LA CAPELLA DE LA PLANA
 |
A l'esquerra Senyor Alemany; centre Lluis Artigas Jorba, a la dreta mossèn Joaquim Vives i Aragó Rector d'Esparreguera. Lloc: baixo de l'AAVV La Plana (08.09.1996) El dia de la proposta de bastir una capella i primer dia de recollida de signatures... |
Aquesta petita història començaria amb la celebració de la tradicional missa que normalment celebrava el Rector d’Esparreguera, als baixos de l’ Associació de Veïns de La Plana, a la sala d’exposicions, que tenia lloc com un acte més de les festes populars del barri, anomenades “Festa Gran La Plana”.
Us comparteixo una fotografia on
apareixen el Senyor Alemany, el Lluis Artigas Jorba, i mossèn Joaquim
Vives i Aragó, durant la celebració de la missa un diumenge 08 de setembre
de 1996.
Vet aquí que en acabar la
celebració litúrgica el Rector d’Esparreguera suggeriria la possibilitat de
tenir una capella on tenir lloc els actes religiosos allí en el barri.
Ràpidament, l’Associació de Veïns de La Plana” acolliria la idea, i allí
mateix, començaria la recollida de signatures per tal de demanar un espai o
terreny on poder bastir una capella. Un d’aquells signants primerencs sèrie el Lluis
Artigas Jorba. El full signat per mi ja mai més el vaig veure. Sé que
posteriorment es va continuar fent recollida de signatures, recollint-se
finalment 404, essent lliurades a l’Ajuntament d’Esparreguera.
L’ajuntament cediria, per
cinquanta anys, 400 metres quadrats per la construcció de la Capella d’un
terreny de la seva propietat de 5.820 m2 pensat per destinar-hi equipaments.
La Comissió pro-Capella bastiria el projecte finalment, i es
bastiria. Tothom va ajudar. L’arquitecte J. Oriol Martínez i Badia,
l’aparellador Antoni Sagristà i Canals, el constructor Josep Maria
García i Bardají, el fuster Emili Verdera i Sala i altres persones
que col·laborarien de valen. El que no podíem “aportar altres talents”
ajudarien també amb el nostre gra de sorra. Essent socis de la
Capella de La Plana aportant una quota periòdicament. En aquella època,
el Lluis Artigas Jorba, a més de ser soci de la Capella de La Plana,
també era soci del Patronat Parroquial d’Esparreguera, i d’una altre
projecte de construcció d’una altre capella a Mas d’en Gall, Can Rial i Can
Fosalba. Esparreguera possiblement vivia l’època de la febre de la totxana.
El Patronat Parroquial es va bastir i la Capella de La Plana també. L’altra va
resultar econòmicament impossible d’aixecar...
Cal recordar aquí la revista
local 777 Comunica del maig de l’any 1998, que en una entrevista
del Sergi Puig i Masferrer feta al regidor Lluís Moreno, sobre
temes d’actualitat local, també es parlaria d’aquesta capella. En aquells
moments, en Moreno era regidor i portaveu del Grup Municipal de l’Entesa
per Progrés a l’Ajuntament d’Esparreguera. Val a dir que durant la seva vida
com a polític local també havia estat -crec recordar- que President del Consell Comarcal del Baix
Llobregat. Va deixar la seva activitat municipal als voltants de l’any
2008.
D’aquella entrevista tres
preguntes tocaria el tema de la construcció d’aquesta Capella. Recordem-los:
<<L’espai verd
perdut per la ubicació de les noves capelles, serà recuperat en algun altre
indret de la vila?: ...No
hi ha cap tipus de programa que incrementi les zones verdes paral·lelament a
les zones urbanitzades .../... el barri de “La Plana” no hi guanyarà en el
millorament, la creació de la recollida selectiva, la seguretat ciutadana o la
ubicació de noves zones verdes, com tantes vegades l’AV ha sol·licitat. Al 95%
de la població no li repercuteix en absolut la creació d’una nova capella.
Veus la cessió d’aquests
terrenys com una mesura no integradora, ans al contrari produeix certs
favoritismes?: No
vull evidentment, que els catòlics siguin integristes .../... Per altra banda,
és quelcom inversemblant que 50 signatures puguin aconseguir allò desitjat (la
nova capella) enfront els 8.000 que no ho han pogut fer (el nou ambulatori).
Com creus que
evolucionaran els fets?:
Això dependrà de la imaginació i la iniciativa dels 50 signants que
varen demanar els terrenys... Els fets no dependran de l’Ajuntament ni dels
partits polítics, sinó de la capacitat dels promotors per a generar ingressos i
poder assolir els objectius marcats. Si es construeixen els projectes,
Esparreguera gaudirà de 3 capelles en 3 quilòmetres en línia recta.>>
Be, la valoració del valor de
cada vot tanmateix era del tot errònia al meu entendre. Ja que no era el valor
del vot, sinó de qui devia donar resposta a cada petició. Lo de cedir un espai
a Esparreguera de tots els terrenys disponibles era l’Ajuntament d’Esparreguera.
Ja que era la titular i propietària. A més seria una sessió a 50 anys. No
perpètua. Una realitat que poc tenia que veure amb la petició d’un ambulatori,
que tenia que ser aprovat per una instància superior, no municipal, i també
tenia que ficar els diners per la seva construcció. Es a dir res que veure una
cosa amb l’altre. Més que, molt possiblement, la majoria o la totalitat dels
peticionaris de la Capella també serien signats de la petició de construir el necessari
nou ambulatori mèdic...
Amb molta rapidesa es va bastir
la nova Capella. L’Associació de Veïns hauria desitjar la seva inauguració/benedicció
per la Festa Gran de La Plana. No va estar possible. Finalment el divendres 08
de desembre de 2000 -Diada de la Puríssima
Concepció de Maria- seria beneïda la Capella de La Plana,
també anomenada de la Mare de Déu de La Plana.
 |
Butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera del 08 de desembre de 2000 donant la notícia de la benedicció de la nova Capella de La Plana. En ella apareix la imatge que presidira l'interior d'aquest espai religiós. |
En un acte presidit per mossèn Francesc
Nicolau i Pons, prevere, matemàtic, professor universitari, prestigiós
divulgador científic i escriptor [si be l a major part de la seva obra estaria
publicada amb altre pseudònim] i un conegut de l’esparreguerí autor del present
article. Actuaria per delegació del senyor bisbe auxiliar de Barcelona (1993-2001)
en Joan-Enric Vives i Sicília, que en aquestes da tes es trobaria a
Turquia en representació de la Conferència Episcopal Espanyola. Val a
dir que Jo tampoc vaig poder estar present en aquest important acte per
Esparreguera. En el moment de la benedicció la Capella encara no estaria
totalment pagada... A més a més restaven de pagar també els 15 bancs per seure
(13.150 pessetes cadascun); la taula-altar (24.000 pessetes), i la imatge de la
Mare de Déu (30.000 pessetes)...
 |
Butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera del 08 de desembre de 2000 donant la notícia de la benedicció de la nova Capella de La Plana. Hi veiem la Capella i la butlleta de subscripció com a soci donat que encara no era pagada del tot... |