.JPG) |
Web oficial DESPIesport de l'Ajuntament de Sant Joan Despí en una captura de pantalla feta el 15 d'octubre del 2014. A finals d'aquest any la web canviaria de disseny... |
Parlar de
biblioteques avui en dia no té gairebé res d’extraordinari. Tenim la sort de
disposar actualment d’una digne xarxa de
biblioteques repartida per tot el Principat de Catalunya.
Gairebé
tots em conegut algunes persones que amb grans sacrificis han fet la seva col·lecció de llibres especialitzats que
finalment formaran la seva biblioteca
particular. O persones adinerades que han format a casa seva una biblioteca
personal d’una mida i un contingut més
que respectable.
Tanmateix
tots, viatjant per aquests mons de Déu,
sovint ens em creuat amb algunes biblioteques situades en edificis històrics -de vegades també en edificis moderns - que a més a més adopten el nom i els cognoms
d’alguna persona destacable de la seva Comunitats o País.
Personatges
que per la seva qualitat humana, el seu treball, la seva aportació científica, de
investigació, artística o altres motius que - tots ells son ben dignes - la biblioteca adoptaria el seu nom i cognom
del personatge, Com a eina de agraïment. Com a reconeixement públic i amb clara
voluntat de voler perpetuar la memòria del
ja finat cara a les noves generacions. Fins aquí tot normal. I no he dit
res que sigui nou sota la capa del
Cel.
Però, cal
també recordar que de vegades passen altres coses del tot inesperades. Com es el cas de que recordaré avui...
Durant
molts anys es donaria el cas paradigmàtic
de que va existir una “Biblioteca Lluis
Artigas Jorba”.
Per a
perplexitats de molts, quan es feia una cerca per internet a cercadors de la
meva persona, entre altres resultats que retornava el cercador Google [i altres], apareixia en pantalla una Biblioteca
Lluis Artigas Jorba a la ciutat de Sant Joan Despí, prop de Barcelona.
Naturalment,
que quan veia aparèixer això un es quedava bocabadat i de pasta de moniato. La
conclusió més ràpida i també més lògica era que a la maquinaria se li havia anat la castanya i la informació que es retornava era equivocada. Ja que
era del tot incongruent que una
persona que mai havia destacat en res, fill d’Esparreguera i resident encara
aquí, podes tenir una biblioteca en altre població. I a més a més estava viva
encara!!!. Efectivament, tenia que tractar-se d’un error dels grossos...
Doncs sí.
La informació que oferia Google era del
tot correcte. Va existir una Biblioteca Lluis Artigas Jorba...
.JPG) |
Web oficial DESPIesport de l'Ajuntament de Sant Joan Despí en una captura de pantalla feta el 15 d'octubre del 2014. A finals d'aquest any la web que era el Portal d'Entitats de Sant Joan Despí canviaria de disseny... Veieu que apareix la "Biblioteca Lluis Artigas Jorba". Per aquest motiu el cercador Google i altres el rastrejaven. |
La cosa té la seva punta de humor i també la seva punta de tragèdia.
Ha veure
si sabrem explicar la història...
Durant la
existència del Club Escacs La Plana
més tard rebatejat com a Club Escacs AAVV
La Plana-Esparreguera, del que el Lluis
Artigas Jorba en va ser fundador i varies vegades president, varen haver
dos entitat que tenien una especial afinitat de tarannà amb el club federat
esparreguerí. Un seria el Club Escacs
Sant Bernat, que seria un dels dos clubs federats de la veïna població d’Olesa
de Montserrat, i el Club Escacs Sant Joan
Despí.
He estat certament
una persona afortunada en certs aspectes de la meva vida. Perquè, malgrat el
fet que tots coneixem de les rivalitats
ancestrals entre Esparreguera i Olesa o Olesa i Esparreguera, per qualsevol
motiu (teatre de La Passió, el millor oli del món, esports, cultura etc...), en
aquests cas en concret la sintonia de les dues entitats o clubs era total. Els
dos clubs sempre ens ajudàvem mútuament en
tot i per tot. Poden haver en algun moment un cas semblant a la història: en el seu passat, en el seu present
o en el seu futur. Però mai serà superada
aquella realitat que varem viure al llarg de tants anys.
Per la seva
part, el Club Escacs Sant Joan Despí
varem sintonitzar des del primer dia si be amb altre estil aquesta sana relació. Puig aquí la distància geogràfica
també marcaria la seva realitat pròpia. Tanmateix vivíem amb Ells una total
cordialitat. En la que compartíem tots plegats, el club, els jugadors, i els associats
una mateixa escala de valors humans i
esportius. Es aquí, en aquests tracte lleial, honest, noble que seria on
trobarem l’enllaç de la futura biblioteca
que comento en aquest article.
En
dissoldre’s el Club Escacs AAVV La
Plana-Esparreguera el Lluis Artigas
Jorba continuaria la seva activitat esportiva i federativa com a jugador
del Club Escacs Sant Joan Despí. En
aquest club, que al llarg dels anys el coneixeria en tres seus o adreces diferents, hi compartiria també bons moments. Com el seu ascens a Primera Provincial l'any 2005 al Campionat de
Catalunya per Equips que organitzava la Federació Catalana d’Escacs. Fins
hi tot l’Ajuntament de Sant Joan Despí ens obsequiaria amb una peça de ceràmica
decorada de record, amb un dels símbols
emblemàtics d’aquella localitat, on es reproduïa la Torre de la Creu també anomenada la Torre dels Ous...
Varen ser
bons anys. Sempre em tractarien molt bé. Valorat. Estimat. En Família.
Tanmateix
va arribar el moment de deixar el mon
dels escacs i també el món d’aquella entitat esportiva. I vet aquí que, de
la meva biblioteca personal, vaig seleccionar un lot de llibres especialitzat ens escacs que lliuraria al
club que deixava, i que tant bé m’havia sempre tractat. Tant la seva Junta com
els companys federats i demés associats. Efectivament, faríem un conveni signat
per ambdues parts, i el meu lot de
llibres quedava a disposició del club destinats a ser una eina més per a
formació i difusiu dels escacs a la població de Sant Joan Despí.
Amb la
signatura del conveni i el lliurament dels llibres acabava la història dels
meus darrers anys en el mon dels escacs de competició, i també una etapa de la
meva vida. Això es el que Jo pensava.
Però realment no va ser així...
Molt
temps després, Jo també ham vaig
creuar per internet amb la curiosa informació d’aquesta biblioteca de la que no en sabia res de res.
Va
resultar que aquella bona gent havia
anat comprant més material i havia format
la seva biblioteca especialitzada. Amb els fons provinents de les dues
procedències, la compra i el lliurament. I vet aquí que inesperadament havien
tingut la generositat de ficar-li per
record el meu nom i cognom...
Eren i
son bona gent.
Fins i
tot en cert moment varen tenir en la web
oficial publicat el llistat dels llibres que formaven la seva biblioteca. Guardo
una captura de pantalla que vaig fer en aquell
moment, i que aquí comparteixo amb tots aquells i aquelles que tenen la santa paciència de llegir aquests
modestos articles biogràfics.
Deia que
eren i son bona gent, perquè fins hi tot anys després l’exposició homenatge al Gran Mestre Internacional mexicà Carlos Torre
Repetto (1904-1978) que a Esparreguera varen tancar-me totes les portes i
no es va poder fer aquí, finalment l’Associació
de Mexicans d’Esparreguera i voltants, que Jo presidia, la faria realitat del 27 de setembre al 18 d’octubre
de l’any 2013 al Centre Cívic Antoni
Gaudí situat a la Plaça de l’Estatut número 5 de Sant Joan Despí. Tot gràcies
als bons oficis i intercessió dels
amics del Club Escacs Sant Joan Despí...
Cal
esmentar que vaig ser tres temporades esportista federat dels Club Escacs Sant Joan Despí. Temporades
2003/4; 2004/5 i 2005/6. Havia deixat el club l’any 2006 i l’exposició tenia lloc
l’any 2013...
I arribat
aquest punt dels records -ara sí toca- la part de la tragèdia. Que tindrà tota
història..
Al llarg
de la meva vida un bon nombre de activitats que he viscut han anat difuminant-se lentament i altres desapareixerien
directament sense deixar-ne cap rastre. Coses
que han passar i han existit ben
tangibles acabarien desapareixen,
fent que algunes persones puguin qüestionar la seva veracitat i la seva
existència. I aquí en trobem un altre cas.
Amb el
pas dels anys, aquella web oficial de l’Ajuntament i també del Club Escacs Sant Joan Despí canviarien
el seu disseny, i de retruc, desapareixerien
un bon nombre de dades que allí
estaven dipositades. I també en aquest cas les que m’afectaven directament.
Com a
conseqüència d’aquesta remodelació,
els cercadors estil Google i demés deixarien de oferir dades sobre la
existència de la Biblioteca Lluis Artigas Jorba...
La veritable
existència d’aquesta biblioteca d’un fill d’Esparreguera en altre població
sonarà estrany i ara com ara és pot
qüestionar. Donat que els cercadors de internet no aporten cap dada i sobre el
paper ja no apareix. Ho podem
qualificar de conte de fades, de deliris de grandesa, fins i tot de faules per
enganyar babaus. Fins i tot de burdes
mentides o enganys. Qui sap quantes coses més...!
Però resulta
que sí. Que sí va existir. I a més, d’una manera que ni en pensaments podia preveure...
Ha estat part de la meva vida. I com en altres casos de coses que he fet i he
viscut s’ha anat esborrant. Com un suau mantell de neu que cau damunt del pas
dels anys ocultant la seva existència. Un mantell de neu que converteix un fet
en una història del passat. Una història que li tocarà de viure per sempre el Somni del Justos...
I tot hi
que encara avui en dia queden persones vives que poden certificar la seva
veracitat i donar testimoni, tant Ells com Jo,
tard o d’hora, abans o després, també ens tocarà de partir l’Eternitat...
 |
Cartell publicitari de l'any 2013 publicat per l'Associació de Mexicans d'Esparreguera i voltants per la seva exposició celebrada a Sant Joan Despí. |
