Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges

dimarts, de juliol 04, 2023

Referències del Lluis Artigas a la Globosfera Web...

 

Portal web "Superpatanegra" on publicarien dades del Lluis Artigas Jorba i els escacs a Esparreguera.


Tot i que el món del internet és apassionant per la seva quantitat d’eines e informació que en un sol clic disposem al nostre abast, és també un món molt inestable. I sovint veiem apareixen i desaparèixer articles, fotografies, vídeos i fins i tot webs   –de vegades sense deixar-ne algun rastre-  amb un material bastant valuós i ben elaborat.

Webs privades de títol xisclaner o estrany que de vegades tampoc fan justícia amb el seu títol amb el contingut conviuran amb webs molt ben elaborades, agradables en el seu grafisme i molt sòlides en quan el seu contingut. En part internet es el reflex de la realitat humana que tots vivim.  Unes que amb títol ostentós després el seu contingut arriba justet, justet… conviuen amb unes altres web que porten un títol ben atípic  -i que potser no donaríem ni cinc cèntims per Elles- que ens sorprenen gratament per el seu contingut de bona qualitat.

                Son potser, les incongruències de la velocitat que ens ha tocat de viure actualment i també la massificació informativa que vivim en el nostre món.


Article publicat sobre els escacs a Esparreguera amb l'escut dissenyat per el Lluis Artigas Jorba
del Club Escacs La Passió al costat de l'escut de la Penya Escacs L'Ateneu d'Esparreguera.


Tot aquesta llargaaaa.... dissertació be a conte d’una web que acabo de detectar. Per casualitat. I que per casualitat fa referència a dues coses relacionada amb la meva persona, el Lluís Artigas Jorba d’Esparreguera.

                Com tot, això te la seva història...  

                La troballa inesperada ha estat en una web de parla castellana que porta l’estrany  nom de “Superpatanegra”, i un article publicat amb el títol de el “El Ajedrez en Esparreguera”. 

                Si el nom de la web recorda les acudits de taverna i ja veurem el temps que aguantarà a internet, l’article en qüestió és prou sòlid i documentat. Allí tot  he vist un bon nombre d’escrits que fan un recorregut per diversos moments de l’arrelament d’aquest esport dels escacs a Catalunya i les nombroses competicions que és feien duran la primera meitat del segle passat.              Son articles molt documentats amb dades i material gràfic que fan palès el interès del seu autor en el tractament de cada tema. Fins aquí només podem -de justícia-  que donar tota mena de elogis del tot merescuts.

                En arribar a l’article del que faig referència, i el vincle amb el Lluis Artigas Jorba, haurem de ficar el tema en el seu context tot seguit.

El Ajedrez en Esparreguera” comença recordant el festival d’escacs que va tenir lloc a l’Ateneu d’Esparreguera l’any 1933, que era la seu social de la Penya d’Escacs l’Ateneu. Una dels tres clubs federats i en competicions oficials que tenia Esparreguera abans de la Guerra Civil del 1936-1939.

En dit escrit també trobarem una fotografia d’aquell esdeveniment i el seu autor publicaria un dels escuts de la Penya de l’Ateneu acompanyant-lo de l’escut del Club Escacs La Passió [que per cert va dissenyar el Lluis Artigas Jorba, com també ho seria el del Club Escacs La Plana més tard dit Club Escacs AAVV La Plana-Esparreguera..]; acompanyat del següent text explicatiu:  Denominaciones del Club d’Escacs d’Esparreguera –La primitiva y la actual- (Foto: Archivo)”.

Val a dir que el Club Escacs La Passió que ha estat un dels tres clubs federats de després de la guerra civil espanyola, no té cap ni una vinculació amb els clubs federats d’abans del 1936 que van quedar extingits el 39. Ni Ells, ni tampoc els altres dos clubs federats tenen connexió alguna amb la realitat dels anys trenta. Per tant, això de “La primitiva y la actual” del inexistent “Club d’Escacs d’Esparreguera” crea del tot una realitat falsa.


Captura de la web "Superpatanegra" amb l'article de Joaquim Travesset.

Per rematar la cirereta apareix una inesperada segona referència a la meva persona, Ja que es reprodueix un dels meus llibres. El que porta per nom “Els escacs a Esparreguera. Recopilació històrica 1924-1986 (Esparreguera 1986) 219 pàgines”.

L’autor del article assenyala que “Existe un libro que no tengo la suerte de conocer su contenido y que habla de este club. Su autor es Lluís Artigas Jorba. Supongo que, como todos los libros históricos, debe contener una información muy importante.”

L’article continuaria parlant de “La Passió” d’Esparreguera afegint una fotografia de les representacions de La Passió a la Societat Coral L’Estrella de l’any 1926. El mateix any que en altre article publicat en aquesta web de la “Superpatanegra”, -que no aquet , parlarien del Campionat Individual de Catalunya d’escacs.


Captura d'una part de l'article que fa referència al llibre de Lluis Artigas Jorba "Els Escacs a Esparreguera".


Resumint:  tot el material es del tot real. Però l’encaix o manera de relacionar aquestes dues realitats d’abans i després de la guerra civil falla. Previsiblement, per un origen allunyat de la nostra petita realitat local s’ha suposat Esparreguera només ha tingut un únic teatre i un únic club d’escacs al llarg del temps. Doncs no. Esparreguera en aquest sentit ha estat molt rica i creativa.

He intentat contactar per mitjà d’aquesta estranya web  Superpatanegra” amb l’autor que signa aquest article publicat el 02 de febrer de 2023 i que és en Joaquim Travesset i Barba. Tanmateix tots els correus varen ser rebutjats i retornats...  Quedat potser perpètuament aquest article amb el seu actual redactat...

Tossut i persistent vaig cercar altres mitjans i sí, al final vaig contactar amb el Joaquim Travesset el 26 de juny d’aquest any. Al final resultaria que sí que era Ell l’autor del esmentat article, però que Ell només publicava a la revista “ajedrez365.com” i a la web del Club Escacs Sant Andreu. Ell desconeixia l’existència d’aquesta web de “Superpatanegra” i de que apareixen publicat els seus articles...

A partir d’aquí tot son incògnites de tercer grau...

Queda clar que l’autor de l’article, en Joaquim Travesset, ho te molt magre per corregir o actualitzar textos en una web amb la que no té cap vinculació.  I com he comprovat Jo personalment, resulta impossible de contactar-hi. Està per veure també els anys que la web “Superpatanegra” restarà viva i activa a la globoesfera de internet...  




diumenge, de novembre 06, 2022

Guia de la Col·lecció local

Plataforma issuu.com. Guia publicada per la Biblioteca L'Ateneu d'Esparreguera


        La Biblioteca Municipal L’Ateneu de la nostra localitat va publicar darrerament a la popular plataforma anomenada  issuu.com  el passat dia 13 de juliol de 2022 una “Guia de la Col·lecció local (coneixements)” on trobareu recollides les obres de no ficció de referència sobre tots els aspectes d’Esparreguera.

Issuu es un servei en xarxa per internet que permet de fer visible el  material digitalitzat com documents, llibres, número de revistes, diaris i altre material imprès, en un format realista i gràficament molt agradable.

El material pujat per la Biblioteca L’Ateneu d’Esparreguera es presentat a manera semblant a una publicació impresa. El que permet visualitzar al vostre navegador web dues pàgines a la vegada (com si fos un llibre o revista oberta) i un tombar de pàgina animat.

La informació recollida allí es la portada del llibre recollit al catàleg, el seu títol, les dades del seu autor o autors, i el codi classificatori del llibre dins el catàleg de la biblioteca. Son en total 33 pàgines ple de material i dades el que es presentaria a la consideració del públic en general, dins d’aquests treball. Que si teniu a be de consultar-lo al següent link https://issuu.com/besparreguera/docs/col_lecci_local_-_guia_de_coneixements  podreu comprovar que porta o apareix amb la capçalera o títol de  “Col·lecció Local ESPARREGUERA. Obres de coneixement – Octubre 2022” .

Un material, treballs u obres que son recollides i estan estructurades dins 11 grups de materials diferenciats. Que aniran des del grup “0” que es dedicat a Generalitats, fins el grup “9” que es dedicat a Història, geografia. Tanmateix el índex es tanca amb el grup “R” dedicat a les Revistes.

Pàgina 03 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba


Val ha dir que he trobat incloses aquí també obres del Lluis Artigas Jorba dipositades dins d’aquesta biblioteca. Anys enrere,  de la cinquantena de obres del referit autor hom figurarien dins del catàleg d’Esparreguera un total de nou. De les qual cal dir també que dues eren esborranys picats a màquina d’escriure i no els originals finals. Comentar també que la vida d’aquests treballs o fons no ha estat estable en el temps.  Alguns treballs amb el pas del temps han estats retirats i donats de baixa del esmentat catàleg.

La part positiva és la de que sí que sis treballs del Lluis Artigas Jorba apareixen inclosos dins d’aquesta guia publicada. Com sempre un agraïment immens.

Us deixo el llista tal com apareix en aquest moments:

 

Pàgina 04 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba

Grup  2 Religió. Teologia. Pàgina pag 3.

Fichas para el perfecto catequista  

266 Art

 

Grup  3 Ciències socials. Pàgina 4.

Esparreguera durant el segle XVI: recull històric de naixements:  anys 1540 al  1543

312 Art

 

Pàgina 18 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba

Grup  7 Belles arts. Pàgina 18.

La Moneda local de la Vila d’Esparreguera:  apunts sobre la seva història

737 Art

Grup  7 Belles arts. Pàgina 22.

Els Escacs a Esparreguera:  recopilació històrica 1924-1986

794.1 Art

 

Pàgina 22 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix un dels treballs del Lluís Artigas Jorba

Grup  9 Història, geografia. Pàgina 25.

De l’Armada Invencible al Papa Sixt cinquè:  una aproximació històrica a la Catalunya, Montserrat i la Vila d’Esparreguera de finals del segle XVI

9(46.71Esp) Art

Grup  9 Història, geografia. Pàgina 25.

El Boletin de información municipal: Ayuntamiento de Esparraguera (1974-1978)

9(46.71Esp) Art

 

Pàgina 25 de la Guia de la Col·lecció Local sobre Esparreguera on apareix dos dels treballs del Lluís Artigas Jorba

                Gracies doncs al treball de la Biblioteca Municipal L’Ateneu els estudiants, investigadors, i públic en general, disposaran d’una nova eina ben àgil i ràpida de consulta sobre el fons que l’esmentada biblioteca disposa sobra temàtica local. Una nova oferta a l’abast de tots els seus lectors i lectores. 


dimecres, d’octubre 26, 2022

Espurnes d'una vida. Raimon Negre i Rigol. In Memoriam

 

Les "Cartilles de racionament" de la postguerra civil.
Varen ser creades el 14 de maig de 1939 i suprimides l'abril de l'any 1952.

 


 Una de les "
Cartilles de racionament" de la postguerra civil.
La versió oficial es que serien suprimides l'abril de l'any 1952.
Com podeu veure en aquesta tenien caracter semestral...

En temps de penúries i postguerra...

El Raimon Negre i Rigol va néixer a la ciutat de Barcelona un 10 de febrer de 1940. Feia només deu mesos que havia acabat aquella cruel guerra civil espanyola i encara fumejava aquella nota publicada el dia 01 d’abril de 1939 que deia “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las trobas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha Terminado. El Generalísimo Franco.”

Barcelona havia estat ocupada un 26 de gener de 1939. Era una ciutat bombardejada, desarmada,  exhausta i famolenca. La ocupació dels guanyadors de la guerra portarà també de retruc la persecució, la repressió, les injustícies de tota mena damunt dels vençuts i sobretot  aprofitant-se l’estat de necessitat i desesperació per la manca d’aliments la aparició de l’estraperlo. Un mercat negre de aliments que donaria gruixuts beneficis a persones sense ànima ni cap mena de humanitat i faria milionaris a uns poc a costa del sofriment de molts...

La població de Barcelona i la Catalunya d’aquella postguerra viurien uns temps terriblement durs. Un estraperlo bollant. Unes cartilles de racionament miserables i que encara per empitjorar mai es rebien en la seva totalitat, una persecució de famílies per haver estat “rojos”, i una justícia totalment arbitrària. Son temps de empresonats, d’existència de camps de concentració i execucions, d’una llarga llista de penalitats de tota mena que fan que algunes persones considerin que la guerra no acabaria fins l’any 1952 tot i el parte oficial de l’abril de 1939.

Seria en aquests context que el Raimon Negre i Rigol ja de ben petitet i degut a que el seu pare  -que per cert també es deia Raimón-  aniria com a notari a la ciutat gironina de Figueras. La seva infantessa i joventut tindria lloc doncs a la esmentada ciutat de l’Alt Empordà. Essent també estudiant del Col·legi de La Salle de Figueras .


Esglèsia de Sant Pere de Figueres.
Font: Ajuntament de Figueres.

           La seva va ser una família de molts germans. Vivien en un pis cèntric. La seva casa de infantessa encara existeix i la varem poder visitar-la els dos ja fa uns anys en un viatge que Ell no s’esperava que hi anéssim. En aquells moments la seva casa, el seu niu, havia estat transformada en una acadèmia d’anglès. Seria un dia de records en els que encara el Raimon podria saludar alguna veïna supervivent ja ben carregada d’anys...  D’això ja fa molts anys. Tanmateix el Raimon, Jo i la Martha varen retornar a Figueras en dues ocasions més.

I com no, en aquella primera estada visitaríem també l’església medieval de Sant Pere, molt a prop de la Fundació Gala - Salvador Dalí que popularment li diuen també Museu Dalí. A l’església de Sant Pere era on anava a missa tota la seva família i seria també on faria la seva primera missa a Figueras concelebrada amb el seu germà Pere, també jesuïta.

                Afinada la seva vocació religiosa sens dubtes seria determinant el fet de que el seu germà fos jesuïta perquè Ell entres a “La Companyia de Sant Ignasi” i no a altra mena de congregació un dia 03 d’octubre de 1967. Amb els jesuïtes hi passaria 65 anys de la seva vida dels quals 55 serien com a prevere...

Entra amb uns 16 anys en el Noviciat dels jesuïtes. Son els anys 1956, 1957 i 1958 a l’antic monestir de Santa Maria de Veruela, una antiga abadia de l’Orde del Cister del segle XII, situada a prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa. A l’Aragó si bé tocant el llinda amb Castella i Navarra. El monestir de Santa Maria de Veruela des del 06 de maig de 1877 aniria a càrrec dels jesuïtes que ràpidament prosperaria. Aviat acolliria 136 persones, de les quals 71 serien novicis.   D’aquí que aquests monestir i emplaçament històric va esdevenir la primera casa ocupada per novicis i estudiants jesuïtes aragonesos…

               

Reial monestir de Santa Maria de Veruela a Saragossa.
On el Raimon Negre i Rigol faria el seu Noviciat com a jesuïta.
Fotografia de Micamara.es

Val a dir que aquests lloc on va estar el Raimon Negre i Rigol posteriorment l’any 1975 seria retornat per els jesuïtes a la Delegació de Hisenda espanyola. Tanmateix aquests monestir posteriorment a l’any 1998, l’Estat el lliuraria a la Diputació Provincial de Saragossa.  
 

Els anys següents que van del 1958 al 1960 i que serien els anomenats de Professió Temporal els passaria a la ciutat de Lleida dins del avui anomenat Col·legi Claver Raimat. Aquest emplaçament  -que també funcionaria com a noviciat dels jesuïtes-   tindria una historia bastant moderna, ja que va néixer per la donació de Montserrat Fatjó, viuda de Raventós, que l’any 1952 donaria el terreny a la comunitat jesuïta per a construir un noviciat a Lleida. Efectivament, el 30 d’abril de 1952 es col·locaria la primera pedra…

                Quan l’any 1958 el Raimon Negre i Rigol aterra en aquests lloc podem dir que gairebé era una institució nova de trinca… I val a dir que deu anys després que Ell sortiria d’aquest noviciat desapareix. Doncs l’any 1970 el Pare Provincial decideix convertir aquest noviciat en un Centre d’Ensenyament. 

                Els següents anys de la seva vida son de formació. Del 1960 al 1963 estudiaria Filosofia i Teologia a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Els anys 1963 al 1965 també estudiaria Magisteri a les Escoles Tècniques de Sant Pere Claver a Barcelona-El Clot.

 

La premsa local de la ciutat de Figueres es fa ressò de la primera missa celebrada a la ciutat
per el Raimon Negre i Rigol i el seu germà Pere...


              
A Sant Cugat del Vallès estudiaria els anys 1965, 1966, 1967 i 1968. Recordareu que va ser ordenat Prevere durant aquests període d’estudis de teologia tindria lloc a Barcelona el 14 de juliol de 1967. Col·laboraria també durant els anys 1968 al 1970 en la parròquia barcelonina de Nostre Senyora del Port.

 

El seu primer contacte amb la Renovació Carismàtica durant a seva etapa manresana i nous destins parroquials 

                L’any 1970-1971 el Raimon estaria a la ciutat barcelonina de Manresa. Allí tindria lloc allò que anomenen la “Tercera Provació”. Que és bàsicament el tercer any d’examen i prova religiosa, que tenen a la etapa final de la seva formació qualsevol jesuïta, sigui o no prevere. Els seus darrers vots tindrien lloc a Manresa el 02 de febrer de 1974.

Dins del que anomenaria la seva etapa manresana que es allargaria fins l’any 1976 seria anomenat Operari i Coadjutor de l’església de Sant Pau de Manresa. Son els anys en els que el Raimon Negre i Rigol ensenyaria religió a l’escola pública i seria anomenat Consiliari de “Grups de renovació en l’Esperit”.

                El mateix any 1976 i 1977 retornaria a la ciutat on va néixer. A Barcelona. On col·laboraria amb la parròquia de Sant Pere Claver dels jesuïtes de la zona de Montjuic. Una estada ben curta, doncs els següents cincs anys (1977 al 1982) faria estada al barri de Torreforta, un lloc situat poc més o poc menys a dos quilòmetres del centre de la ciutat de Tarragona. A Torreforta seria destinat a l’església de Sant Josep també com a Coadjutor. Combinant aquestes responsabilitats amb el càrrec de Consiliari del grup “Nou Jovent” i de l’apostolat parroquial d’atenció i visita als malalts.

 

El retorn a Barcelona. La maduresa del seu servei als demés

    L’any 1982 retornaria a terres barcelonines, a Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat. Destinat coma a Coadjutor de la Parròquia de Nostra Senyora de  Bellvitge. Tanmateix l’estada seria curta, doncs del 1984 al 1988 aniria al barri barceloní de Sants de la capital catalana. Allí col·laboraria en la Parròquia de Sant Medir de Barcelona, una de les institucions de referència del barri de La Bordeta (Sants-Montjuic) i la parròquia creada l’any 1947 de Sant Isidre Llaurador (Hospitalet de Llobregat). També seguin l’estela de la seva època manresana el Raimon Negre i Rigol participaria en els grups de la “Renovació Carismàtica Catòlica” que tant de bé faria amb la joventut. Un moviment en el que també recordarem el Cardenal Leo Jozef Suenens (1904-1996), el pare missioner Emiliano Tardif, msc, (Quebec, Canadà 1928 – Córdoba, Argentina 1999),   -un dels pesos pesants del grup de predicadors de la “Renovació Carismàtica Catòlica”-   el pare claretià Miquel Peix (finat l’any 2007);  el pare Manel Casanova (batejat en l’Esperit a la Índia l’any 1974), i aquelles assemblees celebrades a la Bonanova de Barcelona. Val a dir, tot continuant amb aquesta breu síntesis biogràfica, que també durant aquest període col·laboraria amb la parròquia del Sant Àngel Custodi del carrer Vilardell de Barcelona. Una col·laboració que es perllongaria fins l’any 2004.

Viatge en grup amb el Raimon Negre i Rigol [De peu a l'esquerra al costat meu]
a l'agost de 1997 a la vila d'Ars-Sur-Formans.
Fotografia davant l'estatua de Sant Joan Maria Vianney.
"tu m'as montré le chemín d'Ars, je te montrerai le chemin du Ciel"
 

    
El Raimon Negre i Rigol al costat del Lluis Artigas Jorba en la residència d'Ars-Sur-Formans durant la visita de l'any 1997.
Ja hi haviem estat abans i també retornariem de nou en altres anys. Amb la visita obligada de Taizé sempre..
El Raimon era un enamorat de França. Amb Ell visitaria Lourdes, Nevers, Lisieux, La Louvesc, Chartres, Bourg...


L’any 1988 el Raimon Negre i Rigol seria traslladat al barri de El Clot de Barcelona. Mentre mantenia els vincles amb la parròquia del Sant Àngel Custodi seria nomenat ja Consiliari dels grups de la “Renovació Carismàtica Catòlica” i també nomenat Coadjutor de la parròquia de Nostre Senyora de Betlem, al mateix tocar de la popular Rambla barcelonina.

Durant aquests període de 1988 al 2004 veuríem publicar els seus primers llibres de pregària. Al final d’aquests breu article homenatge veureu el llistat dels vuit títols publicats pel Raimon, alguns amb varies reedicions. Una herència potser vocacional i de família aquest vena d’escriptor, donat que a la seva família la seva germana Montserrat i el seu germà Pere també tindrien aquesta vessant d'escriptor ja que publicarien quelcom alguns llibres.

                Tanmateix també escriuria per a ús personal un Dietari i conservaria també les seves homilies escrites i diversa correspondència.


Butlletí de la parròquia de Santa Eulàlia d'Esparreguera
del 25 de desembre de 1994
.

Article publicat pel Lluis Artigas Jorba a la pàg. 2 "Gràcies pel Nadal".
Amb una pregària del Raimon Negre i Rigol.

Records... Trobada a Barcelona el 12 de juny de 1999.
El Raimon Negre i Rigol, la Pili Alastrue, i el Lluis Artigas Jorba.
Fotografia de la Maite Montero

  

Les darreres dues dècades del seu apostolat

                De l’any 2004 al 2022 viuria la seva etapa muntanyenca. Passant de la foscor de la petiteta habitació on vivia en el pis del Clot, i la angoixosa i vella habitació despatx i mobles encara més vells al Palau, -que contrastaria amb el darrer pis del mateix edifici que era utilitzat com a biblioteca, ben espaiosa i ben il·luminada-  al seu trasllat a la Residència de Sant Xavier al carrer Margenat, a Sarrià, la part alta de la ciutat de Barcelona. On finalment gaudiria d’un espai lluminós, espaiós i confortable.

                Es en aquesta etapa -la darrera de la seva vida-  encara mantindria la seva activitat malgrat els anys que ja tenia. Era de fet ja un iaio. Col·laboraria en la parròquia de Sant Ignasi de Loiola (2021-2022) i continuaria com a Coadjutor a la parròquia de Nostra Senyora de Betlem fins la seva jubilació definitiva al març del 2022. Val a dir que seria destinat com Operari a la comunitat Sagrat Cor de Barcelona aquest mateix any 2022.

En un any marcat per els canvis. Donat que novament el traslladaven des de Sarrià al centre de Barcelona. A la seu dels Jesuïtes de Casp Sagrat Cor de Jesús.

 

El temps de partir vers la casa de Déu s’acosta...

                En aquest compàs del trasllat en Raimon Negre i Rigol va començar a trobar-se malament de salut. El darrer dia que vaig parlar amb el Padrí va ser el dimarts 06 de setembre de 2022 per convidar-lo a una excursió a Santa Fe del Montseny, amb el desig d’animar-lo en aquests moments de incerteses i canvis de domicili. Tanmateix resultaria un moment poc adient. Seria aquesta, la darrera vegada que parlaria amb Ell, donat que el telèfon quedaria apagat i sense ús.

                El diumenge dia 11, la doctora Anna Riba, -del seu cercle d’amics de tota la vida- seria qui m’avisaria que el Raimon Negre havia estat traslladat a la infermeria del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. Que és on els jesuïtes son atesos durant les seves malalties.

                Tallada la comunicació telefònica en els següents dies Jo li enviaria una carta cada dos dies des d’Esparreguera, donant-li ànims en aquest moments de malaltia, que a priori, i amb la informació de que disposava no semblava greu. Tenint previst de fer una visita personal el dissabte 01 d’octubre. Tanmateix el dimarts 21 de setembre entren els imprevistos. En tenir que anar a l’hospital d’urgència per un còlic de ronyó que em deixaria ben baldat. Val a dir que malgrat tot les cartes mantindrien el seu enviament...

                Va ser la mateixa doctora Anna Riba que a les vuit del vespre del dilluns 26 de setembre de 2022 em comunicava que el Raimon estava ja morint...

                El seu estat de salut, bruscament, havia empitjorat fins portar-lo a deixar aquests món i a tots nosaltres... 

                El vetlla de cos present va tenir lloc en el mateix Centre Borja dimarts 27 de quatre a vuit del vespre. El mateix dia un jesuïta de parla castellana de nom Jaime contactaria amb mi per comunicar-me el seu òbit i comentant-me que havia estat Ell qui havia obert la correspondència enviada.

A la vetlla poca gent. Tanmateix l’Anna Riba feia uns esforços grans per anar avisant d’aquesta trista notícia.  Allí, al Centre Borja ens trobaríem els seus fidels vells Amics per rendir-li el nostre agraïment i el nostre darrer adeu-siau. Son moments de Cors trencats. Son moments de retornar a les nostres ments els molts records d’aquells moments compartits. Son moments de sentir-nos tots plegats orfes mentre el llibre de la vida, escrita ja la seva darrera pàgina de la seva història, toca tancar-lo i ficar-lo en la prestatgeria de l’Eternitat. Ens deixa orfes però també d’alguna manera ens deixa també hereus seu. De la seva ferma creença en la misericòrdia de Déu. De la seva senzillesa i delicadesa en acompanyar aquelles persones que pateixen física, mentalment o espiritualment. La seva herència és la del saber acompanyar amb la discreció aquell que sofreix. Saber veure amb els ulls de cor   –permeteu-me que faci servir un títol d’un dels seus llibres-  el Clam del Silenci. 


Comiat del Raimon Negre i Rigol el 28 de setembre de 2022

 Allí mateix, a Sant Cugat del Vallès, l’endemà tindria lloc les exèquies i el seu enterrament. A la magna Capella del edifici Borja el seu comiat seria presidit en una missa concelebrada per dotze preveres, envoltats de la seva família, i nombrosos amics. Seria un consol de veure tanta gent que expressament vindria per acompanyar-lo en aquests darrers moments. També hi seria present un grup de músics de la Renovació Carismàtica Catòlica que tant Ell va estimar i que també assistiria tot entonant aquella cançó anomenada Ruha. Els jesuïtes només els hi varen deixar de cantar aquesta, seguint l’esperit de sobrietat que els hi és habitual. I una ànima generosa va pagar els recordatoris per l’ocasió. Un recordatori dissenyat per la germana de la doctora Riba on apareixeria la reproducció d’un quadre de la Mare de Déu i el Nen, que era d’especial estima del finat, i a l’advers un breu text bilingüe en el que podiem llegir:   

Raimon Negre Rigol 1940 – 2022. En tu hi ha la Font de la vida, / i veiem la llum en la teva llum./ Mantens el teu amor als qui et coneixen, / la teva salvació, als rectes de cor./ Que n’es de preciós, Déu meu, el teu amor!/ [espai] Despues de una vida entregada / al servicio de los demás / llevando el mensaje del Señor, ahora ya está junto a él, en su Glória”.

Habitualment, i per la sobrietat esmentada els jesuïtes no fan recordatoris d’exèquies. 


Missa exequial concelebrada a la Capella del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès

La homilia de les exèquies va ser llegida per dos preveres diferents. Meitat i meitat. Ens dirien als allí congregats: 

“Raimon, ens has deixat ràpidament després de pocs dies d’empitjorar ben bruscament el teu estat…, has marxat silenciosament, com eres tu, discret, de no fer soroll, de no voler molestar. 

No et coneixia massa d’abans que coincidíssim a Margenat, especialment en aquests dos darrers anys on hem parlat, conviscut, compartit alegries, temors,  disminucions.

Penso que ens deixes un testimoniatge de presència, de servei senzill, i de vivència espiritual que has volgut compartir de tantes maneres, però sempre discretament. 

I ho has fet a moltes parròquies al llarg de la teva vida: a Tarragona, Manresa, l’Hospitalet, Barcelona, i darrerament Betlem durant un bon grapat d’anys…

En aquests dos anys m’ha cridat l’atenció la teva fidelitat i el teu desig de seguir el servei a la parròquia de Nostre Senyora de Betlem. Segurament allà has trobat un espai on poder ser tu, parlar amb la gent, compartir la teva vivència del Déu vivent, escoltar i ser escoltat, exercitar la teva atenció i cura a les persones, parlar de Déu, el Déu de la Vida que ara t’ha acollit plenament.

En tu he vist molt sentit de l’humor, un humor senzill, d’acudits ben dolents que ens feien riure pel dolents que eren… “això és un acudit com els del Raimon”, seguirem dient… Perquè tu sempre volies remarcar que Jesús no era seriós, era bromista, deies:  feia riure al seu voltant, era joiós, creava joia al seu voltant. I tu a la teva manera has estat un petit reflex d’aquest Jesús amic del bon humor…

En tu hem vist també molta fragilitat. Un cos feble, una psicologia feble, fràgil, eres vulnerable tot tu. Potser això t’ha fet també amic del Jesús pobre i humil, el Jesús que va ser escàndol de jueus i de grecs, com deia sant Pau, un Jesús vulnerable, fràgil, crucificat. Però alhora, un Jesús que és font de vida, com tu ho has estat gràcies a Ell, que s’ha valgut de la teva persona, comptant amb la teva fragilitat però sobretot amb el teu estar enamorat d’Ell i voler compartir aquest tresor que Jesús ha estat per a tu.

Quina paradoxa, que hagis combinat aquestes dues realitats que Jesús ha compartit amb tu: el seu sentit de l’humor, i la seva vulnerabilitat… Per això sempre has pogut parlar d’Ell amb familiaritat, com qui parla d’algú que li és ben conegut. 

Finalment, m’agradaria recordar la importància que has donat sempre a que ens cuidem uns als altres, que ens cuidem en les nostres fragilitats, en les nostres febleses. Em consola recordar les teves paraules d’agraïment per la cura que hem intentat tenir amb tu en aquest temps de dol per la fi de la comunitat de Margenat. Hem compartit un estiu amb més intimitat els quatre que hem estat aquest mes d’agost. Un temps tranquil, de subtil dol però de fer-nos companyia, de fer-nos costat, un temps privilegiat, un regal viscut amb tu.

Gràcies per la teva presència, Raimon. Has estat presència del Crist senzill, humil, que gairebé causa sorpresa per la seva fragilitat, menystingut pels ulls del món.

Ara que has superat la teva fragilitat, que ets en les mans del Pare que t’esperava, volem saber que portes una mica més d’humor allà al Cel, que gaudeixes d’Aquell que t’havia captivat.

Volem també saber que pregues per nosaltres, que ens creiem sovint més forts però que som també febles, encara que de diverses maneres.

     I en aquesta eucaristia, com les que has celebrat tantes vegades, volem confiar-te a tu, Raimon, a les mans i la cura del Déu de la tendresa, que sabrà acollir-te com et mereixes”.

 

    Després tots els assistents acompanyarien les seves restes en processo fins el cementiri que existeix dins del mateix recinte del Centre Borja. On tindria lloc un darrer respons, i el cristià soterrament d’aquest fill de l’Església.

     Descansa en Pau Padrí.

     Lluís Artigas Jorba

 

      


Font:  Web de la parròquia de Ntra Sra de Betlem a Barcelona.
Equip Sacerdotal a l'any 2022

         

               

Material annex:

 

Llistat de llibres publicats per el Raimón Negre i Rigol:

 

-          Palabras de esperanza [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2010]

-          Estad alegres  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2006]

-          Que l’esperança us ompli d’alegria  [Notícias Cristianas, Barcelona  2003]

-          Caminos de paz  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2000]

-          Profeta de l’esperança  [Els Daus 162 Editorial Claret, Barcelona 1996]

-          Alba d’un nou demà [Editorial Claret, Barcelona 1992]

-          El clam del silenci  [Editorial Formiga d’Or, Barcelona  1991]

-          Paraules a l’interior [Editorial La Formiga d’Or, Barcelona 1990]

 

 

  Portada del llibre   Paraules a l’interior [Editorial La Formiga d’Or, Barcelona 1990] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba


Portada del llibre El clam del silenci  [Editorial Formiga d’Or, Barcelona  1991] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.




Portada del llibre   Alba d’un nou demà [Editorial Claret, Barcelona 1992] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.



Portada del llibre  Profeta de l’esperança  [Els Daus 162 Editorial Claret, Barcelona 1996] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.


Portada del llibre Caminos de paz  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2000] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.


Portada del llibre  Que l’esperança us ompli d’alegria  [Notícias Cristianas, Barcelona  2003] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.



Portada del llibre  Estad alegres  [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2006] del Raimón Negre i Rigol.
Fons de la biblioteca del Lluis Artigas Jorba.


Portada del llibre     Palabras de esperanza [Editorial Notícias Cristianas, Barcelona 2010] del Raimón Negre i Rigol.
Fons biblioteca del Lluis Artigas Jorba.



Retalls de premsa sobre el Raimón Negre i Rigol:

 

-        Dos germans celebren la seva primera missa

https://nanopdf.com/download/de-figueres-dos-germans-celebren-la-seva-primera-missa_pdf

 

-          Noces d’Or presbiterals 1967-2017 P. Raimon Negre Rigol

pàg 39  Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona  Núm 157 (2017)IV   30 d’abril.

https://www.esglesiabarcelona.cat/wp-content/uploads/2017/05/Butlleti-Arquebisbat-abril-2017v2.pdf 

 

-          Demarcació Episcopal. Raimon Negre Rigol

https://xdoc.mx/documents/demarcacions-episcopals-5c3f8fbaa00de

 

-          Web parròquia Betlem de Barcelona. “Sacerdots” [Consulta 29.09.2022]

https://www.mdbetlem.com/staff?lang=es

 

-          Església Arxidiocesana de Barcelona  28.09.2022

https://esglesia.barcelona/es/actualitat/ha-fallecido-raimon-negre-rigol-sj/

 

-          Fallece el P. Raimon Negre Rigol –Infosj

https://infosj.es/fallecimientos/19282-fallece-el-p-raimon-negre-rigol

 

-          In Memoriam. Full Dominical 09 d’octubre de 2022 pag 4

https://esglesia.barcelona/es/documents/hoja-dominical-del-9-de-octubre-de-2022/

 

-          La Vanguardia. P. Raimon Negre Rigol, SJ

https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1a-edicion/20220929/282475712704464

 

-          Esquela La Vanguardia 28.09.2022

https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/raimon-negre-rigol/60242314

Gloria Andrés publica la pregària del Raimon Negre "Gracies" al portal web "Pregaria.cat" Oracions d'Interpèrie [04 octubre 2022]

https://pregaria.cat/oracions-dintemperie/gracies