa, i l’equip organitzador d’aquesta trobada obririen la exposició multicultural amb el tradicional brindis de Honor.

            En aquesta jornada va haver també algun imprevist. Hi va estar present l’AME - Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants, amb la presencia del seu president el Lluís Artigas Jorba. Fins aquí tot bé. Tanmateix va resultar que finalment el Consolat General de Mèxic a Barcelona no va enviar representació alguna, i a sobra i per més desgracia tenint en compte el pes i quantitat nombrosa d’artistes mexicans residents a Catalunya, ni tant sols un, va participar-hi en aquesta trobada multinacional i artísticament multidisciplinària...  Així que en dita jornada vaig haver de assumir una representació que ni remotament preveia…


Paraules de benvinguda a càrrec del Braulio Raúl Mora,
el Herny Govani Aguilar i la Cintia R. Rubiolo

Duran la celebració de la Diada es presentarien alguns llibres acompanyant la mostra de obres artístiques allí exposades, com també diverses presentacions audiovisuals que baix el nom de “El arte del cine y el video de Paraguay” anirien a càrrec del Fernando Moure i un nodrid grup de realitzadors de cinema i documentals. La projecció de curtmetratges comptaria amb la presentació de les obres  “Isla Alta” de Federico Adorno (2011); “Resistente” de Renate Costa y Salla Sorri (2011), “Manoharra” de Dominique Dubosc (1968), “Noche adentro” de Pablo Lamar (2009); “Amor basura” de J.C.Maneglia y Tana Schembori (1995); “Karai Norte” de Marcelona Martinessi (2009); i “Calle Ultima” del mateix autor (2010).



Les autoritats consulars amb seu a a Barcelona després del brindis de Honor.



Una de les moltes fotografies fetes d'aquesta trobada internacional de artístes,
escriptors, cineastes i altres nomboses disciplines.
Fotografies fetes per Eloy Añez Marañon, Rosa Maria Maina, i diversos autors anònims.


En un segon bloc de les projeccions seria dedicat a l’apartat de Videoart  i es projectarien les obres  Ahendu nde sapukai” de Pablo Lamar (2008); “Kambuchi” de Joaquín Sánchez (2009); “María bonita” de Patricia Wich (2010); “Un surco en gualambá” de Gustavo Benítez, José Elizeche y Edith Correa (2009); “Influenza Colorada” de Luvier Casali (2010) i “Raudal” de Martín Crespo (2006).

Després de la celebració d’aquesta important trobada en terres gironines la vida continuaria. Sí, continuarien passant cosses. El líder de l’organització en Braulio Saúl Mora Muentes continuaria organitzant coses i, de fet acabaria entrant en la política captat per el Partit dels Socialistes de Catalunya tenint diverses responsabilitats i representacions dins el PSC. Seria Secretari de Ciutadania i Diversitat del PSC. També prendria part en la elaboració del conegut com a <<Informe Jornada Immigració, Formació i Inserció laboral Consell Municipal d’Immigració i Xarxa d’Acollida de l’Ajuntament de Barcelona>> al mes de juliol del 2014 del Consell Municipal d’Immigració. Desprès li vaig perdre la pista i ja no sé que s’ha fet del Braulio Saul Mora.



Altra fotografia de la jornada inaugural. El Lluis Artigas Jorba d'Esparreguera al costat de
l'artista Napoleón Segura de El Salvador, una de les Damesd'Honor, i el Braulio Saúl Mora
President de la "Asociación Iberoamericana Solidaria" organitzadora de la trobada internacional.


Recordar també altres dels participants de la jornada inaugural: El Consol General del Paraguai a Barcelona, l’Excel·lentíssim Sr. D. Alfredo Buffa. Qui després seria promogut del càrrec de Cònsol al d’Ambaixador del seu país.

Mes mal dades li anirien als propietaris de la seu on s’havia esdevingut l’acte que he recordat. Efectivament, CoWorking Lloret, un projecte novetat que havia estat aplaudit, premiat i reconegut dins del mon empresarial, uns mesos abans de quan el Lluís Artigas Jorba participava d’aquest esdeveniment multinacional, en que el 03 de maig d’aquell mateix 2013 es publicaria que el Consell Comarcal de la Selva havia distingit ahir l'empresa Coworking Lloret i la emprenedora Cinthia R. Rubiolo Dozagarat  com la millor iniciativa empresarial del moment, fent-se ressò d’aquest fet entre altres mitjans de comunicacions fins hi tot el prestigiós Diari de Girona.

Tanmateix la alegria els hi duraria ben poc. Ja que finalment tancaria les seves portes el mes de juny del 2014 per problemes econòmics i falta de liquiditat. 

            Bé, tot té una petita o gran historia al seu darrera. I aquesta es la meva. La de haver estat representant un gran país a Lloret de Mar, lluny d’Esparreguera, i en un esdeveniment que en prou feines en quedaria algun rastre amb el pas del temps. Fins hi tot si cerquéssiu el lloc físic on es va tenir lloc… resulta que ja no existeix…

Son aquelles veritats que el pas del temps converteixen en fum. I fins hi tot sembla que quan hom ho explico, vet aquí, sembla que mai haguessin passat ni existit…

 




Fotografíes amb les dues Dames d'Honor que ens acompanyaren
durant la inauguració d'aquests esdeveniment.


Més informació: 

Web: AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants. Entitat cultural sense ànim de lucre fundada l’any 2006. Al servei de la Comunitat Mexicana resident a tot Catalunya 
Article: México en el corazón: Agenda de Octubre de 2013
Data: Dimarts 01 d’octubre de 2013. 

Presentació del llibre "De Luz o de Tinieblas. Revelaciones" 
De l'escriptor Henry Govani Aguiar Sánchez 
Primera trobada de integració multicultural 
Av. Del Rieral 64-66, locals 3 y 4. 17310 Lloret de Mar [Girona, Cataluña, Europa] 
Organitza: Associació Iberoamericana Solidaria - CoWorking Lloret [26.10.2013]. 
Gravació i edició: Lluís Artigas Jorba AME -- Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants 

Web: “ARTE PAN” El arte como alimento de la cultura. 
Article: En Lloret de Mar (Gerona) Primer Eventode Integración Multicultural Iberoamericano. 
Data: Dilluns 28 d’octubre de 2013. 

Web: AME Associació de Mexicans d’Esparreguera i voltants. Entitat cultural sense ànim de lucre fundada l’any 2006. Al servei de la Comunitat Mexicana resident a tot Catalunya 
Article: AME apoya el Primer Evento de Integración Multicultural 2013 de la Asociación Iberoamericana Solidaria. 
Data: Dilluns 07 d’octubre de 2013. 




Altre fotografia record d'aquella diada...



 



09 d’octubre 2014

“Els Blaus” d’Esparreguera

     


Carta rebuda del Col·lectiu "Els Blaus" d'Esparreguera l'abril del 1993


Acabat de formar l’anomena’t “Col·lectiu Els Blaus” aquí Esparreguera conformat per un grup de persones preocupades per els temes Medi Ambientals, es va fer una campanya de captació de persones per tal d’engruixir el recent creat col·lectiu.

El Lluis Artigas Jorba va ser una de les persones convidades a formar-ne part. 

A la meva bústia trobaria un sobre tancat i sense segell  -va ser dipositat a mà-  adreçat a la meva persona, en la que es trobaria una carta datada a l’abril de 1993, on s’explicaria les finalitats d’aquell nou col·lectiu esparreguerí, i en el que també es convidaria a participar d’una reunió que tindria lloc el dimarts 11 de maig de 1993, a les vuit i mitja de la tarda, a la Biblioteca Popular Beat Domènec  Castellet.

Aquell sobre rebut també inclouria un críptic informatiu imprès amb tinta blava sobre paper blau. En consonància amb el nom triat per aquest col·lectiu. Editat conjuntament per els Amics de Santa Maria del Puig, i el propi Col·lectiu “Els Blaus”. Aquest críptic imprès aquí Esparreguera per la impremta Espagràfic, tenia el suport de l’Ajuntament d’Esparreguera.


Detall del críptic rebut. Editat conjuntament per l'associació Amics de Santa Maria del Puig i el Col·lectiu "Els Blaus" d'Esparreguera. [Any 1993].

Després d’un primer contacte i la posterior avaluació, finalment no participaria del projecte. No ho veia del tot clar i tampoc no em sentia còmode amb alguna de les persones que participaven d’aquell interessant col·lectiu.

Tanmateix, sempre agraït de que haguessin pensat amb mi per aquest nou projecte local...





Detall del críptic rebut. Editat conjuntament per l'associació Amics de Santa Maria del Puig 
i el Col·lectiu "Els Blaus" d'Esparreguera. [Any 1993].





30 de setembre 2014

El Barri Font d'Esparreguera i el Lluis Artigas

 


Programa de festes editat per l'Associació de Veïns del Barri Font d'Esparreguera l'any 1992


Durant el segle passat el Lluís Artigas Jorba col·laboraria amb la Festa Major i amb l’Associació de Veïns del Barri Font tres vegades.

La historia es ben senzilla. Els començaments del club d’escacs de La Plana, més tard reconvertits en el Club Escacs AAVV La Plana-Esparreguera,  varen ser molt durs, doncs estàvem mancat de tot allò que és bàsic. I vet aquí que l’associació de veïns del Barri Font sempre que els hi vaig demanar ajuda me la varen donar. Per això, per noblesa i també per agraïment, tres vegades organitzaria unes simultànies d’escacs amb motiu de la celebració de la seva Festa Major. Uns actes de caire obert i gratuït. I mai es va demanar compensació alguna. Es tractava d’ajudar-los i prou.

Si les primeres simultànies que vaig donar amb motiu de la celebració de les seves festes serien al aire lliure. A la placeta formada pels carrers Doctor Fleming  i Camí Ral. Mentra que les simultànies d’escacs donades a l’any 1991 i l’any 1992 tindrien lloc en un local tancat. A la seu de l’Associació de Veïns del Barri Font, al carrer del Roure número 2-4.

He de recordar als amics que segueixen aquesta web que l’associació disposava de rellotges, taulers i peces d’escacs, perquè allí havia tingut la seva seu un club federat a la Federació Catalana d’Escacs de nom “Barri Font Club Escacs”; i, en desaparèixer aquesta entitat, temps després, la Penya d’Escacs Kasparov que mai va estar federada.

Aquí compartiré el programa d’actes de la festa major de l’any 1992 que pot sorprendre algú. Val a dir que no sempre han tingut les seves celebracions en aquest mes de juliol.

A les dues pàgines centrals del programa de festes s’esmenta que el diumenge 26 de juliol de 1992 tenia lloc a les 10:00 del matí la celebració d’una Cursa Popular per edats; i a la una del migdia unes Simultànies d’Escacs a càrrec del Lluis Artigas Jorba al local social de l’associació de veïns.

Com podeu comprovar el programa és en castellà i em ficarien “Luis”…



Detall d'una pàgina de l'interior del programa de festes...



Pàgina central del programa de Festes de l'any 1992 al Barri Font d'Esparreguera.
Simultànies d'Escacs a càrrec del Lluís Artigas Jorba





27 de setembre 2014

La Festa Major del Barri Font de l'any 1991


Programa oficial de festes de l'any 1991 al Barri Font d'Esparreguera

 

La Festa Major del Barri Font d’Esparreguera de l’any 1991 va tenir lloc tres dies. El divendres 19, dissabte 20 i diumenge 21.

El Lluis Artigas Jorba per segona vegada ajudaria a l’Associació de Veïns del Barri Font amb la celebració d’unes simultànies d’escacs que, a diferencia de les primeres que serien al aire lliure, aquesta vegada serien en un local tancat, dins de la mateixa associació de veïns. La col·laboració per la meva part seria naturalment gratuïta i totalment desinteressada. I darrera de la seva celebració hi va haver la seva història. S’havia pactat de fer a les cinc de la tarda per a joves e infants del barri el diumenge 21 de juliol de 1991. Tanmateix, inexplicablement es va canviar la hora a la una del migdia coincidint gairebé pel dinar de festes. Tampoc va aparèixer al programa referència alguna al club d’escacs de La Plana...

Per tal d’arrodonir més encara, la cirereta, el gruix dels participants serien persones adultes havent-hi també jugadors federat a la Federació Catalana d’Escacs...



Detall del programa de festes editat l'any 1991 per l'Associació de Veïns del Barri Font d'Esparreguera.


Aquell any va ser molt dur. Aquell mateix juliol havia enterrat a la meva Mare després de mesos hospitalitzada i el desgast físic i mental que arrossegava es feia notar i de valent. Tanmateix les simultànies d’escacs que oferiria allí varen sortir més que bé i en vaig sortir molt ben parat. Per disgust de algunes persones del club de La Passió que van fer de les seves...

S’ocuparien un total de deu taulers, la majoria gent adulta, comptant també entre els participants a jugadors del club d’escacs germà aquí Esparreguera i els seus Angelets de la Guarda. El resultat final seria que guanyaria set partides i en perdria altres tres. No hi varen haver cap partida acabada en taules.

Els guanyadors serien el Guillem Cintes i el Samuel Escudero del Club Escacs La Passió, i el Joan Ballesteros i Negrillo del Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera. Tanmateix cal destacar durant tota la sessió de simultànies el comportament del jove Marc Almeria, que es va negar repetidament ha acceptar l’ajuda dels assessors i analistes del club germà, que varen fer de les seves al llarg de tot l’acte. Certament em va impressionar la seva rectitud i ganes de superació. La seva noblesa...

Val a dir que dins del programa de festes editat per l’Associació de Veïns del Barri Font, apareixeria per primera vegada una nota a l’apartat central del programa d’actes anunciant que hauria “A las 13 horas, Simultáneas de Ajedrez a cargo del Sr. LUIS ARTIGAS JORBA”. En castellà, naturalment...



Pàgines centrals del programa oficial de la Festa Major del Barri Font d'Esparreguera de l'any 1991,
anunciant les simultànies d'escacs del Lluis Artigas Jorba.






20 de setembre 2014

Records del dibuixant Lluis Artigas Jorba

1987-1993:  Butlletí d’Escacs

Editat per la Federació Catalana d’Escacs



Portada del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
 d’Escacs
. Número 59, abril de 1992.


En altre article us parlava de la meva primera etapa de dibuixant al “Butlletí d’escacs” que editava i distribuïa la Federació Catalana d’Escacs [Clic aquí]. Avui recordaré també part de la meva segona etapa allí. Lo de les etapes que esmento fan referència a les mides de la publicació editada, donat que mentre l’esparreguerí que us parla hi va ser el format del butlletí sofriria diversos canvis.

En aquesta segona època el butlletí prendria un format més petit. Ara s’editaria amb unes mides de 215 x 155 mm [abans la seva mida era 300 x 210 mm.] i agafaria la curiosa particularitat de numerar les pàgines d’ençà el número un de la nova publicació exceptuant la portada i contraportada. Si fins aleshores cada nou numero començava de la pàgina 01 fins la darrera, a partir d’ara la paginació s’aniria “acumulant” seguint la  en el darrer número publicat. Perquè us feu una idea més acurada:  el número 66 del Butlletí d’escacs tenia les pàgines del 329 al 383... i el Butlletí d’escacs número 67 de les pàgines 385 a la 383...

Durant aquests segon període o segona època que Jo anomeno, la Federació Catalana d’Escacs –i per tant també la redacció i administració del butlletí-  havien canviat de lloc o domicili. Tenint la seva nova seu a la Gran Via de les Corts Catalanes 594, 7è, 1a, de Barcelona. I havent desapareguts els districtes de Barcelona el nou codi postal assignat per aquella zona seria el 08007.



Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana d’Escacs
Número 59, abril de 1992. Llistat de redactors, dibuixants
i col·laboradors d’aquest número publicat.


        El Butlletí d’escacs es continuaria editant. Essent el President en Josep Flores i Vallcorba, i el seu Director l’Antoni López i Manzano, i continuant com a Cap de Redacció el Marc Ferrer i Roche. I darrera d’ells els habituals col·laborador i fotògrafs. L’equip de dibuixants el formaven l’Esteban Gómez, el Carmelo Plaza i l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba. [Que en alguns moments restaria l’únic dibuixant en actiu. Com es pot comprovar consultant el butlletí número 67 a la Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona].

Aquí permeteu-me de recordar tres il·lustracions ja publicades. Novament repetiré allò dit en alguna altre ocasió - una vegada més - el salt existent en el temps entre la creació del dibuix i la data de la seva publicació..


Pàgines 40 i 41 del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
 d’Escacs
.  Número 59, abril de 1992. 
Dibuix de l'esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba de l'any 1987 que seria publicat
cinc anys després, l'any 1992...


Recordarem aquí alguns dibuixos. Per exemple:  el publicada en el número 59, al Butlletí d’escacs corresponent al mes d'abril de l’any 1992 era un treball fet a Esparreguera bastant anterior. De l’any l'any 1987...

Allí observem tres personatges que se situarien en un hipotètic gimnàs. En ell podem veure el home de gimnàs ben entrenat, que ens recorda als homes de complexió forta, els “fortaxons” ... que reposa uns instants assegut després d'una forta sessió d'entrenament, aixecant “peses” o “peces de pes” que ha deixat a prop seu. 

El nostre personatge, ja reposadament, presta atenció als seus dos companys que estan disputant una partida d'escacs de caràcter amistós [tanmateix observarem que allí no apareixen a taula cap rellotge de competició].

Amb bon humor, un dels dos contendents es dirigeix al “musculat” que els està mirant amb molta atenció... i  -potser, com aquell que no entén res de totes aquelles peces d'escacs que es desplacen sobre el tauler quadriculat dels nostres dos amics somrients- humorísticament, tot assenyalant-li una peça que representa una torre d'escacs, exclama: "Nosaltres també som aixecadors de peces..."; o, el que seria en traducció literal a la llengua de Miguel de Cervantes: “Nosaltres també som aixecadors de peses...”. 


Portada del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 60, juliol de 1992.



    Aquesta il·lustració esparreguerina trauria tot el suc possible a les possibilitats que el llenguatge li oferia... La traducció permetria jugar tant com l'expressió igualitària de peces d'escacs - peces de pes del gimnàs”, com també l'equivalència contraposada i irònica de peces d'escacs que pesen poc en comparació amb els pesos del gimnàs, que pesen molt...”. Tot deixant-ho a l'elecció del lector de la publicació... 

     D'altra banda, veiem tornar a reaparèixer la figura o personatge que encarna un aficionat d'escacs, nascut del llapis del Lluis Artigas Jorba anteriorment. Un personatge conegut dels lectors amb el nom de Quimet Pelut. O, el que podríem traduir al castellà com a Joaquín Peludo o també com a “Joaquín El Barbas”.


Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana d’Escacs.
Número 60, juliol de 1992. Llistat de redactors, dibuixants i
col·laboradors d’aquest número publicat.


            Aquesta vegada, apareix Ell plàcidament somrient i assegut. Observant als dos amics que fan petar la seva broma..... amb el seu joc de paraules...

                Recordem a continuació el número publicat número 60 corresponent al mes de juliol de l'any 1992.  On apareixeria publicada una altra de les il·lustracions del nostre esparreguerí, que realment havia estat dibuixada i lliurada l'any 1987.


Pàgines 84 i 85 del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
 d’Escacs
. Número 60, juliol de 1992. Publicació d’un dels dibuixos de
l’esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba.


        Va ser a la pàgina 84 on apareixeria la seva il·lustració gràfica. Un dibuix d'estil continuista, on novament l'autor buscarà la complicitat del lector amb el seu humor habitual del doble sentit com veurem tot seguit:

        Aquesta vegada trobarem tres personatges en un hipotètic ring de boxa... Una situació d'entrada estranya i xocant tractant-se d'una revista tècnica i especialitzada en els ecacs...

            El Lluis Artigas Jorba presentaria la idea principal de fons: la universalitat dels escacs. És ben sabut que els escacs són practicats com a esport o com a activitat d'oci per infinitat de persones. Dels més variats oficis. De la més variada realitat social, econòmica, raça, religió o idiologia. D'aficionats als escacs al llarg de la història en trobarem en tots els nivells i realitats. Entre polítics famosos, intel·lectuals de reconegut prestigi, professionals d'alt nivell, obrers de tota mena i color. Persones adinerades i persones pobres de solemnitat... Músics, militars, sanitaris... Si haguéssim de fer llista d'Ells seria interminable. I, perquè no, aquí hauríem d'incloure també tant a esportistes amateurs com a professionals. Tant esportistes de saló, com els de pràctiques al aire lliure i també en pavellons esportius i gimnasos. Tot i les diferències existents de mentalitat, de classe social o de "rol", però, tots participen de la mateixa afició i parlen un mateix llenguatge: el dels escacs. I és amb aquestes premisses que no ha de resultar estrany que, d'entrada, se'ns presenti en aquesta il·lustració tres bons aficionats a la boxa, que també ho siguin dels escacs...



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  
Número 61, novembre de 1992.


Al dibuix del Lluís Artigas Jorba trobarem novament el nostre popular personatge del Quimet Pelut fent aquesta vegada, les funcions d’àrbitre de boxa.

        A la instantània, el trobarem observant tot pensatiu l'esportista que jeu ben malparat al terra de la lona. Després d'haver rebut la pallissa de la seva vida. És a dir, d'haver estat tractat com una baldufa de valent......

        El desafortunat esportista, -també aficionat als escacs segons ens ensenya el seu context- jeu a terra amb un bon llistat de lesions: un gros “Abonyegat” al cap, el nas amb sang, dos ulls morats... i alguns queixals pel terra... 

        A més a més al seu damunt una atmosfera de peces d'escacs blanques i negres voltegen certificant-nos que li han deixat ben bé “Kao” de la lliça de patacades rebudes... 

        L'autor li murmura al pensatiu arbrite com la tècnica utilitzada per batre del tot al seu desafortunat adversari amb tanta contundència: "Li he fet xec al descoberta..." El que podríem també ampliar com: "Li he donat escac mat a la descoberta...". 

        Novament observem com el llapis i el text del Lluis Artigas es combinen buscant la complicitat de l'aficionat i també del lector de la revista. Utilitzant una terminologia –un llenguatge– ben conegut dels seus destinataris. 

        Aquí el paral·lelisme que s’ha cercat seria comparar allò que passa sobre el tauler durant una partida de competició, amb aquesta altra disciplina esportiva que és la boxa... 

       En el món dels escacs s'entén per "escac" l'amenaça directa contra la peça més valuosa de cada esportista: el rei. Si aquest cau, és mort o capturat, la partida finalitza. Tota la batalla, tota l'estratègia, tota tàctica, tots els moviments realitzats s'encaminen a caçar o capturar el rei adversari. D'aquí la seva importància vital. Cal protegir el nostre monarca contra tots els "escacs" ja que, de no aconseguir-lo, la partida podria concloure amb un "escac mat" i mort el rei nostre finalitza la partida en derrota.


Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
. Número 61, novembre de 1992. Llistat de redactors, dibuixants
 i col·laboradors d’aquest número publicat.


    El segon terme tècnic utilitzat seria el de “descoberta”, entenent-se per aquesta, el moviment pel qual desplacem una peça de manera que una altra pugui actuar agressivament, o bé capturar impunement una peça adversària. Es produeix llavors una doble amenaça en la qual poden quedar atacades simultàniament dues peces.

            Amb aquesta idea de combinació arribaríem al concepte de "l'escacs a la descoberta" que, no és altra cosa que el recurs tàctic poderosíssim, d'atacar simultàniament dues peces. Una d'elles el Rei adversari. Aquest tipus de combinació, per la seva tremenda força pot convertir-se en una maniobrea demolidora i decisiva.

            El nostre personatge doncs, dirigint-se a l'arbrite ens fa un sinònim entre la idea de la parada o bloqueig i el ràpid contraatac que es practica a la boxa, amb el seu equivalent de fer "escac"  desplaçant una peça que fa de barrera entre el rei adversari i la peça que ataca el rei.

            Aquí, recollim el presentament de la rapidesa i de la contundència aplicada a aquestes dues disciplines esportives de competició:  la boxa i els escacs...

        Per acabar el safari que presento avui recordaré l’acudit publicada en el número 61, el novembre de 1992. Es tractaria d’un dibuix creat aquí Esparreguera també l’any 1987.


Pàgines 122 i 123 del 
Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana d’Escacs.
Número 61, novembre de 1992.
Publicació d’un dels dibuixos de l’esparreguerí 
Lluis Artigas Jorba.



        El Lluis Artigas Jorba ens presenta novament al seu personatge del “Quimet Pelut” parlant al mig del carrer  durant unes obres que tenen lloc allí amb un amic. El nostre personatge venia de jugar escacs i porta sota el braç el seu tauler i peces. El seu interlocutor es un obrer ben suat que comenta la jornada i el seu ambient de treball...

El text que acompanya la il·lustració es prou aclaridor i una vegada més l’esparreguerí juga amb el doble sentit de les paraules: “Enraonant d’escacs: Doncs sí, nostre encarregat no sap distingir un peó, d’un cavall....”



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
. Número 62, desembre de 1992.



Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 62, desembre de 1992.
Llistat de redactors, dibuixants i col·laboradors d’aquest número.



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  
Número 63, febrer de 1993.




Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 63, febrer de 1993.  Llistat de redactors,
dibuixants i col·laboradors d’aquest número publicat.



Portada del Butlletí d’escacs editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  
Número 67, desembre de 1993.





Butlletí d’escacs
 editat per la Federació Catalana
d’Escacs
.  Número 67, desembre de 1993.  Llistat de redactors,
dibuixants i col·laboradors d’aquest número publicat.