 |
Número zero de la revista de critica participativa apareguda a la Colònia Sedó d'Esparreguera
amb el nom de"La Figa de Moro. El Higo Chumbo". |
Corrien aquells gloriosos anys vuitanta del segle
passat, tant plens d’esperances i també il·lusions quan a la Colònia obrera de
Can Sedó, dins del terme municipal d’Esparreguera, tenia lloc la fundació del anomenat
“Club de Joves” que era format per
una trentena llarga de persones dins d’un llarg ventall que acolliria totes les
edats.
La primera activitat pública del flamant Club de Joves seria la d’organitzar una
castanyada popular aquell mateix octubre de l’any 1982, i posteriorment, una
festa de Fi d’Any d’aquell mateix
1982. Val a dir que seria dins d’aquest primer
nucli que naixeria la idea i proposta de crear una revista autogestionada
per joves de caire totalment obert, participatiu, i de difusió gratuïta. Dit i
fet. Havia nascut el “Col·lectiu La Figa
de Moro” i també la seva revista. Una revista que tindria una capçalera bilingüe
amb el nom de “La Figa de Moro. El
Higo Chumbo. Revista local de critica participativa”.
El mitjans de que disposaven eren molt precaris. Tanmateix
les ganes de fer coses molt grans.
Apareixerien d’aquesta revista local un total de sis números en el període dels
anys 1982 i 1983. Amb un primer número zero
i altres cinc números al seu darrera. La revista seria totalment gratuïta.
I es distribuiria no només a Can Sedó, sinó també en determinats punts del casc
urbà d’Esparreguera i Olesa de Montserrat. Cal dir que el seu número zero esmentava que la revista era
de la Colònia Sedó. Tots els següents números publicats esmentarien que la
revista era de la Colònia
Sedó-Esparreguera. Al llarg de la seva existència i donada la nul·la
experiència en el periodisme i el disseny gràfic una de les seves constant
seria els seguits canvis de maquetació. Aprenien sobre la marxa...
El seu punt de contacte en aquells moments seria
al carrer de Sant Martí 13 de la Colònia Sedó.
El tiratge d’aquesta revista gratuïta aniria entre una forquilla dels
cent als cent cinquanta exemplars per número editat. Excepte el darrer que
serien dos-cents. En quant a l’apartat tècnic dir que seria de fulles grapades
en el seu lateral i el contingut amb text mecanografiat i dibuixos. La seva
impressió era amb els mitjans de que disposaven. Els números publicats 0, 1, 2
i 3 es feia amb una multicopista que els hi havia deixat de clixés de cera no
electrònics i d’aquí la pobre qualitat del seu conjunt. Els dos següents
números, es a dir els números 4 i 5 es farien ja amb cletxes electrònics i millorant
un xic la seva impressió. De fet també dir que l’Ajuntament d’Esparreguera els
ajudaria amb una minúscula subvenció per a material de paper. Les mides d’aquesta
improvisada revista serien de 315 x 215 els números “0”, “1”, “3”, “4” i “5”.
Mentre que el número “4” corresponent al 14 de gener de 1983 tindria unes mides
de 300 x 210.
 |
Número 01 de la revista que editaria el "Col·lectiu La Figa de Moro" de la Colònia Sedó
d'Esparreguera amb el nom de "La Figa de Moro. El Higo Chumbo". |
“La
Figa de Moro” va ser una
revista diferent. No era com aquella anomenada “Llibertat” que circulava
clandestinament per l’Esparreguera postfranquista, ni tampoc seria la
revista “Cap-i-Cua” d’Esparreguera
molt més cohesionada i fonamentada. El “Col·lectiu
La Figa de Moro” era marcadament obrerista, mes ben dit fills de famílies
obreres, en alguns casos famílies emigrants, i - tot
i que no seguia cap ratlla marcada per cap partit polític- els
fets polítics d’aquells anys i la joventut dels seus component, si que li
donarien en alguns articles una marcada
acidesa que a molts no els hi va agradar gens ni mica.
Donades les característiques de classe i
procedència del qui formaven el Col·lectiu la llengua majoritària emprada seria el castellà.
Totalment durant el primer número; un de sol en el segon amb un article sobre "El Franquisme a Catalunya" signat per un tal Salvador, amb material transcrit del llibre"Que és Catalunya"; i una vegada que el Lluís
Artigas Jorba i col·laboraria, el ventall s’obre al idioma català una espurna més, si bé sempre minoritàriament.
Un cas excepcional seria el seu número quatre on apareixerien tres articles en
català: El racó de l’avi. Esparreguera ahir [Lluís Artigas Jorba] de temàtica històrica i local, Incoherències del Pau Vila [Dídac, Pare
de l’Escola Pau Vila d’Esparreguera] sobre dita escola situada a La Plana
(Esparreguera) i Oblit fatal [Robert
82] que era un conte curt. Així doncs, la revista “La Figa de Moro” podem considerar-la per pels com una revista
local de caire bilingüe.
 |
Número 02 de la revista de critica participativa que editaven els joves de la Colònia Sedó d'Esparreguera.
Des de la vessant cultural i apolítica el Lluís Artigas Jorba hi col·labora a partir d'aquest número. |
Sí que aquesta revista va tenir una cosa
destacable i mai vista fins aquells moments i possiblement tampoc mai repetida.
Les seves portes obertes de bat a bat.
Efectivament. Volies escriure quelcom cosa? Doncs la fas arribar al col·lectiu
i en el proper número apareix. Sorprenent. Ni preguntes de que penses, del que
fas, o del que voldries. Ni verificacions ni censures. Ni retallades ni canvis
d’allò que escrivies. Un cas veritablement únic.
Recordaré un tram de l’editorial publicat en el
seu número 02 de data 14 de gener de 1983:
“.../... A continuación responder a alguna
críticas que hemos tenido y decir una vez más que, “La Figa de Moro” es una
revista totalmente abierta a cualquier persona; todos los artículos o
comentarios que nos enviéis tendrán un espacio en ella.
Decimos esto porque algunos personas se
quejan de lo “fuertes” que son algunos artículos o trabajos; pero hemos de
decir que el colectivo de nuestra revista no ha de comulgar (como ahora está de
moda decir) necesariamente con las ideas o expresiones que se hagan en las
páginas de la misma.
“La Figa de Moro” nació como consecuencia de
una inquietud juvenil clara de trabajar en pro de la libertad de expresión y
así pensamos continuar.../...”
La meva col·laboració en aquesta revista tindria
lloc en la publicació d’aquest número 02. Amb la presentació d’una secció que
havia batejat amb el nom “El racó de l’aví.
Esparreguera ahir”. En aquest article meu fet el 07 de gener de l’any 1983
el dedicaria a les riuades del riu Llobregat per Esparreguera de l’any 1971, el
13 d’octubre de 1907 i 24 d’agost de 1842.
A sota del breu article publicat el Col·lectiu La Figa de Moro escriuria emmarcat
dins d’un quadre un text una nota que deia:
“Esperamos que el abuelo siga
enviandonos puntualmente sus escritos y memorias referentes a la Vila de
Esparreguera. Recuarda que aquí tienes un espacio libre. Gracias Lluis por “El Racó de l’Avi”.
 |
Número 03 de la revista de critica participativa "La Figa de Moro" de la Colònia Sedó d'Esparreguera. |
En el número 03 publicat el 11 de febrer de 1983 es
trobaria un nou lliurament o col·laboració meva dins de la secció de “El racó de l’avi, Esparreguera ahir”. L’article
havia estat escrit el 02 de febrer d’aquell mateix any. Aquesta vegada el tema
triat seria el de fer memòria històrica d’algunes publicacions periòdiques
d’Esparreguera, editades al llarg de varies dècades.
El següent número, el quatre, que es va publicar
el 11 de març de 1983 la meva participació s’ampliaria a dues seccions dins d’aquesta
revista. Sempre amb uns treballs moderats i tot seguint el meu tarannà i estil
d’estar ben allunyat de la política. A la secció “El racó de l’avi. Esparreguera ahir” amb el que aquesta vegada parlaria
dels concursos “a la esparreguerina” que em tingut en la nostra població,
compartiria records del concurs organitzat per la desapareguda entitat cultural
d’Esparreguera anomenada Fundació Jaume
Pasqual l’any 1965.
 |
Número 04 de la revista de critica participativa "La Figa de Moro" dels joves de la Colònia Sedó d'Esparreguera.
El disseny de la portada varia respecte els anteriors números publicats... |
La segona secció que s’estrenava també tenia una
vessant marcadament cultural. Aquest cop feia servir la llengua castellana. La
flamant secció l’anomenaria “Estampas
Locales”. I en l’article de la seva presentació feia un resum de les activitats culturals
locals a la nostra estimada Esparreguera d’aquells mesos de gener i febrer de l’any
1983. Amb especial menció a la visita de l’arqueòleg i historiador esparreguerí
resident a la ciutat de Sabadell, el benvolgut Rafel Subirana i Ollé, i la seva
conferència feta a la Casa de Cultura del carrer dels Arbres d’Esparreguera. I
també com a plat fort esmentaria la Mostra de “Pintors d’ara d’Esparreguera” on comentaria els artistes
participants i les obres presentades.
En el número 05 publicat el 18 d’abril de 1983 es
el que anomenaria del col·lapse. Tenint-lo a les mans em sembla que ja s’ha fet
un grà massa i s’ha anat més enllà d’allò
que anomenen critica participativa,
tot plantejant-me de deixar en sec de col·laborar-hi. Tanmateix aquest seria el
darrer número en editar-se públicament.
 |
Número 05 de la revista de la Colònia Sedó d'Esparreguera "La Figa de Moro".
Va ser el darrer número publicat. |
La meva col·laboració enviada per aquest número
seria dos articles i una acudit. Naturalment desconeixia el contingut del que
altres havien escrit o enviat. Que podies veure una vegada ja distribuïda la
revista.
A la meva secció “El racó de l’avi. Esparreguera ahir” havia enviat un article escrit
el 15 de març de 1983 on recordaria en llengua catalana el naixement d’una nova
agrupació coral local : l’Orfeó
Esparreguera a l’any 1917. I tot aprofitant el tema esmentaria la
existència del d’altre agrupació coral obrera que durant molts anys havia
existir allí. Cosa que suposava agradaria als residents d’aquesta zona. Ja que
son les seves arrels, la seva història... El anomenat “Chor La Flora” a la Colònia Sedó.
A la secció “Estampas
Locales” i en llengua castellana escriuria sobre l’Ateneu d’Esparreguera, i
també de l’exposició feta a la Casa de Cultura del carrer dels Arbres d’Esparreguera,
amb obres del prestigiós l’artista Viladecans.
La tercera aportació al número d’aquesta revista seria
una acudit dibuixada per mi d’un pagès carregat amb una bota de vi que es
presenta a les votacions locals dient “Ja
sóc aquí”. Una paròdia dels mots “bota”
i “vota”. Tanmateix el “Col·lectiu La Figa de Moro” va tenir la
mala baba o la ficada de pota de ficar l’acudit dins d’un article d’allò més explosiu.
Efectivament. Estem en un context d’eleccions
municipals on a Esparreguera se sap que participaran set formacions polítiques.
A saber: Socialistes de Catalunya, Aliança Popular, Independents, Convergència
i Unió, Nacionalistes d’Esquerra, Esquerra Republicana de Catalunya, i
Socialistes Unificats de Catalunya. I vet aquí que en un article de la “Sección: Política y actualidad” de la
revista que signaria algú amb el pseudònim de “Ojo
Clinico” li dedica tres pàgines en un article que titularia “Que vienen las elecciones”. On segons
el seu criteri i manera de veure les coses valora quines persones formen cada
llista política presentada aquí Esparreguera i quins son els seus objectius.
L’estil emprat i redactat es al·lucinogen i mancat
totalment de cap elegància.
Acabant el seu article tot aconsellant que:
“.../...En
definitiva sólo dos listas de las siete presentadas en Esparreguera considero
que, en caso de salir algunos consejales, serían muy beneficiosas para nuestra
vila; dichas listas son las del PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA y la
lista de INDEPENDIENTES. Estoy seguro
que en toda Esparreguera no hay mujeres ni hombres tan cualificados que puedan
dar soporte a una política municipal clara y de cara a defender a los
trabajadores .../...”
Val a dir també que per acabar semblant article
tancaria amb un dibuix -que aquest no
era meu- d’un català titella a mans
d’una mà amb la bandera de EEUU, i el crit de “Fora Xarnegos!”. Total: un desastre i una empipada monumental per
part meva...
En aquest número també es recollia una entrevista
feta a l’alcalde socialista d’Esparreguera en Joan Serra i Alert; i a un dels
caps de llista a l’alcaldia presentats a les properes eleccions, el Xavier
Padilla. La entrevista ben breu, aniria comprensiblement, sobre els temes i
prioritats a la Colònia Sedó. De les altres cinc llistes del partits que es presentaven
a les eleccions municipals res de res.
De la portada de la revista poc a dir. Cada número
mirava de millorar quelcom cosa. Però els quatre primers números segueixen una
mateixa dinàmica visual. Les dos darrers números que ja comptava el “Col·lectiu La Figa de Moro” amb una
mínima millora de mitjans intentarien canviar la capçalera cercant de fer-la
més atractiva. Tanmateix la revista desapareixeria sense haver arribat a allò
que aspiraven alguns. Tanmateix s’havien passat tres voltes en alguns escrits i la critica participativa havia
esdevingut falta d’argumentari i elegància a la hora de compartir idees. Només
la seva política de portes obertes i
obertura sense cap mena de censura o limitació marcaria un èxit del model.
A la seva desaparició, la revista “La Figa de Moro. El Higo Chumbo” de la
Colònia Sedó d’Esparreguera, certament que deixaria un bon grapat de gent
enfadada. I també, paral·lelament, el
desig de esborrar la seva existència de la memòria col·lectiva d’Esparreguera.
