 |
El Lluis Artigas Jorba i la seva Esposa en la fotografia de grup d'amics que visitarien l'ermita de Sant Salvador de les Espases d'Esparreguera, el diumenge 29 d'octubre de 2006. |
L’any en que el Lluis Artigas Jorba d’Esparreguera s’havia casat amb la Martha Inés a la ciutat de Xalapa de Enríquez, Mèxic, tindria lloc també aquesta excursió d’amics a l’ermita de Sant Salvador de les Espases, dins el terme municipal d’Esparreguera.
M’havia casat un 10 de febrer de 2006 a les terres de l’Amèrica del Nord -els mexicans sempre s’han considerat part de l’Amèrica del Nord, mentre que aquí a la Península sempre els col·loquen com a part de l’Amèrica del Sud o Amèrica Llatina- i seria un diumenge 29 d’octubre de 2006 que fèiem aquesta sortida, molt animats i molt joiosos. Per el lloc, per el temps, i sobretots per el grup de persones amb qui compartiríem aquells moments...!!
Val a dir tanmateix que la data de casament és semi correcte. A mi sempre em van passant coses poc convencionals. La veritat, veritat de veritat, es que tinc dos dates de casaments...
Sí, per casar-me a Mèxic els tràmits varen resultar complicats. Revisió mèdica. Demanar permís al Govern de Mèxic per contraure núpcies amb una ciutadana d’aquell país. Fer quadrar l’esposori civil i canònic i altres aventures que no venen ara de recordar, va resultar tot plegat laboriós i també estressant!!.
Al final vaig tenir dos casaments. El civil en una data. I el matrimoni canònic o eclesiàstics en altre. Podeu imaginar-vos la salsa d’aquells dos dies i fer quadrar l’allotjament dels familiars vinguts de lluny i el banquet. Be, de moment deixem aquesta data com la bona, que seria el dia de Santa Escolàstica. Va anar d’un pel i per problemes d’agendes i disponibilitats que no fos per Santa Eulàlia, Patrona de la vila d’Esparreguera i santa soterrada a la Basílica Catedral de Barcelona. Un lloc on per cert, el Lluis Artigas Jorba rebria el Sagrament de la seva Confirmació. Tanmateix Santa Escolàstica també te el seu altar a dins de la basílica del monestir de l’abadia de Montserrat. I també la podem trobar-la dins del el mosaic de l’escalinata d’accés al Cambril de la Mare de Déu de Montserrat.
I per acabar d’arrodonir les casualitats, la religiosa italiana Santa Escolàstica a més de ser venerada com a santa per diverses confessions cristianes, es també considerada inspiradora i patrona de les monges benedictines. I aquí ho deixo. Doncs es prou conegut la existència del convent de monges benedictines situat a la muntanya de Montserrat....
Així que, anècdotes poc normals -potser sóc l’únic esparreguerí casat dues vegades [tres s’hi sumem l’acte celebrat en aigües internacionals durant el viatge de noces en creuer per les illes del Carib pel Capità del transatlàntic...!] a la meva vida les que volgueu...
Doncs be, el dia de la sortida o excursió a Sant Salvador de les Espases el Lluis Artigas Jorba i la seva Estimada muntanyeta amunt a passar-ho d’allò més be. Varem tenir de tot. Un esmorzar ben guapo, un dia clar, un ambient d’aquells que tothom voldria i un retorn a casa amb els millors dels somriures...!
Aquesta miniatura de records la recupero per haver publicar uns dies després tot un ventall de fotografies fetes durant aquella sortida i un article, en el que també recollia dades de caràcter històric d'aquell indret que si bé es troba apartat del nucli d’Esparreguera, també gaudeix d’un cert encant i una llarga existència i una llarga tradició popular.
L’article esmentat seria publicat amb el nom de “Sant Salvador de les Espases 2006. Visita d’un grup d’esparreguerins a l’antiga ermita...”.
Per cert, l’article que va tenir una molt bona acollida entre els excursionistes, els amants de la natura, i també per els amants de les coses antigues i visitadors de velles tradicions locals en aquells moments.
Al final, una excursió que acabaria documentant una mena de capsula del temps, on persones e indrets quedarien potser immortalitzats per a les generacions que anys després passin per aquells mateixos indrets. I esperem, desitgem de tot cor, que tinguin la mateixa bona experiència que nosaltres tindríem.
Que seria d’una vida sense arrels....
Que seria d’una vida sense records....
