Carta adreçada a la Cònsol General de Mèxic a Barcelona

 

A Barcelona l’octubre de l’any 2014 es demanaria la intercessió de les autoritats mexicanes per l’esclariment dels assassinats i desaparicions de dones i nenes a la ciutat de Ciudad Juárez i la solució d’aquest greu problema.

La cronologia d’aquest pediment és molt senzill i com podreu veure es va fer amb gairebé sense temps. El dia 22 de setembre de 2014 a Mèxic Districte Federal tindria lloc la emissió d’un comunicat públic de les mans del “Familiars de Dones Desaparegudes i Assassinades de Ciutat Juàrez”  que donaria peu a que aquí Barcelona el dia 02 d’octubre de 2014 li fos presentada una carta petició a la Sra. Norma ANG i SÁNCHEZ, Consol Encarregada del Consolat General de Mèxic a Barcelona. La carta petició aniria acompanyada d’un seguit de persones i alguna entitat que donarien suport a la mateixa per raons humanitàries i de justícia.

El comunicat emes a Mèxic aquell setembre deia:

México Distrito Federal a, 22 de septiembre del 2014.

Comunican: Familiares de Mujeres Desaparecidas y Asesinadas de Ciudad Juárez:

Como es de su conocimiento Juárez es una ciudad conocida a nivel nacional e internacional por los asesinatos de mujeres que ahí se cometen, organismos internacionales como Amnistía Internacional, La Convención para la Eliminación de Todas las Formas de Discriminación contra Mujeres (CEDAW), Human Rights Watch, la Representación en México de la Alta Comisionada de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, La Comisión Interamericana de los Derechos Humanos (CIDH), así como la sentencia de la Corte Interamericana de los Derechos Humanos (CoIDH), El Parlamento Europeo, Las Comisión Nacional de los Derechos Humanos (CNDH), entre otras han emitido algún informe o recomendación para que estos asesinatos sean atendidos, prevenirlos y erradicarlos.

El Gobierno de Chihuahua (Juárez) en atención por dar cumplimiento a algunas de estas recomendaciones ha mejorado su infraestructura para poder brindar un mejor servicio a las familias desafortunadamente esto en poco o nada han beneficiado las desapariciones de mujeres y que con el paso de los meses o años estas mujeres son encontradas asesinadas ya que desde 1993 a la fecha son más de 2200 mujeres que han sido asesinadas en nuestra entidad. Resaltamos con indignación que continua de manera alarmante la negligencia y omisión de algunos servidores públicos responsables de atender, investigar y prevenir estos casos.

La Desaparición Forzada, la Trata de Personas, el Secuestro y la Privación Ilegal de la Libertad son algunas leyes que pudieran proteger los derechos de las mujeres desaparecidas para que sean buscadas y localizadas con vida y que la autoridad se vea obligada a hacerlo.

En los últimos seis años han incrementado las desapariciones de mujeres en Chihuahua con un registro de 164 mujeres, 96 de Ciudad Juárez, en ninguno de estos casos la autoridad considera se haya cometido alguno de los delitos arriba mencionados por lo que las familias de esta entidad cuando desaparece una mujer solo tiene derechos a poner un reporte por la ausencia y/o extravío en una oficina donde buscan a personas de ambos sexos y de todas las edades, como ustedes sabrán la mayoría de las desapariciones de estas mujeres no se van por su voluntad ni tampoco se pierden, las desapariciones de mujeres en nuestra ciudad y en el estado tienen un mismo perfil físico, delgadas de estatura de 1.70 aprox., tez morena clara, cabello oscuro largo así como un mismo modus operandi, la mayoría de estas mujeres desaparecen en los mismos sectores que son alrededor de cuatro o seis puntos en la ciudad, es por ello la urgencia de que las desapariciones de mujeres sean consideradas como un delito y no tener que esperar a que pasen los años a que aparezcan

asesinadas y entonces contemplaran la posibilidad que se haya cometido un delito de privación de la libertad, desaparición forzada o en su defecto si es que la llegaran a encontrar con vida que la joven quiere levantar cargos por trata de personas o secuestro.

Ante estos hechos demandamos que:

1.Cumplimiento a los acuerdos firmados por la Secretaría de Gobernación en Junio del 2013.

a) Peritos Internacionales para la identificación de las más de 80 cuerpos femeninas que se encuentran sin ser identificadas en el SEMEFO de Cd. Juárez, así como para aquellas familias que soliciten una segundo resultado de ADN

b) Publicación en el Diario de la Federación las recompensas de PGR para los casos de las desapariciones y asesinatos de mujeres.

c)Informe del resultado del análisis de los expedientes presentados en la ( ).

 2.Tipificación de la Desaparición de Personas.

 3.

a) La Creación de una Base de Datos Nacional de Personas Desaparecidas que tenga información sobre:

1.Nombre completo de la persona Desaparecida

2.Descripción de los hechos

3. Lugar y fecha de donde ocurrieron los hechos

4. Estado que guarda la investigación

5. Móvil de la desaparición de la persona.

b) La creación de una Base de Datos Nacional de ADN

4.Se garantice Seguridad a Familiares de víctimas y Defensoras de Derechos Humanos y sus familias.

5.Audiencia con el Presidente de México Enrique Peña Nieto, estando presentes:

Subprocuraduría Especializada en Investigación de Delincuencia

La Organizada

SEIDO

Cumplimiento a la Sentencia del Caso González y otras (“Campo Algodonero Vs México”)

a) Procurador General de la Republica

b) Subprocuraduría Especializada en la Investigación de Delincuencia Organizada

c) Secretario de Gobernación

d) Gobernador del Estado de Chihuahua

 Atentamente

Familiares de mujeres Asesinadas y Desaparecidas de Ciudad Juárez, Chihuahua, México

 

Com ja he esmentat la carta de petició es va fer amb poc temps i el dia dos d’octubre es lliuraria al Consolat. Val a dir, que simultàniament a Mèxic tenia lloc nou dies de vaga de fam davant la residencia oficial de Los Pinos, les mares de les dones desaparegudes i assassinades a Ciudad Juárez, Estat de Chihuahua. Finalment el dia 01 d’octubre serien rebudes per funcionaris de la Secretaria de Governació (SEGOB) qui els hi donarien bones paraules i el compromís de complir les seves peticions. Si be també els hi donarien la negativa de tenir una trobada en Presidència.

El dia 02 d’octubre, el mateix dia del lliurament de la carta a Barcelona, Malú García Andrade, fundadora de “Nostres Filles de Retorn a Casa”, juntament amb la Berta Alicia García i la Silvia Banda Pedroza, Mares de dones assassinades a Ciudad Juárez canviarien el lloc de la protesta a un lloc proper al SEGOB, amb cert èxit. Donat que la Alejandra Negrete Morayta, comissionada Nacional per a Prevenir i Eradicar la Violència contra les dones (CONAVIM) i el Víctor Serrato Lozano, titular de la Unitat de rets Humans, les varen rebre i acordarien que començarien una taula de negociació per tal de resoldre totes les peticions demanades.

Retornant aquí casa nostra, la carta lliurada deia així:

Carta dirigida a la Cónsul mexicana en Barcelona Sra. NORMA ANG SÁNCHEZ

Presente

Sra. Norma Ang, los abajo firmantes le hacemos entrega de esta carta con el propósito de que realice las gestiones institucionales bilaterales, para dar cumplimiento a las demandas de las mujeres asesinadas y desaparecidas en Ciudad Juárez (México), demandas que anotamos abajo y que son del conocimiento del Presidente Sr. Enrique Peña Nieto, quien hasta el momento no ha brindado las facilidades a las mujeres de la organización “Nuestras Hijas de Regreso a Casa” para entablar con ellas una mesa de trabajo y poder resolver la gravedad del Feminicidio en México.

Nosotros y nosotras con nuestras firmas personales y de organizaciones, manifestamos nuestro respaldo político y moral con las mamas de mujeres asesinadas y desaparecidas en Ciudad Juárez.

Sra Norma Ang Sánchez

Le hacemos entrega de esta carta el día 2 de octubre del 2014, y le manifestamos que estaremos al tanto del cause institucional que emane de esta entrega, es decir, solicitaremos periódicamente la información sobre la situación del pliego petitorio de “Nuestras Hijas de Regreso a Casa” y que hoy son nuestras exigencias. Gracias.

Información del Pliego Petitorio y que es público en el espacio web de la página oficial de la organización: http://nuestrashijasderegresoacasa.blogspot.com.es/

Paseo de la Bonanova 55

08017, Barcelona, España

 

Signatures que recolzarien les peticions de Barcelona a 02 de octubre del 2014:

 

Elisa Figueroa Bernal

Marc Vilalta Quintana

Susana García Carrillo

Mónica Monroy Jurado

Claudia Calvo Dufort

Lola Zavala

Rosa Morales

Arturo Landeros

Esmeralda Elizalde

Jorge Luna

Cristina Reyes

Ibeth Ibarra

Itzel Villa

Maritza Buitrago Rave

Belinda Hernández

Nazarena Romeu

Drina Ergueta

Leticia Cruz

Ana Cristina Aguirre Calleja

Ian Levy Bunan

Juan Pablo Soriano

Carlos Cañete Amaya

Lluís Artigas Jorba

Jordina Anguera

María Pose Rodríguez

Blas Pérez Gajate

Oscar Solis Torres

Carlos Lozana

Rosa Sánchez

 

Grupo de Investigación en derechos humanos y sostenibilidad de la Cátedra UNESCO de Sosteninilidad de la UPC

Feminicidios Nunca Más

Casa Iberoamericana de la Mujer Barcelona

CIMB l'Adhesiva, espai de trobada i acció

EdPAC: Educación para la Acción Crítica

La Biblio Musicineteca Barcelona

 

Finalment esmentar que aquesta acció del lliurament de la carta petició a la senyora Cònsol Norma Ang i Sánchez va ser recollida a la web “Nuestras hijas de regreso a casa”  l’endemà dia 03 d’octubre de 2014.

Esports: Federació Catalana d'Escacs

Llicència federativa tramitada per el Lluís Artigas Jorba, esmentat amb amb quin Club i quina temporada:

1983-1984 Club Escacs La Passió (Esparreguera)

1984-1985 Club Escacs La Passió (Esparreguera)

1985-1986 Secció Escacs Societat El Casino (Sant Andreu de la Barca)

1986-1987 Secció Escacs Societat El Casino (Sant Andreu de la Barca)

1987-1988 Club Escacs Martorell

1988-1989 Club Escacs Martorell

1989-1990 Club Escacs Martorell

1990-1991 Club Escacs Martorell

1991-1992 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1992-1993 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1993-1994 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1994-1995 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1995-1996 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1996-1997 Club Escacs  "AAVV" La Plana-Esparreguera (Esparreguera)

1997-1998 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1998-1999 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

1999-2000 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2000-2001 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2001-2002 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2002-2003 Club Escacs “AAVV” La Plana- Esparreguera (Esparreguera)

2003-2004 Club Escacs Sant Joan Despí

2004-2005 Club Escacs Sant Joan Despí

2005-2006 Club Escacs Sant Joan Despí

2006-2025 No federat

2025            AEAEMAC

Antic carnet de soci del Club Escacs Martorell, del
Lluís Artigas Jorba. Any 1988.
El mateix any que es fundaria a Esparreguera el Club Escacs La Plana.

Rebut com del Lluís Artigas Jorba com a soci del Club Escacs Martorell a l'any 1990...

La Creueta (1990-2002) tanca portes

Esparreguera perd una altre publicació periòdica local

 

 

 

Detall del darrer número publicat del butlletí d'Esparreguera "La Creueta. Portaveu del Club Escacs
"AAVV" La Plana-Esparreguera" on apareix el Lluis Artigas Jorba com a Director.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera va aparèixer per darrera vegada a Esparreguera el dia 27 de desembre de l’any 2002. Deixant al darrera seu dotze llargs anys de treball com a mitjà privat de comunicació a la vila d’Esparreguera.

El seu número 47 va estar el darrer exemplar d’aquest butlletí especialitzat que es trauria a la llum en la nostra localitat. En una darrera impressió que, seguint la tònica habitual d’aquesta modesta publicació la trobarien impresa a dues tintes i amb un total de dotze pàgines.

Des de la seva aparició aquest butlletí sempre va estar un mitjà de comunicació marcat per la precarietat. Per una anèmia crònica. Faltava de tot. Eines de correcció. Eines de disseny. I tot allò que pugueu imaginar i més encara. La única cosa que tenia en abundància era la claredat de la seva necessitat com a eina informativa i de comunicació dels socis del club d’escacs, i de la seva importància com a eina de difusió de les notícies internes. Però també locals i comarcals. I malgrat que ja en el seu primer número aquest butlletí alguns el donarien per mort i enterrat, no donant ni cinc cèntim per aquest projecte condemnat a fracassar, va sortir el número dos, el tres, el quatre....

Al llarg de la seva existència tindria diversos dissenys o maquetació. Més o menys bufons. I amb molt d’esforç es va anar corregint poc a poc les seves nombroses deficiències. A mesura que es podia. I sí, va funcionar al màxim dins de les possibilitats de que es disposaria.

El Lluis Artigas Jorba va ser el culpable d’aquesta aventura o bogeria. De crear-la i mantenir-la en peu tots aquests anys malgrat les adversitats. Vet ací que també va ser Ell, el creador del primer butlletí d’escacs d’Esparreguera. Donat que en aquells moments era el secretaria d’un altre club. La esbiaixada iniciativa d’aquell primer butlletí portaria el nom de: L’Espàrrec. En aquest cas un projecte en solitari en aquell l’any 1985. Com a butlletí intern del Club Escacs La Passió. Una mena de prova pilot en el que apareixerien nomes dos números. Aquí, a La Creueta per be o per mal han sortit bastants més, fins el número quaranta set. I també amb una més llarga durada d’allò que podia tothom preveure: dotze anys...

Us comparteixo aquest darrer exemplar:

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 01.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 02.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 03.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 04.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 05.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 06.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 07.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 08.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 09.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 10.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 11.

La Creueta. Portaveu del Club Escacs "AAVV" La Plana-Esparreguera. Número 47, pàgina 12.

Podeu veure aquest butlletí fen "clik" [ Aquí]

Records del Regió 7

 Una crònica esportiva més de la meva mà...

    Molt poquets son, dels varis milers que he escrit al llarg dels anys, la majoria en plataformes de internet, els articles publicats que anirien signats per l’esparreguerí Lluis Artigas Jorba. 

    El 23 d’octubre de 2013 ja us vaig compartir en aquesta web de recors un. En el que parlava d’una crònica esportiva publicat a Regió 7 de Manresa, amb data del 24 de juny de 1997... 

    Avui en compartiré altre. Que seria publicat en el mateix diari de Manresa amb data del dijous 14 d’agost de 1997. Una crònica del torneig d’escacs de Festa Major celebrat a El Bruc amb detall dels participants i resultats. Ara el recordaré i compartiré amb tots vosaltres....

Un col·laborador apassionat

1983-1991:  Al costat d’una entitat del poble 

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba
al Patronat de La Passió temporada 1983-1984.

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba
al Patronat de La Passió temporada 1984-1985.

    Durant uns anys vaig ser col·laborador del Patronat de La Passió d’Esparreguera. Participava del Cor de La Passió amb la música de les representacions del nostre Drama Sacre. Cantant a baix al fossar del músics acompanyant els demés cantaires, i a dalt de l’escenari, degudament vestits, en els quadres cantats. 

    També durant els anys 1983, 1984 i 1985 vaig col·laborar com a jugador d’escacs federat a la Federació Catalana d’Escacs a favor del Club Escacs de La Passió i competint en proves oficials, a favor d’aquesta entitat esparreguerina. No hi havia bon ambient. Tanmateix, dels vint-i-tres anys que vaig estar en actiu i en competicions de la Federació Catalana d’Escacs només gairebé tres anys vaig estar amb Ells. 

        Es donaria el cas també que vaig ser Jo el creador del disseny de l'escut o emblema del Club Escacs de La Passió. Pero d'això en parlarem en altre moment amb major detall...    

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba
al Patronat de La Passió temporada 1985-1986.

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al
Patronat de La Passió temporada 1986-1987.

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al
Patronat de La Passió temporada 1987-1988.

    La meva col·laboració ben curta en els seus escacs de allí no va afectar l’altra suport que donava a l'entitat. Per exemple vaig estar col·laborant en la seva Secció d'Estudis Històrics Vaig continuar recolzant les seves representacions teatrals   -i algun concert puntual-   entenent que Jo ho feia principalment per el meu poble. 

    Al final la meva col·laboració com a cantaire però, també ho vaig tenir que deixar, motivat per una afecció d’una faringitis que es va fer crònica. Tot i que es va interpretar la meva marxa de l’entitat per les males passades que s’havien anat fent, (que possiblement ho justificaven) la realitat de la meva retirada va ser per motius de salut. A mi sempre m’ha agradat la música i també les masses polifòniques. I sí, ja mai més vaig col·laborat amb Ells. 

    Conservo algunes de les credencials que donaven als col·laboradors. No totes. Aquí comparteixo algunes....

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al
Patronat de La Passió temporada 1988-1989.

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al
Patronat de La Passió temporada 1989-1990.

Credencial de col·laborador del Lluis Artigas Jorba al
Patronat de La Passió temporada 1990-1991.

Records del Regio7

Corresponsal del diari Regió7 de Manresa... 

Una crònica esportiva més

Regió7   Dimarts 24 de juny de 1997.   Any XX. Número 4.804. Portada.

    Recordar es tornar a viure. Vet aquí unes unces de història de la meva vida, vinculada al mon dels esports, dels escacs, del periodisme a peu de notícia. 

    Recordant el Club Escacs Sant Bernat, un dels dos clubs d’Olesa de Montserrat, i les competicions que organitzaven amb motiu de la celebració de la seva Festa Major. On el club d’escacs de l'Associació de Veïns La Plana-Esparreguera quedaria en sego lloc... 

    Retalls de premsa del amb l’article escrit per el Lluis Artigas Jorba.

 

Article del Lluis Artigas Jorba sobre el Torneig de Ràpides d'escacs organitzat
per el Club Escacs Sant Bernat per la Festa Major d'Olesa de Montserrat
el diumenge 22 de juny de 1997.
Detall del Regió7   del dimarts 24 de juny de 1997,
pàgina 24, de la secció d'esports.

Regió7   Any XX. Número 4.804. Pàgina 24 Esports. Dimarts 24 de juny de 1997.

“El Pequeño Barrio”. Un butlletí de la Barcelona del 1999 ...

 

Sí, un butlletí barceloní però amb arrels esparreguerines. Com sempre tot té la seva petita o gran història al darrera seu. Aquests butlletí que batejaríem per votació com “El Pequeño Barrio” només en varen sortir dos números. Els dos sortirien imprès en tinta negre i sobre paper blau.

            El teu Les seves mides serien de 295 x 210 mm, amb un contingut total de buit pàgines. El naixement d’aquest butlletí dels quals només s’imprimien 40 exemplars va ser molt senzill. Vindria durant un petit taller de periodisme que vaig donar als nois i noies de la Catequesis de Confirmació, a la parròquia i església de la Mare de Déu de Betlem de Barcelona. Una parròquia en la qual col·laboraria varis anys, donat que el meu Padrí mossèn Raimon Negre i Rigol era vicari de la parròquia. Com a curiositat  -que segur poca gent ho sap-  aquesta parròquia de Barcelona ha tingut varis lligams amb Esparreguera. Un d’ells el fet de que la Maria Assumpció Massaguer, vídua de Duran, havia estat la organista d’aquesta església que, de fet, segles enrere havia estat també un convent...

            Esmentar com a fet diferencial d’aquesta publicació bilingüe que a la portada apareixia tot l’equip que feia aquesta modesta publicació. Començant per a mi, el Lluis Artigas Jorba, la Montserrat Rodríguez, la Maria del Carme Dies, la Esther Gallego i el Marcos Rodríguez.

            Us comparteixo la portada del número 01, que sortiria el dissabte 01 de maig de 1999.

Jo també vaig ser soci del "Club CCC"...

 

La revista del Club CCC. Any XIX. Número 219. Juny de l'any 1972...

Qui tingui la sort de tenir una certa edat recordarà amb certa enyorança aquella època en la que existien alguns centre de formació a distància per mitjà del correu. Eren els centres d’estudis per correspondència. Amb uns carters rurals sempre esperats que et portaven les lliçons, les consultes i les respostes d’aquells centres de formació. I també tots aquells sobres dels exàmens que viatjaven per el mon d’anada i tornada a casa...

A totes les poblacions no hi havia centres de formació i les tecnologies d’aquella època ratllaven allò que avui en dia en diríem tecnologies rudimentàries i obsoletes. Tot estava per fer i tot també avançava a gran velocitat. Com sempre allò més modern d’aquells temps sempre estaria a l’abast d’unes poques famílies adinerades.

        Alguns potser també recordareu el INTER Centre de ensenyament per correspondència del carrer Enric Granados de Barcelona; o el popular Intituto Americano. O el barceloní “Centre CEAC” que cal recordar-lo va ser el primer centre de formació professional a distància creat l’any 1946. Tanmateix el centre de referència de la formació per correspondència era el Centre CCC del País Basc, que havia estat fundat l’any 1939. Perquè en aquest impartirien tant cursos culturals, com de idiomes i també professionals. Al llarg de la seva dilatada trajectòria del CCC la oferta formativa sempre es va anant adaptant a les circumstàncies del moment històric que hi havia. Havent ofert al llarg de la seva història més de 300 cursets diferents. I encara rutlla avui dia... https://www.cursosccc.com/

Un anunci publicitàri d'època del centre CCC....

Altre centre de formació per correspondència de Barcelona. La desapareguda Acadèmia Almi...

La formació radiada era minsa. Aquesta va ser la aposta personal del fill de Llagostera Ferran Maymó i Gomis, que l’any 1931 fundaria Ràdio Maymó al carrer Sant Pere Més Alt de Barcelona, fins que el 1934 es traslladaria al carrer Pelai 8 de la mateixa ciutat. Convertint-se en l’Escola Ràdio Maymó que impartiria classes de formació presencial, per correspondència i per ràdio. Obrint sucursals a Madrid i València. De fet, després de la guerra del 1936-1939 es traslladaria dins del mateix carrer Pelai a la vorera del davant on havia estat.

            Jo vaig aconseguir-lo de veure funcionant en aquesta darrera època, ja que l’edifici era compartit amb l’administració de la companyia de transports Alsina Graells que entre altres rutes, feia la de la Seu d’Urgell i Andorra, passant per Esparreguera. I sí, l’Alsina Graells a casa meva el faríem servir per anar i venir a Barcelona.

L'Escola Ràdio Maymó del carrer Pelai de Barcelona en un anunci publicitari de l'any 1967...

            Ferran Maimó moriria el 31 d’agost de 1966 amb 69 anys i això marcaria el declivi d'aquell tant interessant projecte. Desprès de la marxa de la línia de viatgers, la marxa dels transports Alsina Graells S.A. i una època de decadència, l’escola tancaria portes definitivament l’any 1992. Jo encara hi vaig aconseguir de veure allí una benzinera i, molt després, l’empresa constructora Núñez i Navarro hi edificaria l’Hotel Jazz que seria inaugurat l’any 2004.

Ens queda de recordar la televisió franquista   -que l’any 1951-1952 començaria el seu període de proves-  tardaria molts anys en oferir de forma experimental les classes de formació bàsica a la població. L’any 1958 emetrien Aula TV amb programes que no arribarien als deu minuts d’emissió. Li seguiria Escuela TV que duraria dos cursos i tancaria portes el juny de 1963. Val a dir que aquí coincidiria la desaparició de Escuela TV amb l’estrena de Academia TV que duraria els anys 1962 al 64... ha! Important:

1.- Recordem que totes les famílies no tenien televisió... ni de bon tros!.

2.- La cobertura territorial de la televisió va tardar molts anys a ser del 100 %. 

3.- Es pagava un impost per tenir televisió o ràdio. Efectivament, a la dificultat de les famílies per comprar un aparell de televisió se li sumaria la obligació del pagament des de 1957 el cànon de TV que podia variar de les 300 pessetes anyals a la Hisenda Espanyola  podia arribar a les 500 pessetes si l’aparell tenia més de 17 polzades. I   que se sumaria al cànon de tenir un aparell de ràdio (60 pessetes més de l’època). 

Resumint: cada família “afortunada” de tenir televisió i ràdio pagava de 300 a 500 pessetes de impost directe per aquest “luxe” de la ràdio o la televisió.  Fins el mes de desembre de l’any 1965 en que el Generalíssim Franco derogaria aquest impost de les ràdios i televisions...

La formació a distància, que tenia defectes i limitacions certament, i oferia una mena de autoformació guiada en nombroses disciplines i matèries. Sobretot, feia possible de poder formar-se i adquirir nous coneixements sense les barreres horàries, les limitacions del transport i sobretot a uns preus populars que serien a l’abast de moltes famílies obreres.

Mai tindré prou paraules d’agraïment per totes aquelles santes dones i homes, que des la professió de professors i mestres deixarien el millor d’ells mateixos per tal d’ajudar a tots aquells que estaven patint la sequera de la manca de coneixements i d’oportunitats. Uns homes i unes dones que no sabrem mai els seus noms ni cognoms. Ni tindran estàtua alguna presidint cap plaça ni cap avinguda o edifici rellevant. Una legió anònima que lluitaria incansable donant la seva mà i el seu suport a quantes persones necessitades d’Ells, de la seva experiència i coneixements, acudirien per créixer professionalment i, sobretot, humanament...

Publicitat del centre per correspondència de Madid Instituto Americano...

El centre AFHA es va fer molt popular amb els seus cursets de fotografia i dibuix i pintura...

Jo mai he amagat les meves limitacions personals ni la limitada formació rebuda. I sí, ho puc dir amb cert orgull, he estat alumne d’aquesta formació a distància. La que en certs moments de la meva vida era la única que podia tenir. En el Centre d’Estudis CCC el 16 d’agost de 1978 acabaria el meus estudis cursats d’un curset de Cultura General; i el 16 de juliol de 1993 acabaria altres, els de Comptabilitat...

Ser alumne ho haver estat alumne del Centre d’Estudis CCC et donava la oportunitat de ser també part del “Club CCC”. Per algun lloc o raconet de la meva casa encara tinc guardat i dormint el somni dels Justos el seu carnet i la seva insígnia, que un es ficava  -era moda als anys setanta-  i la lluïa orgullosament en certs esdeveniments socials. La revista del club oferia també un bon servei i publicava de tot. Des d’escacs a reportatges, des de poesia i literatura a aspectes de actualitat, i com no també informaria dels seus famosos “Congressos” i viatges per l’estranger que s’organitzaven...

La revista del Club CCC. Any XXI. Número 243. Juny de 1974...

El Club CCC  tenia la seva seu al barri  anomenat Miraconcha  -Mirakontxa en basc-  a la Casa de Nostra Senyora de Iciar, a Donostia, Guipúscoa. Havia estat fundat per Juan Morera Vilella (1897-1979) i la revista havia tingut varis directors, com Ignacio Díaz de Rada o Antonio Azcárate Morera. Durant la dècada dels anys 70’ havia tingut la revista “Club CCC” unes mides de 295 x 210 mm. mentre que dècades després havia agafat el format de 270 x 210 mm. Acostumava de tenir entre 32 a 44 pàgines, amb la portada a color mentre que el seu interior el text, les il·lustracions i les fotografies sempre eren en blanc i negre.

De fet al llarg dels anys que vaig ser soci del Club, només una sola vegada vaig participar escrivint un article a la revista. Això sí, un article ben llarg: dues pàgines. Això va ser l’any 1997.

La revista del Club CCC. Any XLIII. Número 428. Any 1996...

No seria el Lluis Artigas Jorba el únic soci del Club CCC resident a la vila d’Esparreguera. Teníem també en actiu un valor prou important al nostre club que a més residia a Esparreguera. Participava molt regularment sempre. Algun article, algun comentari, i sobretot la publicació de les seves poesies. Sí, em refereixo a la Araceli Conde Romero, la poetessa d’Esparreguera resident al barri de La Plana...

Normalment en aquella època publicava dient que era de Barcelona. Donat que allí a la revista teníem escriptors de tots els llocs imaginables. Però unes poques vegades a la Araceli se li havia escapat la cosa i havia publicat la seva autoria dient que era d’Esparreguera [quatre vegades recordo que ho va fer...] o d’Esparreguera-Barcelona [crec recordar que només una sola vegada...].

Aquesta poetessa resident de molts anys a Esparreguera i que publica normalment en llengua castellana no se la ha tractat gaire bé a casa nostra al meu entendre. A la biblioteca d’Esparreguera Jo mateix els hi vaig picar les crestes varies vegades de que haurien de tenir vergonya de no tenir cap obra seva a la biblioteca. Si més no en la prestatgeria de literatura, almenys sí   -per seu valor bibliogràfic e històric-  haurien de tenir guardada la seva obra publicada a la anomenada “Col·lecció Local”. I també alguna vegada els hi assenyalaria lo malament que quedaven també que per la Diada de Sant Jordi  “Un llibre i una rosa” que, havent publicat durant el darrer any, Ella no hi fos present a l’acte de signatura d’autors i escriptors d’Esparreguera.

Les ironies llençades i alguna clatellada verbal al final farien efecte. Contactarien finalment amb Ella. Tenint finalment els seus llibres en el catàleg d’obres de la nostra biblioteca.

La revista del Club CCC. Any XLIV. Número 430. Any 1997. En aquesta sortiria el meu article publicat...

En el cas de la Araceli Conde Romero era per a mi una qüestió de principis. Com a fill que sóc d’Esparreguera i persona enamorada de la meva vila tinc també previst de escriure un article -que no serà curt-  però sí que serà concret, clar i detallat, on parlaré com a cronista literari i des d’un punt de vista biogràfic de la seva obra publicada i la seva trajectòria com a escriptora i poetessa.

I vet aquí que, malgrat sempre haver guardat correcció i distància tant Jo com Ella dins del Club CCC seriem també els dos participants d’aquesta popular revista. Salvant amb diferència la participació d’un i de l’altra. Tanmateix el volum de participació escrita de l’altra esparreguerina adoptiva era molt alta. A títol de exemple recordaria Tenemos necesidad de Dios que era un article (Any 1994: revista número 419); les poesies Quisiera; Al Cristo de Dalí; A mi Madre que ya no esta;  i la narració Una Estrella y una nube (Any 1995: número 421, 422, 423); la poesia Dedicada al corazón de Jesucristo (Any 1996: número 426); les poesies Semana Santa; Madre Teresa de Calcuta; Dedicada a Alcaudete;  (Any 1997: números 429, 430, 431); les poesies Pamplona Dormida; Valores  (Any 1998: números 433, 434).../...

La meva participació, la única que vaig fer, te uns inicis més modestos. El soci resident a Oviedo de nom Mauren Allen i escriptor habitual de la revista publicaria un extens article amb el provocador títol “A mis amigos, no les felicito la Navidad...”  que seria publicat a la Revista CCC número 428 de l’any 1996, a les pàgines número 08 i 09.

Doncs bé, la major part de la argumentació compartida per l’amic Mauren Allen resultaria que Jo no la podia ni de llarg, ni assumir-la ni tampoc donar-la per bona. Així que deixant mandres i complexos, deixant ignorància i falta de retòrica, vaig ficar mans a la obra per escriure altre article sobre el mateix tema...

            I en el número 430 de la revista “Club CCC” de l’any 1997 es publicava l’article del Lluis Artigas Jorba d’Esparreguera “A mis amigos, Yo sí les felicito la Navidad...”

Article del Lluis Artigas Jorba publicat a la revista Club CCC número 430 de l'any 1997.
Detall de la pàgina 23.

Article del Lluis Artigas Jorba publicat a la revista Club CCC número 430 de l'any 1997.
Detall de la pàgina 24

            El primer i darrer article. Tanmateix publicat a les pàgines 23 i 24...

Publicitat del Centre d'Ensenyament "CCC" a la dècada del anys 1990'....